|
Estrictament parlant, el
Pentateuc pels jueus és la Torà, o Llibre de la Llei, i consta de cinc
volums: Gènesi, Èxode, Nombres, Levític i Deuteronomi.
GÈNESI
Deixant de banda els relats de la creació, que trobareu en comentaris
anteriors, es pot dividir el llibre en 2 parts:
Gen,1-11 orígen del món, que acaba amb el diluvi, per tant, amb la
destrucció de tot. És un començament on l'elecció universal per part de
Déu, resulta fallida.
Gen 12-50 on vist el fracàs, Déu torna a començar la història, però
ara, a partir de l'elecció d'un poble: Abraham i la seva descendència.
Aquesta teologia, mantinguda fins avui per Israel, és la que Jesús ve a
abolir tot obrint l'elecció a tota la humanitat, en donar la vida "per
la multitud"(Mc 10,45).
Gen 12-50 té 3 cicles:
-Cicle d'Abraham (cc12 a 25,18). Elecció, promesa de la terra, i
benedicció de Déu donant una descendència nombrosa, quan humanament és
impossible. I sobretot aliança gratuïta per part de Déu. (L'aliança
comportava un ritus on es partien uns animals i les dues parts passaven
per entremig del cossos esquarterats, recordant que el qui no la complís
seria partit com aquelles bèsties. En realitat només Déu, en forma de
foc, passa per entremig dels animals, volent significar que tan sols Ell
es compromet -c15)
-Cicle d'Isaac (25,19 a c28). Molt breu, fa només d'enllaç entre els
altres dos.
-Cicle de Jacob (cc29-37), el fill petit a qui Déu aboca totes les
benediccions. Jacob té 12 fills que foramaran les 12 tribus d'Israel.
I el llibre acaba amb la llarga història de Josep (cc 38-50), el fill
traït pels seus germans, que acaba salvant-los a tots. És una forta
evocació de la història de Jesús, també venut per 30 monedes.
ÈXODE
Escrit amb tradicions que van del 1.000aC fins al s500aC. El llibre
explica l'alliberament de "l'oprimit", i ens conta no sols la Pasqua,
sinó l'Aliança "bilateral" entre Déu i el Poble.
L'esquema del llibre és el següent:
-Estada a Egipte i opressió (cc1-11). Moisès, el nen salvat de les
aigües, "l'home més humil de sobre la terra", és cridat per Déu a ser
alliberador dels seus germans explotats pels faraons de torn. I sortida
dels "Hicsos" (el poble), junt amb altres vagabunds que eren a
Egipte (1.250aC), fugint de l'esclavitud.
-Ex 12-15 amb la mort dels egipcis i el pas del poble a peu eixut pel
mig del mar, es dóna el "canvi de sorts" tan propi de la Bíblia, i
sobretot de l'evangeli de Lluc on "els poderosos són derrocats, mentre
Déu mira la petitesa dels seus servents humils"
- Marxa pel desert cc16-18, on el poble cau constantment en les
murmuracions contra Déu. A Marà i a Rafidim, després de murmurar, Déu li
dóna aigua, i a Sin li dóna guatlles.
-Aliança al Sinaí cc19-24, quan Moisès puja a la muntanya i "rep"
de Déu la llei. Conté el "Codi de l'Aliança" 20,22-23,19 (escrit al
1.000aC), un text molt venerable.
-Lleis del culte cc25-31 i 35-40 escrites cap al 400aC, quan el
poble reprèn el culte del temple (època d'Esdres i Nehemies). Amb la
"Festa de la renovació de l'Aliança"(cc32-24), a partir del pecat
d'idolatria del vedell d'or. Aquest text és fonamental pel poble que se
sap constantment necessitat de refer l'aliança amb Déu, després de cada
infidelitat. És important el cap 33, quan Moisès, sentint-se impotent
per guiar un poble tan pecador, demana a Déu que l'acompanyi Ell
personalment. I Déu hi accedeix, no sols no castigant el poble a causa
de la Seva Santedat, sinó esdevenint un Déu COMPASSIU i MISERICORDIÓS.
Aquest "acompanyar" de Déu arriba a plenitud en Jesús, el Déu fet Germà
que, a més de perdonar, mor perquè nosaltres tinguem VIDA.
NOMBRES (= números de les
persones que consten en els censos del poble). Escrit durant el retorn
de la Deportació de Babilònia 400cC, els censos que demostraven formar
part del poble d'Israel, en aquell moment eren molt importants.
El llibre reprèn la història que l'Èxode havia deixat al Sinaí, completant
l'itinerari fins a l'arribada a la terra promesa.
Té 3 etapes:
1a etapa c1-9. Organitzen la marxa pel desert, des del Sinaí a
Moab. El poble envolta el Tabernacle on hi ha les Taules de la Llei
donades a Moisès (la "Xequinà"o Glòria de Déu)
2a etapa c10-21. Es posen en camí, i tornen a murmurar al desert de
Faran, a Hasserot i a Cadès, i Déu castiga les seves rebel·lions
fent-los vagar durant 40 anys pel Desert, fins que la generació que ha
sortit d'Egipte hagi desaparegut.
3a etapa c22-30. Normes donades per Moisès a Moab, per quan entrin a
la Terra.
La carta als Hebreus fa de la vida cristiana un pas pel Desert abans
d'entrar "al lloc del repòs" , i on la "serp enlairada" (imatge de la
Creu), esdevé instrument de salvació (c3-4).
LEVÍTIC
És el "Codi Sacerdotal" que va escriure el profeta Ezequiel, explicant els
ritus de purificació que porten a Déu, segons la mentalitat de l'època.
cc1-7 lleis pels sacrificis (abolides pel Sacrifici de Jesús).
cc8-10 lleis per investir els sacerdots (al NT només Jesús és Sacerdot)
cc11-16 lleis sobre la puresa legal (Jesús les anul·la)
cc17-26 "Codi de Santedat" que diu que hem de ser "Sants" perquè "Déu és
Sant".
Jesús pren de Lev19,17-18
el manament "d'estimar els altres com a tu mateix".
Manament que completa amb
l'estimar "com Ell ens ha estimat".
c27 Apèndix, explicant detalls de com complir aquestes lleis
DEUTERONOMI (segona Llei,
després de la de l'Èxode). És el llibre que el rei Josíes va trobar al
temple, i que provocà la gran refoma religiosa del 600aC. És escrit com
si fos el "testament" de Moisès, repetint la història d'Èxode-Nombres, a
fi de treure'n noves lliçons.
1er Sermó 1,4 a 4,4. Sobre el moment immediatament abans d'entrar a
la Terra promesa.
2n Sermó 4,44 a 11,32. Torna a recomanar la fidelitat a l'Aliança
complint dels 10 manaments, i que cal superar les temptacions que
trobaran quan estiguin aposentats, ja que Déu els ha perdonat.
3er Sermó cc12-26. Codis de lleis exhortant a tenir només un
Santuari únic, a Jerusalem (contra el pecat de l'Israel del nord, que en
separar-se de Judà, va fer-se falsos santuaris a Betel i a Dan). I
normes socials per a la vida del poble. Algunes d'aquestes normes no han
estat mai vigents en cap societat, al llarg dels segles.
4rt Sermó 27,1 a 28,68. Instruccions sobre les celebracions
litúrgiques, que acaben amb "benediccions i malediccions" (segons s'hagi
complert l'Aliança o no).
5è Sermó 28,69 a 30,20. Sobre la fidelitat de Déu, que fa tot el que
ha promès, posant la seva Paraula "molt a prop" del poble. Per això ells
han d'escollir la vida i no la mort.
cc31-34 Comiat i mort de Moisès, amb el càntic: "calleu oh cels"...
recordant tot el que Déu ha fet i farà.
Conclusió
Al Gènesi, trobem Déu barrejat a la
història d'Israel, com el millor Amic.
A l'Èxode Déu és l'Alliberador que avança amb el poble a través del
"Jo seré amb vosaltres".
Als Nombres aprenem que després de cada caiguda travessant el Desert de la
vida, Déu esdevé Perdó.
Amb el Levític volem donar culte a Déu, ja que és Sant.
I el Deuteronomi ens recorda que Déu És a prop.
Aquesta és la Llei que ha modelat el poble, i aquest és el Déu que se'ns
ha revelat. Ni abstracte, ni llunyà. El Déu que en Jesús ha esdevingut
Paraula feta carn.
|