DOCTRINA DE LES 14 CARTES DE PAU 

Cartes sobre la primera teologia cristiana

I TESSALONICENS – Essent la primera carta de Pau a una església que fa poc ha visitat, s’hi veu l’estimació del seu cor de PARE- MARE (1Tes 2, 1-12), per les comunitats que funda. Hi exposa un tema candent a l’església primitiva: falta poc pel Retorn de Jesús? I ho explica una mica com si aquesta vinguda hagués de ser en vida d’ells.

II TESSALONICENS – La primera carta ha provocat un malentès: molts han deixat de treballar pel poc temps que creuen que han de viure. Pau els exhorta a no viure desvagats, ja que abans del “Dia del Senyor” el mal ha de desaparèixer. Per tant ara és l’hora d’una ESPERANÇA PERSEVERANT.

Cartes sobre notícies de les primeres comunitats

I CORINTIS – Després d’haver passat un any i mig a Corint, coneix bé la Comunitat i l’ estima. Per això reacciona davant les notícies que li han arribat de les seves divisions, i de la seva vida llicenciosa (diuen que un cristià viu ajuntat a la seva pròpia mare). Amb una profunditat extraordinària els exhorta a la UNITAT plens de la Saviesa de Déu, no la del “món”. No cal conèixer res més que al Crist CRUCIFICAT. I exposa les seves idees sobre el matrimoni, menjar les carns ofertes als ídols amb una gran llibertat interior, com celebrar les Eucaristies amb els dons de l’Esperit, tot esmentant els diferents carismes i la PRIMACIA de la CARITAT. I finalment parla de com seran els nostres cossos ressuscitats (exemple del gra de blat que es podreix abans de néixer una nova espiga).

II CORINTIS – Havent sabut que la 1a carta a alguns els ha entristit, mentre d’altres han menyspreat l’autoritat de Pau, escriu per segona vegada per consolar-los i fer una defensa del seu apostolat. Com sempre dóna doctrina,  i aprofita l’ocasió per explicar que mentre les coses humanes passen, nosaltres ens bastim un edifici al cel, ja que l’ amor del Crist ENS TÉ AGAFATS.

FILIPENCS – Per haver rebut una ajuda dels filipencs en un moment que passa necessitat a la presó d’ Efes,  Pau els fa una carta d’agraïment. La seva situació li dóna peu a confessar que en aquest moment de “libació”, sent que EL SEU VIURE ÉS CRIST. I els hi copia un Himne sobre el Crist que s’ha fet obedient fins a la mort de Creu, i que això ha estat exalçat. Fora de Crist tota la resta li semblen “escombraries”

Cartes sobre el seu evangeli: La SALVACIÓ GRATUÏTA

GÀLATES – En el 2n viatge, Pau ha visitat Galàcia (prop d’ Ankara), en un moment en què estava malalt i ells, tot i ser una regió pagana, el van acollir immillorablement. Ara ha tingut notícia que alguns cristians-judaitzants els volen imposar les lleis jueves. Pau no sols
s’ indigne, sinó que fa una carta tan apassionada com genial, sobre la Salvació a través de Crist i no de les obres de la Llei. Explica la seva conversió i el seu “evangeli de la Fe” sense l’esclavitud de la Llei. Insisteix en l’ Esperit de LLIBERTAT, i en les obres de la carn oposades als fruits de l’ Esperit.

ROMANS – Repeteix el mateix tema de la carta als Gàlates, però ampliat. Pel fet que Roma és considerada el centre del món, i no coneixent personalment aquesta comunitat,  Pau exposa la doctrina, que per ell és bàsica, de forma ben estructurada. Tots som pecadors, i la Fe ens fa justos per misericòrdia. Així Déu ens allibera del pecat i de la Llei, i ens dóna
l’ Esperit que ens fa FILLS. Aquest és el PLA UNIVERSAL DE SALVACIÓ.

Cartes fruit de reflexions durant la captivitat (Cesarea o Roma)

FILÈMON – Filèmon és de Colosses. Essent empresonat a Cesarea, Pau ha “engendrat en la fe a Onèssim”, un antic esclau de Filèmon. Com que Pau veu en totes les persones la mateixa dignitat de fills, demana a Filèmon, l’amo d’ Onèssim, que faci igual.

COLOSSENCS – Aquesta comunitat ha estat fundada per Epafràs, un deixeble de Pau.  Ell els hi escriu degut a les barreges que fan entre la fe cristiana i la pagana. Per això és una carta eminentment “cristològica”. Comença per copiar-los un Himne a Crist: imatge de Déu, cap de l’ Església, primogènit d’entre els morts, i reconciliador de TOT amb la seva sang. Havent rebut el baptisme, ells han mort i ressuscitat amb Jesús. Per això morts a l’ home vell, han de tenir els mateixos sentiments de Jesús.

EFESIS – Aquest escrit és més una represa impersonal del tema anterior, que una carta als cristians d’Efes, amb qui ha viscut diversos anys. Comença copiant igualment un Himne que beneeix Déu que ens ha elegit, predestinat, i redimit en Crist. En Ell hem passat de la mort a la vida. Som, doncs, un sol poble fet de jueus i pagans, que, per la Creu de Crist hem esdevinguts FAMILIARS de Déu. Per això “s’agenolla davant Déu, a fi que comprenguin la profunditat d’aquest AMOR”. I fa diverses exhortacions: Edificar per l’ Amor el Cos de Crist. No viure com els pagans, sinó revestits de la santedat de Déu. Treure bé del moment present. Viure unes noves relacions familiars.
                                                
Cartes pastorals
I TIMOTEU – Pres a Roma, abans de morir, Pau escriu a Timoteu, el seu fill estimat de Listra, que l’havia acompanyat en diversos viatges. Ara és bisbe.  Li demana que lliuri un bon combat, fugint de les falses doctrina. I resumeix el comportament de Jesús com un “misteri de Pietat”. Per tant, que també ell tingui pietat, ple del Do de Déu.

II TIMOTEU – En la 2a carta, encara de comiat, amb una tendresa de pare, Pau exhorta a Timoteu a revifar amb fortalesa el do de Déu que hi ha en ell. Sentint pròxima la mort, Pau assegura que si morim amb Crist, també viurem amb Ell. I li aconsella que prediqui oportuna i inoportunament. Ell està a punt de ser ofert com una libació.

TITUS – Essent d’origen pagà, Titus va acompanyar Pau a Jerusalem, on ell el féu circumcidar. Pau li diu com ha de tractar els de la seva comunitat, a fi de salvar tothom. I li recorda que hem de ser un poble apassionat pel BÉ. 

CARTA ALS HEBREUS – Amb un to molt diferent, aquesta carta es creu provenir del nucli de sacerdots jueus convertits al cristianisme, de què parla els Fets dels apòstols (6,7). La carta té 3 parts: 1-El Sacerdoci de Jesús, el Fill. 2-Jesucrist Sacerdot de la nova Aliança (punt central). 3-Conduta del cristians davant aquest sacerdoci.  

text de la carta 

DEÚ ENS SALVA NO PELS NOSTRES MÈRITS,
SINÓ PERQUÈ ENS ESTIMA

1a part   1 – 11

jESÚS SALVA ELS PECADORS QUE TENEN FE

1- tots som pecadors: jueus i pagans c1 a 3’20
(1,1-15)

L’evangeli que Pau anuncia és Jesucrist, a qui tots els pobles deuen l’OBEDIÈNCIA de la FE:
1 Salutació  1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.

2 Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, 3 es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, 4 però, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, 5 m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe, a glòria del seu nom. 6 Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.

7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Acció de gràcies a Déu per ells, i desig de veure’ls

8 Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe. 9 Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l'evangeli del seu Fill, m'és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres 10 en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l'oportunitat de venir a veure-us. 11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l'Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo. 13 Germans, heu de saber que m'he proposat moltes vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m'ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l'he recollit entre els altres pobles. 14 Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants; 15 per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l'evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma. 

La justícia salvadora de Déu
L’evangeli és poder SALVADOR de Déu per a tot el qui creu.

16 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. 17 En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
 

Justos per la fe en Jesucrist, malgrat el pecat de tots
El pecat dels pagans és perquè no han conegut Déu a través de la creació

18 Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions. 19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. 20 D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conèixer Déu, no l'han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s'han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s'ha omplert de foscor.

I han adorat els ídols
22 Presumint de savis, s'han tornat necis, 23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d'homes mortals, d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils. 24 Per això Déu ha permès que seguissin els seus desigs i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos.
25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén! 26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l'ús natural del sexe per un ús contra natura, 27 i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s'han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
28 I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d'uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte: 29 s'han omplert de tota mena d'injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se'ls veu plens d'enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, 30 calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, 31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. 32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d'aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.  

El pecat dels jueus és perquè judiquen els pagans, menyspreant així  la BONDAT de Déu que invita al penediment, però ells actuen igual

2 1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. 2 Tothom sap que Déu castiga justament els qui cometen aquells actes. 3 I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t'escaparàs del judici de Déu? 4 ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? 5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant càstig per al dia del càstig, quan es manifestarà el just judici de Déu. 6 Ell pagarà a cadascú segons les seves obres: 7 la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l'honor i la immortalitat; 8 el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la mentida! 9 Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles, 10 però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles. 11 Déu no fa distinció de persones.

El judici de jueus i pagans

12 Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d'aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei. 13 Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen. 14 En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però segueixen una llei interior. 15 Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen. 16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d'acord amb l'evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.

El pecat dels jueus que ensenyen als altres, però ells no compleixen la llei

17 Tu, en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i poses el teu orgull en Déu: 18 coneixes la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor; 19 et refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca, 20 educador dels ignorants, mestre dels qui no saben, ja que en la Llei trobes l'expressió clara del coneixement i de la veritat. 21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t'ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; 22 tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; 23 tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la, 24 tal com diu l'Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu.

La circumcisió del cor

25 Perquè la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes, ets com un incircumcís. 26 En canvi, si l'incircumcís observa els preceptes de la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís. 27 I així el qui ha nascut pagà i incircumcís, però que compleix la Llei, et jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la compleixes. 28 El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l'Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.  

¿Si Déu salva els pagans per la infidelitat dels jueus, per què ser fidels?

3 1 Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? 2 Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat la seva paraula precisament als jueus. 3 I encara que alguns d'ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? 4 De cap manera! Déu continua essent fidel, encara que tots els homes siguin infidels, tal com diu l'Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici. 5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d'un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: És que Déu és injust quan aboca el seu càstig? 6 De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món? 7 Alguns diuen: Si la meva infidelitat és una ocasió perquè Déu mostri més gloriosament la seva fidelitat, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador? 8 Altres m'acusen d'ensenyar: Fem el mal perquè se'n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats.

9 Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els altres pobles. 10 Ho diu l'Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. 11 No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu. 12 Tots plegats s'han desviat i pervertit: ningú no fa el bé, ni un de sol. 13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; porten als llavis verí d'escurçó, 14 tenen la boca plena de malediccions i d'amargor. 15 Els seus peus corren a vessar sang, 16 deixen arreu on passen devastació i calamitats 17 i no coneixen el camí de la pau. 18 Viuen sense cap temor de Déu.
19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s'adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre's al judici de Déu, 20 perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.  

LA misericòrdia DÉU ENS FA JUSTOS
Jueus i pagans justos per la fe en Jesucrist

21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. 22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, 23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. 24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. 25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l'instrument de perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els pecats comesos en el passat, 26 en virtut de la seva misericòrdia. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.

27 Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. 28 Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei. 29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans, 30 ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos. 31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!

L'exemple d'Abraham que és just per la Fe
41 I què direm, doncs, d'Abraham, el pare del nostre llinatge? 2 Si hagués estat just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se'n, però no davant de Déu. 3 En efecte, diu l'Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. 4 Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d'un deute; 5 mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. 6 També David proclama feliç l'home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: 7 Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! 8 Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte el pecat!
9 Tanmateix, les paraules d'aquesta benaurança, ¿s'apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d'Abraham com a justícia. 10 Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís. 11 Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia, 12 i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.

Gratuïtament TOTS som fills d’abraham
13 Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s'obté per la fe. 14 De fet, si l'herència s'aconseguís en virtut de la Llei, la fe no seria res, i la promesa quedaria anul·lada; 15 d'altra banda, la Llei comporta un càstig, perquè, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió. 16 Per això els qui ara són hereus en virtut de la fe, ho són per pura gràcia. La promesa, doncs, va quedar assegurada a tota la descendència, no tan sols als qui havien d'observar la Llei, sinó també als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, 17 tal com diu l'Escriptura: T'he fet pare d'una multitud de pobles. Abraham va creure en Déu, que fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia. 18 Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles, d'acord amb el que diu l'Escriptura: Així serà la teva descendència. 19 Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara.

Com a Abraham, Déu ens té en compta la FE en la resurrecció
 20 Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que va enfortir la seva fe i donà glòria a Déu. 21 Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. 22 Per això també llegim: Li ho comptà com a justícia. 23 I si es va escriure li ho comptà, no va ser tan sols per a ell, 24 sinó també per a nosaltres, a qui Déu també havia de comptar la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, 25 entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos.  

PER JESÚS, el nou adam tots SOM JUSTOS

 riqueses de la justificació: la salvació gratuïta aporta l’alliberament del pecat i de la llei 5-7 

De la Llei a la vida en l' Esperit
Justificats i salvats per Jesucrit podem gloriar-nos d’ Ell
5  1 Ara, doncs, que som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. 2 Per ell, en virtut de la fe, tenim entrada en aquesta gràcia que ja posseïm en ferm, i per ell hem rebut l'honor d'esperar la glòria de Déu. 3 Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; 4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5 I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. 6 Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents. 7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. 9 Amb molta més raó, doncs, ara que som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ara ens ha reconciliat, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.

Amb Jesucrist, ha començat una nova descendència
Malgrat Adam va pecar, en Jesús ha sobreabundat la gràcia

12 Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. 14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.

15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. 16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.

18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.

20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, 21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.

                                        LA VIDA NOVA:
    PER LA “MORT”, ALLIBERAMENT DEL PECAT I DE LA LLEI
Submergint-nos en la seva mort, som servidors de déu per una vida santa
6 1 Què direm, doncs? ¿Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? 2 De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? 3 ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? 4 Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. 5 I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció. 6 Sapiguem-ho bé: allò que érem abans ha estat crucificat amb ell; és a dir, el nostre jo dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. 7 Els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat.

8 I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. 9 Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. 10 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. 11 Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.

Allibertas de l’esclavatge del pecat, entrem al servei del Bé
12 Ara, per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions. 13 No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé. 14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.

15 Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera! 16 Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d'algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l'amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu Déu, que dóna la justícia. 17 Vosaltres éreu esclaus del pecat, però us heu sotmès de cor a la doctrina que us ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu! 18 Així, lliures de l'esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la justícia de Déu.

Porteu una vida santa, com a do gratuït de Déu
 19 (Com que sou febles, us estic parlant amb comparacions humanes.) Així com vau posar els vostres membres com a esclaus al servei de la impuresa i de la injustícia i portàveu una vida indigna, poseu-vos ara com a esclaus al servei de la justícia de Déu i porteu una vida santa. 20 Mentre éreu esclaus del pecat, us trobàveu al marge d'aquesta justícia. 21 Però quin fruit en trèieu, d'aquella vida? Ara us n'avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort. 22 En canvi, ara, lliures de l'esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, doneu el fruit d'una vida santa, que us portarà a la vida eterna. 23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.  

Per la mort de Crist, alliberats del poder de la Llei que ens fa conèixer el pecat
7 1 Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ja sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen. 2 Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit. 3 Per tant, si la dona s'uneix a un altre home mentre viu el marit, comet adulteri; però si el marit mor, queda lliure d'aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.
4 Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist. Així heu passat a ser d'un altre, d'aquell qui ha ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits per a Déu. 5 Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions que duen al pecat, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort. 6 Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara servim Déu d'acord amb el camí nou de l'Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.
7 Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs, jo no hauria tingut cap mal desig. 8 Però el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat és mort. 9 En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure, 10 i jo vaig morir. D'aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort: 11 el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir. 12 Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.
13 Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m'hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s'ha servit d'una cosa bona i m'ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.
14 Sabem que la Llei és espiritual; però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. 15 No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. 16 Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona; 17 però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita dintre meu.

Allibertas del mal que fem sense voler, i del bé que volem i no fem

18 Sé que el bé no habita dintre meu, és a dir, que sóc feble. Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: 19 no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria. 20 Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu. 21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal. 22 Si segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de Déu, 23 però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del pecat que porto dintre meu. 24 Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort? 25 Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!
Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo alhora la llei del pecat.

l’ obra de l’esperit 

 
com que ja no pesa la condemna,
podem posseir la vida de l’ esperit
Complint la Llei de l’Esperit viurem la filiació i l’esperança
8 1 Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist, 2 perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. 3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat que hi ha en l'home 4 perquè les exigències justes de la Llei es compleixin en nosaltres, que no vivim d'acord amb els desigs terrenals sinó d'acord amb l'Esperit. 5 Els qui segueixen els desigs terrenals s'interessen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l'Esperit s'interessen per les coses de l'Esperit. 6 Els interessos terrenals porten a la mort, mentre que els de l'Esperit duen a la vida i a la pau. 7 I és que els interessos terrenals porten a l'enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre's a la seva llei ni s'hi podrien sotmetre. 8 Per això els qui viuen d'acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.

9 Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. 10 Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos hagi de morir per culpa del pecat, l'Esperit us dóna la vida, ja que Déu us ha fet justos. 11 I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

L’ Esperit ens fa fills de Déu
12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. 14 Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!» 16 Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.

                           La creació i tots nosaltres
             ESPEREM que es revel·li la glorificació del fills de Déu
18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. 19 Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: 20 l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança 21 que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. 22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.

L’ Esperit ens ajuda a pregar
26 Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans. 30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els glorifica.

Qui ens pot separar de l’ amor de Crist?
FONAMENT DE l’ ESPERANÇA CRISTIANA
31 Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? 32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? 35 Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? 36 Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. 37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. 38 N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, 39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre. 

EL MISTERI DE LA INCREDULITAT JUEVA

MALGRAT EL PECAT ACTUAL D’ ISRAEL, EL PLA DE SALVACIÓ DE DÉU ÉS UNIVERSAL  9-11

Lloc d’ Israel  dins aquesta SALVACIÓ GRATUÏTA de Déu: Israel és el poble escollit per Déu, ja que d’ ell ha sortit el Crist i les promeses de Déu. Però Déu té compassió de qui vol
9 1 Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l'Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, 2 que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. 3 Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist! 4 Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; 5 també són d'ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d'ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre. Amén.

6 I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l'Israel veritable, 7 ni pel sol fet de ser descendència d'Abraham en són tots fills. Al contrari, l'Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d'Isaac. 8 És a dir, que no tots els descendents d'Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa. 9 I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurà tingut un fill.
10 Més encara, hi ha també el cas de Rebeca, que va concebre dos fills d'un sol home, Isaac, el nostre pare. 11 Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien fet res de bo o res de dolent, es va confirmar la lliure elecció de Déu, 12 que no depèn de les obres humanes, sinó d'ell mateix que crida. Ell va anunciar a Rebeca: El més gran servirà el més petit. 13 Tal com també diu l'Escriptura: He estimat Jacob, l'he preferit a Esaú. 14 Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera! 15 Ell diu a Moisès: Em compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia. 16 Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu. 17 D'aquí que l'Escriptura digui, referint-se al faraó: T'he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. 18 Per tant, es compadeix de qui vol, i a qui vol li endureix el cor.
Un Déu pacient i salvador amb la resta jueva que ha cregut i amb els pagans
19 Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?» 20 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l'ha modelada: Per què m'has fet així? 21 El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris? 22 Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu càstig i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència els qui s'havien fet mereixedors d'aquell càstig i que estaven a punt per a la perdició; 23 d'aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan a punt per a la glòria; 24 és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d'entre els jueus, sinó també d'entre els pagans. 25 Tal com diu en el llibre d'Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada. 26 I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu». 27 D'altra banda, a favor d'Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà! 28 El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra. 29 I tal com el mateix Isaïes havia predit: Si el Senyor de l'univers no ens hagués deixat una descendència, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.
La justícia de Déu fa justos als pagans per la Fe, i no a Israel per les obres
30 Què direm, doncs? Direm que als pagans, que no cercaven de ser justos, Déu els ha donat la justícia: la justícia que ve per la fe. 31 En canvi, Israel, que cercava una llei que els fes justos, no ha arribat on la Llei conduïa. 32 I això, per què? Perquè no cercaven de ser justos per la fe, sinó per les obres. Van topar amb la pedra d'ensopec, 33 tal com diu l'Escriptura: Poso a Sió una pedra d'ensopec, un roc que fa caure, però els qui creuen en ell no quedaran confosos.
10 1 Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin. 2 Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d'una manera mal entesa; 3 desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre's a la justícia salvadora de Déu. 4 Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.
Un mateix Senyor per a jueus i pagans si escolten la predicació i són desobedients
5 Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. 6 Però de la justícia que ve per la fe, diu l'Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s'entén: per fer-ne baixar Crist ? 7 O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l'abisme —s'entén: per fer pujar Crist d'entre els morts ? 8 Més aviat l'Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: 9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, et salvaràs. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. 11 Diu l'Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. 12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l'invoca. 13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n'han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l'anuncia? 15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l'Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han acceptat la bona nova de l'evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que hem predicat? 17 La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l'han sentida? I tant, que l'han sentida! El seu anunci s'ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès la predicació? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d'un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d'un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M'he deixat trobar pels qui no em cercaven; m'he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d'Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.

Déu no ha rebutjat Israel, sinó que queda una RESTA d’ escollits per gràcia
11 1 Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! Jo mateix sóc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí! 2 Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l'Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu: 3 Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. 4 Tanmateix, què li respon Déu? M'he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal. 5 Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d'escollits. 6 I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia ja no seria gràcia. 7 En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s'han endurit, 8 tal com diu l'Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d'avui. 9 I David diu: Que la taula se'ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen! 10 Que se'ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega'ls l'esquena per sempre.
11 Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s'engelosís. 12 Ara bé, si amb la seva caiguda el món hi ha guanyat tant i la seva davallada ha estat per als altres pobles motiu de benefici, molt més ho serà la seva entrada a la plenitud de la salvació.
 
Entrada d’Israel a la plenitud de la salvació
13 Ara us parlo a vosaltres, els d'origen pagà, i us dic: com a apòstol dels pagans, faig honor al meu ministeri, 14 mirant d'engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne alguns. 15 Si del fet d'haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?
16 Si les primícies de la pasta del pa són consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l'arrel és consagrada, també ho són les branques. 17 És cert que algunes branques de l'olivera que és Israel van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels. 18 Però no te'n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te'n? Sàpigues que no ets tu qui sostens l'arrel, sinó que l'arrel et sosté a tu! 19 Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.» 20 És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós, 21 perquè Déu, que no va plànyer les branques nascudes de l'arbre, tampoc no et planyeria a tu. 22 Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en la seva bondat, ja que ell també et podria arrencar. 23 D'altra banda, ells també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder per a tornar-los a empeltar. 24 Si tu has estat arrencat de l'olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que n'han nascut, seran empeltats en la pròpia olivera.

Déu mai no es fa enrere de l’elecció, per això ha deixat els jueus i els pagans en la desobediència, per COMPADIR-SE finalment de TOTS.
Tot Israel serà salvat, ja que Déu ens vol salvar a tots
25 Germans, no vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres: l'enduriment d'una part d'Israel es mantindrà fins que haurà entrat el conjunt dels pobles pagans, 26 i així tot Israel serà salvat, tal com diu l'Escriptura: L'alliberador vindrà de Sió, allunyarà de Jacob les seves infidelitats, 27 i aquesta serà la meva aliança amb ells, quan perdonaré els seus pecats. 28 Ells, doncs, són enemics pel que fa a l'evangeli, tot i que això resulta en benefici vostre; però, pel que fa a l'elecció de Déu, són estimats per ell a causa dels patriarques. 29 Els dons i la crida de Déu són irrevocables. 30 En altre temps, vosaltres vau desobeir Déu, però ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu rebut la misericòrdia divina. 31 Igualment, ara ells han desobeït Déu, però vosaltres heu rebut la seva misericòrdia, a fi que ells també la rebin. 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

¡Oh riquesa del coneixement de Déu: TOT VE D’ ELL
i s’encamina cap a ELL!

HIMNE:
33 Oh profunditat de la riquesa,
de la saviesa
i del coneixement de Déu!
Que en són, d'insondables,
els seus judicis,
i d'impenetrables, els seus camins!
34 Qui pot conèixer
el pensament del Senyor?
Qui ha estat el seu conseller?
35 Qui li ha deixat mai res,
que ell li ho hagi de tornar?
36 Tot ve d'ell, passa per ell
i va cap a ell.
Glòria a ell per sempre. Amén.  

2a part   12 – 16 

Ens hem d’ estimar, ja que tots som salvats

 JA QUE HEM VIST LA MISERICÒRDIA DE DÉU, HEM D’OFERIR-LI EL CULTE DE LA NOSTRA CARITAT AMB ELS GERMANS. ESTIMAR ÉS LA PLENITUD DE LA LLEI 

La nova vida en Crist ENS PORTA A LA CARITAT CRISTIANA
Estimeu-vos com a membres els uns dels altres
12 1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

Cadascú segons la gràcia que ha rebut
3 En virtut de la gràcia que he rebut, dic a tots i cada un: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, sense ambicions, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. 4 En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; 5 també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. 6 Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d'acord amb la fe; 7 si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d'ensenyar, ensenyant; 8 si és el d'exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria.

Les virtuts cristianes
9 Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. 10 Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. 11 Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d'esperit, serviu el Senyor. 12 Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. 13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat.

14 Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. 16 Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. 17 No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. 18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. 19 Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï el càstig de Déu, tal com diu l'Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor. 20 Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap. 21 No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.

La RELACIÓ de submissió a l’ autoritat
13 1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell. 2 Per tant, el qui s'enfronta a l'autoritat es rebel·la contra l'ordre volgut per Déu, i els rebels es buscaran la pròpia condemna. 3 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l'autoritat, fes el bé, i l'autoritat reconeixerà el teu mèrit, 4 ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l'espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal. 5 Per això, cal sotmetre's, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. 6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s'ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. 7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.

Estimar és la plenitud de la Llei, no quedar a deure res més que l’ amor
8 No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. 9 No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.

Caminat amb CRIST, és l’ hora de desvetllar-nos
11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals. 

No podem judicar els altres.
Que els FORTS acullin els FEBLES, ja que tots som del Senyor

Distincions en el menjar
14 1 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu els seus escrúpols. 2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. 3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; en canvi, el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. 4 Qui ets tu per a judicar el criat d'un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!
Distincions dels dies
5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d'acord amb les seves conviccions. 6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.
10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l'Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Juro per la meva vida que davant meu s'agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.

No donar escàndol als més febles
13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d'impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no et comportes d'acord amb l'amor que li deus: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.
19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d'un menjar, no destrueixis l'obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l'escàndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n'ha d'escandalitzar. 22 Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.  

                    L'actitud dels forts en la fe
15 1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d'ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. 2 Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d'ells, per tal d'edificar la comunitat. 3 Tampoc el Crist no va buscar res de complaent. Ben al contrari! Tal com diu l'Escriptura: He rebut els insults dels qui t'ultratgen. 4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. 5 Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; 6 així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.

Al servei els uns dels altres

7 Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. 8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s'ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, 9 mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l'amor que ell els té. Tal com diu l'Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom. 10 També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble. 11 I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. 12 I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s'ha d'alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l'esperança. 13 Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant.

Cloenda (15,14-16,27)

El pla de déu és la bona novA QUE PAU HA ANUNCIAT

Pau ha anunciat la Bona Nova als pagans,
perquè puguin ser presentats a Déu com una ofrena agradable

14 Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d'instruir-vos els uns als altres. 15 Tanmateix, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment com per refrescar-vos la memòria. He rebut de Déu el do 16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d'anunciar l'evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l'Esperit Sant. 17 Per això, puc gloriar-me en Jesucrist del meu servei a Déu; 18 i només gosaré parlar d'allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans acceptessin la fe: ell s'ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, 19 acompanyades del poder d'obrar senyals i prodigis i de la força de l'Esperit de Déu. D'aquesta manera he anunciat plenament l'evangeli de Crist, des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria. 20 Però he tingut com a punt d'honor d'anunciar l'evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; 21 en això segueixo el que diu l'Escriptura: Hi veuran els qui no l'havien sentit anunciar, comprendran els qui no n'havien sentit parlar.

Projectes de Pau : anar a Espanya, després del viatge a Jerusalem

22 Per tot això m'ha estat sempre impossible de venir a veure-us. 23 Però ara ja no tinc camp d'acció en aquestes regions i, d'altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, 24 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia.
25 De moment, però, me'n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. 26 Les comunitats de Macedònia i d'Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. 27 Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació, perquè, si els pagans han participat dels seus béns espirituals, també estan obligats a assistir-los amb béns materials. 28 Així, doncs, quan hauré complert aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. 29 Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist.
30 Germans, us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l'amor de l'Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi, 31 perquè m'alliberi dels incrèduls que hi ha a Judea i perquè l'ajut que porto a Jerusalem sigui ben acceptat pel poble sant. 32 D'aquesta manera, gràcies al voler de Déu, podré venir a visitar-vos amb goig i reposar en la vostra companyia.
33 Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.

 “POST  DATA”
Salutacions personals als coneguts

16 1 Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees. 2 Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.
3 Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, 4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. 5 Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. 8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d'Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l'estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.
17 Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne! 18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts. 19 Tothom ha rebut la nova que heu acceptat la fe. Me n'alegro, doncs, per vosaltres; però vull que sigueu assenyats per a fer el bé i innocents davant el mal. 20 I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres.
21 Us saluden Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jàson i Sosípatre, que són del meu llinatge. 22 Us saludo en el Senyor jo, Terci, que he escrit aquesta carta. 23 Us saluda Gaius, que ens acull a mi i a tota la comunitat. Us saluden Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el nostre germà. ( 24 )

Glòria a Aquell que té el poder de confirmar-nos en la Bona Nova, que és al revelació del PLA de Déu, amagat en el silenci dels segles

25 Glòria a aquell qui té el poder d'enfortir-vos en l'evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, 26 però que ara s'ha manifestat i s'ha donat a conèixer a tots els pobles perquè acceptin la fe, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. 27 A Déu, l'únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén.

“jo, sabent que m’estimeu, tinc plena confiança. El meu cor s’alegra de veure’m salvat i canto el senyor pels seus favors”
Salm 12