FESTES  DELS  SANTS

MARÇ - ABRIL

  MARÇ

4. Sant Casimir
Tercer fill del rei de Polònia, fou elegit per un partit polític com a rei d’Hongria, encara que aquesta elecció no prosperà, perquè era seu no vacant. Quan el jove Casimir en tingué coneixement, se n’alegrà, atès que no era ambiciós. Practicava l’ascesi i la pregària; pel seu ideal renuncià al matrimoni. Mori als 24 anys a causa de la tuberculosi. És  patró de Polònia. 

7. Santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs
Eren dues joves cristianes, mares de família, que foren empresonades  causa de la fe, que confessaven ardidament. La primera amb un nou nat, i la segona a punt de donar a llum. Amb altres creients, tots ells catecúmens, s’encoratjaven per rebre el baptisme a la mateixa presó. Foren assotats i exposats a les feres. Les actes del seu martiri són un clar testimoni primerenc (+ 202). 

8. Sant Joan de Déu, religiós
Morí a Granada l’any l550. Mogut a compassió pels malalts, se li despertà la vocació hospitalària, fundant la Congregació de Germans Hospitalaris, que arreu expandeixen el servei i atenció als malalts en nombrosos hospitals. Era tan ple de l’amor de Déu, que al seu nom de pila, li afegiren el de “Déu”. .No tenia estudis de medicina, però el seu amor li inspirava com els havia de tractar. 

9. Santa Francesca Romana, religiosa
Nasqué i morí a Roma (1384-1440). Segons el costum de l’època, fou donada en matrimoni als 13 anys, i tingué tres fills. Disposava de la hisenda del seu marit, repartint almoines entre es pobres i necessitats. Per poder atendre millor els malalts, fundà la Congregació de les Oblates Olivetanes. I quan morí el seu marit, ella mateixa hi entrà. Era una persona molt culte i donada a la contemplació. 

17. Sant Patrici, bisbe
Nasqué a Anglaterra al segle IV.  Quan tenia 16 anys fou capturat per uns pirates i venut a Irlanda, on experimentà una saludable conversió. Als 22 anys pogué escapar-se i retornar a la seva pàtria; amb tot, ja lliure, no s’oblidà d’Irlanda, on anà a evangelitzar, endut per un gran zel. La seva predicació atragué mots habitants i assolí força èxits apostòlics  És Patró d’Irlanda. 

18. Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor
Malgrat els seus dubtes teològics i fins tot possibles errors, se’l considera un gran bisbe i doctor. Sabé rectificar i va merèixer el títol de “Doctor Ecclesiae”, sobretot per les famoses catequesis que predicà al segle IV. En una d’aquestes catequesis afirmava:”. Fortifica el teu cor prenent el pa espiritual”. Aquestes catequesis són conservades gràcies als apunts d’un  estenògraf. 

19. Sant Josep, espòs de la Verge Maria
El gran títol d’aquest sant és ser l’espòs de Maria i el pare de Jesús. Tot el que sabem de la seva vida , ho coneixem per l’Evangeli, i és ben poca cosa. Ens diu que era un home bo, just i prudent. Tot i el seu anonimat , ha esdevingut patró de l’Església, i té gran devoció; fins els seu mateix  nom és ben popular i conegut. Ell és el darrer dels grans Patriarques i un regal per a  l’Església. 

23. Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe
És un sant poc conegut. Natural d’un poble de la província de Lleò. Estudià dret a Salamanca i fou nomenat president del Consell de l Inquisició de Granada. Quan encara era un simple laic, rebé tots els ordes per al de ser consagrat bisbe de Lima. Treballà a favor dels indígenes, i tant de paraula com d’obra procurà la formació del clergat i l’elevació moral del poble.. La seva tasca episcopal fou duta amb responsabilitat i rectitud, amb sínodes i concilis sovintejats. 

25. L’Anunciació del  Senyor
En la revisió del calendari del santoral, diverses festes que eren de la  Mare de Déu, se’ls ha retornat la seva antiga categoria com a solemnitats del Senyor. La d’avui n’és un exemple, encara que molts dels textos siguin ben marians. Aquesta data del 25 de març, és calculada 9 mesos abans de Nadal, però en les esglésies més antigues se celebrava poc dies abans de Nadal.

 

  ABRIL

2. Sant Francesc de Pàola, ermità
Quan tenia 13 anys es féu franciscà, però ho deixà al cap de dos anys, per portar una vida més austera, com a ermità. Tot i la duresa de vida que havia escollit, amb més ascesi i austeritat, se li van ajuntar alguns deixebles, pels quals fundà un Monestir. D’aquesta manera va néixer l‘Orde dels Ermitans de sant Francesc d’Assís, coneguts com a “mínims”. Fundà també la branca femenina. 

5. Sant Vicenç Ferrer, prevere
Eximi predicador, nascut a València (1350), que amb el seu llenguatge convincent i senzill atreia les multituds, no sols dels països catalans, sinó per tot Europa. Era tan notable l’èxit que tenia la seva predicació, que un dia li van preguntar: ”Com va la bufa?”. I ell, amb la seva bonhomia , respongué:” Va i ve, però no es deté”. Defensà la unitat de l’Església quan el Papa era a Avinyó. 

7. Sant Joan Baptista de la Salle, prevere                                        
Gairebé era un adolescent quan rebé la dignitat de canonge, si bé molt aviat es desvetllà en ell l’apostolat entre els nois, cedint-los fins i tot la seva pròpia casa com a residència, treballant per la seva promoció. Fou un pioner en  el camp pedagògic, fundant els Germans de les Escoles cristianes. Aquesta és la Congregació religiosa laica més gran de les dedicades a l’ensenyament. 

11. Sant Estanislau, bisbe i màrtir
Nasqué a Polònia (1030). Cursà estudis a París i fou elegit bisbe de Cracòvia (Polònia). Mentre celebrava l’Eucaristia fou assassinat per ordre del rei, al qual  havia excomunicat. El rei, molestat, no parà fins a fer-lo desaparèixer, al·legant ignorar el motiu de l’excomunió (1079). Ell, però, governà l’Església com un bon pastor, visitant els clergues i ajudant els pobres. 

13. Sant Martí, papa i màrtir
El fet que la seva elecció al Pontificat sense el previ beneplàcit imperial, sempre li causà molèsties i dificultats, fins arribar a l’exili. En el seu afany per la unitat de la fe, lluità contra l’heretgia monoteleta, que tampoc no fou de l’agrat de l’emperador. Acusat de complicitat fou condemnat a mort, però se li commutà la pena capital per l’exili, on morí al cap d’un any (655). 

21. Sant Anselm, bisbe i doctor
Arquebisbe de Cantorbery; abans havia estat monjo benedictí i abat del monestir de Bec (Anglaterra). Es potser el teòleg més important de la tradició monàstica occidental.  És famós el seu principi “Fides quaerens intellectum”, o sigui la fe que mira de comprendre, fent conviure racionalització i comprensió. Crea una teologia racionalitzant,  amb tendència a la contemplació.

23. Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya
Malgrat la narració de moltes passions del sant, totes són llegendàries, si bé el cert és que el màrtir era venerat al segle IV. A Palestina, (Lidda) hi havia una església dedicada al sant. Són moltes les nacions, com Catalunya, que el tenen per patró. Així, l’Aragó, Anglaterra, Portugal, Lituània; etc, Va ser a l’Edat mitjan quan s’inventà la figura del cavaller que lluita amb el drac. 

24. Sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir
Originari d’Alemanya (1578-1622). Era un frare religiós caputxí. Es distingí pel seu esperit de mortificació i de pregària, però també pel seu zel apostòlic com a predicador i defensor de la fe veritable. Tot això no agradava gaire als heretges, que veien en ell un acusador. Mori màrtir a les seves mans.. Hom diu d’ell que era Fidel de nom i de fets. 

25. Sant Marc, evangelista
Un dels quatre evangelistes. Era jueu-cristià de parla grega que coneixia també  l’arameu. La tradició el presenta com  l’intèrpret de sant Pere, com si el seu evangeli fos un ressò de la doctrina de Pere. Acompanyà i col·laborà amb Pau i Bernabé en els seus viatges apostòlics. Marc coneixia bé les tradicions jueves. El  seu evangeli es pot datar entre els anys 45 i 70, a Roma. 

26. Sant Isidor, bisbe i doctor
Membre d’una família exemplar, tenia tres germans que van arribar a ser canonitzats: Leandre, Fulgenci i Florentina. Féu una bona aportació als estudis eclesiàstics, servint-se dels seus  coneixements enciclopèdics i etimològics. Clergue de Sevilla, succeí en la seu episcopal al seu germà Leandre. Junt amb Cassiodor i Boeci és un dels mestres de l’Europa moderna. 

27. La Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya
La devoció que el poble català té per la Mare de Déu que anomena la “Moreneta” és notable. La bella talla romànica, somriu als innombrables devots que la veneren. Montserrat és tot un símbol per Catalunya, fogar de pregària i de fe. Centre de constats romeries. Si alguns hi pugen com a turistes, molts en baixen com a devots. Joan Pau II digué: “Montserrat és un Magníficat de roca”. 

28. Sant Pere Chanel, bisbe i màrtir
Religiós de la Societat de Maria. El seu treball com a missioner a la Polinèsia, concretament a l’illa Futuna, no fou cap èxit, més aviat podríem dir que fou un fracàs. Però el gra de blat colgat a terra, donà el seu fruit. El seu martiri  fou tan eficaç que el que no havien assolit les seves paraules, ho assoli amb el silenci de la seva mort. És el primer màrtir d’Oceania . Morí l’any 1841 

29. Santa Caterina de Siena, verge i doctora, patrona d’Europa
Va néixer a Siena l’any 1347 i morí a Roma l’any 1380. la ciutat entranyable per a ella, centre de la catolicitat de l’Església, per la qual sempre lluità en defensa del trencament de la unitat; intercedí pel retorn del Papa i cooperà en la reforma de l’Església, tasca que la féu mereixedora del títol de doctora. Tot i la seva gran activitat , se la pot considerar una autèntica contemplativa. 

30  Sant Pius V, papa
Quan tenia  14 anys entrà a l’Orde de Predicadors, on ocupà diversos serveis  oficis dins la Comunitat. Més endavant li foren confiats missions importants.  Gran Inquisidor,  Comissari general, bisbe, cardenal, papa. Molt observant fou el més gran reformador de l’època. Tota la seva vida va ser una lluita constant per combatre heretgies i errors. Publicà el Missal i el Breviari reformats.