INTRODUCCIÓ AL LECCIONARI D' ADVENT

 

  Is 11,10

Criteris seguits en l'elecció de les lectures de la Litúrgia de la Paraula

                La “Introducció al Leccionari” ens ensenya que hi ha un doble criteri en l’elecció de les lectures que composen la Litúrgia de la Paraula, tant en la Litúrgia Dominical i de les Festes, com el la Litúrgia de la Paraula per a les misses dels dies entre setmana.

            * Un dels criteris ha estat el de “la lectura semi contínua”. El qual consisteix en escollir la lectura seguida d’un Llibre del bíblic, tot i que no sigui llegit sencer; és a dir amb absències d’alguns passatges, a causa de diferents raons (llargada del llibre; passatge proclamat en altres ocasions; etc.) És el cas, per exemple, de les lectures dels evangelis i de la lectura de l’ “Apòstol” en els diumenges del Temps durant l’Any; i de les dues lectures dels dies entre setmana del mateix Temps durant l’Any. Les lectures escollides amb aquest criteri, per a una mateixa celebració, no tenen relació entre si. Si, per casualitat, hom hi descobreix alguna relació, aquesta no ha estat cercada per endavant per aquells que han confeccionat el Leccionari.

             ** No obstant, en els Diumenges del Temps Durant l’Any també s’ha fet servir l’altre criteri per la selecció de les lectures: la selecció per “tema”. La Litúrgia de la Paraula dels Diumenges del Temps durant l’Any està com dirigida per l’Evangeli proclamat en lectura semi contínua. De manera que, per a la primera lectura (treta sempre del Primer Testament, llevat del Temps Pasqual que se serveix del llibre dels Actes) s’ha cercat un text que pogués tenir alguna relació amb el de l’Evangeli del dia. I, en conseqüència, el Salm que segueix la primera lectura ha estat escollir en funció d’aquesta lectura. Pel que fa la segona lectura dels Diumenges del Temps durant l’any (l’ “Apòstol”), al contrari, se segueix el criteri de lectura semi contínua del Llibre bíblic escollit, sense cap relació preestablerta amb els altres textos

             És clar que el criteri que s’ha seguit en la confecció del leccionari de l’Advent, ha estat el d’escollir lectures en funció d’un “tema”. Tal com apareix en l’apartat “Claus per a la lectura...” Passarà igual en temps de Quaresma. Això hauria d’orientar en certa manera la interpretació del textos del dia: tenir en compte la relació entre ells, i la relació amb el temps litúrgic d’Advent o de Quaresma. Una lectura, una interpretació que, sense ignorar una exegesi elemental, ha d’anar més enllà d’aquest sentit exegètic i proposar-ne una interpretació tipològica, espiritual, en relació amb el Misteri celebrat.

                                                            
Claus per a llegir les lectures de l’Advent els dies entre setmana

Primera etapa : Del primer dilluns al segon dimecres
             * Les primeres lectures, del profeta Isaïes llegides en lectura semi contínua, anuncien un període de pau i de joia, el del Messies.
             ** Els evangelis mostren de quina manera Jesús acompleix aquestes profecies.

Segona etapa : Del segon dijous al 16 de desembre
            ** Els evangelis evoquen la figura de Joan Baptista, el Precursor del Messies;
            * Les primeres lectures, tretes sobre tot del Segon Isaïes, preparen l’evangeli que les seguirà o són anuncis de salvació.

Tercera etapa : Del 17 al 24 desembre (Setmana que precedeix Nadal)
            ** Els passatges evangèlics recullen els anuncis de Nadal que es troben en els “evangelis de la Infantesa”.
            * Les primeres lectures, tretes de diversos libres bíblics, proposen passatges del Primer Testament que prefiguren els anuncis.

            Aquesta organització de la Litúrgia de la Paraula mostra que, de la mateixa manera que l’esperança desvetllada pels profetes del Primer Testament ha estat acomplerta amb el Nadal històric i el ministeri de Jesús ara fa vint segles ― de la mateixa manera també, l’esperança del retorn del Crist gloriós que ell mateix ha fet néixer en nosaltres, els seus fidels, no pot deixar-se de complir. Serà l’establiment, definitiu i en plenitud, dels Temps Messiànics. Si Jesús és aquell “Que és, Que era i Que ve”, el temps d’Advent accentua el tercer element de la seva personalitat: “Aquell que ha de venir”, “¡Veniu, Senyor Jesús!”