SETMANES VI - IX de durant l'ANY

  Música:  Petit llibre d'orgue de J.S.Bach

 

 SEGUEIX EL TEMPS ORDINARI
SEMBREM GARBES D' AMOR
Després d' haver viscut els MISTERIS de la Mort i Resurrecció de Jesús i nostra, ara és l' hora d' agrair-ho a través de la Vida Ordinària. Aquella que es desplega en el silenci del cor, sense altres testimonis que la pròpia consciència feta OBLACIÓ al Transcendent.

Continua l' EVANGELI DE MARC

L' Evangeli de Marc ens va manifestant gradualment la persona de JESÚS, el FILL de Déu, tal com diu en el títol:
Mc.1,1 "Comença l' evangeli de Jesús, el Fill de Déu".

En lloc de la infantesa de Jesús (com Mt i Lc), introdueix la seva predicació amb la presentació que en fa Joan Baptista, com l' evangeli de Joan.

El ministeri de Jesús a Galilea té 2 parts:
1- Mc1-8,26 La gent es pregunta qui és Jesús, però Ell no els ho vol dir, ni vol que facin propaganda dels seus miracles perquè no el confonguin amb un heroi.
2- Mc 8,27-10,52 Quan els deixebles el reconeixen com a Messies, aleshores els diu obertament que ha d' anar a Jerusalem per morir i ressuscitar. Però ells, per més que hi insisteixi, no ho entenen.
 

 

(seg) Ministeri a Galilea:
Qui és aquest que fa miracles?
Mc1-8,26

Final de la primera part:
7- Miracles al voltant del MULTIPLICAR els PANS: Els deixebles han de repartir el PA de Jesús

DILLUNS VI: Un senyal  

En Marc Jesús no dóna cap altre “senyal” al seu poble, ja que acaba de donar-los el de la multiplicació dels pans. En la “teologia crucis” de Mc, el senyal és negat perquè “no entenen el fet dels pans”, ni obren els ulls als senyals que Jesús els dóna. No voler veure ni entendre, és la pitjor de les cegueses. En aquest conjunt de narracions sobre el fet dels "pans"- Eucaristia,  que demanin més senyals és una lliçó que ens fa obrir els ulls a la grandesa del DO que Jesús ha fet.

DIMARTS VI: Només tenen un PA a la barca

Com els deixebles, amb el PA de l' Eucaristia en la nostra barca n' hem de tenir prou. El Pa de Jesús dóna l' aliment "essencial". Si deixem que “fermenti” donarà fruit en nosaltres i pels altres.

DIMECRES VI: El cec de Betsaida

Avui l’evangeli es relaciona amb el d’ahir, quan deia que els deixebles no entenien, que eren “durs de cor”. Avui Jesús il·lumina aquest cor que no entén . Demanem a Jesús que ens guareixi en rebre l' Eucaristia, i ens faci entendre’l a Ell fet Aliment.
Aquesta és la narració final del tema dels "pans" de Jesús. Si Ell no ens obre els ulls, no entendrem pas la importància del PA que ens dóna.

                 COMENÇA la 2a PART
                 DE L 'EVANGELI
Mc 8,27-10,52

Quan els deixebles reconeixen Jesús com a Messies, aleshores els diu obertament que ha
d' anar a Jerusalem per morir i ressuscitar. Però ells, per més que hi insisteixi, no ho entenen.

DIJOUS VI: Confessió a Cesarea de Felip
i Jesús anuncia la seva propera passió

A través del fet dels "pans", Jesús ha obert els ulls dels deixebles, que ara el RECONEIXEN: "Tu ets el Messies. Serà la resposta a la gran pregunta de la primera part: Qui és Jesús?
    Però per Pere i els deixebles resulta més fàcil confessar Jesús com a Ungit de Déu, que no pas admetre l’escàndol de la seva mort en Creu que ara els hi comença a explicar. És que el nucli de l’evangeli de Marc, no ens dur sols a confessar- lo Messies, sinó a convertir aquesta fe en un seguiment de Jesús per aquest Camí de mort i resurrecció.
Tu, Senyor, no vols la propaganda fàcil, sinó la convicció d' un reconeixement. Vols que et descobrim com a enviat del Pare a cadascú de nosaltres. I vols que aquesta certesa, es faci real en el "secret" del nostre cor. Només FORTS en aquesta confessió, et podrem seguir pel camí de la Creu.

En aquesta 2a part es repetirà tres vegades
l' esquema:
1- Jesús anuncia la passió
2- Ensenyament sobre el sofriment
3- Prodigis que preparen l' escàndol de la creu

1/2- Ensenyament sobre el sofriment

DIVENDRES VI: Seguir darrera Jesús camí de Jerusalem

Aquesta petició: "si algú vol venir amb mi que es negui ell mateix i prengui la seva creu" és la més insistent que Jesús fa en els evangelis (ho repeteix 3 vegades en Marc, 3 en Mateu i 2 en Lc). Seguir Jesús vol dir emprendre el camí  de la fidelitat quotidiana, servint en l’anonimat. La nostra necessitat de viure d' èxits esdevé la gran temptació. La vida és fruit d’aquesta fidelitat. La infidelitat és sempre una espurna de mort que fa malbé una parcel·la de vida.

1/3- Prodigis que preparen per a l' escàndol de la seva mort en creu

DISSABTE VI: La TRANSFIGURACIÓ

Com els "sis dies després" del Sinaí, ara esdevé la teofania de Jesús. Els seus vestits són "blancs" de LLUM transcendent. Ell és el Fill, hem d' escoltar-lo ara que parla de la mort i resurrecció. El trobarem a Ell "tot sol" en la vida de cada dia. Com Pere voldríem instal·lar-nos en el Tabor de la comoditat espiritual, lluny de la realitat. I Jesucrist ens demana estar enmig de la lluita per a viure en comunió amb els germans, a fi que ells puguin fer de nosaltres “el que vulguin”.
Senyor, fes que contemplant el teu rostre, em vagi configurant a la teva imatge.

 

 

DILLUNS VII: Guarició de l' endimoniat epilèptic

Baixant de la muntanya, Jesús avala el seu poder de Fill, amb un miracle espectacular, que ni els deixebles havien pogut fer. Ens cal FE, ja que "tot és possible pel qui creu".
Jesús ens és exemple. Si el nostre germà passa dificultat, nosaltres som  responsables, amb la nostra FE, d’ajudar-lo a vèncer el mal. Només amb la pregària mútua superarem el mal amb l' abundància de Bé.

2/1- Després del 2n anunci de la passió:
2/2- Ensenyament a Cafarnaüm i a Perea (transjordània) sobre les actituds que ha de tenir l' ESGLÉSIA

DIMARTS VII: Qui vulgui ser el primer que es faci SERVIDOR 

Els deixebles discuteixen sobre quin d' ells és el més gran. Jesús els diu que el primer s' ha de fer darrer, i servidor de TOTS. Perquè acollir els "petits" que nosaltres marginem, és acollir a Jesús i al Pare que l' ha enviat a predicar-nos aquesta doctrina de part seva. De la nostra actitud amb el petit que molesta, descobrirem la qualitat del nostre compromís amb Jesucrist.
Ens ho creiem els homes i dones d' església?

DIMECRES VII: Hem de considerar que TOTS "són dels nostres"

Diu un escrit antic comentant l’evangeli d’avui: “el qui avui està lluny, demà pot estar a prop nostre”. És que per Jesús tots són dels nostres. Aquesta hauria de ser també la tònica de la nostra Comunitat eclesial sense fronteres.

DIJOUS VII: El valor de donar un vas d' aigua

Lo important no és lo sensacional sinó l’amor amagat en el gest insignificant, com el d’oferir un vas d’aigua. Hi pensem el valor dels actes quotidians, sense cap relleu?

DIVENDRES VII: El matrimoni és una FAMÍLIA als ulls de Déu

Jesús no vol parlar d’allò que és lícit, sinó d’allò que cal fer: ESTIMAR. Ell no vol que ens regim per documents, o lleis, sinó per les intencions que han motivat aquests manaments. Si dos s’estimen, aniran  més enllà del que “és lícit”. De totes maneres cal adonar-se que l' evangeli no és un tractat de "dret canònic", i que Jesús ens presenta el que fora l' ideal, però davant qualsevol realitat contrària, Ell mai exclou, ni tanca les portes a ningú.

2/3- Jesús es manifesta com a Mestre dels infants i dels qui busquen la Vida Eterna

DISSABTE VII: El Regne és dels infants

Fer-se com un infant és deixar de banda l’afany d’imposar-se sobre els altres, renunciant als propis drets o privilegis. Quan ens fem  com infants, entrem ja ara en el Regne. Caient totes les ambicions, ens sentim feliços del que tenim. L' únic dret que sempre ens queda és el de poder estimar.

 

 

DILLUNS VIII: El Mestre exhorta al camí de la POBRESA

La renúncia als béns, pels monjos de Qumran respon al desig de santedat, pel cristianisme és el resultat de voler seguir Jesucrist, que, pobre, enlloc d’esperar les recompenses del món va decididament a la creu. Per Jesús la vida eterna depèn d’aquest despreniment. El Regne es decideix justament en aquest deseixir-se per a ajudar els qui ho necessiten, tot fent de la generositat la nostra riquesa. És difícil ser pobre, però Déu pot fer-nos-en.

DIMARTS VIII: Pere recorda a Jesús que ells ho han deixat TOT

La nostra vida ha de ser vista en clau de tria i no de renúncia, ja que sempre rebem molt més del que hem renunciat. El cel no és la recompensa donada a una frustració present, sinó la plenitud que ja ara ens és donada, si fem de la nostra vida una OFRENA. Com els deixebles, Jesús ens crida contínuament a fer el pas de deixar-ho tot per amor a Ell. No podem aturar-nos  en el seguiment.

3/1- Per tercera vegada Jesús prediu que va a Jerusalem on trobarà la mort
3/2- Ensenyament sobre el donar la vida

DIMECRES VIII: Pugen a la Jerusalem que el vol matar

Pujant cap a Jerusalem Jesús diu als deixebles que han de tenir una nova llei: qui vulgui seguir-lo que es faci esclau i servidor de  tots. Ho diu clarament als fills de Zebedeu, quan li demanen seure als primers llocs, al seu costat. Mentre Jesús els parla de sacrifici, ells pensen en privilegis. Per l' evangeli ni "beure el calze" no dóna cap garantia, sinó el "ser esclau dels altres" com el mateix Jesús, que renta els peus dels deixebles.
Quines contraposicions d' interessos!

3/3- Miracle de Jesús, guarint el cec Bartimeu

DIJOUS VIII: Senyor, feu que ho vegi !

Més que la vista corporal el que el cec ha aconseguit és la FE que salva. I amb la Fe el cec de Jericó té accés a Jesús amb una unió personal. Per això el segueix en el camí de Jerusalem.
Només si Jesús ens obre els ulls, entendrem aquesta seva doctrina tan desconcertant per la nostra manera de pensar.

        MINISTERI DE JESÚS A JERUSALEM
- Jesús entra a la ciutat i "purifica" el Temple
- Conjunt de 5 discussions ( com les 5 de Cafarnaüm
  en començar l'evangeli) que revelen indirectament
  qui és Jesús.
- Actuacions oposades entre mestres de la Llei, i la
  viuda pobre.

Purificació del Temple

DIVENDRES VIII: Jesús fa del temple una Casa d' oració

Caminant cap al temple, Jesús maleeix una figuera que prefigura el seu Poble. El fracàs del poble jueu és que malgrat haver rebut tants dons de Déu, no ha donat fruit. Ni el seu temple no és casa d’oració. Aquest ensenyament és una lliçó per a nosaltres que sabem tantes coses de Déu i de l' evangeli.

Conjunt de 5 controvèrsies

DISSABTE VIII: L' autoritat de Jesús (1ª controvèrsia)

En aquestes controvèrsies de Jerusalem se’ns revela el “misteri” de la persona de Jesús: Ell actua amb l’autoritat que ha rebut de Déu. Al darrer sopar Ell dirà que ens dóna aquesta mateixa autoritat per a fer “coses més grans que les que ha fet Ell”. És possible que tenint aquest poder,  ens quedem encara amb mirades minses?

 

 

DILLUNS IX: El tragueren fora de la vinya

La paràbola dels vinyaters (els jueus) que maten el Fill, ens diu que pel fet de no acceptar l' autoritat de Jesús, el Regne passarà a uns altres treballadors, els seguidors de Jesús. Les autoritats mataran Jesús fora de la vinya, com tants altres justos. I aquesta sang es torna NOVA ALIANÇA. Si no fos així, ni esma tindríem de penedir–nos després de tanta sang vessada al llarg de la història. Quedaríem esclafats per tant de mal com portem a sobre les espatlles. Ara, però, aquesta sang “ha vençut el món. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen".

DIMARTS IX: El César i Déu  (2ª controvèrsia)

Jesús, el Legislador, no sols té autoritat per interpretar la llei de Déu, sinó que la uneix als afers dels homes. Per Ell Déu i el món caminen junts, encara que no identificats. Hem de donar, doncs, a cadascú el que li correspon. A mi m' he de donar  coherència. Al Cèsar i a tothom li he de donar comprensió. I a Déu el meu agraïment amb l’ofrena de mi mateix.

DIMECRES IX: El Déu de VIUS (3ª controvèrsia)

Per explicar la resurrecció, Jesús usa el passatge de Moisès a la bardissa, on per a Déu tothom viu, però amb una VIDA que no és pas com ens la imaginem. És una vida que va més enllà de la MORT. Ho veiem en cada Eucaristia, ja que la mort de Jesús ens manifesta la vida de Déu: que és AMOR que no mor, Amor fins a l’extrem.

DIJOUS IX: El primer MANAMENT (4ª controvèrsia)

Jesús té autoritat per a interpretar la Llei de l' AMOR. No es tracta d' holocaustos o sacrificis, sinó d' estimar amb tot el cor. Però no és fàcil estimar Déu i el proïsme perquè així com tots portem un germen d' ateisme, també tots el tenim d' a-proïsme. Els nostres mecanismes de defensa contra el misteri de Déu ho són també per suprimir el misteri del proïsme. I l’únic manament és viure oberts a Déu i als altres.

DIVENDRES IX: Jesús a la dreta de Déu (5ª controvèrsia)

Hem començat les controvèrsies amb el tema cabdal de
l' autoritat de Jesús, el Fill de l 'Amo de la vinya. S' ens ha dit que per Ell el César i Déu no estan oposats. Que en Déu tots som VIUS, i que la llei es resumeix en estimar. Ara afirma que Ell és Senyor, assegut a la dreta de Déu. Aquestes grans declaracions messiàniques de Jesús a l’entorn del seu final a Jerusalem, ens parlen d’una FE que passa pel fracàs del Crucificat, sense fer-se enrere. Només per aquest camí s’experimenta qui és Jesús.

- Actuacions oposades entre mestres de la Llei, i la
  viuda pobre.

DISSABTE IX: Els mestres i la viuda pobre

Com a conclusió al ministeri de Jesús, Marc posa la contraposició entre l' actuació ostentosa dels Mestres "que devoren les cases de les viudes" i la de la viuda pobra que a través de "dues monedes petites" dóna tot el que té per viure. Per l' evangeli l' important no és el que veuen els ulls humans, sinó la donació sincera. Jesús ens ensenya que Déu valora el que cadascú de nosaltres donem davant d' Ell, per petit que sigui. Ens cal edificar la vida davant Déu, i no davant dels homes.
La viuda se’n va amb la butxaca buida de diners, però plena de Déu.

FI dels evangelis de MARC en les EUCARISTIES