|
|
2 |
INTRODUCCIÓ A LES NOTES PER A
LES SETMANES DURANT L’ANY
Aquesta introducció
tracta de justificar la part central de les notes –“Per a l’homilia”– per a
aquestes setmanes.
Les dades reunides es refereixen principalment, per no dir exclusivament, als
evangelis. Ara bé, al llarg de les 34 setmanes del temps Durant l’Any, els
evangelis són el mateixos cada any; mentre que les primeres lectures amb el salm
que les acompanya, té una doble sèrie: una per als anys “parells” (aquells la
Pasqua dels quals cau en any parell: 2010, 2012, etc.) i una altra per als anys
“senars” (aquells la Pasqua dels quals cau en any senar (2011, 2013, etc.).
Mentre que
per a les notes per als evangelis serien sempre les mateixes – ja que no hi ha
diferència entre una any “parell” i un any “senar” – en canvi, pel que fa a la
resposta del salm, s’havia de tenir en compte el salm que es proclamava, i per
tant la resposta cantada que li corresponia, la qual no era la mateixa d’un any
a l’altre. En el moment de redactar aquestes notes , m’he limitat a considerar
les primeres lectures dels anys “senars”; sense tenir encara previst què hauria
de fer si redactés una altra sèrie per als anys “parells”.
La sèrie de les lectures evangèliques (sempre en lectura semi contínua) és
organitzada de la manera següent: les perícopes de l’evangeli de Marc omplen les
setmanes de la Primera a la Novena, inclusivament. Les de l’evangeli de Mateu
ens acompanyen durant les setmanes que va de la Desena a la Vint-i-unena.
Finalment les perícopes de l’evangeli de Lc es proclamen les setmanes que van de
la Vint-i-cinquena a Trenta-quatrena.
Les notes corresponents a l’evangeli de Marc, les he preses de les notes de la
TOB Nou Testament, Edició integral (1972). De vegades complementades per
comentaris trets del llibre « Comment Lire un Évangile. Saint Marc », de Michel
QUESNEL, Éditions du Seuil, Paris, 1984.
Per les notes corresponents als textos de Mateu, m’he servit principalment del
comentari de Pierre BONNARD, “L’évangile selon saint Matthieu”, Labor et Fides,
Genève, 1970.
Per a les notes sobre els passatges de Lluc, m’ha servit, d’una manera semblant
a la feta servir per Marc, primer de les notes de la TOB Nou Testament,
complementades per passatges trets del comentari de Charles L’EPLATTANIER,
“Lecture de l’évangile de Luc”, Desclée, Paris, 1982. En alguna ocasió també
m’he servit del llibre de Augustin GEORGE, S. M., “Études sur l’œuvre de Luc”,
Gabalda, Paris, 1978.
Pel que fa als criteris que han guiat la redacció de la “Introducció”, del “Pas
al ritus”, i “Per al Pare Nostre”, mireu, si us plau, la Introducció General.
ALGUNES DADES
SOBRE L'EVANGELI DE MARC
L’autor
De dels
voltants del 150, Papies, bisbe de Hieràpolis, testifica l'atribució del segon
evangeli a Marc. El text hauria estat redactat a Roma, segons sant Ireneu (II
segle) després de la mort de Pere. Segons Climent d'Alexandria (II-III segle)
mentre Pere vivia encara.
Pel que fa a Marc, se l'identifica a Joan-Marc, originari de Jerusalem (Ac
12,12), company de pau i de Bernabé (Ac 12,25; 13,5.13 ; 15,37-39 ; Col 4,10);
després, de Pere a "Babilònia", és a dir, probablement, a Roma segons 1P 5,13.
L'origen romà
del llibre, després de la persecució de Neró el 64, és admesa en general;
destinat a cristians d'origen no-jueu, vivint fora de Palestina, atès l'interès
per explicar els costums jueus (7,3-4 ; 14,12 ; 15,42); per traduir les paraules
aramees (5,41 ; 7,11 ; 7,34 ; 9,43 ; 15,22); per subratllar la importància de
l'evangeli per al pagans (7,27 ; 10,12 ; 11,17 ; 13,10).
La insistència sobre la necessitat de seguir Jesús portant la pròpia creu, podia
ser d'especial actualitat per a la comunitat perseguida per Neró. Atès que la
ruïna del Temple només és anunciada, sense cap al·lusió clara a la manera com
els esdeveniments van succeir l'any 70 (a diferència de Mt 22,7 i e Lc 21,20),
res no s'oposa a datar la composició del segons evangeli entre l'any 65
(començada ja la persecució de Neró) i el 70 (data de la destrucció del Temple).
(Extret de TOB/NT, p. 128).
El text
Aquest escrit
constitueix un gènere literari que no té gaire equivalent en la literatura. I
embla que ha estat Marc el qui l'ha inaugurat. Abans d'arribar a ser un llibre,
hi va haver reculls de "logia" (paraules), és a dir paraules de Jesús. Molt
aviat van circular, sens dubte, relats explicant esdeveniments particulars de la
vida de Jesús. En el món grec d'aleshores, s'apreciaven aquestes
col·leccions d'històries meravelloses que van succeir "als homes divins". Molt
aviat, es deuria fixar ja el relat de la passió de Jesús.
La originalitat de Mc és que no
solament reté un o altre d'aquests elements, sinó que els ordena i en mostra la
coherència, presentant-lo en una quadre geogràfic senzill. "Segons la convicció
de Marc, la importància de Jesús no li ve solament de la seva doctrina, ni
solament dels seus actes, ni solament de la seva Passió, sinó del conjunt que
representen el seu ensenyament, la seva actuació, la seva mort i la seva
resurrecció." (Blinzler). Marc no fa d'historiador - tot i que es recolza sobre
fets històrics - amb ganes de situar primer que res el més exactament possible
el que va passar o el que va ser dit. Ell fa de teòleg que té cura pastoral:
escriu un llibre per respondre a les necessitats dels cristians del seu temps.
No són, per exemple, els miracles en si mateixos els que li interessen, sinó
descobrir de quina manera l'acció del Crit fent miracles continua tocant els
cristians d'avui dia.
(Fitxes "Service Biblique Évangile et Vie, NT/XII,12)