Biografia d 'Arvo Pärt 

Neix al 1935 a Estònia. Convençut que la saviesa rau en la reducció, creu que l’obra més contemporània és aquella que n’ofereix una solució correcta més clara. Segons ell l’art té a veure amb aspectes eterns i no només amb els tràfecs del dia a dia. Per tant, si es vol arribar al nucli d’una obra musical, sigui de la mena que sigui, no es pot passar per alt el procés de reducció, vol dir que cal despullar-nos del nostre llast: harmonia, polifonia, orquestració.

Als 7 anys comença l’aprenentatge de la música a la seva ciutat natal de Paide. A la universitat de Talin, la capital d’Estònia va estudiar composició, compaginant els estudis amb el treball a la ràdio, com a enginyer de so. Això li permeté estar al corrent de les tendències musicals occidentals. Cosa ben difícil en el seu país, que sofria, en aquells llargs anys de comunisme, l’aïllament cultural i econòmic propi del règim soviètic.

Les seves primeres composicions són d’un to neoclàssic, però des del començament ja s’adverteix una tendència personal a la claredat i austeritat.

Va fer música per escena, i va tenir encàrrecs de música per films. Quan al 1963 va graduar-se, ja era considerat com un compositor professional.

L’estrena de “Nekrologie”, primera obra composada a Estònia utilitzant la tècnica dodecafònica o serial,   va donar-lo a conèixer a tot el país. Seguiren altres obres en el mateix estil.

Al 1968 estrena la seva obra “Credo” per cor mixt i piano. Aquesta obra marca un punt culminant des del punt de vista d’avantguarda. Però va provocar una gran polèmica, i va ser prohibida, pel seu text: “Crec en Jesucrist”. Això va portar l’autor a un silenci voluntari, provocat pel seu estat de desesperació. Però també li va servir per entrar en la meditació i contemplació.

Aleshores va centrar-se en l’estudi del gregorià i de la música dels segles XIII al XVI a Europa. I això li va provocar la decisió de buscar la pobresa en la REDUCCIÓ.  Així crea el seu propi estil que anomena “tintinnaboli” equivalent al so de les campanes. Les seves característiques són l’harmonia simple, sense ornaments, on la influència de la música antiga és manifesta. Una altra característica és que molt freqüentment es basa en textos sagrats.

Pärt ha afirmat que la seva música és similar a la llum que passa a través d’un prisma: això vol dir que pot tenir un significat diferent per cada oient, ja que crea un espectre d’experiències musicals, com un lluminós "Arc de St. Martí".