SETMANES I - V de durant l'ANY

  Música:  Petit llibre d'orgue de J.S.Bach

 

 COMENÇA EL TEMPS ORDINARI
SEMBREM GARBES D' AMOR
Després de Nadal, en què Jesús ha vingut per estar AMB NOSALTRES, ara nosaltres vivim amb ELL a través de les coses petites de cada dia. Ara és el temps de la VIVÈNCIA INTERIOR, on es realitza el trobament PERSONAL amb Déu, i on el nostre temps queda eternitzat en CADA MOMENT.

EVANGELI DE MARC

L' Evangeli de Marc ens va manifestant gradualment la persona de JESÚS, el FILL de Déu, tal com diu en el títol:
Mc.1,1 "Comença l' evangeli de Jesús, el Fill de Déu".

En lloc de la infantesa de Jesús (com Mt i Lc), introdueix la seva predicació amb la presentació que en fa Joan Baptista, com l' evangeli de Joan.

El ministeri de Jesús a Galilea té 2 parts:
1- Mc1-8,26 La gent es pregunta qui és Jesús, però Ell no els ho vol dir, ni vol que facin propaganda dels seus miracles perquè no el confonguin amb un heroi.
2- Mc 8,17-10,52 Quan els deixebles el reconeixen com a Messies, aleshores els diu obertament que ha d' anar a Jerusalem per morir i ressuscitar. Però ells, per més que hi insisteixi, no ho entenen.
 

 

Ministeri a Galilea:
Qui és aquest que fa miracles?
Mc1-8,26

1- Començament de la predicació

DILLUNS I: Jesús ens crida com als deixebles

Jesús no vol fer sol la seva tasca. Ens necessita perquè la continuem AVUI. La seva crida és constant. Cada invitació, en repetir–se, dóna més llum, a fi que hi responguem CONVERTINT-NOS. Seguint-lo, aprendrem qui és Ell, el Mestre, i qui som nosaltres, uns jornalers que per anar amb Ell hem de deixar ALTRES INTERESSOS.

DIMARTS I: Exemple d' UN DIA de la vida de Jesús. Al matí va a la sinagoga on guareix i ensenya amb autoritat. La gent pregunta ¿qui és?

L' autoritat de Jesús és real i senzilla. No aixafa, com massa sovint fan les autoritats d' aquest món, sinó que guareix. Però Ell només tindrà plena autoritat en les nostres vides, si nosaltres no sols admirem la seva doctrina, sinó que en fem VIDA.

DIMECRES I: Al migdia Jesús va a dinar a casa de Pere, i l'endemà, de bon matí se' n va tot sol a pregar.

La sogra de Pere, una DONA que els rabins mai saludaven en públic, després de ser guarida per Jesús es posa a SERVIR. Un model d' actitud evangèlica. Ella serveix com ha fet Jesús. Al matí Jesús s' aixeca d' hora per pregar. Marc resumeix un dia de la vida de Jesús en 3 punts: PREDICA amb autoritat, GUAREIX els homes i dones a fi que “serveixin”, i PREGA. Que també nosaltres siguem cristians pel testimoniatge predicat, per la compassió envers els germans, i per la pregària.
 

DIJOUS I: Un lepròs missioner

Jesús ara s' adreça a un exclòs. El leprós és considerat “un mort vivent” (Nom12,12). És el primer marginat guarit per Jesús. Un nou estil de vida del Mestre, ben diferent del normal del seu poble. I, malgrat Jesús ja comença a demanar que no faci propaganda d' Ell, el lepròs es converteix en Missioner. I nosaltres ?

2- Discussions que ens diuen QUI ÉS Jesús

DIVENDRES I: Jesús es comença a afrontar als rabins jueus, discutint amb ells. Això provoca, indirectament, grans CONFESSIONS sobre la persona de Jesús.

Guarint al paralític i perdonant-li els pecats, els seus adversaris implícitament es veuen obligats a proclamar-lo DÉU. Diuen "només Ell pot perdonar". Si Jesús també perdona vol dir que... El PERDÓ és el do més gran que Jesús ens ha portat de part del Pare. La nostra naturalesa humana és una conquesta tan difícil, que a vegades quedem paralitzats per l' egoisme, o el desig d' encimbellar-nos. I viure ens esdevé impossible. Però fins dins la presó més fosca, podem sentir la veu de Déu que ens diu com al lepròs: “ aixeca’t i camina”.

DISSABTE I: Jesús crida a Leví, un pecador públic, i menja a casa seva. Els rabins s'escandalitzen.

Leví era un publicà pecador, com els seus amics. Jesús el crida perquè sigui del grup dels seus deixebles. Quin escàndol! Els fariseus el critiquen. Aleshores Jesús es declara METGE nostre. Henri Nowen és un bon autor que parteix de l' experiència de la pròpia feblesa espiritual. També nosaltres ho hauríem de viure en aquest moment
d' Església. També nosaltres hem de reconèixer la nostra incoherència espiritual, per acostar–nos a Jesús i Menjar amb Ell.

 

 

DILLUNS II: Jesús no vol apedaçar la interpretació que els rabins han fet de la tradició jueva

Jesús defensa als deixebles que trenquen amb les velles tradicions rabíniques del dejuni. Ell comença una nova forma de relacionar-se amb Déu, ja que és l' ESPÒS del regne. Venint al món Déu ha fet unes Noces amb nosaltres. Per trobar Déu no s' han de fer pràctiques externes, ja que Ell és dins nostre. I a la pràctica, ens cal apedaçar el nostre fer "vell", amb una roba “fregada” amb l' austeritat de vida.

DIMARTS II: Com Jesús, hem d'estar per sobre de la Llei. 

Els deixebles arrenquen espigues en dissabte per menjar-se-les. Els jueus els acusen. Jesús els defensa dient que Ell és Senyor de la Llei del dissabte perquè, com a Fill de
l' home, és SENYOR de tot el que pertany a la persona humana. I els seus deixebles tampoc han de deixar-se esclavitzar per cap llei, ja que la seva meta és esdevenir "humans" com Jesús

DIMECRES II: Perquè fa el bé en dissabte guarint un home que té la mà paralitzada, els jueus no sols se li oposen sinó que el volen matar.

FER EL BÉ és la única llei EVANGÈLICA que ens ha donat Jesús, el NOU LEGISLADOR. Per això guareix en dissabte, perquè per a Ell l' important és el bé de les persones, no les paraules de la Llei. Els fariseus no valoren els altres, sinó el seu propi coneixement de la Llei.

3- Uns accepten Jesús i altres se li oposen

DIJOUS II: Els rabins rebutgen Jesús, però la multitud de gent senzilla va cap a Ell

Jesús és el mateix pels uns i pels altres, però els ulls que el miren són diferents. Marc vol ressaltar el contrast entre el desig d' assassinar-lo dels caps del poble, i les multitud estrangeres (de Tir i Sidó) que el segueixen. Per CREURE no cal molta “ciència”, ni molt “progressisme”, sinó
acostar-se a Ell com les multituds que l' empenyen. Quan cauen les il·lusions, que Ell sigui la certesa de la nostra vida.

DIVENDRES II: Jesús es tria un altre POBLE.

Jesús crida els 12. Vol que escampin la seva Bona Notícia, i que "estiguin amb Ell". Dues vessants de la vida missionera, segons el Jesús de Marc. A la muntanya, lloc que acosta a Déu, Jesús ens crida  pel NOM, perquè seguim el pla evangèlic que Déu té per a cadascú de nosaltres.

DISSABTE II: Fins la seva família s'oposa a Jesús.

En aquest conjunt de reaccions a favor i en contra de Jesús, la tradició de Marc, molt antiga, recull un fet escandalós: Ni els parents de Jesús no l' entenen. Diuen que està boig. Quin sofriment i quina solitud la seva!  I nosaltres? Ens deixem emportar per la “follia“ del Regne, o preferim el el “seny“ dels homes?

 

 

DILLUNS III: Les AUTORITATS asseguren que Jesús està endimoniat

Arran de les expulsions de dimonis que fa Jesús, els mestres de la Llei diuen que Ell està posseït  per Beelzebul. Però Jesús confessa ser "EL FORT", promès per Isaïes (Is 49,24),  que té lligades les forces del mal. Aquesta interpretació sobre Jesús és la pitjor blasfèmia contra el Seu Esperit Sant. La FE comença en el cor. Per qui no vol creure mil certeses no són més que un engany.

DIMARTS III: La NOVA FAMÍLIA de Jesús 

Acabem aquesta secció d' acceptació o refús de Jesús amb aquest fragment realment privilegiat. Potser un dels més impressionants de l' evangeli. Els reunits al voltant de Jesús són la seva NOVA FAMÍLIA. Entre Tu i nosaltres, Senyor, hi ha uns lligams més forts que els de la sang. Nosaltres som la teva Mare i els teus Germans.

4- Paràboles sobre el REGNE

DIMECRES III: Malgrat les dificultats, la llavor de l' evangeli donarà fruit

Jesús no predica dins l' església, sinó al carrer, en una barca. Diu que Déu ha escampat les llavors del Regne, magnànimament, per tota la terra. No només als seus deixebles, sinó al cor de cada persona. Ara depèn de nosaltres el fruit. La paràbola del sembrador, doncs, parla de la iniciativa de Déu que cal que cadascú faci fructificar. Amb tot, sabem que l' amor de Déu  és molt més gran, que la nostra capacitat d' acolliment.

DIJOUS III: Qui tingui orelles que ho senti

El fragment d' avui s' ha de relacionar amb la paràbola del sembrador :
. El secret del Regne, amagat a la terra, és per a ser descobert i posat com la llum, en lloc alt.
. Qui tingui orelles que escolti la Paraula que Déu sembra en nosaltres cada dia.
. Als qui han rebut la Paraula i donen fruit, Déu els donarà molt més, però als qui no l' han rebut, el “mal” els prendrà fins allò que tenien.
Cal, doncs, que mirem com ESCOLTEM. No com els mestres de la llei, sinó com la gent senzilla que envolta Jesús.

DIVENDRES III: La llavor que creix sola

La paràbola de la llavor sembrada que germina i creix sense que nosaltres sapiguem com, pròpia de Marc, ens diu que el Regne té una força superior a la del nostre treball. Déu és més GRAN que nosaltres. I a la vegada la paràbola és una crida al respecte davant les actuacions dels altres, sense exigir-los més del que poden donar. Confiem en la força de la LLAVOR.

5- Miracles que revelen qui és Jesús

DISSABTE III: ¿Encara no teniu FE en Jesús?

Jesús dorm a la barca perquè viu CONFIAT. Quan els deixebles s' espanten davant el fort temporal, Jesús els recrimina que no tinguin FE. La FE ens fa anar més enllà de les pròpies seguretats i ens demana que ens deixem portar per l' Amo del vaixell de la Vida. Aleshores esdevindrà el MIRACLE. ¿No entenem qui ÉS aquest Jesús que fins el mar l' obeeix?

 

 

 

DILLUNS IV: Un endimoniat pagà és guarit

A més de la confessió, per part del posseït pel dimoni, que Jesús és el FILL del Déu Altíssim, en el miracle de l' endimoniat dels porcs, veiem com el mal turmenta la persona de mil maneres incomprensibles, mentre que Jesús ve a alliberar-la, tornant–li la dignitat. On tenim el racó dolent, Jesús hi entra perquè hi proclamem la SALVACIÓ de Déu.

DIMARTS IV: Dos miracles fruit de la FE en Jesús 

La dona que pateix pèrdues de sang toca Jesús amb la profunditat d' una gran Fe, malgrat ser una persona senzilla. El cap de la sinagoga també creu en Jesús, tot i ser important. En tots dos casos Marc ens diu que la situació és desesperada. I la FE fa el miracle. Nosaltres tendim a acostar–nos a Jesús amb un cert orgull de “bons”. Aleshores no rebem els seus dons.

DIMECRES IV: Els de Natzaret no CREUEN

L' episodi de Natzaret dóna a l' evangeli de Marc un final de rebuig a la predicació de Jesús. Els de Natzaret
s' escandalitzen d' Ell, perquè els resulta massa de casa. Tots tenim el perill d' escandalitzar–nos dels qui tenim més a prop. La FE demana humilitat.

6- Els PREDICADORS del Regne

DIJOUS IV: ENVIATS a ser com Jesús

Jesús envia els dotze, a nosaltres, amb “pobresa”, sense esclats ni estratègies per a tenir èxits humans. Han d' anar de dos en dos, en "comunitat", a fi de practicar l' estimació fraterna. Només l' amor predica per si sol: "mireu com s' estimen" era el distintiu dels cristians.

DIVENDRES IV: Els seguidors de Jesús han de donar la vida, com Ell mateix

La mort de Joan Baptista, decapitat per Herodes, fa pressentir el final que tindran Jesús i els seus apòstols. Herodes amb la seva mesquinesa i fluixedat, i Herodies plena d' amargor i crueltat, anuncien l' acollida que els "grans d' aquest món" donaran al Regne. No ens hem d' estranyar que això sigui una constant al llarg de la història.

DISSABTE IV: La COMPASSIÓ és essencial

Quan els apòstols tornen prop de Jesús, ell els convida a reposar al seu costat. Calia que "estiguessin amb Ell" havia dit Marc. Però la gentada els segueix i Jesús en té compassió. Sap que els falten PASTORS. També el nostre món avui pot estar desorientat per manca de veritables mestres espirituals. La compassió és més necessària que mai.

 

 

 

 

7- Miracles al voltant del MULTIPLICAR els PANS: Els deixebles han de repartir el PA de Jesús

DILLUNS V: Jesús guareix només "tocant-li el mantell"

Marc recalca el poder extraordinari del Jesús que  "multiplica els pans". Les multituds el reconeixen i ell les guareix "només de tocar-li la borla del mantell". Però els miracles no tenen per Jesús, la importància que els hi donem nosaltres mateixos, o els del “Palmar de Troia”. El que Ell volia era fer néixer la FE. Ni els deixebles no  ho varen entendre. El final tràgic de Jesús, té la decepció de tots aquells que esperaven el GRAN MIRACLE : veure’ l baixar de la Creu. Aquest miracle reclamat amb insolència per uns, secretament esperat pels altres, no es va produir. I va ser precisament aquesta absència de miracle, allò que fou, i és encara, el  MIRACLE SUPREM de Déu.

DIMARTS V: No a la hipocresia

Marc explica les purificacions jueves, externes i hipòcrites, abans de menjar, per dir-nos que Jesús no vol que les practiquem abans de prendre el seu Pa. Però del perill d' hipocresia  no se n' escapen els fariseus, ni ningú. No complim de cor, allò que diem amb els llavis. A l' evangeli de demà trobarem la solució.

DIMECRES V: Netegem el COR

Quan és “a casa“, Jesús ensenya als deixebles com purificar el cor. Si el cor és el centre de la persona, l' ésser  humà només es realitzarà si evita les males intencions. No podem “deixar anar” el nostre cor a qualsevol sentiment.

DIJOUS V: Una pagana menja el Pa dels fills

La fe humil d' aquesta dona cananea fa esclatar les fronteres massa estretes del judaisme. Posant-se "sota la Taula" del Regne, Jesús li concedeix "engrunes" de Vida per a la seva filla. Per a nosaltres és una invitació a estimar tothom, superant qualsevol exclusivisme.

DIVENDRES V: Un altre pagà és guarit

El sord-mut està atrapat per la seva discapacitat. Jesús és prou poderós per fer un miracle esclatant. La gent s' admira, però Ell no vol que es quedin en aquestes meravelles externes. Avui ens podem preguntar de quina sordesa necessitem que Jesús ens guareixi. Perquè  per l' acció de l' Esperit, i a través dels sagraments i dels germans, Jesús sempre vol guarir.

DISSABTE V: Jesús ens ALIMENTA perquè és compassiu

Ja fa “3 dies” que la gent segueix Jesús i no tenen res per menjar, perquè vénen de lluny. El tercer dia és el de la mort  i la resurrecció. Jesús se' n compadeix donant-los el seus Pans. Tots queden saciats amb aquesta Eucaristia. També nosaltres avui venim de la “llunyania” dels nostres egoïsmes, i estem sense forces per superar tants desastres mundials. Jesús ens fa asseure, i ens dóna el seu Pa. Senyor, fes que amb aquest Aliment ens penetri també la teva COMPASSIÓ!.

 

 

 Després de Pentecosta reprendrem Marc a la setmana VI