Pels
jueus la BÍBLIA és formada per tres grups de llibres:
1- La Torà (llei): el Pentateuc
2- Els Profetes: Anomenen profetes anteriors
als llibres de Josuè, Jutges, I i II Samuel, i I i II Reis.
I profetes posteriors a: Isaïes, Jeremíes,
Ezequiel, i els altres profetes menors: Amòs, Osees,
Abdies, Ageu, ...etc
3- Els Escrits: Rut, Ester, Job, Càntic dels Càntics,...
etc (els que nosaltres diem "Sapiencials")
De tot aquest conjunt en diuen la T(A)N(A)K, consonants
fetes de les inicials de la Torà=llei, els Nevim=profetes, i
els Ketuvim=escrits (en hebreu les vocals només serveixen
per pronunciar les consonants).
No va ser fins
al sIIdC que, a causa de les expulsions de jueus, provocades
per Titus i per Adrià, (anys 70 i 135), els qui s'havien
reunit a Tiberíades (Galilea), van recollir les narracions
bíbliques existents, i hi van posar vocals a fi de conservar
el que fins llavors s'havia tramés de generació en generació,
per tradició oral.
Com que amb Alexandre el Gran (sIIaC) el grec s'havia
començat a imposar entre la gent culta, a Alexandria es va
escriure la Bíblia en grec (versió dita dels 70), mentre
que, com que entre el poble es parlava l'arameu, la gent
també l'usava en els textos sagrats.
Finalment va ser al sXdC que es va puntuar definitivament el
text que tenim avui (TM text massorètic).
Aquesta
és la Bíblia que va llegir Jesús i de la que es van servir
els autors del NTestament. I aquesta és la Llei que els "Mestres"
es van dedicar a interpretar, i concretar, traient-ne les
més de 360 lleis que calia complir, a més de les "tradicions
orals" (Mc 7,3-13).
Finalment aquestes "Tradicions orals" van ser recollides per
escrit als centres judaitzants de Tiberíades i Sèforis,
formant els MIDRASH:
A- Midrash Aggadàh en forma d'historietes, i B- Midrash
Halakhàh en forma de lleis de vida (halah=camí)
La MISNÀ
(200dC a Sèforis) recoplia i amplia la legislació de la
Halakhàh. Mentre que la GEMARA recull els comentaris i
discussions que els mestres feien sobre la mateixa Misnà.
A fi d'agrupar els llibres, es va fer el TALMUD, que és la
suma de la Misnà i la Gemara. Actualment existeixen 2
Talmuds:
1-El de Jerusalem (400dC) que exigeix cada any la lectura
sencera de la bíblia a les sinagogues, i que ha caigut en
desús.
2-I el Talmud Babilònic (de l'actual Irak) que és el que
avui es fa servir, i el que normalment usen els estudiosos
occidentals de la Bíblia.
Fins
aquí unes explicacions molt tècniques, però que voldríem
fossin entenedores per comprendre l'evolució del Llibre que
és a l'origen del cristianisme i de l'evangeli de Nostre
Senyor Jesucrist. |