FESTES del MES de MAIG            
 
(Música:  Salm 129 -  Arvo Pärt 8'20)


Dia 2 - Atanasi
 


Atanasi fou bisbe d'Alexandria (Egipte) on havia nascut i on va morir, l’any 373. Fou el gran adversari de l' arrianisme, i per aquest motiu va ser desterrat de la seu d' Alexandria cinc vegades. Això li donà peu a conviure, al desert, amb St. Antoni abat. La fermesa de la seva fe en la igualtat essencial entre el Pare i el Fill, no va ser compresa en la pròpia època. En els 17 anys de desterro, pogué també portar a Trèveris i Roma, l' esperit del monaquisme egipci naixent. En un del seus viatges a Roma, féu conèixer la vida monàstica, llavors desconeguda a l’occident, desvetllant admiradors. Sant Jeroni diu que amb el seu ardor, convertí la Roma pagana en una nova Jerusalem.
És un insigne defensor de la fe de Nicea, el concili on ell havia assistit.

Lliçó de Matines de la festa: LA CORRUPCIÓ JA NO TÉ FORÇA!  En la seva festa, St. Atanasi ens descriu la fe de Nicea, ell que n' és el gran impulsor.
"El Verb és va construir en la Verge un temple, en un cos com els nostres. I lliurant el seu cos a la mort, tornava incorruptes els homes, per la gràcia de la RESURRECCIÓ. Ara la corrupció ja no té força".
 

Altres lectures de St Atanasi:
DIMARTS 6 durant l' any - LA SAVIESA S' ACOMODA A LES COSES CREADES
St. Atanasi fa un comentari molt bonic a la Saviesa feta carn en Jesús.
"Déu decidí que la Saviesa s'acomodés a les coses creades a fi d' imprimir- hi la seva imatge. Per la Saviesa podem conèixer el mateix Pare. Déu decidí que la Saviesa es fes carn i patís a la Creu per salvar els creients per la predicació d' aquest absurd".
 DIJOUS 30 durant l' any -  LA SAVIESA REFLECTIDA EN TOT
St. Atanasi veu la Saviesa de Déu reflectida en la creació. Si tots tinguéssim aquests punts de vista dels Pares antics, potser no hi haurien creences que ens dividissin.
"La imatge de la saviesa es reflecteix en tot, perquè el món conegui el Pare. La saviesa i la ciència, creades i donades al món, són reflex de la Saviesa Unigènita".
 DIVENDRES 4 de Quaresma- EL GRAN SILENCI DEL GOIG ESPIRITUAL
St. Atanasi, com els altres bisbes d' Alexandria del segle IV, acostumaven a fer cada any una "carta pastoral" anunciant el dia en què s' esqueia aquesta festa. Avui i diumenge que ve en llegim un fragment. Realment fa devoció aquest document tan antic i venerable.
"La festa Pasqual és com una FONT que raja sempre. Perquè la Pasqua sempre floreix. Déu ens dóna la joia d' una salvació que ens fa més amics seus i entre nosaltres, tot conduint-nos tots a la mateixa taula i unint-nos espiritualment, tot pregant en Comunitat"

DIUMENGE 5 de Quaresma - AL VESTÍBUL DE JERUSALEM
Continua la Carta Pasqual de St. Atanasi que varem començar divendres. Avui no sols parla de la festa de Pasqua, sinó que ens diu que el mateix Jesús ÉS la FESTA.
"Jesucrist és la Festa. En ella Jesús serà el nostre guia. Si no menyspreem la gràcia, la celebrarem com si ja ens trobéssim al vestíbul de la Jerusalem celestial. Celebrem la festa no només de paraula, sinó també amb les obres"
 


Dia 25 - Beda el Venerable
 
Aquest monjo benedictí anglès sVIII, anomenat Beda el venerable, és el fruit de l' evangelització feta per St. Agustí de Cantorbery, enviat per St. Gregori el Gran, un segle abans. Quan l' Església espanyola de St. Isidor havia caigut en la decadència, St. Beda és anomenat "pare de la ciència anglesa" ja que havia recopilant la ciència d' aquella època. En morir va deixar 45 llibres escrits que eren els únics llibres dels estudiants d' aleshores. La seva saviesa fou molt considerada.
Quan tenia set anys, visqué a l’ombra de dos Monestirs d’ Anglaterra, on rebé una sòlida formació. Home de Déu donat a la pregària i a l’estudi, la seva vida es pot sintetitzar en les seves paraules: “les meves delícies foren aprendre, ensenyar o escriure".

Lliçó de Matines de la festa: GLORIA AL PARE, AL FILL, I A L'ESPERIT SANT
Un deixeble de St. Beda, després de 17 anys de conviure amb ell, ens explica la mort del seu pare espiritual.
"Es posà malalt, però seguí ensenyant tranquil·lament. Digué: el meu desig és de morir ja, per estar amb Crist. I passà el dia joiosament fins el vespre. Després inclinant-se sobre el terra, cantà: "Glória al Pare i al Fill i a l 'Esperi t Sant", i morí. "
 
Lectures de Sant Beda:
 22 Desembre - EL CANT DE LES ÀNIMES GRANS
St. Beda, monjo benedictí del s.VII, amb senzillesa, però amb profunditat, comenta el Magníficat, i anomena Elisabet i Maria perseverants pregoneres. Quin nom tan bonic!
"Només l' ànima a qui el Senyor es digna concedir fer grans coses, és capaç de magnificar-lo amb lloances dignes. Aquell qui en la mesura de les seves forces no s' hagi dignat magnificar el Senyor, serà el més petit al Regne. La vida és restituïda al món per la mare de Joan i la de Jesús, que són dues perseverants pregoneres. 
 DILLUNS 3 de Pasqua -  EL NÚVOL
St. Beda ens explica la missió que tenim com a poble escollit. I ens parla de la Gràcia de Déu com si fos el "núvol" que conduïa Israel en el pas pel desert:
"Els qui han cregut en Crist són poble escollit i reialme sacerdotal, oferint a Déu el sacrifici d' una conducta immaculada, i proclamant la lloança de Déu. Com a poble alliberat, hem de donar gràcies, ja que la Gràcia és el núvol que ens condueix a la Pàtria".