/\/\/\ Monestir de Sant Benet /\/\/\

PRIMERA SETMANA D' ADVENT

DIUMENGE 1 ADVENT - LES DUES VINGUDES
Les 18 primeres catequesis de St. Ciril de Jerusalem van adreçades als catecúmens explicant-los el "credo". Parlant del qui ha de venir a judicar, ens explica les dues vingudes de Déu.
"No ens aturem en la primera vinguda, sinó esperem la segona. En la primera vingué a ensenyar-nos, després vindrà a regnar damunt nostre".

DILLUNS 1 ADVENT - TEMPS DE GRACIA
St. CarIes Borromeu ens fa viure les gràcies de l' Advent amb un cor agraït pel fet que som convidats a entrar al cel.
"Ens cal viure aquest temps d' Advent amb pietat, donant gràcies a Déu per la seva misericòrdia. Som convidats a entrar al cel, enriquits amb els tresors de la seva GRÀCIA."

DIMARTS I ADVENT - L' IGUAL AMB L' IGUAL
St. Gregori Naziancè ens parla de l' Encarnació amb la teologia de la divinització de la persona humana, pròpia deIs Pares Orientals. Vivim conscients d' un Do tan gran?
"La paraula de Déu purifica l' igual amb l' igual. Així l 'Esperit deïfica la carn. Ell que és ric es torna captaire, perquè jo
m' enriqueixi amb la seva divinitat. Déu es buida perquè jo participi de la seva plenitud. Per mitjà del Fill, Déu ens estira cap a Ell".

DIMECRES 1 ADVENT - LA VINGUDA OCULTA
St. Bernat amb el fervor que el caracteritza, a l' Advent ens parla de la vinguda oculta de Jesucrist, la d' ara.
"Entre la primera vinguda i la darrera, hi ha la vinguda intermèdia, la oculta, en la que el Senyor entra en nosaltres per l' esperit i la virtut. Porta-la, doncs, en el més íntim del teu cor. Alimenta' t bé d' ella. Que la teva boca s' ompli d' aquest aliment tan important".

DIJOUS 1 ADVENT - VETLLANT
Amb una fe encarnada, St. Efrem ens diu que el fet de no saber l' hora de la vinguda del Senyor, és el millor remei contra l' ensopiment espiritual.
"Ningú no sap l' hora, a fi que vetllem. Quan ens venç
l' ensopiment espiritual, o sigui la tristesa o la pusil·lanimitat, som dominats per l' enemic. No defallirem si esperem ben preparats".

DIVENDRES I ADVENT - A LA LLUM DE LA CONTEMPLACIÓ
St. Anselm, un home bo, savi, i amb una fe madura, en el Proslogion (la seva obra més famosa) fa una volada cap a Déu amb el desig. Difícilment trobaríem un text més apropiat per il·lustrar la tensió vers Déu pròpia de l 'Advent.
"Fes-te una estona disponible i digues: "Senyor, desitjo contemplar-vos, mireu-me, il·lumineu-me".

DISSABTE I ADVENT - SOFRIR AMB CONSTÀNCIA
St. Cebrià escriu aquesta lliçó en un moment de contrarietat, per una polèmica encesa dins l' Església.
"Els qui sofriran amb constància se salvaran, diu el Mestre. Cal que aguantem amb perseverança. Ser cristians és cosa de fe i d' esperança. L' esperança i la paciència són necessàries per esdevenir el que començàrem a ser pel baptisme, i per entendre el que esperem i creiem. I mentrestant, fem el bé a tothom".

SEGONA SETMANA D' ADVENT

DIUMENGE II ADVENT - ¿TOTHOM HA VIST LA SALVACIÓ DE DÉU?
Eusebi, comentant Isaïes, presenta l' hora del baptisme de Jesús, com el moment de la salvació universal.
"Isaïes diu que tothom veurà la salvació de Déu, i això s' ha acomplert quan Joan bateja Jesús al Jordà. Déu vol habitar al "DESERT" d' aquet món, entre els pobles que no el coneixen. Per això cal aplanar el camí. Sió, des de la muntanya que és el Crist, ha d' evangelitzar tots els pobles".

DILLUNS II ADVENT - EL TOT
St. Joan de la Creu, el CONTEMPLATIU, ens dóna en aquesta lectura el "TOT" de la seva vida, i de la mateixa vida de Déu: JESUCRIST. Volem un bé més gran?
"Déu, donant-nos el seu Fill ens ho ha donat TOT. Ens ha donat el seu TOT. El qui volgués una altra revelació, ultratjaria Déu, per no posar els ulls TOTALMENT en Jesucrist, en el qual Déu ens ho ha revelat TOT".

DIMARTS II ADVENT - L' ESGLÉSIA PASTORA
La "Lumen Gentium", amb el llenguatge encarnat del Vaticà II, ens diu la missió de pasturatge que Déu ha confiat a l' Església. ¿Som conscients d' aquesta responsabilitat que s' ens ha confiat?
"L' Església és sagrament universal de salvació. Jesucrist vol unir-se als homes per mitjà de l' Església. L' Església ens ensenya el sentit de la nostra vida temporal".

DIMECRES II ADVENT - CAMINAR A TRAVÉS DE CRIST
Avui tenim el comentari al salm 109 de St. Agustí, el millor teòleg a l' hora de pregar amb els salms. I també el gran teòleg de la Gràcia de Déu que sempre s' anticipa.
"Déu ens va fer promeses molt grans a través de les Escriptures: la salvació, la dolcesa del seu rostre, i moltes altres. I perquè ens ho creguéssim, va enviar el seu Fill únic, perquè es convertís en el camí a fi que a través d' Ell poguéssim arribar-hi. Després vindrà com a Jutge a exigir el que abans va anticipar".

DIJOUS II ADVENT - DESIG DE VEURE I TOCAR DÉU
Entre els concilis d' Efes i Calcedònia, St. Pere Crisòleg defineix l 'ENCARNACIÓ com la companyonia de Déu:
"Veient com la por sotraguejava el món, Déu el cridà amb AMOR de companyonia. Llavors els homes començaren a desitjar veure Déu amb els ulls corporals. És que l' amor no pot no veure la persona estimada. Per això àdhuc els gentils esculpien llurs ídols a fi de veure amb els ulls allò a què donaven culte".

DIVENDRES II ADVENT - EVA ESCOLTA LA SERP MARIA ESCOLTA DÉU
St Ireneu, sempre original, compara Eva amb Maria, fent-ne veure el contrast.
"Així com Eva fou enganyada per la paraula diabòlica, Maria rep la paraula angèlica. Eva fou seduïda i desobeí, Maria fou convençuda i cregué".

DISSABTE II ADVENT - MARIA 1 L' ESGLÉSIA EN L' ADVENT
L' abat Isaac del monestir cistercenc de l' Etoile (s. XIII) com a bon contemplatiu, entreveu el misteri de Maria enllaçat amb el de l' Església.
Maria dóna cap al cos, l' Església dóna cos al cap. Amdues són mares del Crist, i es necessiten mútuament per a donar a llum el Crist total"

TERCERA SETMANA D' ADVENT

DIUMENGE III ADVENT - LA RESPOSTA HUMIL
St. Agustí, amb la profunditat que li és característica, ens ensenya el camí humil de l' advent, que Joan ens ensenya.
"Joan va confessar: jo clamo en el vostre cor, per introduir-hi el Senyor, però Ell no entrarà si no teniu sentiments de humilitat. Joan ens dóna exemple ja que ell va entendre que era només una flama, i va témer que no l' apagués el vent de la supèrbia

DILLUNS III ADVENT - LA LLUM SALVADORA DE L' AMOR
Guillem de St. Thierry, un gran contemplatiu benedictí del s XI, ens parla de l' amor Salvador de Déu, que s' ha avançat a estimar-nos.
"Per nosaltres, servir-vos, Senyor, no és més que ser salvats per Vós, ja que de Vós hem rebut estimar-vos i ser estimats de Vós. Quan el silenci de l' error ho embolcallava tot, va venir Jesús a portar AMOR. En Ell ens estimàreu el Primer, i ara nosaltres us estimem amb l' amor que vós heu plantat en nosaltres".

DIMARTS III ADVENT - QUE DÉU ESTIGUI EN TU
Des del segle XV que el "Kempis" ha marcat la vida espiritual de molts cristians. En la seva"devoció", la lectura d' avui és molt bonica.
"Més important que pensar en el qui està a favor teu o en contra, és adonar-te que Déu està en tu en qualsevol cosa que facis. D' altra banda ens és útil que els altres vegin els nostres defectes, així aprofundim en la humilitat, i tenim PAU en Déu. No en el món"

DIMECRES III ADVENT - ELS DOS POLS: L' HOME I DÉU
En aquesta lectura preciosa de St. Ireneu, és el Pare qui uneix els dos centres: Déu i la persona humana:
"Jesús es va fer home per unir el final amb el principi, és a dir l'home i Déu. Pel verb es realitza la comunió de Déu amb l' home. Primer fou contemplat profèticament l' Esperit de Déu, després el Fill, finalment el Pare, quan contemplant Déu estarem dins d' Ell".

DIJOUS III ADVENT - EL FILL ENS EXPLICA LES INTIMITATS DE DÉU
El Vaticà II, amb el seu llenguatge encarnat i optimista, ens diu com després del pecat, Déu ho va regenerar tot, definitivament, en el Seu Fill.
"Després del pecat Déu va enviar el seu Fill perquè estigués amb els homes i els expliqués les intimitats de Déu. Així doncs, el cristianisme, com a Aliança nova i definitiva, ja no passarà mai".

DIVENDRES III ADVENT - L' ANHEL DE L' ADVENT
St. Agustí, en el famós comentari als Salms, hi expressa el seu cor tan ple de Déu.
"Només Déu percep els gemecs del nostre cor. El teu anhel és la teva oració. L' anhel és la oració ininterrompuda, si deixes d' estimar, deixaràs d' anhelar. Si la caritat és viva, sempre tindràs viu l' anhel. Als homes els hi passen per alt els anhels del cor, però a Déu no.

DELS DIES 17 AL 24

17 Desembre - ORIGEN HUMÀ DE JESÚS

St. Lleó en aquest document llegit al Concili de Calcedònia, defineix el dogma de la unió de les dues naturaleses en Jesucrist que ens ofereix néixer de Déu:

"L' Esperit Sant cobrí la Verge, perquè la Saviesa es bastís una estada, de manera que la naturalesa de Déu i la del servent es van unir en una persona a fi que també nosaltres naixéssim de Déu"

18 Desembre - ETAPES DE LA SALVAClÓ

La carta a Diognet, un dels escrits apologètics més antics, ens convida a una lectura meditada de les etapes de la historia de salvació, així quan pel pecat érem indignes de la vida, varem ser dignes de la misericòrdia:
"Déu primer va mantenir secreta la seva determinació de salvar-nos. Preparant els temps d' ara tolerava els nostres pecats a fi que si érem indignes de la vida, fóssim dignes de la seva clemència. I quan arribà l' hora, lliurà el seu Fill Sant pels pecadors. Oh dolç bescanvi!"

19 Desembre - LA GLÒRIA DE L' HOME

Avui St. Ireneu no diu, com en altres llocs, que la glòria de Déu és l' home, sinó al revés, diu que la glòria de l' home és Déu. Quin intercanvi de GLÒRIES tan suggerent, que ens fa semblants a Déu!

"Déu és la gloria de l' home, perquè l' home rep la saviesa i el poder de Déu. El qui està en l' amor es torna semblant a Déu. L' home és estimulat per Crist a veure Déu. El signe de Déu és l' Emmanuel: Déu amb nosaltres.

20 Desembre - LA RESPOSTA

St. Bernat, amb tot l' amor i veneració, contempla Maria en l' Anunciació demanant-li una resposta en nom de la humanitat.

(Als monestirs el dia d' avui, dit del "missus est" fent al·lusió a l' àngel que és enviat, és celebrat molt intimament)

"L' Àngel espera la resposta, també nosaltres esperem la vostra paraula La vostra resposta ens ha de refer a fi de ser cridats de nou a la vida. De la vostra boca depèn el consol deIs pobres. Pronuncieu la paraula transitòria i abraceu la Paraula eterna!"

21 Desembre - LA VISITAClÓ

St. Ambròs, el gran cantor de la virginitat, ens parla del misteri de la Visitació, amb la claredat i fermesa que li són pròpies. I amb una gran gosadia ens diu mares de jesús en la fe.

"Maria, religiosa davant el deure, va marxar cap a la muntanya. Plena de Déu com estava, on hauria pogut anar sinó a llocs alts? Les mares proclamen la gràcia, els fills manifesten el misteri. Maria és Mare de Jesús en la carn, però en la fe ho és tothom qui rep la Paraula i la guarda amb castedat.

22 Desembre - EL CANT DE LES ÀNIMES GRANS
St. Beda, monjo benedictí del s.VII, amb senzillesa, però amb profunditat, comenta el Magníficat, i anomena Elisabet i Maria perseverants pregoneres. Quin nom tan bonic!
"Només l' ànima a qui el Senyor es digna concedir fer grans coses, és capaç de magnificar-lo amb lloances dignes. Aquell qui en la mesura de les seves forces no s' hagi dignat magnificar el Senyor, serà el més petit al Regne. La vida és restituïda al món per la mare de Joan i la de Jesús, que són dues perseverants pregoneres.

23 Desembre - LA PARAULA QUE ÉS LLUM

St. Hipòlit (s. III) autor de la "Tradició apostòlica" i d' un "Cànon" de l' Eucaristia, ens parla amb l' admiració pròpia dels Pares antics, de la Salvació, pel Verb:

"Quan Déu ho decidí, el Pare féu visible el Verb, tot engendrant la Llum de la Llum".

24 Desembre - TOT ÉS GRÀCIA

St. Agustí amb una agudesa inigualable, ens PRESENTA el do de l' Encarnació que fa que el dia etern entri en el temps, en un present on tot és gràcia.
"Desvetllat, Déu per tu s' ha fet home. La misèria és davant la misericòrdia. El dia etern arriba en el temps. Per Maria la fidelitat és a la terra, i en Jesús, la justícia ve del cel. Tu cerques el mèrit, i jo en cerco la causa: a veure si trobes quelcom que no sigui GRACIA de Déu".

TEMPS NADALENC

NADAL - EL NADAL ETERN
Amb un pensament eminentment cristològic, madur, clar i precís, St. Lleó ens parla a les grans solemnitats, donant-los-hi una dimensió divina que ateny a tothom: al sant i al pecador.
"Ha nascut la Vida que, treta la por de la mort, ens proporciona el goig de l' ETERNITAT. Que exulti el sant perquè s' apropa a la palma. Que s' alegri el pecador perquè és invitat al perdó. El món contempla com s' edifica la Jerusalem celestial. Donem gràcies a Déu que ens ha fet noves criatures. Adona' t, cristià, de la teva dignitat."

26 de desembre - St. ESTEVE - LA PASSIÓ DEL SOLDAT
St. Fulgenci de Ruspe, amic de St. Agustí, té una força i una profunditat semblants a ell.
"Ahir celebràvem el naixement del Rei, avui contemplem la passió del seu soldat. La humilitat del Rei ha donat al soldat la força per a vèncer. El Rei ha vingut humilment a nosaltres i ens ha fet el do de la caritat. Sí, la caritat va enlairar Esteve vers el cel. Recolzat en la caritat va ser digne de tenir per company al cel, el Saule que el perseguia a la terra".

27 de desembre - St. JOAN - EL GOIG COMPLERT
El comentari a la primera carta de St. Joan, tan estimada per Agustí, ha fet cèlebre el bisbe d' Hipona, pel tema de
l' AMOR.
"El que els apòstols van contemplar amb els ulls: la Paraula feta carn, encara que nosaltres no l' hem vist, ho vivim per la Fe. Com ells estem en comunió amb el Pare i el Fill, per això també el nostre goig pot ser complert."

28 de desembre - Sts. INNOCENTS - AMB QUINS MÈRITS?
St. Quodvultdeus, amic també de St. Agustí, el succeí a la diòcesi de Cartago i, a més, prengué d' ell la teologia de la gràcia gratuïta, sense mèrits. (El pseudònim "Quodvultdeus" és perquè sempre volia "el que Déu vol").
Charles Péguy ens fa entendre con ningú, la teologia
d' aquesta festa, en la seva obra "El misteri dels Sants Innocents".
"Tu, Herodes, assassines el cos dels infants, perquè tens por de la mort. Però Crist converteix en testimonis escaients, els infants que encara no parlen. Oh gran do de la gràcia! Per quins mèrits d' ells els fou atorgat que, essent infants, triomfessin? Encara no parlen i ja confessen Crist."

29 de desembre - COM DÉU ES MANIFESTA
En una lliçó preciosa, St. Bernat ens explica que la misericòrdia de Déu s' escampa per tot el món, com un sac estripat.
"Ara ja podem creure el que hem vist. És com si Déu hagués enviat a la terra un sac estripat, petit com l' Infant, però vessant misericòrdia. Així el Verb es convertí en "fenàs". Reconeix el preu amb què Déu t' ha taxat. Perquè com més petit va fer-se en la humanitat, més gran va manifestar-se en la BONDAT."

30 de desembre - DÉU T' HA DEÏFICAT
St. Hipòlit, d' origen oriental malgrat morí màrtir a Roma, autor de la Tradició apostòlica i del cànon romà de
l' Eucaristia, parla del tema de la divinització, tan propi del Pares de l’orient.
"Quan hagis après qui és Déu, el teu cos serà immortal, ja que Déu et donarà el que és propi seu, i tu seràs deïficat. Reconèixer Déu es reconèixer-te tu mateix, ja que Ell et va crear. Déu que no és cap captaire, t' ha deïficat a glòria seva”.

31 de desembre - NEIX L' ESGLÉSIA
St. Lleó, el gran cantor de l' Encarnació, i el gran home
d' Església, avui uneix aquests seus dos temes preferits:
"Quan adorem el naixement del Salvador ens trobem, nosaltres mateixos celebrant el nostre principi, perquè la generació de Crist és l' origen del poble cristià. El dia del natalici del cap, és el dia del naixement del cos, ja que tots som regenerats en Crist. Ell es va fer home perquè nosaltres poguéssim ser fills de Déu."

Festa de la Sagrada Família - EL SILENCI DE NATZARET
El to de la lectura d' avui, escrita per Pau VI a Natzaret, és, segons Mn. Jaume Fàbregues, "emotiu, confidencial i sobretot religiós":
"En aquesta casa aprenem el silenci. El silenci de Natzaret ens ensenya a elevar-nos en els bons pensaments, a escoltar els consells secrets de Déu. A més, aquí aprenem a viure en família. En comunió d' amor."

COMENÇAMENT DE L'ANY

Solemnitat de la MARE DE DÉU - FILL DE MARIA
St. Atanasi ens parla de la maternitat de la Mare de Déu, segons l'esperi dela Pares:
"Gabriel digué a Maria "el fill que naixerà de tu", perquè tothom cregués que que era fill d' Ella. Així quan Déu es feu Home, es produí la Salvació de l 'home total. Llavors I' home mortal es va tornar immortal."

2 de gener - Sts. Basili i Gregori - AMICS DE JESÚS
Aquest escrit de St. Gregori Nacianzè, l' amic de Basili, ens fa veure com ells s' estimaven. És impossible llegir-lo sense emoció. És una pàgina sublim sobre l' AMISTAT. I a més de
l' escalf del sentiment, hi ha la seriositat de la relació entre els dos sants.
"Jo acompanyava Basili, (diu St. Gregori Nacianzè) no només per veneració, sinó perquè m' adonava de la fermesa del seu caràcter. D' aquí en nasqué la nostra amistat. Estàvem no sols l' un al costat de l' altre, sinó un dins l' altre. Tots dos ens havíem proposat una única tasca: la VIRTUT. O sigui viure segons les ESPERANCES FUTURES."

3 de gener - LA CARITAT CRISTIANA
Comentant l' evangeli d' avui, St. Agustí, demostra ser el pare de l' AMOR. Aquest és el tema més típic i més freqüent del St. Agustí madur, esdevingut ja un pastor expert. Ens hi dóna una norma magistral:
"Els dos preceptes de l' amor a Déu i al proïsme no s 'han
d' esborrar mai del nostre cor. Quan estimes el proïsme has de netejar el teu ull per veure-hi Déu. La visió de Déu no t' és absolutament estranya: Qui viu en l' amor, està en Déu. Encara no hem arribat fins al Senyor, però el proïsme el tenim amb nosaltres. L' amor a Déu és el primer en l' ordre dels manaments, i l' amor al proïsme el primer en l' ordre de les obres."

4 de gener - LA FE EN L' ENCARNACIÓ
St. Màxim, un gran teòleg postcalcedonià, dit confessor perquè li tallaren la llengua i la mà dreta, i sant per aclamació popular tot seguit de la seva mort, ens exposa de forma preciosa la fe en l' Encarnació.
"Nascut una sola vegada en la carn, el Verb sempre neix en
l' Esperit. La llei condueix fins al coneixement del Verb, com l' estrella als mags. Però el misteri de com pot ser home sense deixar de ser Déu, sempre serà misteri, que només
s' abasta per la FE"

5 de gener - CRIST POBRE ENS FA LLIURES
Ara Agustí ens parla del Crist pobre del Nadal.
"Quins tresors de saviesa estan ocults en la pobresa de la carn de Crist! Ell es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa, tot prometent-nos les riqueses per a més endavant. Ell fa que els servents esdevinguin LLIURES per a veure Déu. Mentre encara no som aptes per a conviure amb el Pare, correm a la menjadora on fou posat el Fill."

6 de gener - LA LLUM DE L' EPIFANIA
Quan, al s IV, a l' occident es va començar a celebrar el NADAL, l' orient va celebrar l' EPIFANIA o MANIFESTACIÓ de Crist. Les dues festes tenen com a origen la diada del SOL invicte. D' aquí les al·lusions a la LLUM. És St. Lleó el qui parla avui, com en les altres grans festes.
"Que entrin totes les nacions en la família dels patriarques i rebin la benedicció pròpia dels fills. Celebrem el dia de les primícies de la vocació adreçada a les nacions. Nosaltres no som fills d' Abraham per la carn, sinó per la fe. Però la gràcia avui invita tothom a anar al Crist. Prestem-nos, doncs, mútuament ajuda com a fills de la LLUM que som".

7 de gener - St. Ramon de Penyafort - ACCEPTAR LA CREU
St. Ramon ens parla de les creus que vénen de dins nostre, i de les que ens vénen de fora, i que ens han de portar a una vellesa amb pau.
"Si se' ns duplica el sofriment, cal que ho mirem com una prova d' amor. Passem embats per fora i temors per dintre. Però en aquesta lluita s' aprèn a arribar a la vellesa amb pau i tranquil·litat d' esperit."

8 de gener - GRANDESA DEL BATEIG DE JESÚS
Aquesta lectura preciosa, d' autor anònim, i totes les que seguiran, ens preparen per diumenge que ve, que és la festa del BAPTISME de Jesús.
"Jesús que és el riu que enjoia la ciutat de Déu, es renta amb una mica d' aigua. Ell que és la font, es recobreix d' unes aigües precàries. Ell, d' on ragen els nostres remeis. Car ell ens revestí amb una armadura que no es descompondrà mai."

9 de gener - SANTIFICÀ LES AIGÜES
St. Procle de Constantinoble ens parla de la festa del baptisme amb la profunditat teològica dels bizantins.
"Crist santificà les fonts de les aigües. Terra i mar s'han repartit la gràcia del Salvador. Per Nadal el pessebre sostenia el Senyor, avui el mar rep la seva benedicció. Per Nadal Crist es revestí de cos, avui el sol es neteja en el Jordà, i Déu és santificat per l'home."

10 de gener - PASSANT PER ELL
St. Ciril d' Alexandria té pàgines molt boniques parlant de Jesús.
"Quan Déu va voler restituir la naturalesa humana al seu estat primitiu, li donà l' Esperit Sant a fi que tingués tots els seus béns divins. Pel Baptisme l' Esperit davallà sobre Crist que era de la naturalesa humana. Des d' aleshores tot bé ve a nosaltres passant per Ell."

11 de gener - JESÚS RENEIX PEL BAPTISME
St. Màxim, sIV, acaba la preparació per la festa de demà, amb una pàgina esplèndida.
"Per Nadal Jesús neix com a home, pel Baptisme reneix pel sagrament. Llavors neix de la Verge, ara l' ha engendrat el misteri. La seva Mare el mostrà las mags perquè l' adoressin, ara el Pare ens el manifesta a nosaltres perquè li donem culte."

BAPTISME DE JESÚS - ELS FILLS DE DÉU
St. Gregori Naziancè, l' especialista en el tema de la nostra divinització, avui pren el baptisme de Jesús com a data de començament d' aquest gran DO.
"Amb Crist som il·luminats i pugem del Jordà. Sepultat en el riu l' antic Adam, Jesús santifica per amor nostre les aigües del Jordà. L' Esperit ve a honorar el cos de Crist, perquè
l' església que és igualment aquest cos, per la DEÏFICACIÓ, també és Déu."

PENSAMENTS dels Pares de l'ESGLÉSIA EN L'OFICI DE LECTURES de ADVENT- NADAL
MÚSICA: Salm 129 - Arvo Pärt 8'20