DILLUNS SISENA SETMANA DE PASQUA
Ac 16,11-15
Jn 15,26 – 16,4

Introducció
            Pasqua ens ha ofert moltes gràcies. Han estat sembrades en nosaltres, per fructificar en vida i joia eternes. Aquesta florida no es podrà produir si no és per l’íntima unió amb el Crist que renova la seva ofrena “per nosaltres i per tots els homes” cada vegada que celebrem el Memorial. Demanem perdó de les nostres esterilitats culpables.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ Primer fragment narratiu “en nosaltres”. Els tres altres en: 20,7-12; 21,8-15; tot el capítol 27. Aquests tres altres són ignorats pels Leccionaris tant el dominical com el dels dies entre setmana. Aquests relats ofereixen detalls anecdòtics que fan la impressió de records autèntics. Però aquests detalls també es troben en altres relats que no procedeixen d’aquesta font.

            ◊ Es pot descobrir, en la lectura global d’Ac, que l’autor cuida amb precisió i vivacitat certs episodis particulars, i això fa que els guardi quan el considera útils per instruir els seus lectors i de vegades per desvetllar l’atenció, sense els quals, el discurs repetitiu esmussaria l’atenció.

            ◊ Filips, no era la capital del districte on es trobava, sí que ho era Amfípolis. Potser caldria comprendre com “la primera ciutat que hom troba” a l’entrar en aquest districte.

            ◊ v. 13.- Un lloc de pregària. Aquest lloc no podia ser una sinagoga, ja que el servei al qual participa Pau i el seus companys no sembla pas de tipus sinagogal (en el qual la presència de deu homes, al menys, era indispensable). ◊ Venedora de porpra. La porpra designa els teixits tenyits de color violeta. Hom exportava aquests teixits molt apreciats.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ v. 26.- Tercer anunci de la tramesa del “Paràclit”; Jesús se’n declara l’iniciador. En 14,6 (Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre) i en 14,26 (però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre) ell en parlava com un acte del Pare certament, però havent-ho demanat ell. La comunitat cristiana ha descobert més plenament la sobirania del Senyor glorificat.
 
            ◊ v. 27.- I també vosaltres sereu testimonis. El testimoniatge dels enviats és el fet d’homes que han compartit la vida de Jesús des del principi del seu ministeri, però també és, conjuntament, el fet de l’Esperit de veritat qui els assegura la intel•ligència profunda del Crist i que dóna, d’aquesta manera, a la predicació d’aquests homes la seva veritable força i la seva veritat.

            ◊ El verb testimoniar (μαρτυρέώ, martireo) només es troba aquí aplicat al testimoniatge col·lectiu dels deixebles.

            ◊ La força dels vv. 26-27 consisteix en que tendeix a trobar el testimoni de l’Esperit que s’expressa en la paraula dels deixebles, i la farà creïble.

            ◊ v. 16,1.- Perquè no sucumbiu en la prova. Les dificultats que l’odi del món (dels Jueus) suscitarà contra Jesús i els seus pretenen posar a dura prova la fe dels deixebles. La paraula de Jesús expressa per endavant la verdadera significació del l’escàndol en el designi de Déu i, d’aquesta manera, ha de permetre superar victoriosament la prova.

            ◊ v. 2.- Es pensaran que donen culte a Déu. Una tradició semblant, d’origen zelota, diu explícitament: “Aquell qui ha vessat la sang d’un impiu s’assembla al qui ofereix un sacrifici” (Numeri rabba 21,4); de la mateixa manera, les persecucions prendran sovint un caire religiós. Denúncia de la perversió de la religió quan gira cap al fanatisme.

            ◊ v. 4.- Això, no us ho vaig dir enlloc de dir “jo us dic”, ¿es tracta novament del Crist glorificat que parla? Igual que en el v. 4b, diu encara: Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. ¿Que no hi és, ara, amb els deixebles?

            ◊ Quan arribi la seva hora. Jn reforça la idea d’una “comunitat de destinació” entre el Mestre i els deixebles, igual que en 13,15-16 ja apareixia la “comunitat de pràctica” (Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia).

Pas al ritus
          L’Eucaristia ens fa combregar tant amb el Crist com amb l’Esperit. Fixeu-vos en la “segona epiclesi sobre l’assemblea”. Perquè també nosaltres esdevinguem testimonis creïbles del Crist.

Per al Pare Nostre
            No permeteu que nosaltres caiguem en la temptació. Feu-nos forts davant les proves, Pare!    retorn

 

 

DIMARTS SISENA SETMANA DE PASQUA
Ac 16,22-34
Jn 16,5-11

Introducció
            ¿Què n’estem fent de la nostra fe pasqual en el Crist? Al darrer sopar als deixebles “històrics” de Jesús, no se’ls pot reprotxar l’angoixa. Jesús els assegura de la seva victòria davant els seus adversaris: pel que fa al pecat, al bon dret, a la justícia. La celebració del Memorial del pas de Jesús d’aquest món al Pare, ens hauria de donar seguretat en la nostra elecció de ser cristians. ¿Hi som coherents? ¿Hi som fidels?

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ El Leccionari “ha saltat” els vv. 16-21 on Pau exorcitza la criada posseïda d’un esperit d’endevinació (Python : La Python era la serp guardiana de l’oracle de Delphos; la paraula ha designat després tot esperit d’endevinació). Els amos de la criada denuncien Pau i Siles amb el pretext que prediquen doctrines il·legals per als romans, però en realitat ho fan a causa de la pèrdua dels beneficis que els hi proporcionava els endevinaments de la posseïda.

            ◊ El relat insisteix en la fundació de l’església de Filips, amb la doble confirmació dels missioners pel poder del Crist (v. 16-18: l’exorcisme de la criada; i v. 25-34: l’alliberament miraculós). Confrontat al paganisme en una ciutat romana, el cristianisme surt victoriós del combat.

            ◊ v. 26.- Tot d'una, un gran terratrèmol . Tot i que els terratrèmols no són rars en aquesta regió, als ulls de l’autor es tracta d’un miracle.

            ◊ v. 27.- Desembeinà l'espasa per matar-se. Els escarcellers d’aquella època havien de sofrir la pena dels qui haguessin deixat escapar.

            ◊ v. 31.-Tu i tota la teva casa [Leccionari i BCI, família]. La casa designa la família, els servidors i també, segons les circumstàncies, els relacionats d’ofici o d’amistat. En general, la casa sencera es convertia i rebia el baptisme.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Primera part (5-11) d’una petita seqüència (5-15; la segona part és per demà) on l’evangelista fa parlar a Jesús de la seva partença i del paper del Defensor.

            ◊ ¿Per què Jesús es “plany” que ningú no li demani cap de vosaltres no em pregunta on vaig cosa que havia fet clarament Pere (Jn 13,36: Simó Pere li diu: --Senyor, on vas? Jesús li respon: --Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M'hi seguiràs més tard) i implícitament repetida per Tomàs (14,5: Tomàs li pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?). El redactor final no s’ha preocupat d’harmonitzar les dues versions de les paraules de comiat (cap. 13-14 // 15-16).

            ◊ La tristesa ha ofegat fins i tot el desig d’aclariments manifestat al principi. L’anunci de les persecucions ha amplificat el desconcert dels deixebles.

            ◊ v. 7.- Us convé que me'n vagi ... La partença (en glòria a través la creu) és la condició necessària per la tramesa del Defensor que els hi ha promès, i la seva presència tindrà la perennitat que no podia pas tenir entre ells la seva presència carnal.

            ◊ vv. 8-11.- Al teló de fons d’això que és anunciat, hi ha la idea del procés que el món intenta contra Jesús. Aquest món no és el jutge que l’advocat de la defensa hauria de convèncer; en realitat el “món” és l’acusador a refutar.
 

            ◊ Pel que fa al pecat. El món és el pecador perquè no ha cregut en Jesús.
            ◊ Pel que fa a la justícia. És Jesús qui és el just ja que ha anat a la dreta del Pare.
           ◊ Pel que fa al judici [Leccionari i BCI: la condemna]. Cal entendre judici com a condemna. Jesús no és condemnat pel Pare, és el món qui és condemnat per haver ignorat el seu enviat.

Pas al ritus
            La missa acompleix la promesa de Jesús a l’evangeli: ...els qui rebem el cos i la sang del vostre Fill, plens de l’Esperit Sant... Tot i que l’expressió només apareix en la PE III, la realitat s’acompleix a totes les misses.

Per al Pare Nostre
            Jesús, quan se’n va cap al Pare, no se’n va sol. Ho fa amb tots els qui el volen seguir. Seguim-lo en comunió d’esperit en la pregària que ell ens va ensenyar, i que ell mateix va acomplir: ...    retorn

 

 

DIMECRES SISENA SETMANA DE PASQUA
Ac 17,1.22 – 18,1
Jn 16,12-15

Introducció
            La Litúrgia ens parla de l’Esperit Sant no solament perquè Jesús n’ha parlat en el discurs de comiat. També en parla perquè la Celebració del Misteri Pasqual (la Cinquantena Pasqual) celebra aquest do. L’Esperit guia les nostres litúrgies i ens disposa a acollir-lo. Que ell esborri ara els nostres pecats.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ Entre la lectura d’ahir i la d’avui hi ha hagut: l’alliberament “oficial” de Pau i Siles de la presó de Filips; fundació de la comunitat de Tessalònica; fugida de mala manera; la mateixa història a Berea amb els jueus vinguts de Tessalònica; partença cap a Atenes: predicació de Pau en els carrers; finalment predicació a l’Areòpag: la lectura d’avui.

           ◊ Entre els grans discursos de Pau que contenen els Actes, aquest és el més típic dels de la seva predicació als pagans.
          * Desprès d’un l’exordi que desemboca al déu desconegut (22-23),
          ** Pau suggereix (25-29) que aquest Déu és Creador i Providència.
          *** Després presenta directament l’Evangeli (30-31) sota un angle particular: no parla ni de la vida ni de la mort de Jesús; Jesús és presentat directament com un home que serà artífex del judici universal; la seva Resurrecció és afirmada més aviat com una garantia d’aquesta missió confiada a Jesús.

            ◊ Resurrecció.- Aquesta paraula és presa pels atenencs com si fos el nom d’una nova divinitat associada a Jesús. La idea d’una resurrecció corporal era estranya a l’hel•lenisme, que només concebia sobreviure com immortalitat.

            Pel que fa a l’evangeli.- Conclusió de la perícopa començada ahir sobre el tema de la partença de Jesús i del paper del Defensor.

            ◊ v. 12.-Vosaltres no les podeu suportar (βαστάζειν, bastatzein) (Leccionari i BCI: ...ara us serien una càrrega massa pesada). L’ús del verb suportar, utilitzat el més sovint en el context de la Passió (per exemple en 19,17: portant [suportant, el mateix verb] ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera») suggereix que es tracta primer, per a ells, d’entrar dins la comprensió i la participació en la mort i la glorificació de Jesús en virtut del do de l’Esperit.

            ◊ v. 13.- Us conduirà cap a... “Conduir” unit a la preposició “cap a” dóna la idea d’un caminar progressiu cap a la plena comprensió del que ha estat revelat en Jesús Crist. Hom no pot fer-se-li proper si no és existencialment, per un enfocament d’amor a renovar contínuament.

           ◊ L’Esperit Sant no té cap revelació autònoma per fer-nos arribar. De la mateixa manera que el Crist es refereix contínuament al Pare que l’ha enviat, de la mateixa manera l’Esperit es refereix al Crist. No hi ha cap nova revelació a fer independent de la que ha estat donada per Jesús Crist.

            ◊ v. 14. Ell em glorificarà. La “glòria” és la veritat de la persona. Aquesta “veritat” de Jesús, deformada criminalment a la passió, serà restablerta per l’Esperit que farà saber la profunditat d’aquesta “veritat” als deixebles.

            ◊ v. 15.- Discreta nota trinitària: el tresor del Fill, en el qual l’Esperit pouarà per fer-nos participar de tots els seus béns, no és altra que el del mateix Pare.

Pas al ritus
            “L’anamnesi és la pregària de l’Esperit Sant en nosaltres. Jesús havia dit ‘L’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu us ho ensenyarà tot i us farà recordar (ϋπομνήσει hypomnesei) tot el que jo us he dit’ (Jn 14,26). L’Esperit és la memòria de l’Església. Ell ens recorda sense parar la Pasqua del Senyor, és a dir el misteri de la seva mort i de la seva resurrecció. L’Esperit ens obre també la porta sobre l’esdevenidor de l’Església: Ell us anunciarà l’esdevenidor (Jn 16,13), és a dir el retorn gloriós de Jesús a la fi dels temps. L’anamnesi és el cant de l’Esperit en el cor de l’assemblea”. (Lucien Deiss, LA MESSE, DDB, 1989, p. 116). [Anamnesi : Compte! Es tracta de la pregària – Per això, fent el memorial... –; no del cant d’aclamació al memorial].

Per al Pare Nostre
            Després d’haver escoltat el nostre evangeli, ja no és cap banalitat de dir “Units en un mateix Esperit, gosem dir”. Tant de bo poguéssim penetrar més el sentit de les paraules. Humilment doncs, units en el mateix Esperit, gosem dir...    retorn
 

 

 

DIJOUS SISENA SETMANA DE PASQUA
Ac 18,1-8
Jn 16,16-20

Introducció
          Ja fa més de cinc setmanes que celebrem la joia de Pasqua. Ho hem pogut fer gràcies al gran preu que n’ha pagat Jesús. Dolors d’infantament. Tant de bo que no li renovem aquests dolors. Que la nostra vida li sigui absolutament fidel. De totes maneres ell sempre està disposat a perdonar.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- Fundació de l’església de Corint; primera part.

            ◊ Corint, colònia romana, fundada per Juli Cèsar. La ciutat era la capital de la província d’Acaia. Centre comercial important dotat de dos ports, un a cada costat de l’istme de Corint. La població, damunt un fons llatí, era cosmopolita i el culte a Afrodita li donava una mala reputació. El cristianisme, no obstant, arrelà més fàcilment a Corint, medi popular, que no pas a Atenes.

            ◊ v. 2.- Àquila i Prisci·la esdevindran excel·lents col•laboradors de Pau a Corint, a Efes; després a Roma. ◊ El decret de Claudi, data del 49-50, és conegut de l’historiador Suetoni; nosaltres ignorem en quina mesura i durant quant de temps va ser observat.

            ◊ v. 3.- Fabricants de tendes. Treball fet amb pells o, més probablement, teixits de pèls de cabra, tècnica de la Cilícia, pàtria de Pau. Els rabins practicaven un ofici manual. Per a Pau, és un mitjà per a no ser una càrrega per a ningú i poder proclamar l’evangeli gratuïtament (vegeu 20,34: Vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi).

          ◊ v. 5.- En aquest moment, a Corint, a l’arribada de Timoteu, venint de Tessalònica, és quan Pau va escriure la 1a Tessalonicencs i, una mica més tard, 2a Te; entre 51-52.
   
            ◊ v. 6.- Que la vostra sang us caigui damunt el cap [grec]. [Leccionari i BCI: Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar]. És a dir sou els únics responsables del que us pugui passar.

            ◊ v. 7.- Tici Just. Era probablement un incircumcís: Pau trenca amb la Sinagoga allotjant-se a casa seva. (Com ho va fer Pere a casa de Corneli).

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Els textos d’avui i de demà formen una certa unitat que expressa la passió de Jesús com un passatge de l’aflicció a la joia.

            ◊ v. 16.- Vosaltres no em veieu... em tornareu a veure. Dos verbs grecs (θεωρείτέ, zeoreite – veieu ; όψεσθέ, opsesze – veureu) en dos temps diferents: Jn vol marcar d’aquest manera la distinció entre la manera de veure Jesús durant el període que s’acaba i la manera de “veure” que serà donada als deixebles a partir de la glorificació. El nou període es caracteritzarà per una manera més penetrant de coneixement del Fill encarnat i gloriós.

            ◊ v. 20.- Es convertirà en alegria. La desaparició de Jesús provocarà en els deixebles una gran aflicció mentre que els homes que s’havien aliat contra ell gaudiran de l’alegria del triomf. No obstant, d’aquests mateixos esdeveniments en naixerà la nova situació de Jesús i dels seus que estaran, des d’aleshores, plens de joia.

            ◊ L’evangelista crea un cert clima de “suspense” repetint 7 vegades en els quatre versets (17-20) l’expressió com concentrada “una mica” (micron, μικρόν). De la mateixa manera, fa aparèixer d’una manera emotiva el torbament dels deixebles.

            ◊ El nostre text deixa en suspens la raó per la qual els deixebles veuran canviada en joia la seva tristes actual. Això serà resolt demà.

Pas al ritus
            Pau treballava amb les seves mans; el pa i el vi són fruit de la terra i del treball dels homes. Però és Jesús qui els dona el valor de verdadera i única ofrena: ells esdevenen el sagrament de do de la seva pròpia vida perquè la nostra joia sigui perfecta. Que la nostra fe i la nostra fidelitat no entelin gens, al contrari que augmentin, la joia pasqual.

Per al Pare Nostre
            Nosaltres també esperem vivament veure Jesús glorificat. D’aquí una mica. Només ho sap Déu. Mentrestant, el trobarem en el pa d’aquest dia. Gosem dir en ple acte de fe: ...    retorn

 

DIVENDRES SISENA SETMANA DE PASQUA
Ac 18,9-18
Jn 16,20-23a

Introducció
            Encara estem celebrant la joia d’aquesta “naixença” del Crist a la glòria després dels “sofriments maternals” de la Creu. Tant de bo que el Senyor pugui estar joiós de tenir-nos com a germans. Si la nostra consciència ens acusa, ell sempre està disposat a perdonar.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ Segona part i conclusió de la fundació de Corint.

            ◊ v. 9.- El ministeri de Pau que ha començat per una visió (fent camí cap a Damasc), continua també essent orientat per Déu, que actua en la seva vida per l’Esperit Sant.

            ◊ v. 12.- En temps de Gal·lió, procònsol d'Acàia. Una inscripció trobada a Delfos permet de situar el proconsolat de Gal•lió, germà de Sèneca, en 51-52, o 52-53. La compareixença de Pau se situa sens dubte a la fi de la seva estada de divuit mesos. Pau deu haver estat a Corint del 50 al 52.

            ◊ v. 13.- Un culte il·legal. [Leccionari: una religió il·legal; BCI: adorar Déu d'una manera contrària a la Llei]. La religió i, en certa mesura, la llei jueves eren reconegudes per la llei romana. Per acusar aquí Pau del crim capital que constituïa la introducció en l’imperi d’una nova religió, els seus adversaris jueus han hagut de presentar el cristianisme com una religió diferent del judaisme. Gal•lió no serà pas del seu parer.

            ◊ v.- 15. De controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei. Els noms dels quals parla Gal·lió són sens dubte els títols donats a Jesús. Contràriament als acusadors de Pau, Gal·lió considera el cristianisme com un assumpte que pertany a la comunitat jueva i a la seva llei: és tracta d’una varietat de judaisme que es beneficia del mateix reconeixement legal que aquest darrer i no correspon, doncs, a la justícia romana. Al llarg del seu llibre, l’autor d’Ac enregistra de bona gana decisions i apreciacions oficials que van en aquest mateix sentit que aquest “no hi ha lloc”. Posa en relleu d’aquesta manera la futilitat de les acusacions fetes contra el cristianisme o contra Pau, i també la imparcialitat de la justícia romana.

            ◊ v. 18.- Perquè havia fet un vot [Leccionari]; una prometença [BCI]. Es tracta de vot de nazireat, que l’obligava, entre altres coses, a no tallar-se els cabells durant un cert temps.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Conclusió de la part del discurs d’adéu referent al pas de l’aflicció a la joia.

            ◊ v. 21.- Els vius dolors d’infantament condueixen a la joia de la naixença d’un nou home: la imatge ja havia estat aplicada en l’A. T. als esdeveniments dolorosos que han de preludiar els temps messiànics. Jn aplica la imatge als esdeveniments de la passió i de la glorificació de Jesús, en tant que viscuts pels deixebles.

            ◊ v. 22.- Us tornaré a veure... El coneixement del Crist ressuscitat que serà concedit als deixebles, comporta una joia tant més pura com més ho ratifica el caràcter definitiu de la victòria que treu per sempre més tota amenaça veritable.

            ◊ v. 23.- Aquell dia no em fareu cap més pregunta. Les preguntes són senyal de manca de comprensió.

Pas a ritus
            Nosaltres estem mig en “el dolor” de no poder veure amb els nostres ulls el Senyor ressuscitat; i mig en “la joia” de saber, en la fe, que és verdaderament ressuscitat. La celebració eucarística fa present també el “ja aquí, però encara no”. Entrem-hi en la fe i la joia.

Per al Pare Nostre
            Aquest pa que Jesús ens ha ensenyat a demanar també és el pa de l’aliment que ens conduirà a la joia de contemplar Jesús ressuscitat cara a cara. Preguem en la fe tal com ho hem après:    retorn




DISSABTE SISENA SETMANA PASQUA
Ac 18,23-28
Jn 16,23b-28

Introducció
            La litúrgia d’aquests darrers dies del Temps de Pasqua ha “aprofitat” certs elements (principalment les col•lectes) de l’antiga “octava de Pentecostès”, suprimida amb tota la raó per la reforma del calendari segons el Vaticà II. Aquests dies no s’haurien de prendre com “una preparació a la Pentecosta” (encara menys com una “novena”), ja que el Do de l’Esperit és un do Pasqual... no solament del darrer dia de la Cinquantena de Pasqua.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ Aquí comença el viatge titulat tradicionalment com “tercer viatge missioner” (18,23 – 21,14), després d’un any, probablement, de residència a Antioquia. Es tracta, més aviat, del segon període de la gran missió paulina, el relat del qual es centrarà a Efes.

            ◊ v. 24.- Apol·ló. Apol·ló tindrà èxit a Corint on serà ocasió de polèmiques en aquella església. Hom ha proposat de veure en ell l’autor de la carta als cristians hebreus.

            ◊ El cristianisme d’Apol·ló és d’un tipus arcaic que podria ser qualificat “d’abans de la Pentecosta”, ja que ignora el baptisme cristià.

            ◊ v. 26.- El prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu. Més que de rectificació, és tracta d’un complement d’instrucció.

            ◊ La variant occidental permet de comprendre que corintis residents a Efes redacten una carta de presentació d’Apo•ló als cristians de Corint.

            ◊ v. 28.- Apol·ló no es dirigeix solament als jueus. Es nota el paper important dels laics en l’evangelització: ell mateix laic, Apol·ló, rep la seva iniciació en el si d’una llar cristiana (la d’Aquila i Priscil·la), i són els laics de Corint (residint a Efes) que escriuen la carta de recomanació que li permetrà d’eixamplar la seva zona d’influència.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ v. 23.- Tot allò que demanareu al Pare en nom meu. És la quarta vegada en el discurs d’adéu que Jesús anima els deixebles a pregar, amb aquesta promesa de ser atesos. (Les altres tres: 14,13-14; 15,7; 15,16).

            ◊ v. 25.- Fins ara us parlava veladament (Leccionari català); (παροιμίαις, paroimiais), Grec; similitudes (NT interlinear francès) ; En paraboles (Leccionari francès) ; De façon énigmatique (TOB/NT); Us he parlat de tot això amb imatges (BCI). Aquesta paraula fa al·lusió sens dubte a les diferents metàfores que han escandit el discurs d’adéu: la casa, el camí, la vinya, l’hora de la dona, i potser també el llenguatge jurídic de “Paraclet”.

            ◊ Hom notarà que aquest ensenyament sembla concentrar-se en la persona del Pare.

            ◊ v. 26.- Aquell dia s’oposa al fins ara del v. 24. La intercessió fonamental es refereix a què l’enviament del “Defensor” serà atesa.
 

            ◊ v. 28.- He sortit del Pare... me’n torno al Pare. Aquest bell resum (“drecera”) que condensa el misteri de la revelació en l’esquema d’un abaixament i d’una elevació, d’una “sortida del” i d’una “tornada cap al” Pare. Això evoca el moviment del Pròleg o de l’himne cristològic de Fi 2,6-11.

Pas a ritus
            L’anada / tornada de Jesús es compleix també sobre l’altar. Però, si per un cantó ha vingut tot sol del Pare, hi tornarà amb tots nosaltres. No oposem resistència a l’empenta de Jesús que ens condueix cap al Pare. Per ell, amb ell, en ell...

Per al Pare Nostre
            “Aquell dia” en el qual “demanem invocant el seu nom” com ho hem après de Jesús mateix, és avui mateix. El Pare ens estima, diguem doncs amb tota confiança...    retorn