|
1.
Sant Alfons M. De Liguori, bisbe
i doctor
Nasqué a Nàpols .Dotat amb uns dons excepcionals, quan tenia setze anys
acabà la doble carrera de dret, civil i eclesiàstic. Ordenat de prevere,
fundà la Congregació delel Santíssim Redemptor (“redemptoristes”).
Es dedicà a la predicació, sense deixar de ser un moralista. “Quan hom
dóna la seva voluntat a Déu li ho dóna tot.”
2.
Sant Eusebi de Vercel·li,
bisbe
Nasqué a Sardenya i fou clergues durant l’estada a
Roma. Fou elegit primer bisbe de la seu de Vercel·li (345), on hi
morí l’any 371,
Escampà la bona llavor predicant i instaurant la vida monàstica a
la seva diòcesi. Lluità contra els arians i
tastà l’exili. La seva aportació en el camp de les lletres, és
remarcable en els estudis bíblics.
4.
Sant Joan M. Vianney, prevere
Va néixer a Ars l’any 1786) Poc
dotat pels estudis eclesiàstics, arribà amb esforç i treball a ser
ordenat de prevere. Senzill, humil i
carismàtic, des de la seva parròquia d’Ars, atreia multituds, sobretot
pel sagrament de la confessió. Obtingué, ja en vida,
veneració popular. Són
seves les paraules. “Arreu podem l’orgull, com la sal”.
5.
Dedicació de la basílica de Santa Maria a Roma
A Roma hi ha una magnífica basílica, dedicada
a la Mare de Déu, anomenada santa Maria, la Major. És una de les quatre
grans romanes. És l’Església
d’Occident més antiga dedicada
a la verge Maria. Avui se celebra la dedicació, però s’hi barreja la
llegenda de una nevada, per indicar el lloc on s’havia de construir la
basílica.
6.
La transfiguració del Senyor
Poc abans de sofrir la passió, Jesús volent enfortir la fe dels seus
deixebles, pujà a una muntanya alta, , prenent amb ell,
Pere, Jaume i Joan. I davant d’ells es transfigurà: la seva faç
resplendí com el sol i els seus vestits es tornaren blancs com la llum.
Aparegueren dos Profetes i la veu ”Aquest és el meu fill,
escolteu-lo”
7.
Sant Sixt II, papa i sant Gaietà, prevere
En aquest dia se celebren dos sants, allunyats en el temps. Sixt era papa
i mentre oficiava fou detingut per ordre de Valerià i assassinat amb
quatre diaques ( +258). Sant Gaietà era prevere de Roma (1574). Fundà
l’Orde clerical regular dels teatins, per la renovació del clergat, Donà
exemple d’heroica abnegació durant la pesta.
8.
Sant Domènec de Guzmán, prevere
Vestí, de jove, l’hàbit dels canonges regulars. A Roma s’adonà del
perill que representava per a l’Església l’heretgia dels albigesos i
se li desvetllà la vocació de lluitar-hi. Fundà l’Orde de
predicadors, remarcant la pobresa i l’estudi com a tasca principal. .
Parlava poc, si no era amb Déu en la pregària, o bé sobre Déu.
9.
Santa Teresa Beneta de la Creu (Edith Stein) màrtir i religiosa
Nasqué l’any 1891, a Breslau, al sí d’una família hebrea. Estudià
filosofia amb Husserl,
però va perdre la fe patriarcal de la mare. Cercadora infatigable
de la veritat, es convertí a la fe catòlica i es féu carmelita.. Com a
membre del poble jueu, s’escapà dels nazis cap Holanda, però
perseguida, la feren morir les
cambres de gas.
10
Sant Llorenç, diaca i màrtir
Malgrat la popularitat d’aquest màrtir, no hi ha massa testimoni
fidedigne de la seva vida. Era diaca de l’Església de Roma,
administrador dels béns als pobres, segons sembla i com se’n fa ressò
la litúrgia.. El més probable és que Llorenç no morís cremat
com diu la tradició, sinó decapitat en la persecució de Valerià. (+
258).
11.
Santa Clara, verge
Era una donzellla agraciada de la noblesa italiana; enamorada del missatge
de sant Francesc d’Assís, s’escapà de casa seva per seguir el seu
mestratge, amb el qual fundà l’Orde de les Clarisses, Tot i la manca de
salut, la seva vida fou un treball constant per assolir la pobresa. Per
les visions que tingué, és
patrona de la televisió.
13.
Sant Poncià, papa i sant Hipòlit, prevere, màrtirs
Dos màrtirs que en vida es tenien una certa rivalitat. Poncià era papa i
custodi de la fe. Hipòlt era un prevere dissident; amb tot es
reconciliaren a l’exili, on tots dos
sofriren martiri, treballant les
mines de Sardenya, on van ser objecte de mals tractaments i oprobis. Hipòlit
té un lloc privilegiat per la seva aportació a la litúrgia.
14.
Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir
Va néixer a Polònia l’any 1894 , Va cursar estudis eclesiàstics a
Roma, on va treure els doctorats en filosofia i teologia. Va ser un dels
fundadors de la “Milícia de la Immaculada”, al servei de l’Església..
Com a polonès fou confinat al camp d’extermini d’Auschwitz., on
s’oferí de voluntari per un condemnat, pare de família.
15.
L’Assumpció de la Mare de Déu
Hi havia una certa tradició eclesial que la Mare de Déu no va morir,
o si més no que fou enduta amb cos i ànima al cel. Tanmateix, des de
l’any 1950 és un dogma de
fe que l’Església ens proposa de creure. De fet, ignorem quan i com fou
la fi de la vida terrenal de Maria. Documents antics parlen del la
“Dormició de Maria”.
16.
Sant Esteve d’Hongria
Fill d’un duc no pas massa creient, l’educà cristianament, rebent
el baptisme, Llavors canvià el seu nom de Vaic pel del bateig: Esteve.
Emprengué la cristianització d’Hongria, ajudat sobretot pels monjos de
Cluny Fundà monestirs, com a centres de missió. Fou coronat rei el dia
de Nadal de l’any 100. La seva esposa, molt piadosa, un cop vídua entrà
en un monestir d’on fou abadessa.
19.
Sant Joan Eudes, prevere
Un dels principals renovadors de la vida religiosa de França el segle
XVII. . Pertanyia a l’Oratori, però ho deixà per dur a terme el seu
doble anhel reformador: la formació dels seminaristes i la rehabilitació
de les noies caigudes.. Predicà la humanitat del Crist , contra el
jansenisme. Propagà la devoció al Sagrat Cor.
20.
Sant Bernat, abat i doctor
Tenia una personalitat tan rica que causà l’admiració
als seus contemporanis . Entrà al monestir de Cîteaux. Fundà i
dirigí, durant trenta-vuit anys el monestir de Clairvaux. És el darrer
Pare de l’Església i representa el misticisme monàstic. El seu nom és
conegut sobretot per la seva implicació en el Cister i les Croades
21.
Sant Pius X, papa
Va néixer de família pagesa, l’any 1835.. Demostrà gran santedat
personal i es preocupà del
govern intern de l’Església , home profundament religiós, potser
s’envoltà de col·laboradors no prou al corrent del moment present, atès
que ell mateix no era gaire polític i encara menys, diplomàtic. Fomentà
la comunió freqüent i la
dels infants. El seu lema era: ”Instaurar totes les coses en Crist”.
22.
La Mare de Déu Reina
És una festa inspirada en la festivitat de Crist Rei, de la qual en
vol ser una rèplica. Si el fill de Maria és rei, també ho ha de ser la
seva mare. Abans de la reforma del Calendari se celebrava al final de mes
de maig, el mes de Maria, però en l’actualitat s’ha escollit la data
més propera a l’Assumpció, la festa mariana per excel·lència.
23.
Santa Rosa de Lima, verge
Va néixer i va morir a Lima (1586-1617), de pares espanyols. Era terciària
franciscana. Es distingí en la vida religiosa per un gran esperit de
penitència i una vida mística extraordinària Morí quan tenia trenta-un
anys d’edat després d’haver sofert molt. Cronològicament és la
primera santa canonitzada del Perú.
25.
Sant Bartomeu, apòstol
De tant en tant l’Església ens posa a la nostra consideració la festa
d’un apòstol, per recordar
que la nostra fe recolza en el testimoniatge apostòlic. Bartomeu és un
dels primers deixebles de Jesús. Se l’ha identificat amb
Natanael, del qual ens parla l’evangeli de Joan, quan li fa exclamar:”
Vós sou el fill de Déu, el rei d’Israel”.
25.
Sant Josep de Calassanç, prevere
Exercí diversos ministeris eclesials a la Seu d’Urgell. Quan va ser a
Roma, s’adonà ` de com vivien els infants del barri del Trastévere, i
començà, tot seguit, a
obrir la primera escola gratuïta. Fundà la Congregació de les Escoles
Pies d’aquí el nom
d’”escolapis”, donat als seus membres. Sofrí moltes tribulacions
dins la Congrgació.
26.
Santa Teresa de Jesús Jornet Ibars, verge
Va néixer a Aitona (Catalunya) l’any 1843. Era mestra d’ofici i exercí.
Primer va entrar a les missioneres carmelites, després a les clarisses.
Però el seu lloc era com a fundadora de la Congregació de les Germanetes
dels pobres, anomenades, més
endavant dels Ancians Desemparats. En la fundació hi col·laborà una
seva germana.
27.
Santa Mònica
És la mare de sant Agustí (segle IV). S’havia casat amb un pagà
que procurà apropar al baptisme, com també ho féu pel seu fill Agustí,
que ho assolí per les constants pregàries i les abundants llàgrimes.
Era una autèntica mare cristiana. Model i exemple de comprensió, per
moltes mares que també avui plor pels fills foraviats.
28.
Sant Agustí, bisbe i
doctor
Nasqué Tegaste i morí Hipona d’on fou bisbe.
Esperit ardent i inquiet en la recerca de la veritat, havia tastat
molts corrents filosòfics, amb una vida lleugera. Un cop pastor, es dedicà
a adoctrinar els seus fidels.
Els seus escrits (113 tractats) tenen un to filosòfico-teològic de gran
valor doctrinal. Fou un romà de l’Àfrica del segle IV.
29.
El martiri de sant Joan Baptista
Aquesta commemoració del martiri del Baptista sembla que té el seu
origen en la dedicació d’una església a honor seu a Samaria. De fet,
és una celebració antiga. L’Evangeli narra prou detalladament com
tingué lloc la degollació, fruit d’unes paraules profètiques que
denunciaven situacions il·lícites del rei Herodes.
31
Sant Ramon Nonat, religiós
Malgrat la veneració popular que té el sant,
sobretot en l’Orde
de la Mercè, és una figura d’historicitat dubtosa.
Havia nascut al Portell i va morir al castell de Cardona /1240)
quan anava a Roma per ser investit cardenal. El nom de Nonat li ve donat
perquè va ser extret del sí de
la mare, ja difunta. Treballà per la redempció dels captius.
|