2 - La conversió: SETMANA PRIMERA Revisant si les nostres actuacions estan d' acord amb el Sermó de la muntanya

EL QUE HEU FET A UN GERMÀ
El centre de l’evangeli és prestar atenció al germà.  Mt 25 és un resum importantíssim del missatge de Jesús. Per saber si l' estimo a Ell, em cal veure si estimo els altres. El nostre amor, com el seu, ha de ser gratuït, ni adonar-nos del motiu de l'amor. Quan ho férem? diuen els de la dreta...

DIMARTS I

LA PREGÀRIA DEL PARENOSTRE
Per Quaresma aquest evangeli ens recorda l’esperit amb què hem de dir el Parenostre: no una repetició rutinària, només dels llavis, sinó amb la confiança en el Pare que sap de què tenim necessitat, i perdonant als germans a fi de ser escoltats pel Déu que ens perdona. Hem de dir-lo, doncs, des del fons del cor.

DIMECRES I

MÉS QUE JONÀS I QUE SALOMÓ
Convertir-se vol dir viure ja allò que és vida eterna: l' AMOR a Déu i als germans. Per “convertir-nos” no hem d' esperar grans prodigis. Tenim Jesús dins nostre, que és més que Jonàs i que Salomó.

DIJOUS I

DONAR SENSE POSAR CONDICIONS
Si demanes PA al Pare, no et donarà una PEDRA. Si li demanes PEIX, no et donarà una SERP. Així com la generositat del Pare no posa condicions, també nosaltres hem de donar als altres el que voldríem que ells ens donessin. Aquesta norma evangèlica fa que els cristians no tinguem lleis que ens ensenyin la forma
d' estimar, sinó que cadascú ha d' inventar el seu AMOR preguntant-ho al propi cor, donant als altres el que el nostre cor voldria per a si mateix.

DIVENDRES I

DEIXA LA OFRENA I FES LES PAUS
L’exigència de la COMUNIÓ fraterna és tan imperiosa, que àdhuc pot interrompre el culte donat a Déu. És més important viure en pau amb el germà, que dedicar-se a la pregària. O dit amb altres paraules, no podem pregar, si vivim barallats amb els germans. Amb tot, com que Déu coneix la nostra feblesa, "allà on no arriba la nostra naturalesa, demanem-li que ens hi ajudi la seva gràcia" (Regla de St. Benet)

DISSABTE I

FILLS del PARE que fa sortir el SOL sobre BONS i DOLENTS
L' Amor cristià va més enllà de les simpaties naturals, ens fa estimar fins i tot als qui ens són “enemics”. I aquest amor és, justament, el que ens fa fills del Pare que fa sortir el sol sobre bons i dolents. Aquest amor és com un nou Baptisme. Fora una farsa ser batejats, i tenir enemics

3 - Fent camí amb Jesús: SETMANES 2a i 3a. Preparats per viure el rebuig de Jesús (evangelis sinòptics)

SIGUEU COMPASSIUS com el PARE
En encarar-nos amb el drama de Jesús, ens hem d' omplir de compassió, com la del Pare donant-nos el seu Fill per a la salvació de tots. Cal, doncs, tenir la valentia de viure la Bona noticia: ser compassius amb tothom, amb actituds de bona convivència.

DIMARTS II

DIUEN I NO FAN
Jesús acusa els fariseus d' inconseqüència, diuen i no fan. La veritat de Jesús no troba ressò en els qui viuen l'hipocresia. Diu el “Yebamot” jueu : “són boniques les paraules en boca de qui les practica.”

DIMECRES II

QUE ES FACI SERVIDOR
En aquesta 3ª etapa de quaresma la ciutat de la mort ja es perfila a l' horitzó. Jesús diu que ara pugen a Jerusalem on Ell trobarà la mort, com un SERVEI per a TOTS. És important servir els altres, però encara és més important deixar-nos servir per Jesús. Hi ha serveis neguitosos, crispats. A fi que el servei als altres sigui autèntic, abans deixem-nos servir per Jesús, com fem en l' Eucaristia.

DIJOUS II

NI QUE ALGÚ RESSUSCITÉS NO CREURIEN
La paràbola del ric i Llàtzer, el pobre, ens fa sentir l' evidència de l' amor de Déu pels desemparats. I alhora deixa entendre que els qui no estimen, quan Ell ressuscitarà d' entre els morts tampoc creuran. Com Llàtzer tots estem en mans de Déu. Ja que a ELL no li passa per alt cap sofriment.

DIVENDRES II

DONARÀ LA VINYA A UNS ALTRES
L' “altre poble“ a qui és donada la vinya perquè  la faci fructificar són els  pobres de l' evangeli, que humilment s' obren per a rebre la Salvació que ens dóna Jesús, l' Hereu, aquell que els jueus trauran fora de la ciutat per matar-lo.  Senyor, Tu ets la pedra que el nostre pecat rebutja. Però sabem que el teu Amor sobrepassa tot el nostre mal. Per això, ara “corones l' edifici" format per la humanitat sencera.

DISSABTE II

EL PARE ÉS EL QUE CONTINUA ESTIMANT.
Déu estima, i espera el pecador fins abans que s' hagi convertit. Més encara, és aquest amor del Pare el que fa possible la conversió. L' amor del Pare és misericordiós, obert, il·limitat, i  incondicional, s' aboca tant sobre el fill pròdig penedit, com damunt el germà gran, crític i intransigent, que s' obstina en la incomprensió. Aquest FILL que ha marxat de "casa" és Jesús que, s' ha allunyat de Déu carregat amb el nostres pecats.

EL REFÚS
En aquest tombant de la Quaresma el refús de Jesús per part dels de Natzaret anticipa simbòlicament l’oposició i la ceguesa que Ell provoca en els seus . Serà el propi poble qui el durà a la mort. Només els senzills el reben amb Fe.

DIMARTS III

PERDONAR DE TOT COR
El contrast escandalós entre l' actuació de l' amo i la del servent, serveix a Jesús per a il·lustrar l’últim verset : “així passarà, si no perdoneu de tot cor al germà”. No es tracta de donar  un perdó imprescindible sinó un perdó “de tot cor”, tant si el deute és gran com petit . Perquè del que es tracta és d’estimar el germà. És aquest perdó de cor el que Jesús ens porta.

DIMECRES III

COMPLETAR LA LLEI
Jesús completa la llei donant-li profunditat. Segons Ell cal complir de bon grat fins els manaments més petits. Ja que la llei pot ser font de vida o de mort. Perquè sigui bona, cal que la complim amb el cor. Llavors, fins els manaments més insignificants es transformes en gestos d' estimació.

DIJOUS III

TANT DE BO SENTÍSSIM LA VEU DE DÉU
El salm ens fa repetir: “tant de bo que avui sentíssim la seva veu”. Si l’escoltem, el Fort (Jesús) vencerà el mal, i tindrem el Regne dins nostre. Aquesta és la seva missió, ajudar-nos a fer fora el domini del mal. El mal que Ell esclafarà amb la seva mort. Llavors el Regne estarà al nostre abast, i el podrem comunicar.

DIVENDRES III

ESTIMA DÉU AMB TOT EL COR
En aquests darrers dies abans de començar l' evangeli de Joan, la Quaresma ens posa al davant les pàgines clau del missatge de Jesús. Com el seu Testament abans de morir. Avui ens diu el manament més GRAN que Ell ens ha deixat: estimar Déu i els altres amb tot el cor. De persona a persona.

DISSABTE III

PECADOR!
Osees ens parla de l’Amor nupcial de Déu que ens vol salvar al "3er dia", el dia de la Resurrecció. La paràbola del fariseu i el publicà, ens diu la sobreabundància d' aquest amor, vessada sobre els qui es reconeixen pecadors. Com el sol de primavera, Ell s’acosta a nosaltres. No vol víctimes, sinó que amb il·lusió nupcial esperem la Pasqua.

4 - Vers la Mort i Resurrecció: SETMANES 4a i 5a. Amb l' evangeli de Joan ens acostem a l' HORA

LA FORÇA DE LA PARAULA DE JESÚS
Avui comencem la lectura seguida de l’evangeli de St. Joan del cap. 4 al 11, plens d' afrontaments/revelació i de fe/incredulitat. Aquests temes ens conduiran fins a la GLORIFICACIÓ de Jesús. (Per Pasqua llegirem els caps. que ara ens saltem del mateix evangeli de Joan c 3, c 6, cc 10, i c. 14 – 17).
Mentre el centurió, avui demana el miracle, Jesús el porta a la FE en la seva PARAULA. Jesús dóna la VIDA amb AQUESTA Paraula. És important per nosaltres que no hem vist Jesús. Com el fill del centurió, vivim pel DO de la seva Paraula.

DIMARTS IV

EL PARALÍTIC REP VIDA DE L' AIGUA BAPTISMAL
Ezequiel ens promet una aigua que saneja, però a l’evangeli veiem que més important que l’aigua és JESÚS que guareix perquè ELL és el DO de DÉU. Del centre de la nostra vida neix l’aigua de Déu, però potser no ens en amarem perquè estem plens d’egoismes que ens paralitzen. Jesús ens diu : carrega’t la llitera, que vol dir la teva manera de ser pecadora, i camina envigorit per l' Aigua de Déu.

DIMECRES IV

POT UNA MARE OBLIDAR EL FILL ?
Estem a JERUSALEM quan Jesús hi anà per la festa dels Tabernacles. Les discussions de Jesús amb els jueus provoquen les seves grans revelacions.
En la lectura d' Isaïes se’ns diu que l’amor salvador de Déu és més gran que el d’una mare pel seu fill. Jesús explica que aquest amor és el treball que el Pare li ha encomanat. Un amor que no judica, sinó que dóna VIDA. Perquè els qui creuen, ja han passat de la mort a la Vida,

DIJOUS IV

EN MI TROBAREU VIDA PERQUÈ JO US VULL SALVAR
Com Moisès, també Ell vol salvar, però topa amb la incredulitat que, en lloc d' obrir-se a l' Amor que Ell dóna, busca la seva pròpia glòria. Només despullats del propi jo egoista, el seu amor viurà en nosaltres. Ja que Jesús vol salvar també la humanitat d' avui, PREGUEM Déu que ens doni FE. Cada Eucaristia és aquesta pregària “memorial”, per a la salvació del món.

DIVENDRES IV

NO ÉS EL QUI VOLIEN MATAR ?
Els evangelis d' aquests dies, durant la festa dels Tabernacles,  formen el nucli teològic de l' evangeli de St. Joan. Jesús és
“l' enviat pel Pare, que mereix tota la CONFIANÇA”. “L’hora” de Jesús és la de la creu. Per això està a prop dels qui sofreixen. Però “l’hora” sabem que passa del dolor a la Pasqua.

DISSABTE IV

COM UN ANYELL
El salm responsorial ens fa entrar en el cor de Jesús : “Senyor, Déu meu, en vós em refugio”.  Ell és com un anyell, innocent, que volen immolar (Jeremíes). Morirà com un que no sap defensar-se. Pels jueus els orígens humils  de Jesús, i aquetes seves actituds doblegades, no quadren amb el Messies. De Galilea en pot sortir res de bo? Només els senzills reconeixen que "mai ningú no ha parlat com Ell".

JO TAMPOC ET CONDEMNO
Entre Daniel i l’evangeli hi ha una novetat. Mentre a l’AT és perdonada Susanna, una dona innocent, Jesús al NT perdona a una pecadora. La novetat és radical. Si ens pensem que Déu ens salva perquè som justos, estem encara a l’antic Testament. La Pasqua és pura gràcia salvadora fruit de la bondat de Déu, del seu Amor ple de MISERICÒRDIA.

DIMARTS V

QUAN SERÉ ENLAIRAT SABREU QUE JO SÓC
Aquest evangeli ens demana l' adhesió i confiança en Jesucrist, que, quan és enlairat a la creu, ens revela el seu JO SÓC el que fa la voluntat del Pare. Només la Fe ens pot fer reconèixer-lo a la creu. Però sense fe no sabrem mai qui és Jesús, ni qui som nosaltres, ni qui són els altres. Avui deixem-nos atreure per Ell.

DIMECRES V

LA VERITAT us farà LLIURES
Daniel ens diu que val la pena donar-ho tot per Déu, l’únic rei que hem d’adorar. També Jesús vol només la voluntat de Déu. Daniel i Jesús troben així la LLIBERTAT. Si, també nosaltres ho fem, “l’àngel” de Déu ens farà lliures, àdhuc de la mort.
Reconèixer la Veritat vol dir acollir la veritat amorosa i salvadora que Déu ens ha donat en Jesucrist, i posar-la en pràctica.

DIJOUS V

ABANS QUE ABRAHAM, JO SÓC
La litúrgia ens va presentant progressivament l' oposició entre Jesús i el seu poble. L' evangelista ens va revelant també progressivament, el misteri profund de Jesús : abans que Abraham nasqués, Ell ja era el “JO SÓC”. Aquestes revelacions de Jesús afermen la nostra FE.

DIVENDRES V

INTENTAVEN AGAFAR-LO
Com els jueus, a vegades volem agafar Déu i se’ns escapa. Si ens aturem, és Déu  qui ens agafa. Aquets dies “deixem-nos prendre per Crist”.

DISSABTE V

MÉS VAL QUE MORI
Caifàs avui fa la profecia: "més val que mori pel poble". Jesús està a punt de la  donació absoluta. Sintonitzem amb ELL? Posem-nos al seu costat amb humilitat i serenor, essent persones “segons el seu cor”.

SETMANA SANTA
LA MORT CONVERTIDA EN VIDA

Jo sóc absent de la meva Creu si no hi sóc present per l' amor. La Creu en  solitari t' esclafa. Només quan és portada “junt amb”  el Crist i els germans, ens pot fer entrar en el dinamisme de la redempció.

EL MISTERI  DEL MAL

Aquests 3 primers dies de setmana Santa; en la nova  litúrgia,  estan  marcats per la presència del “misteri del mal”, en oposició a la Llum  i l' Amor que es vessen.

Dilluns : La critica de Simó i Judes oposades a l’amor de la Magdalena i de Jesús que va a la mort.
Dimarts : traïció de Judes i negació de Pere oposades al pa que dóna  Jesús, i a la glòria que rep del Pare.
Dimecres : les 30 monedes de Judes i el sopar de Jesús.

TRENCÀ EL VAS D’ ALABASTRE
Aquets dies l’amor de Jesús ens depassa per tots costats. Per això avui volem fer del monestir, de casa nostra, com una llar de Betània, capaç de vessar el millor perfum als peus de Jesús.
Quan trobem el Crist–Sofrent en els camins de la nostra vida, volem trencar el vas d’alabastre amb perfum, davant d' Ell. Aquesta follia mereix un elogi de Jesús, com pocs n’hi ha en l’evangeli.

DIMARTS  SANT

TRAÏT PER L' AMIC
Avui i demà, meditem la traïció dels deixebles (Judes i Pere). Són amics de Jesús. I no ens escandalitza, perquè també nosaltres som amics seus, i a vegades també el traïm.
Quan Judes traeix Jesús amb un bes, el Mestre li diu AMIC. Aquest és el nom de Judes, i el nostre nom, perquè també nosaltres hi tenim part en les 30 monedes. Traeixo el Mestre sempre que no estic habitat per l' Amor. Llavors també ressona per a mi la crida de Jesús : AMIC !

DIMECRES  SANT

A CASA TEVA VULL FER PASQUA
La traïció de Judes és important. Era “un dels dotze”. Més que esbrinar els motius, cal veure' n el sentit teològic. A través de judes i de “30 monedes”, Jesús se sotmet al mal. Aquest és el gran abaixament de Déu, que arriba fins a ser venut com un esclau, el més baix de tots els homes ( les 30 monedes són el preu dels esclaus). Jesús assumeix tot el mal, a la Creu, en les burles... en la traïció de l’amic, i la seva covardia, i ho fa perquè, com diuen els Pares : només queda SALVAT allò que és assumit.
Però per sobre de les nostres traïcions hi ha el desig de Jesús de celebrar la Pasqua A CASA NOSTRA. Li obrirem les portes?

             LA LITÚRGIA DEL DIJOUS SANT
Actualment hi celebrem la “Cena del Senyor” (històricament hauria pogut ser el dimarts), però originàriament és la darrera fèria de Quaresma (per això els Salms són ferials), en què es celebrava la RECONCILIACIÓ dels Penitents.
La “Missa vespertina” d’avui és una festa molt antiga que la litúrgia romana va adaptar, commemorant-hi diversos temes :
. Passió . Traïció de Judes . Eucaristia . Perdó . caritat de Crist.
L' himne “On hi ha veritable amor” propi del “Mandatum” o rentament dels peus, prové dels refetors monàstics del centre
d' Europa, amb ocasió d' àpats extraordinaris

DIJOUS SANT

EUCARISTIA
“Es va treure els vestits”, és el mateix verb de “va entregar la vida” (en grec: tizenai). Així Joan relaciona el rentament dels peus amb la seva mort. L' abaixament de Jesús ens porta la Salvació. És essencial que nosaltres fem el mateix, despullant-nos de nosaltres i SERVINT, a fi de Salvar el món.
Després d’haver–nos donat el seu ensenyament, a través de la predicació i els miracles, ara Jesús ho resumeix tot en un banquet. Amb el seu PA combreguem amb tot el que Ell ha fet i entrem en COMUNIÓ amb tots els homes i dones que Ell ha salvat, a través de l' AMOR.
Per Jesús la vida no és domini, sinó OFRENA als altres. El seu amor sense restricció és una MORT a Ell mateix, perquè els altres creixin. L' Eucaristia és el Sagrament d’aquest amor que ho dóna TOT. Jesús ens diu : aquest és el meu estil, feu-ho igual.

          LA LITÚRGIA DEL DIVENDRES SANT
La litúrgia de la Paraula iniciada amb l' oració silenciosa i seguida d' una col·lecta, amb les pregàries dels fidels, té la forma original de les primeres Eucaristies. La PREGÀRIA DEL FIDELS avui té un relleu ben especial. Amb tota la devoció, posem als peus de la CREU la humanitat sencera.

El ritu d' adoració de la Creu ve de Jerusalem, sIV. A Roma es va celebrar amb una processó amb la relíquia de la “Vera Creu”, que anava del Laterà a la basílica de la “Santa Creu de Jerusalem”, en la que el Papa anava descalç durant tot el trajecte. L' adoració d' avui esdevé un sagrament entranyable.

El dejuni del Divendres Sant és el més rigorós de l’any, ja que és un dia “sense ni Eucaristia”

INCLINANT el CAP LLIURÀ L’ESPERIT
Quan s’apaguen les flamarades dels miracles, i es tanca la llum dels seus ulls, només els insults ens deixen endevinar qui era aquell condemnat, que ara, inclinant el cap, lliure l' Esperit. Ho diu el Centurió: ”Veritablement aquest home era Fill de Déu”.
Quantes creus hi ha en el món! Jesús les assumeix amb la rebel·lió de l’amor. Fou executat, perquè va voler crear UN MÓN NOU, on tots hi som convidats. Tots estem cridats a estimar amb un amor més fort que la mort.
“Aquí teniu l’home” és la resposta de Déu, al nostre sofriment humà, que ens arriba a través de Pilat i de tots els altres poders del món. A Jesús cap sofriment li és aliè. Ell no ha vingut a explicar-nos el dolor sinó a portar-lo.

DISSABTE  SANT

LA MORT
La tasca és difícil, però encara és més difícil el fracàs, i la mort.
Més difícil que viure és descobrir la pròpia feblesa i debilitat que va envaint el teu cos. Aquesta és la “petita mort” que cada dia vivim barrejada amb la VIDA. Crist mor per a esdevenir, en Déu, VIDA ETERNA. La mort és el seu abandó SILENCIÓS a mans de Déu, que és VIDA sense fi.