FESTES del MES de AGOST
           

 

(Música:  Salm 129 -  Arvo Pärt 8'20)


Dia 11 - Clara
 

Sta. Clara Era una donzella agraciada de la noblesa italiana. Enamorada del missatge de sant Francesc d' Assís, s' escapà de casa seva per seguir el seu mestratge. Amb ell fundà l' Orde de les Clarisses. Tot i la manca de salut, la seva vida fou un treball constant per a assolir la pobresa. Per les visions que tingué, és patrona de la televisió.

Lliçó de Matines de la festa: CONTEMPLA-HI EL TEU ROSTRE
Santa Clara en la seva pobresa ha descobert el seu tresor:
"El convit sagrat ens refà, ens omple, ens il·lumina com un mirall immaculat. En aquest mirall contempla-hi el teu rostre. Hi veuràs la pobresa, la humilitat, i la caritat".

 

 


Dia 20 - Bernat
 

Sant Bernat, abat i doctor de l' església, tenia una personalitat tan rica que causà l' admiració als seus contemporanis . Entrà al monestir de Cîteaux als 22 anys, portant amb ell 30 cavallers. I als 25 anys és elegit abat. Fundà 30 monestirs, i dirigí durant trenta-vuit anys el monestir de Clairvaux.
És el darrer Pare de l' Església i representa el misticisme monàstic. És pare d' una nova espiritualitat: la de l' AMOR tendre i afectuós al Crist.  PIe de sensibilitat mística, les seves obres són un tresor espiritual.
El seu nom ha passat a la història per la seva implicació en les Croades.
Lliçó de Matines de la festa: L' AMOR ÉS SUFICIENT
En el comentari als Càntics, que sant Bernat feia servir per a les reunions capitulars als seus monjos, fa una apologia de la grandesa de l' amor a Déu:
"L 'amor és suficient en si mateix. Ell mateix és el premi. És l' única cosa que podem pagar a Déu. És cIar que brolla més la font, que és Déu, que no pas l' assedegat, que és l 'home; però no per això ha de deixar d 'estimar, i si ho fa integrament, això ja ho és TOT".

 

Altres lectures de St. Bernat:
DIMECRES 1 ADVENT - LA VINGUDA OCULTA
St. Bernat amb el fervor que el caracteritza, a l' Advent ens parla  de la vinguda oculta de Jesucrist, la d' ara.
"Entre la primera vinguda i la darrera, hi ha la vinguda intermèdia, la oculta, en la que el Senyor entra en nosaltres per l' esperit i la virtut. Porta-la, doncs, en el més íntim del teu cor. Alimenta' t bé d' ella. Que la teva boca s' ompli d' aquest aliment tan important".
20 Desembre - LA RESPOSTA

St. Bernat, amb tot l' amor i veneració, contempla Maria en l' Anunciació demanant-li una resposta en nom de la humanitat.

(Als monestirs el dia d' avui, dit del "missus est" fent al·lusió a l' àngel que és enviat, és celebrat molt íntimament )

"L' Àngel espera la resposta, també nosaltres esperem la vostra paraula La vostra resposta ens ha de refer a fi de ser cridats de nou a la vida. De la vostra boca depèn el consol deIs pobres. Pronuncieu la paraula transitòria i abraceu la Paraula eterna!"

DIMECRES 3 durant l' any - "LA SOBREABUNDANCIA DE LA GRÀCIA
St. Bernat en aquesta pàgina, ens resumeix la doctrina de la Gràcia d' Agustí d' Hipona. Al fons ens dóna l' eix de l' evangeli, i de St. Pau. Llegir la Bíblia penso que no és res més que reflexionar sobre aquest missatge gratuït de part de Déu.
"Tant més segur em trobo en Jesús, com més fort és Ell per salvar. No hi ha cap dolenteria capaç d 'espantar-me. Ple de confiança espero de Crist el que em falta. ¿Què hi fan els meus delictes, si el meu mèrit és la seva misericòrdia?"
DILLUNS 6 durant l' any -  VIURE LA SAVIESA
En contrast amb els fariseus de l' evangeli, comentant els Proverbis St. Bernat ens parla de la Saviesa, com a mitjà pràctic per a la vida espiritual.
"Només cal que cerquis la Saviesa amb rectitud d' intenció, i menjar-la, de manera que sempre tinguis gana. Viu d' ella. La tens per la confessió deIs pecats, per la Iloança a Déu, i per les paraules edificants envers el proïsme".

DIMARTS 20 -  EL CENTRE DE LA MIRADA DE DÉU
Comentant Isaïes, St. Bernat s 'enardeix parlant de la Mare de Deu.
"Perquè la Verge fos Santa en el cos va rebre el do de la virginitat, perquè fos santa en 1'ànima va rebre el do de la humilitat. No es estrany, doncs, que fulgent en el cos i en 1'ànima, fos el centre de les mirades de Deu".

DIMARTS 23 -  AMB COR HABITAT
St. Bernat comentant Habacuc ens parla, de com ha de ser el deixeble, ple de Crist:

"Alguns de vosaltres han comprès que les paraules de Jesucrist són esperit i vida, i per això el segueixen. Com Habacuc, també vosaltres feu guàrdia perquè és temps de lluita. Però ens cal viure amb un cor habitat per Crist, sense refiar-nos de la nostra virtut, ni del nostre dèbil lloc de guàrdia".

DIMECRES 23 -  QUAN PENSEM EN DÉU, RESPIREM
Continuant el comentari d' ahir, St. Bernat ens guia vers la pregària contemplativa:

"El primer grau de la contemplació es considerar què vol Déu, sense quedar-nos en la nostra amarguesa. No visitem el nostre cor, sinó el seu Temple. Quan pensem en nosaltres ens entristim, quan pensem amb Déu respirem el consol de l' Esperit. De la primera consideració (la de la nostra amarguesa) en neix la humilitat, de la segona la caritat".


Dia 28 - Agustí
 

La seva mare, Sta. Mònica, era cristiana i tenia una profunda pietat. Estava casada amb Patrici, que era pagà. Tingueren dos fills: Agustí i Navigi, i una filla (no se' n sap el nom). Per influència de la mare, tant el marit com Agustí, el fill, es convertiren al cristianisme. Al 387, després que Agustí hagués estat batejat, i quan mare i fill es disposen a tornar a l' Àfrica Mònica morí a Òstia.
Agustí, bisbe i doctor, nasqué Tegaste i morí Hipona d' on fou bisbe. Esperit ardent i inquiet en la recerca de la veritat, havia tastat molts corrents filosòfics, amb una vida lleugera. Un cop pastor, es dedicà a adoctrinar els seus fidels. Els seus escrits (113 tractats) entre la filosofia i la teologia són de gran valor doctrinal. Fou un romà de l’Àfrica del segle IV.

En la "Ciutat de Déu", Agustí es reconeix admirador de Roma i del seu imperi. Però encara que consolava els seus contemporanis pel saqueig de la ciutat eterna, no predicava una resignació covarda. Va defensar Hipona dels vàndals (bàrbars) quan moribund, animava als fidels assetjats.
Morí el 28 d' agost del 430. És conegut com el "doctor de la Gràcia".

Es pot dir que, al costat de St. Pau, és un dels homes més HUMILS que mai hagi tingut l' Església.

Lliçó de Matines de la festa
: EL COR D' AGUSTÍ
Ningú com ell mateix, al llibre de les Confessions, ens pot parlar del que omple el seu COR enamorat de Déu.
"Vaig entrar en el meu interior, guiat per Vós, i vaig veure una llum incommutable. No estava sobre mi, sinó en mi. Em trobava lluny i vaig sentir que em dèieu: "Menja' m i tu et transformaràs en mi ". Vaig trobar la fortalesa abraçant-me a l' home Jesucrist. Però, que tard  que us vaig estimar, formosor tan antiga i tan nova!
 

Altres lectures de St. Agustí:

Del llibre sobre la ciutat de Déu
DIVENDRES 28 durant l' any -  EL SACRIFICI
La única pàgina que tenim de la ciutat de Déu, de St. Agustí, ens parla del sacrifici, com allò que ens fa ser església

"Tot el que ens uneix a Déu i ens fa feliços, és un sacrifici veritable. Morir al món i viure per a Déu és un sacrifici. Les obres de misericòrdia són un sacrifici. És que en el sacrifici que l' església, ciutat de Déu, ofereix, ella mateixa és oferta. Car el sacrifici som nosaltres mateixos".

Del llibre de les Confessions

DIMARTS 8 durant l' any- TAL COM SÓC CONEGUT
Aquest fragment magistral de St. Agustí serveix de comentari a Job.
"Que us conegui, oh coneixedor meu, tal com sóc conegut per Vós, oh Déu. A Vós que veieu íntimament els abismes de la meva consciència, ¿què us podria passar desapercebut, de mi, encara que jo no us ho confessés? M' amagaria de mi mateix, però no de Vós. Ni jo no conec el que hi ha dintre meu!".
DIMECRES 8 durant l' any - QUE TARD QUE US HE ESTIMAT!
En la lectura d' avui de les Confessions hi batega el cor de St. Agustí, sempre en recerca de l' Absolut.
"Que tard us he estimat, oh Bellesa tan antiga i tan nova! Vós éreu dintre de mi, i jo fora. Vós éreu en mi, però jo no era en Vós. Us he tastat i ara pateixo fam. Com que no estic ple de Vós, em sóc una carrega a mi mateix. Tota la meva esperança és posada en la vostra misericòrdia".
DIUMENGE 9 durant l' any - EL NOSTRE COR VOL REPOSAR EN DÉU

És un gust meditar, de tant en tant, les confessions de St. Agustí

"Lloar-vos, Senyor, és un goig, ja que ens creàreu per a Vós i el nostre cor esta inquiet fins que no reposi en Vós. Jo no seria res si Vós no fóssiu en mi. Jo no existiria si no fos en Vós. Déu meu, digueu-me què sou per a mi. Digueu-ho i que jo ho senti. No m' amagueu la vostra mirada. Tant de bo mori per a no morir, i contemplar-la"
.
DIVENDRES 16 durant l' any -  MORTAL I JUST
Aquest fragment de les Confessions de St. Agustí, comenta bellament 2 Cor
"Jesús, el Missatger que Vós, Déu, vau enviar. Ell va mostrar-se mortal com els homes, i just com Déu. Es féu sacerdot, perquè volia ser sacrifici. Si jo no sabés que Ell prega per nosaltres, em desesperaria a causa dels meus pecats. Però Vós em vau tranquil·litzar en dir-me que "ha mort per tots".

De la carta a Proba (comentari a la pregària)
DIUMENGE 29 -  APRENGUEM AMB EFECTE I AFECTE.
Avui comencem la carta de St. Agustí a Prova que durarà fins a divendres. Amb un joc de paraules magistral, Agustí hi té molta tirada, aquest comentari ens dóna una lliçó ben pràctica sobre la pregària.

"El que Déu ens dóna és molt gran, però nosaltres som mesquins per agafar-ho. Cal, doncs, avivar el desig perquè tant més valuós serà l' efecte, com més gran sigui l' afecte".

DILLUNS 29 -  PREGAR MOLT
En aquesta carta adreçada a Prova, una matrona romana que portava una vida retirada, semi monàstica, trobem un veritable tractat d' Agustí sobre la pregària. Aquí distingeix el pregar massa, del pregar molt, donant-los un abast ben diferent.

"Les nostres peticions ja són conegudes per Déu, però han de ser conegudes per nosaltres a la presència de Déu. Pregar massa és cobrir de mots inútils una cosa necessària. Pregar molt és trucar amb fervor continuat, més amb amor que amb paraules".

DIMARTS 29 -  AGULLONAR EL DESIG
Continuant el comentari al Parenostre, Agustí ens exhorta a esperonar el nostre desig.

"Hem de desitjar que ningú vulgui menysprear el nom de Déu. I hem d' agullonar el desig del Regne. Demanem el pa material i el sagramental. L' oració del cristià sempre ha de tenir el model del parenostre".

DIMECRES 29 -  EL PARENOSTRE EN LA BÍBLIA
Avui Agustí fa un resum de textos bíblics paral·lels al parenostre. Dóna tanta importància a aquesta pregària que ens va ensenyar Jesús, que creu que resumeix totes les altres que puguem fer. Ens ho creiem els cristians?

"Si vas repassant totes les pregàries santes, no trobaràs res que no estigui en el parenostre. Som lliures d' usar paraules diferents a les del parenostre, però no som lliures en quant al sentit, que sempre ha de ser el de la pregària del parenostre".

DIJOUS 29 -  PREGAR PER TREURE DEL MAL BÉNS SUPERIORS
Seguint la carta a Anícia Faltònia Prova, St. Agustí avui ens diu com hem de pregar quan les tribulacions siguin dures: amb confiança, perquè la força de Déu ressalta més en els moments de feblesa.

"A vegades, perquè les tribulacions són dures, demanem que ens siguin preses i potser hauríem de saber treure del mal béns superiors. Car el poder de Déu ressalta en la nostra feblesa".

DIVENDRES 29 -  DEMANAR LA VIDA ETERNA
Al final de la carta a Prova, Agustí ens exhorta a demanar que l' Esperit pregui en nosaltres, conscients que la veritable vida és l' eterna.

"Qui demana la vida eterna no en sortirà perjudicat, perquè és per aquesta única vida (l' eterna) que necessitem les altres coses. És l' aigua d' aquesta font que ens cal sedejar en l' oració. I com que ens sobrepassa, amb "docta ignorància" deixem que l' Esperit pregant en nosaltres ens inspiri el desig".

Comentaris a l' evangeli de Sant Joan
3 de gener - LA CARITAT CRISTIANA
Comentant l' evangeli d'  avui, St. Agustí, demostra ser el pare de l' AMOR. Aquest és el tema més típic i més freqüent del St. Agustí madur,  esdevingut ja un pastor expert. Ens hi dóna una norma magistral:  
"Els dos preceptes de l' amor a Déu i al proïsme no s 'han
d' esborrar mai del nostre cor. Quan estimes el proïsme has de netejar el teu ull per veure-hi Déu. La visió de Déu no t' és absolutament estranya: Qui viu en l' amor, està en Déu. Encara no hem arribat fins al Senyor, però el proïsme el tenim amb nosaltres. L' amor a Déu és el primer en l' ordre dels manaments, i l' amor al proïsme el primer en l' ordre de les obres."
DIUMENGE 3 de Quaresma - L' ESGLÉSIA
Amb la profunditat que li és característica St. Agustí ens parla de la samaritana com a figura de l' Església: pecadora (no justificada) i ignorant, però que troba Crist. Una bona fita quaresmal.
"La samaritana, no justificada, ignorant de tot, va trobar Crist. En ella ens hi reconeixem nosaltres, l' Església deIs gentils. El do que Déu li vol donar es l' Esperit Sant, amb abundor"
DIUMENGE 4 de Quaresma - JESÚS LLUM I CAMÍ
En aquest comentari a l' evangeli d' avui de St. Joan, fruit de la maduresa d' Agustí, el doctor de la Gràcia ens parla de Jesús LLUM i CAMÍ, que ve cap a nosaltres.
"El qui segueix Jesús no va a les fosques, perquè Ell
il·lumina els cecs, si és tenen el col·liri de la fe. Als qui tenen Fe els ha promès de veure' l tal com és. Aquesta és la recompensa, i seguir-lo és el Camí. Tu, però, no t' has de cansar cercant el camí, sinó que el qui és el Camí ve cap a tu. Aixeca' t, doncs, i camina"

DIMECRES sant - LA PLENITUD DE L' AMOR
St. Agustí, el Doctor de la Caritat, avui s' esplaia en el seu tema preferit. I ho fa, profund com sempre, fent derivar la nostra estimació de la Taula de l' Eucaristia:
"La plenitud l' amor és donar la vida pels amics. Quan seus a la taula d' un ric, pensa que després hauràs de preparar tu un banquet semblant. Tu seus ara a la taula de l' Eucaristia on Jesucrist dóna la vida per tu. Així també tu, has de donar la vida pels germans. Dóna el que has pres de la Taula del Crist"

DIJOUS 4 de Pasqua - EL MANAMENT NOU
Aquest és un dels temes preferits de St. Agustí, el gran especialista de l' amor:

"El manament de Jesús és nou perquè Ell ens va despullar de l' home vell i ens va revestir del nou, perquè estimem com Ell d' una manera nova. Aquest amor ens fa homes i dones nous. Tots "déus" i fills de l' Altíssim, a més de germans".

DIVENDRES
6 de Pasqua - LES DUES VIDES DE L' ESGLÉSIA
St Agustí ens parla de la vida de Fe, i de la vida de contemplació, inseparables en l' església.
"L' església coneix dues vides: la de la Fe i la de la visió. La primera en el treball, l' altra en el descans. La primera és simbolitzada per Pere i l 'altra per Joan. Que ningú no separi aquestes dues vides. Mentre Pere va governar l' església a través dels béns temporals, Joan va conèixer la vida amagada en el Crist i aquestes dues mateixes coses fa
l' Església."

DIJOUS 28 durant l' any -  ATRETS PER L' AMOR
Per comprendre aquestes paraules de St. Agustí, tal com diu ell, cal estar enamorat de la teva parella. I aleshores sabràs transposar-ho, també, en les relacions amb Déu.

"Déu t' atreu cap a Ell per mitjà del plaer, del goig, no per
l' obligació. Dóna' m un que estimi, i entendrà el que dic. Som atrets per l' amor. Per això els qui tenen set de ser justos són saciats. Mengen allò que tenen fam".

DIMARTS 34 durant l' any -  ENCARA ÉS NIT
El St. Agustí madur (el comentari a Joan és fruit del final de la seva vida) ens parla de la llum d' ara que encara és nit.

"En comparació amb la llum on hem d' arribar, ara encara és nit. Les paraules de Jesús són llum que fa claror en un lloc fosc, mentre esperem que neixi el dia. Quan arribi el dia veuràs la llum que tens en el teu cor entenebrit, que ha de ser purificat. Ens trobem bé amb la llum, però ara aquesta cabana de terra és una càrrega pel nostre esperit."

Sobre la 1a carta de Joan

27 de desembre - St. JOAN - EL GOIG COMPLERT
El comentari a la primera carta de St. Joan, tan estimada per Agustí, ha fet cèlebre el bisbe d' Hipona, pel tema de
l' AMOR.

"El que els apòstols van contemplar amb els ulls: la Paraula feta carn, encara que nosaltres no l' hem vist, ho vivim per la Fe. Com ells estem en comunió amb el Pare i el Fill, per això també el nostre goig pot ser complert."
DIVENDRES 6 durant l' any - EL DESIG
St. Agustí, en 1Joan, una de les seves millors obres, ens parla del seu tema preferit: La caritat. En aquesta pàgina pren el nom de "desig".
"El que ara no podem contemplar, desitgeu-ho amb tot el cor. Tota la vida és un sant desig. La nostra vida consisteix a fer gran el desig, a fi que el puguem omplir".


Sobre la carta de Pau al Gàlates
DIUMENGE 5 durant l' any - ENTENDRE LA GRACIA
Comentant la carta als galetes, St. Agustí parla del seu tema preferit: La gràcia! Per Agustí i per Pau, predicar l' evangeli és parlar de l' amor gratuït de Déu.
"La gràcia comporta que els Gàlates entenguin que no han
d' estar sota la Llei. Pau els predica no la Llei sinó l' Evangeli. I ho predica per designació de Déu"
.
DIJOUS 5 durant l' any - EL MIRACLE DE LA FE
St. Agustí, el Pare de la Gracia, comentant la carta als  gàlates ens parla de l' acció de la fe.

"Per la fe, Crist és format en l' interior de l' home, i l' home és cridat a la LLIBERTAT de la gràcia. Aleshores es torna mansuet i humil de cor, sense vantar-se dels mèrits de les seves obres"

Comentaris als salms
DIMECRES II ADVENT - CAMINAR A TRAVÉS DE CRIST
Avui tenim el comentari al salm 109 de St. Agustí, el millor teòleg a l' hora de pregar amb els salms. I també el gran teòleg de la Gràcia de Déu que sempre s' anticipa.
"Déu ens va fer promeses molt grans a través de les Escriptures: la salvació, la dolcesa del seu rostre, i moltes altres. I perquè ens ho creguéssim, va enviar el seu Fill únic, perquè es convertís en el camí a fi que a través d' Ell poguéssim arribar-hi. Després vindrà com a Jutge a exigir el que abans va anticipar".
DIVENDRES III ADVENT - L' ANHEL DE L' ADVENT
St. Agustí, en el famós comentari als Salms, hi expressa el seu cor
tan ple de Déu.
"Només Déu percep els gemecs del nostre cor. El teu anhel és la teva oració. L' anhel és la oració ininterrompuda, si deixes d' estimar, deixaràs d' anhelar. Si la caritat és viva, sempre tindràs viu l' anhel. Als homes els hi passen per alt els anhels del cor, però a Déu no.
DIUMENGE 1 de Quaresma-  LA TEMPTACIÓ
Comentant el salm 60, St. Agustí ens dóna una lliçó magistral sobre la temptació del Crist i de l' Església:

"A la terra l' home es troba no en un estat de glòria, sinó de temptació. I de la temptació en traiem el profit. Ningú no es coneix a si mateix, sinó, s' ha vist temptat. No es pot triomfar sense combat"

DIMARTS 2 de Quaresma - DIU I FA
Comentant el salm 140, St. Agustí explica la passió de Crist, o sigui "l' ofrena del capvespre". Explica la gran obra del Mestre unida a la de tota la humanitat. Una de les característiques del bisbe d' Hipona és la de unir l' obra de Crist a la dels seus fidels al llarg de la història. En el cor d' Agustí tothom hi té lloc.

"L' ofrena del capvespre és la passió de Crist i la passió dels màrtirs. Al capvespre Crist fou crucificat, i aquesta ofrena obrà el Do matutí: la resurrecció. Aquesta és l' oració de
l' església que s' alça com l' encens"

DIMECRES 5 de Quaresma- CRIST I NOSALTRES
En el comentari als salms, St. Agustí ens comenta la identificació de Crist amb nosaltres. Malgrat aquest comentari als salms d' Agustí, resulta una mica pesat, llegit a fragments és impressionant per la teologia que conté.

"Déu no podia concedir un do més gran als homes que el de unir-los a Crist. Llavors el Fill prega per nosaltres, prega en nosaltres, i és pregat per nosaltres. EII i nosaltres tenim una mateixa veu".

DISSABTE 5 de Pasqua- ELS DOS TEMPS
A St. Agustí li agrada el tema de l' alternança dels dos temps: el present i el futur, o de les dues ciutats: la terrena i la celestial.
"Hi ha dos temps. El d' abans de pasqua, que és el de la tribulació present, i el de després de Pasqua que és la benaurança que fruirem. Per això ara cantem: Al·leluia. En Crist veiem aquests dos temps prefigurats, la passió és la vida present, la resurrecció palesa la vida que rebrem"

DIMARTS 14 durant l' any-  UNA MISERICÒRDIA ABUNDOSA
En aquest comentari al salm 32 St. Agustí ens parla de ser germans, formant una gran família humana. Ens ho creiem?
"Tant els pagans com els creients, són germans nostres. Estimeu tant els febles com els savis, ja que tots són germans nostres. Tinguem per a tothom un amor ben entranyable"

DISSABTE 14 durant l' any-  EL TEMPLE
Com a comentari a l'edificació del temple de Salomó, St. Agustí ens parla de Crist com a TEMPLE
"Jesús, el Salomó autèntic, també s 'edifica un temple. Es fatiguen per edificar la Casa tots els qui prediquen. Tots correm, ens fatiguem, però és Déu qui edifica. Nosaltres edifiquem per fora, però Déu ho fa per dins"

DIMECRES 19 durant l' any-  HO HEM VIST
El comentari al salm 47 de St. Agusí, té la grandesa que ell acostuma. Algú ha dit que el seu comentari als Salms és una de les obres cabdals del cristianisme. Cert que és pesat, però llegit a petits fragments et fa veure com ningú, la centralitat cristològica d'aquestes pregàries bíbliques.  
"A l 'Antic Testament van oir, però no vau veure. Nosaltres primer hem oït el que es va dir a 1 'Antic Testament, però després hem vist el seu acompliment en l'Evangeli". 
DIUMENGE 33 durant l' any -  LES DUES VINGUDES
St. Agustí, en una lectura exigent, ens parla de les dues vingudes: la d' ara a la terra, i la de després, quan Déu ens cridarà a anar al cel.

"Si no fem el sord a la primera vinguda (avui) no ens espantarem de la 2ª. El qui viu sense neguit, espera segur la vinguda del Senyor. Estaran plens de goig, els qui no han fet el sord a la 1ª vinguda. Esperaran misericòrdia els qui abans que vingués per segona vegada, van ser misericordiosos".

Sermons

DIUMENGE III ADVENT - LA RESPOSTA HUMIL
St. Agustí, amb la profunditat que li és característica, ens ensenya el camí humil de l' advent, que Joan ens ensenya.
"Joan va confessar: jo clamo en el vostre cor, per introduir-hi el Senyor, però Ell no entrarà si no teniu sentiments de humilitat. Joan ens dóna exemple ja que ell va entendre que era només una flama, i va témer que no l' apagués el vent de la supèrbia

24 Desembre - TOT ÉS GRÀCIA

St. Agustí amb una agudesa inigualable, ens PRESENTA el do de l' Encarnació que fa que el dia etern entri en el temps, en un present on tot és gràcia.
"Desvetllat, Déu per tu s' ha fet home. La misèria és davant la misericòrdia. El dia etern arriba en el temps. Per Maria la fidelitat és a la terra, i en Jesús, la justícia ve del cel. Tu cerques el mèrit, i jo en cerco la causa: a veure si trobes quelcom que no sigui GRACIA de Déu".

5 de gener - CRIST POBRE ENS FA LLIURES
Ara Agustí ens parla del Crist pobre del Nadal.
"Quins tresors de saviesa estan ocults en la pobresa de la carn de Crist! Ell es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa, tot prometent-nos les riqueses per a més endavant. Ell fa que els servents esdevinguin LLIURES per a veure Déu. Mentre encara no som aptes per a conviure amb el Pare, correm a la menjadora on fou posat el Fill."

DILLUNS sant -  JA TENIM LA FONT DE LA VIDA
St. Agustí, avui és magistral. Jo diria que és una de les lectures més precioses de l' Ofici Diví. Ens hi diu que és més important el que Déu ens ha donat, que el que ens espera. Si els cristians ens ho creguéssim, potser viuríem amb més interès la litúrgia d' aquests dies SANTS.
"La passió de Jesús és penyora de glòria. Gran és el futur que esperem, però molt més gran és el que ja ha estat fet. Un dia conviurem amb Déu, però ara ja Déu ha mort per nosaltres. Déu ha establert amb nosaltres un intercanvi admirable. Mentre Ell posseeix per nosaltres la font de la mort, nosaltres tenim en Ell la font de la VIDA"

DIUMENGE 2 de Pasqua -  INFANTS ACABATS DE NÉIXER
En la vuitada de pasqua, el dia en què els nou batejats es treien ja les túniques blanques, St. Agustí escriu ple del fervor pasqual:

"Us parlo a vosaltres, infants acabats de néixer, nova fillada, gràcia del Pare. Ara camineu en la FE, però us és un camí segur. Vosaltres heu ressuscitat, encara no realment, però sí en l' esperança, perquè heu rebut la penyora de l' Esperit Sant".

DIMARTS 3 de Pasqua - EL CANT SOM NOSALTRES
St. Agustí avui ens dóna un sermó magistral:
"L' home nou és el que canta el càntic nou i pertany al nou testament. Nosaltres estimem Déu a través del mateix Déu, ja que Ell ens ha donat l' Esperit Sant. Cantem, doncs, un càntic nou. Amb la boca, el cor, i els costums, i siguem nosaltres mateixos la lloança que diem. Som lloança de Déu si vivim santament".

DISSABTE 5 - ELS DOS TEMPS
A St. Agustí li agrada el tema de l' alternança dels dos temps: el present i el futur, o de les dues ciutats: la terrena i la celestial.
"Hi ha dos temps. El d' abans de pasqua, que és el de la tribulació present, i el de després de Pasqua que és la benaurança que fruirem. Per això ara cantem: Al·leluia. En Crist veiem aquests dos temps prefigurats, la passió és la vida present, la resurrecció palesa la vida que rebrem"

DIUMENGE de l' ASCENSIÓ - PER GRÀCIA
St. Agustí es demostra el teòleg de la gràcia, un tema molt típic d' ell.

"Que el nostre cor pugi amb Crist. Crist no va abandonar el cel quan vingué a nosaltres, ni es separa de nosaltres quan puja al cel. Va baixar per misericòrdia i nosaltres pugem amb Ell per Gràcia."
  
DILLUNS 13
durant l' any LA PACIÈNCIA
Durant el temps d'estiu llegim ara el sermó de St. Agustí sobre les ovelles, i més endavant llegirem el sermó sobre els pastors. Agustí parla a partir de la seva experiència de Pastor
"La convivència entre ovelles i cabrits (bons i dolents) exercita la paciència de les ovelles, tal com Déu té paciència amb nosaltres."

DIMARTS 13 durant l' any CRIST PASTURA PERSONALMENT
Com a comentari a la unció de David, llegim el sermó de St. Agustí sobre el Pastor i les ovelles. Per Agustí "trepitjar els pasturatges" és voler dominar, donant-se glòria a un mateix.
"Els pastors no cerquem la nostra glòria, sinó la salvació de les ovelles. Crist és qui pastura personalment el seu ramat. Si nosaltres no trepitgem els pasturatges de Déu, les ovelles dèbils no hauran de menjar coses trepitjades, ni beure la nostra aigua tèrbola".

DIUMENGE 14 durant l' any OFERIR UN COR PENEDIT
St. Agustí fa un comentari preciós sobre el penediment, com a comentari a la lectura de David.
"Sigui per a nosaltres una lloança el fet de demanar perdó. Com menys els homes es preocupen dels seus pecats, més s'encurioseixen pels pecats dels altres. Cerca en el teu cor penedit la víctima que has d'oferir."
DIMECRES 20 durant l' any -  EL TEMPS PRESENT
Amb perspicàcia, St. Agustí diu que els sofriments d'avui no son pitjors que els dels temps passats. Una advertència ben actual. 
"La tribulació ens serveix d'esmena. Els qui sofreixen amb constància se salven. Al temps present no s'ha de patir més que abans. En tots els temps hi ha treballs i suors. És millor, doncs, considerar el temps present com a sortós, que no pas murmurar contra el moment actual".
DIUMENGE 22
durant l' any EL CAMÍ DE LA HUMILITAT.
St. Agustí, l' autor de la GRÀCIA, avui ens dóna una lliçó seva molt característica. Més que les nostres obres és important
l' obra de Déu en nosaltres.

"No és per les nostres obres que Déu ens ha salvat, sinó pel que Ell féu en nosaltres. Rebéreu la gràcia. Cal, doncs, que meneu una vida digna d' ella tot seguint el camí de la humilitat. El Senyor era gran i s' humilià, morí i ressuscità per a exalçar-nos amb Ell. Ens va donar aquest seu camí d' abaixament, a fi de poder-nos exalçar."  
 
DIUMENGE 24 durant l' any - 
PASTORS CRISTIANS
Avui comença el sermó sobre els pastors, de St. Agustí, que durarà 2 setmanes, com a comentari al tema dels "Pastors"  d' Ezequiel. Dóna idees clares sobre el paper dels bisbes i dels fidels. 

"Som cristians pel nostre bé, i som bisbes pel vostre bé. Com a cristians hem de donar comptes de la nostra vida, com a bisbes del nostre ministeri".   

DILLUNS 24 durant l' any -  SER MÉS MISERICORDIOSOS
St. Agustí, el més gran pastor que mai ha tingut l' església, diu que el resultat de tenir un "ramat" és que et fa més misericordiós. Tant de bo aquest fos el tarannà dels bisbes!.

"La paraula de Déu mai no afalaga ningú, sinó que adverteix als mals pastors que no estimen. En canvi, els qui com Pau renuncien a viure a costa del ramat, esdevenen més misericordiosos."
  
DIMARTS 24 durant l' any - 
ELS INTERESSOS DE JESÚS
En el sermó dels pastors de St. Agustí, el paper dels pastors va agafant profunditat.

"Sant Pau no s' alegra del que li donen les ovelles, sinó del benefici que això representa per a elles. No cerca omplir-se ell, sinó que les ovelles quedin plenes de Crist i buides de la seva persona. Es que els pastors no han de buscar els seus interessos sinó els de Jesucrist. 
  
DIMECRES 24 durant l' any - 
DÈBIL COM UN DEL POBLE
Així s' han de sentir els bisbes, diu Agustí. Una lliçó admirable.

"Els qui es pasturen ells mateixos demanen que els facin honors i lloances. Però el qui presideix es dèbil com vosaltres. Que no pensi, doncs, que té autoritat, sinó que no es més que un del poble, i quan un membre sofreix, que sofreixi amb ell".
   
DIJOUS 24 durant l' any - 
LES BONES PASTURES
St. Agustí no pensa que les pastures depenguin només dels escrits "pastorals" dels bisbes, sinó els DONS que Déu comunica a cadascú.

"Les ovelles bones són les que es nodreixen de la Veritat, aprofitant-se de les bones pastures que són els dons de Déu. Elles viuen perquè Déu és misericordiós".
   
DIVENDRES 24 durant l' any - 
LES PROVES CONVERTEIXEN EL DÈBIL EN FORT
Segons St. Agustí cal no buscar benestars, sinó no allunyar-se de Crist.

"Les ovelles emmalalteixen perquè tenen el cor dèbil, i aleshores cauen en les temptacions. Si els pastors els diguessin que es Déu qui les prova, això convertiria les dèbils en fortes, i quan vindrien les ferides no s' ensorrarien. El que els cristians han de cercar no són les delícies, sinó no allunyar-se del cor de Crist, esperant-ho tot d' Ell."
DISSABTE 24 durant l' any -   EMBENAR LES FERIDES
És la tasca que ha de fer el bisbe amb els qui pateixen proves. I això ho fa comunicant el consol de confiar en Déu.

"El Senyor ens repta com a fills únics. Però Ell no permet que siguem temptats més del que puguem. Al qui pateix la prova, tu embena-li les ferides amb el consol de la confiança en Déu".
 
DIUMENGE 25 durant l' any - 
TOLERAR ELS MALS
Segueix el sermó als pastors, de St. Agustí. Aquí es demostra un veritable Pastor segons el model de l' Evangeli.

"La fermesa del Pastor no sols el porta a practicar el bé, sinó a tolerar els mals. Són dèbils els qui demostren fervor per les bones obres, però no toleren els mals, ja que els "malalts" ni tan sols poden fer obres bones. Si tens un malalt, posa' l davant del Senyor".
   
DILLUNS 25 durant l' any - 
TOSSUT, CERCARÉ L' OVELLA
El zel d' Agustí per les ovelles, avui queda ben manifest:

"Les ovelles, a vegades, son tossudes i diuen: per què ens cerqueu? Doncs si tu vols extraviar-te, jo encara et cercaré més. Vull que retornis, i t' hi exhortaré encara que sigui inoportú. Jo cercaré l' ovella perduda tan si vol com si no. Hi esmerçaré totes les forces que Déu em dóna".
  
DIMARTS 25 durant l' any - 
LA MARE DE LES OVELLES
Segueix aquest sermó preciós sobre les ovelles. L' Església també és mare dels esgarriats. Ningú no els podrà treure fora.

"L' Església es mare de tots els qui ens trobem escampats per tot el món. L' Església ens coneix a tots, els forts, els dèbils i els esgarriats, perquè s' ha escampat enmig de tots els homes. Són ben seves totes les sarments".   
DIMECRES 25 durant l' any -  ESCOLTAR LES PARAULES DEL PASTOR
Segons Agustí les ovelles no han d' escoltar només als pastors, sinó que si ells callen, han d' anar a les Escriptures on hi han les paraules de Déu, el nostre veritable Pastor.

"A nosaltres, els pastors, ens correspon no callar, i si nosaltres calléssim, vosaltres hauríeu d' escoltar les Paraules del Pastor en l' Escriptura".   
DIJOUS 25 durant l' any -  L' ESCRIPTURA NO ENGANYA
Continua el tema d' ahir, un Agustí afermat en l' Escriptura com a principal cim d' ensenyament.

"Les ovelles pasturen a les muntanyes d' Israel que són les Escriptures, allí hi troben les delícies del seu cor. Allí poden dir: s 'hi està bé, no ens han enganyat". 
 
DIVENDRES 25 durant l' any - 
CRIST ET PASTURA AMB SENY
Per això Agustí demana als pastors el seny de Jesús.

"Crist et pastura amb seny. Els pastors bons estan identificats amb Ell. Si hi ha ovelles bones hi hauran pastors bons, perquè els pastors surten de les ovelles. És Jesucrist qui pastura, quan ells pasturen. Jesucrist és el PASTOR únic, ja que va dir: tinc altres ovelles que també cal que Jo les condueixi"

DIMECRES 33 durant l' any -  JESÚS S' ATANSARÀ
St. Agustí ens parla de l' alegria dels qui són bons, ja que tenen el Senyor a prop perquè estimen.

"L' alegria que té l' esperança no és pas petita, ja que després d' ella vindrà la possessió. Ens alegrem, malgrat el Senyor encara és lluny. Però ets tu qui el fas lluny. Estima, i Jesús se t' atansarà."