SETMANA SANTA                                          per Josefina Rabella 

                                        
                  
La Setmana Santa comença el Diumenge de Rams i acaba amb el Triduu  Pasqual. Les principals celebracions de la Setmana Santa que tanquen la Quaresma i donen pas al Triduu són:

              DIUMENGE DE RAMS, que commemora l’entrada de Crist, el Senyor a Jerusalem per a complir el seu Misteri Pasqual. Es fa memòria d’aquesta entrada amb una solemne processó abans de l’Eucaristia.

              DIJOUS SANT, antigament al matí del dijous sant se celebrava el ritu de reconciliació dels penitents, que havien fet el camí penitencial durant la quaresma i que estaven exclosos de la participació de l’Eucaristia. Avui dia ja no existeix  aquesta rígida disciplina penitencial. De totes maneres l’Església invita a la Comunitat cristiana a celebrar el Sagrament de la Reconciliació, per això en moltes esglésies es fan Celebracions Comunitàries de la Penitència.

              MISSA CRISMAL , és la Missa, dins la qual té lloc la benedicció dels Sants Olis i del Sant Crisma, necessaris per als Sagraments de la Iniciació Cristiana, durant la Vetlla Pasqual.
        
Aquesta solemne Litúrgia s’ha convertit en ocasió  per reunir els preveres de la Diòcesi al voltant del seu Bisbe, i fer de la celebració una festa dedicada al Sacerdoci. 

              TRIDUU PASQUAL  Segons les normes de l’Any Litúrgic, el Triduu Pasqual de la Passió i Resurrecció  del Senyor comença amb la Missa Vespertina del Dijous Sant, té el seu centre en la Vetlla Pasqual, i acaba amb les Vespres del Diumenge de Resurrecció.
             
El Triduu Pasqual, pròpiament dit, abraça tres dies: el de la Mort, el de la Sepultura i el de la  Resurrecció  del Senyor, que és el punt cimal de tot l’Any Litúrgic.
           
  La Missa de la Cena del Senyor (Dijous) es considerada com les I Vespres Solemnes de la FESTA PASQUAL, l’Eucaristia de la VETLLA  n’és el CENTRE i les II VESPRES  del Diumenge en són la cloenda.
             
Naturalment, no hem de dividir el Misteri Pasqual en tres dies, com si a cada un d’ells li correspongués un fet. El que passa és que la celebració pasqual és tan rica i profunda que s’ha de celebrar en diferents fases, encara que en realitat cadascuna ho conté tot. 

LA VETLLA PASQUAL
Des del s. IV, la Vetlla Pasqual  compren tres parts essencials:
1-  Benedicció del Foc Nou - CRIST ÉS LA LLUM DEL MÓN 
Benedicció del Ciri Pasqual, considerat el CRIST mateix.
La seva Llum simbolitza la SALVACIÓ, la LLIBERTAT. I el Cant de l ‘EXULTET

                                2-    Benedicció de l’Aigua - BAPTISME 
          
Lectures dels textos bíblics més importants que narren  la voluntat de salvació de Déu  sobre la Humanitat. I
Benedicció de les fonts baptismals, amb Lletanies.     CELEBRACIÓ DEL BAPTISME: Renovació de les promeses del Baptisme per part de tota l’ASSEMBLEA.

                            3-  L’EUCARISTIA  

 
             El Concili Vaticà II en la seva renovació  litúrgica és el que ha posat de nou en relleu el TRIDUU PASQUAL, que té el seu cimal en la Missa de la VETLLA del Diumenge de PASQUA, és a dir, de Resurrecció, “la mare de totes les Vetlles”, i que és l’eix de tot l’ANY LITÚRGIC.

             
Però el Vaticà II, va més enllà, i ens diu que: en la celebració de la Litúrgia de les Hores, així com en la dels Sagraments, se celebra en la seva UNITAT i GLOBALITAT el MISTERI PASQUAL.

              El Misteri Pasqual de Crist, doncs, no és un record dels esdeveniments de la nostra Salvació, sinó els mateixos, esdeveniments de salvació a nivell de PROCLAMACIÓ i REALITZACIÓ, gràcies a la Litúrgia. Aquesta relació de la Litúrgia amb Crist encarnat , i amb l’Església-Sagrament, ens mostra  la Litúrgia com el MOMENT ACTUAL DE LA HISTÒRIA DE SALVACIÓ,  en el qual l’Església PROCLAMA (Evangeli) i CELEBRA (misteri) la Redempció de Crist. 

                   Ara bé, la celebració litúrgica de la Salvació, exigeix entrar en comunió amb la situació angoixosa del món i de l’home, per tal que es realitzi l’alliberació concreta de la Humanitat. 
                  
La litúrgia cristiana té regust de cel, però, també, entranyes de terra, perquè la Litúrgia està cridada a ser alliberadora i, quan nosaltres la celebrem, en certa manera cooperem a l’alliberament del món, essent U amb el sacerdoci de Crist i amb el seu Sacrifici.