SETMANES X - XXI de durant l'ANY

  Música:  Petit llibre d'orgue de J.S.Bach
 

 SEGUEIX EL TEMPS ORDINARI
Jesús ens "ENVIA" a escriure un NOU EVANGELI amb la nostra VIDA

EVANGELI DE MATEU

A l' origen de l' evangeli de Mateu hi ha la primera sinagoga judeo-cristiana del cim de Sió, a Jerusalem. Això fa evident que Mateu escrigui al si d' un ambient judaïtzant, quan l' església no ha trencat amb la Sinagoga. A la "càtedra de Moisès encara hi han els escribes i fariseus" (Mt 23,2). La composició primera de l' escrit seria, doncs, de poc després dels anys 70.

L'estructura del llibre té 5 parts -com els 5 llibres de la Llei- il·luminades per 5 cites de l 'AT:
Pròleg: Mt1-3 Infantesa de Jesús, que va a Egipte seguint les passes del poble d' Israel.
 1- Mt 4-7: "El poble que anava a les fosques ha vist una gran llum". Crida als apòstols. Sermó sobre la Nova Llei, que ha de ser la LLUM del nou Poble, l' Església.
 2- Mt 8-10: "Prengué les nostres malalties i xacres". Jesús guareix 10 malalts, del cos o de l' esperit, i envia els apòstols a guarir.
 3- Mt 11-13: "Ell no trenca la canya esquerdada". Però com que la seva generació el rebutja, els parla en Paràboles que no entenen.
 4- Mt 14-20: "Aquest poble honora Déu només amb els llavis". Jesús dóna un Aliment que sacia el cor i predica a Cafarnaüm com han de ser els seus seguidors.
 5- Mt 21-25: "El Rei humil munta un ase". Jesús entra a Jerusalem per revelar, finalment, qui és Ell, i com hem de VETLLAR abans no s' acabi el temps.
 
 

Primera part Mt 4-7:
 "El poble que anava a les fosques ha vist una gran llum".
Crida als apòstols. Sermó sobre la Nova Llei, que ha de ser la LLUM del nou Poble, l' Església.

Sermó de la Muntanya

DILLUNS X: Les benaurances  

               Déu regala el Regne als:
-Pobres que han après a comptar, principalment, amb els dons de Déu.
-Qui ploren, obrint-se al consol de Déu.
-Mansuets, que sense mitjans per fer prevaldre els seus drets, Ell els defensa gratuïtament
-Qui tenen fam i set de justícia, al límit de la resistència, i a qui Déu dóna el seu dret.
-Misericordiosos que tenen una compassió activa.
-Nets de cor que estimen amb un amor sense esquerdes.
-Pacificadors que arreu comuniquen pau.
-Perseguits pel fet de ser bons, segurs que el seu sofriment no és absurd.
Jesús és “el pobre” que ho ha practicat. Posseïm el Regne, si Ell viu en nosaltres.

DIMARTS X: Ens cal ser SAL i LLUM del món

En l’evangeli de Marc els deixebles han de tenir sal, en el de Mateu han de ser sal. Per Mateu, ells seran llum i sal per les seves obres. Practicant el que Jesús ensenya.

DIMECRES X: No passarà ni una “i”
La radicalitat de la llei, per Jesús, té dues vertents : és duta a l’essencial que és l’AMOR, i és passada de l’exterior a l’INTERIOR del cor.

DIJOUS X: Vés primer a fer les paus
Més que no enfadar-nos, Jesús demana viure l’amor a través dels petits gestos gratuïts de cada dia.
La reconciliació amb el germà abans de presentar l’ofrena, en el judaisme era per no “macular” l’altar, en l’estoïcisme era per aconseguir l' auto domini, i entre els essenis per a mantenir la “puresa” dins la comunitat. Per Jesús el pecat és la ferida que fas al germà.
DIVENDRES X: Si el teu ull t' és ocasió de pecat...

Jesús ens demana puresa de cor de cara a nosaltres, i discreció de cara als altres, a qui no podem judicar.
Aquesta fidelitat ha de ser radical.

DISSABTE X: No jurar

L’evangeli ens exhorta a ser transparents. La simplicitat de la veritat, és Lluminosa.
No poder fer tornar blanc un sol cabell del cap, ens parla de la mentalitat bíblica, on les persones som humils criatures davant Déu. El mal i la mentida són els que fan necessaris els juraments. Qui viu de cara a Déu en té prou amb la sobrietat del llenguatge.

 

 

DILLUNS XI: Ull per ull...

La llei del talió ja existeix al codi d’ Hammurabi, del 800 a de Crist. Jesús no fa una nova llei judicial que cal imposar als altres, sinó que ho demana com a comportament pel qui el vulgui seguir. Parar l’altra galta suposa disponibilitat per a suportar un sofriment injust. No resistir al dolent, encara que sembli estrany, és el millor camí per a arribar a la pau.

DIMARTS XI: Perquè sigueu fills del Pare
Els deixebles som fills de l' Abbà, si estimem com Ell. No es tracta d’una filiació natural sinó per GRÀCIA, i d’una imitació de l' amor que trenca el “clan” de l’egoisme i arriba fins i tot als enemics. Així el món veurà la BONDAT del Pare del cel.

DIMECRES XI: Tancar la porta

Jesús ens convida a no viure de “façanes”, d’aparences, sinó a tancar la porta del cor per a trobar Déu a l' interior, allà on només Déu pot entrar. És aquí on hem de viure, i des d' on hem d' actuar.

DIJOUS XI: No us desfeu en paraules
La pregària no es basa en moltes paraules, sinó en la confiança interior. El Pare ja sap el que necessitem, però quan li diem ens sentim a les seves mans. La riquesa del Parenostre no està en les paraules, sinó en la unió amb el Pare, sabent-nos germans

DIVENDRES XI: Reuniu tresor pel cel

Els tresors dels cristians estan en viure els valors de l’evangeli: compartir, servir, estar oberts els uns als altres, ajudar-nos a fer camí amb esperança, i rebre-ho tot com un DO que Déu ens fa.

DISSABTE XI: Mireu els lliris
“Ni Salomó amb tota la seva magnificència, no es vestia com un d’ells" diu Jesús. Si Déu embelleix tant els lliris, no ho farà amb nosaltres? En pocs textos evangèlics s’expressa de forma més senzilla la Fe en el Creador, el Déu infinitament proper als humans. El Déu que dóna la vida a raig fet, fins i tot als qui vivim neguitosos i preocupats.

 

 

DILLUNS XII: No judiqueu
Qui no reconeix els seus propis pecats, es dedica a judicar els dels altres, diuen el pares de l' Església.

DIMARTS XII: Feu als altres el que voleu que ells us facin
Mirant les seves pròpies necessitats, el deixeble de Jesús sap com s' ha de comportar amb el proïsme. Jesús no imposa unes lleis provinents de l' exterior, sinó que cadascú pot inventar la seva pròpia forma d' ESTIMAR els altres.

DIMECRES XII: Pels fruits els coneixereu
Tota persona és el que fa i no allò que pretén ser. O no?

DIJOUS XII: La casa sobre la roca
Com a conclusió del sermó de la muntanya, Jesús demana no tenir més abundància de paraules que d' obres. Aquesta és la  única ROCA que ens pot aguantar.

Segona part Mt 8-10:
 "Prengué les nostres malalties i xacres"

Jesús guareix 10 malalts, del cos o de l' esperit,
i envia els apòstols a guarir.

DIVENDRES XII: Sí que ho vull

El “jo us dic” del sermó de la muntanya que acabem de llegir, enllaça amb el “si que ho vull” de la guarició del leprós (avui). Amb els miracles, Jesús avala l’autoritat amb què  va interpretar la llei. Ara, però, no vol que el leprós divulgui el fet perquè el seu ministeri no ha de ser triomfant sinó sofrent. Si també nosaltres ens posem davant seu, serem GUARITS.

DISSABTE XII: Digueu-ho només de Paraula
La Fe en la Paraula de Jesús ens guareix el cor, com al Centurió que té el criat malalt. Ni a Israel, Jesús no ha trobat tanta FE. També la sogra de Pere és guarida a fi de SERVIR, amb tota dedicació a la Comunitat. Ell ens vol GUARIR  a TOTS.
És que "Ell va portar les nostres febleses, i prengué damunt seu les nostres malalties" 

 

 

 

DILLUNS XIII: Us seguiré

Condicions pels qui volen seguir amb radicalitat aquest Metge que guareix:
_ No tindrem on reposar el cap
_ No podrem viure tranquils en família
_ Abandonar els interessos mundans
Per seguir Jesús, doncs, no se’ns demanen pressupostos ni documentació , sinó DEIXAR-HO tot, àdhuc la família. No calen qualitats, sinó seguir Jesús pel camí de la humilitat.

DIMARTS XIII: Per què teniu tan poca fe?

Per Mateu la barca és l’església, i és a ella que Jesús adreça la pregunta: per què tan poca fe ? Mentre els vents i el mar obeeixen Jesús, són una lliçó pels deixebles vacil·lats i amb poca fe. Aquest miracle sobre la naturalesa no ens diu sols el poder de Jesús, sinó la necessitat de creure-hi per a ser GUARITS.

DIMECRES XIII: Treure el mal

El miracle dels endimoniats a qui Jesús cura enviant els esperits malignes a un ramat de porcs, ens fa veure que Ell ha vingut a alliberar-nos del mal, perquè visquéssim com a fills de Déu. Que Ell guareixi aquests dos endimoniats ferotges, i a més pagans, ens diu que si no som nosaltres els que hi posem traves, el poder del seu amor és infinit.

DIJOUS XIII: Jesús guareix i perdona els pecats a un paralític

Aquest 6è miracle ens parla, a més del perdó. Diu Yoma Tosefta : “si algú peca una, dues, o tres vegades, se l’ha de perdonar, però si en peca quatre no". Jesús, superant l’expectativa d' Israel, ens ofereix el perdó constant de Déu, actualitzat en cada situació.

DIVENDRES XIII: Crida de Leví i dinar amb pecadors

El tema del perdó porta Mateu a intercalar la vocació d'un pecador, i la relació que Jesús té amb ells. Els evangelis subratllen que molts pecadors s’uniren a Jesús, a casa de Mateu. Jesús, doncs, es presenta submergit en un ambient de pecat. Menjar amb els pecadors és entrar en comunió profunda amb ells. El gest de Jesús només té una explicació: Ell és el METGE que estima.
DISSABTE XIII: Vi nou en bots nous

Com a resultat del PERDÓ, Jesús parla del Vi Nou amb que Ell celebra la Festa del Regne. Amb la vinguda de Jesucrist arriba la novetat en el món. Han començat uns temps NOUS. Tenim l' Espòs entre nosaltres que ens dóna en cada Eucaristia el seu Vi. Cada vegada que la celebrem és un dia més a prop del "seu retorn".

 

 

 

DILLUNS XIV: La teva fe t' ha salvat

Els miracles 7 i 8 sobre la guarició de la hemorroïsa i la resurrecció de la filla de Jaire, estan entrellaçats. Tots dos ens diuen que la FE és una confessió de la pròpia feblesa, a la que Jesús respon amb la guarició.

DIMARTS XIV: Anunciar la bona nova que guareix

Després del darrer miracle, de l' endimoniat mut, Mateu ens recorda que Jesús "anunciava la bona nova guarint malalties i xacres de tota mena". Aquesta és la collita del Regne que hem d' escampar. El poble de Déu és fet de gent cridada i enviada, ja sigui al Senegal o a casa nostra. Som enviats a tenir actituds de compassió davant “les ovelles malaltes i sense pastor”.

Aquests 10 miracles, incloent totes les situacions i tots els mals (paralítics, pagans, endimoniats, familiars dels deixebles, noia morta, cecs, muts...) ens fan sentir la mà guaridora de Jesús damunt nostre, donant-nos confiança.

DIMECRES XIV: Jesús envia els deixebles a GUARIR

Com els dotze apòstols, també nosaltres hem de fer el mateix que Jesús. Hem de ser una comunitat guaridora. Els enviats som pelegrins sense bossa, ni sarró, que prediquem i guarim tot fent un camí interior de FE. Som cridats al deseiximent de tot allò que ens priva de córrer a ple cor, donant PAU.

DIJOUS XIV: El Regne és a prop

Més que pobresa, Jesús vol disponibilitat per a estar sempre a punt de respondre a la crida del Regne. Perquè el Regne no és a prop com l’any 2.010, sinó que és a la vora perquè ARA podem compartir-lo servint i estimant.

DIVENDRES XIV: Astuts com les serpents i candorosos com els coloms

Els missioners, com va dir Martí Luter King, hem de ser forts d’esperit però tendres de cor. La fortalesa d’esperit sense la tendresa de cor, és freda i egoista. I la tendresa sola, és un pur sentiment. Les grans persones fan una síntesi d’aquets dos “contraris”
DISSABTE XIV: Valeu més que tots els ocells

Jesús no promet èxits als enviats. Guarint el mut endimoniat, els fariseus el van acusar a Ell de tenir el Príncep dels dimonis. Tampoc els enviats hem de ser tractats millor. Però per no tenir por, hem de viure abandonats davant del Pare que alimenta els ocells, i a nosaltres fins "ens té comptats els cabells".

 

 

 

DILLUNS XV: Perdre la vida per trobar-a

Al final del Sermó als "enviats", Mateu ens posa la norma més repetida en els evangelis: ens cal perdre la vida per donar-la. No estimar el pare o la mare, o qualsevol altre cosa, més que a Jesús, és, justamnet, perdre la vida per trobar-la. I aquest “no avantposar res a l’amor de Crist” és la CREU que ens cal prendre cada dia per ser bons cristians. És que si la pau fos de color de rosa, seria un retorn als bolquers. La Pau de Jesús es guanya amb “espasa”, i enmig de conflictes al si d' un mateix, a fi de ser "digne d' Ell".
 

Tercera part Mt 11-13:
 "Ell no disputa ni trenca la canya esquerdada".

Malgrat la seva generació el rebutja, Ell no disputa.
Però parla en Paràboles que ells no entenen.

DIMARTS XV: Les poblacions que no s' han convertit

Com els de Corazín, Betsaïda, i Cafarnaüm: Nosaltres hem vist molts més miracles que els de Tir i Sidó, i potser tampoc ens hem convertit. Tenim el miracle de l' Eucaristia de cada dia, el de rebre el perdó, el de l’estimació dels germans, tots són un gran do i una gran RESPONSABILITAT que ens hauria d' ajudar a ser millors. Tant de bo no deixem de meravellar-nos-en. I demanem a Déu que allà on no arriba el poder de la nostra naturalesa , Ell hi arribi amb la força de la seva gràcia (Regla de St. Benet).

DIMECRES XV: L'acceptació dels senzills

La generació dels savis i entesos que viuen a les grans ciutats, no acull Jesús, sinó només els humils. Però la senzillesa no s' improvisa. Al moment que et penses que ets senzill, deixes de ser-ho. La humilitat com més bona és, menys la veus. Ens cal abandonar-nos a les mans de Déu, sense deixar de treballar interiorment. La senzillesa i la saviesa autèntiques, que no estan pas renyides.

DIJOUS XV: Veniu tots els cansats

És molt saludable resseguir la tendresa de Déu actuant en la nostra vida. Ella condueix tots els cansats i afeixugats. Tots tenim alts i baixos, i pot ser útil veure a través de tot això, la mà de Déu que ens guia amb el seu JOU SUAU.

DIVENDRES XV: El que Jo vull és amor

No sols Jesús, sinó també els deixebles, que cullen espigues, són rebutjats. L’ídol demana ofrenes de víctimes per poder imposar-se. Déu vol amor, MISERICÒRDIA. Per això l’estimació és l’actitud que escau als cristians.
DISSABTE XV: No apaga el ble que fumeja

Jesús es retira de les mirades dels fariseus perquè vol dur a terme el seu misteri sense fer soroll. No disputarà, ni se sentirà la seva veu per les places. No trencarà la canya esquerdada, ni apagarà el ble fumejant. No vol violència, sinó acostar-se als “petits” amb gest benvolent a fi de revifar el ble que crema al seu cor.

 
 
 

DILLUNS XVI: Més gran que Salomó

Aquesta generació dolenta, demana un "senyal" a Jesús perquè no escolta els que Ell li dóna: la seva predicació més important que la de Jonàs, i la seva saviesa més gran que la de Salomó. Els “senyals” de Jesús són els de l’AMOR. Però per a veure’ls cal tenir el cor obert i ben disposat.

DIMARTS XVI: La mare i els germans de Jesús

En oposició al rebuig dels caps del poble, al final trobem Jesús envoltat dels deixebles que l' han acollit. Ells són la veritable FAMÍLIA de Jesús. Perquè fer la voluntat de Déu ens fa germans de Jesús. I aquesta voluntat de Déu ens ve per molts mitjans. Tan sols cal saber escoltar Déu, que sempre parla.

SERMÓ EN PARÀBOLES
Els qui l' han rebutjat tampoc l' escoltaran,
però a part ho explicarà als senzills

DIMECRES XVI: El sembrador

La generositat de Déu, llençant llavors a tots els terrenys és infinita. Però malgrat la llavor és bona, cal que l' acollim en terra bona, amb una receptivitat activa. Nosaltres sabem que no sols rebem la Paraula, sinó l' Autor d’aquesta Paraula. Que Ell sigui qui faci germinar la llavor en els nostres cors atents.

DIJOUS XVI: Sortoses les orelles que hi senten

Tots tenim orelles, però hi ha vegades que no hi sentim. Com els fariseus, no sabem comprendre els repetits fracassos de la vida evangèlica, i aleshores se’ns endureix el cor. La felicitat ve de comprendre que el camí del Regne de Jesús demana estar atent.

DIVENDRES XVI: Uns 100, i altres 60 o 30

Els diferents terrenys suposen diferents respostes a la Paraula que Déu posa en el nostre cor. Ningú no pot suplir la resposta personal de cadascú.

DISSABTE XVI: Va sembrar bona llavor

El Regne és un misteri humil i quotidià que es debat a l' interior dels nostres cors. Necessitem paciència, quan constatem que hi ha jull en nosaltres. I a més, demana respecte per no condemnar ningú.

 

 

 

DILLUNS XVII: El gra de mostassa

Essent molt petit, el gra de mostassa es fa un gran arbust , i els ocells s’hi ajoquen a les branques. Més enllà de la nostra petitesa, hi ha la plenitud de la gràcia de Déu més abundant que el nostre pecat, ja que SEMPRE TREBALLA. És emocionant adonar-te de com una petitíssima llavor pot  afermar la Fe de forma que fins d' altres s' hi arribin a recolzar.

DIMARTS XVII: El blat i el jull

Nosaltres tenim pressa, sobretot per la conversió dels altres, però Déu sempre espera. Tots som un aiguabarreig de blat i de jull. Tant de bo anem arrencant el nostre jull a fi que el nostre cor vagi esdevenint blat que portem cada dia a l' Altar. Aquest PA de sobre la Taula només es pot fer amb la bona llavor que Déu sembra en nosaltres.

DIMECRES XVII: El tresor o la perla

Val la pena deixar-ho tot per participar una mica del tresor del Regne. El que ens passa és que a vegades, havent deixat tot el que teníem, no sabem trobar la autèntica "perla". Per a saber-ho, només ens cal fixar-nos si tenim alegria.

DIJOUS XVII: Bons i dolents

La xarxa és l’Esglèsia, que ha d' aplegar bons i dolents barrejats. Ja que l’Esglèsia és santa i pecadora, no ens n' hem d' estranyar que i hagi dificultats.

DIVENDRES XVII: Cap profeta és ben rebut a casa seva

CONCLUSIÓ: Tampoc els de Natzaret tenen FE en Jesús. Els homes de Déu sovint troben poca acceptació. Tots tenim el perill de quedar-nos amb les paraules que ens van bé i treure del nostre davant el profeta que no ens agrada. Pot ser que el nostre germà sigui un enviat de Déu, i no li fem atenció.

Quarta part Mt 14-20:
 "Aquest poble només m' honora amb els llavis".

Jesús dóna un Aliment que sacia el cor, no només els llavis, i de cara a la propera mort a Jerusalem, predica a Cafarnaüm com han de ser els seus seguidors: l' ESGLÉSIA.
DISSABTE XVII: Herodes fa decapitar Joan Baptista

Aquest darrer refús obre aquesta secció, justificant que Jesús s' allunyi de Galilea on Herodes ha fet matar Joan, i prepari els deixebles per a l' anada a Jerusalem, on Ell va a morir. A l' ombra de la MORT Jesús fa les grans manifestacions d' aquesta part. I anticipant la Resurrecció prepara la transformació de la mort en VIDA.
Joan Baptista paga amb la sang el preu de dir la Veritat, amb valentia. És un home lliure. Com ell, els cristians hauríem de ser insubornablement lliures, però parlar sempre amb la tendresa de l’amor de Déu.

 

 

 

DILLUNS XVIII: Jesús es compadeix de les multituds i fa la primera multiplicació dels pans
El fet de tenir explicada 6 vegades la multiplicació dels pans, fa pensar que les 1eres Comunitats cristianes donaven molta importància a aquesta compassió de Jesús per les multituds, a qui Ell dóna un Nou Aliment. La societat necessita aquests PANS de Jesús, a fi que li omplin el cor de COMPASSIÓ.

DIMARTS XVIII: Quina poca fe !

El caminar de Jesús per sobre l' aigua ens diu el Poder extraordinari que té. No sols per multiplicar els pans, sinó de dominar tots els elements de la naturalesa. Però aquests fets són deguts a la FE. Pere s’enfonsa a l’aigua perquè té consciència de la seva manca de FE. Per tenir FE ens cal allargar la mà cap a Jesús, com va fer Pere quan s’enfonsava.

DIMECRES XVIII: Gran és la teva fe!

En contrast amb la poca Fe de Pere, Jesús lloa la gran FE de la dona cananea. Les dificultats serveixen, a aquesta pagana, per a obrir-se a una fe superior. Ho sabem fer, també nosaltres, que hem rebut tants dons de Déu?.

Jesús comença a anunciar que aviat aniran a Jerusalem on li espera la Mort

DIJOUS XVIII: Tu ets el Fill de Déu (Cesarea de Felip)

Pere primer es fa dòcil a la revelació del Pare, tot confessant que Jesús és el Fill de Déu, però després es deixa portar pels sentiments dels homes rebutjant el pas de Jesús per la mort. El nostre cor inquiet, fàcilment passa de l' amor a Déu, al desig insatisfet de les coses de la terra. Com que ho sabem, no ens n' hem d' estranyar.

DIVENDRES XVIII: No sols Jesús, sinó també nosaltres hem de portar la creu

Sovint diem paraules boniques, però no les complim. Ens adorem més a nosaltres que no pas seguim a Jesucrist. L’evangeli ens diu que cadascú ha de prendre la seva creu per fer lloc al Crist, dins nostre. Vivint aquest evangeli amb abnegació i coratge, saborejarem la joia de la VIDA.
DISSABTE XVIII: Si tinguéssim fe com un gra de mostassa

Ni la”generació incrèdula” ni els deixebles, no tenen aquella fe viva que fa descobrir en tota circumstància, la presència operant del senyor. Per això ningú pot guarir el noi epilèptic.

 

 

 

DILLUNS XX: Crida a un jove ric
VINE, segueix-me, diu Jesús al jove ric. El crida a una vocació de ser, no de fer. La vocació no pot ser una activitat més, sinó un desplegar la pròpia LLIBERTAT seguint Jesucrist. Però nosaltres podem dir no, i quedar "tristos"

DIMARTS XX: Ho hem deixat tot?

Al temps que tot renaixerà, els qui ho hagin deixat tot viuran l’alegria d’una vida eterna. En aquest món present viuen com a darrers, diu Mateu, però llavors seran “primers”. La única condició és haver-ho deixat tot per seguir Jesús. Tan rics com som...

DIMECRES XX: CONCLUSIÓ al sermó sobre l' Església. Tots som treballadors de la Vinya

Els treballadors de 1ª hora miren més el que ells donen a l’amo, que no pas el que l' amo els dóna a ells. Els cristians també tenim el perill d' estar més atents a les nostres obres que a l' amor gratuït de Déu, que se’ns està vessant contínuament. Som mesquins, perquè no hem entès la magnanimitat de Déu. Sense aquesta comprensió, difícilment entendrem el que Jesús espera de la seva ESGLÉSIA.

Cinquena part Mt 21-25:
  "El Rei humil ve muntat en un ase".

Jesús entra a Jerusalem per revelar, finalment,
qui és Ell, i com hem de VETLLAR
abans no s' acabi el temps.

DIJOUS XX: Amb el vestit de noces

Jesús és el Fill del Rei, que celebra el seu casament. Al banquet hi som convidats "bons i dolents". Per això els criats de la paràbola criden TOTHOM. Però si la crida és gratuïta, la gràcia de Déu obliga: per participar de la FESTA, hem de portar el “vestit de noces”, o sigui hem d' estar revestits de Jesucrist.

DIVENDRES XX: El manament més gran

Jesús, el Mestre, resumeix tota la Llei en un sol precepte. El gran manament és estimar. Si no estimo, res no serveix de res. Si no omplim d' amor la nostra vida, no fem més que malgastar el temps que s' ens ha donat.

Contraposició entre la doctrina de Jesús
i el judaísme del seu temps
DISSABTE XX: El més gran ha de fer-se servidor

Al final de l' evangeli de Mateu, Jesús adverteix als deixebles que no actuïn com els mestres d' aquell temps, ja que diuen i no fan. Els seguidors de Jesús no s' han de considerar "guies" sinó SERVENTS. Aquest evangeli ens diu la grandesa de l' actitud de servei. Demanem al Crist que ens faci caminar sempre amb aquesta humilitat “de peu pla”.

 

 

 

DILLUNS XXI: No ser hipòcrites
L' observança de les minúcies de la llei, sovint porta a oblidar les grans responsabilitats de la vida: la justícia, la misericòrdia, i la lleialtat. Llavors l’exterior de la persona acaba dissociant-se del seu interior.

DIMARTS XXI: Actuar davant Déu

En oposició a l' actitud dels fariseus, Jesús ens diu que hem d’actuar davant Déu, mentre que la hipocresia mou a actuar davant dels homes, “per ser vistos”.

DIMECRES XXI: Com sepulcres emblanquinats

Seria fàcil trobar hipocresies en els altres, enlloc de mirar les nostres. Hem de vigilar perquè la nostra vida mai no sigui una mentida, una aparença, sinó que la visquem amb cor net. L' honradesa és una de les virtuts que dóna més PAU.

                   Sermó escatològic: VETLLAR
.El Senyor ve d' imprevist (dijous)
.Preparar-se ARA, posant oli a les torxes (divendres)
.Durant l’espera cal fer rendir els talents (dissabte)

DIJOUS XXI: A l' hora menys pensada

El Senyor ve fins en moments que no hi pensem. Viure adonant-se' n és començar a VIURE en DÉU.

DIVENDRES XXI: L' oli de les torxes

Tenir oli a les torxes és estar atents a la invitació a les NOCES que Déu ens fa cada dia.
DISSABTE XXI: Els talents

L' important no és tenir molts o pocs talents, sinó el fer-los treballar. Aquesta feina és la que ens cal fer ARA en el present: posar tot el que som al servei de l' Amor a fi que la nostra vida estigui encarada vers l’eternitat.

FI DE L' EVANGELI DE MATEU