LA COMUNITAT PASQUAL

Imatge del Cenacle, lloc de la primera Comunitat Pasqual 
(Música convidant a la pregària)

Text de l' Antic Testament:
Ex 12:3ss "El dia 10 d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. 4 Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar. 5 L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. .../... 11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor..../...
14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.
.../... 25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us preguntin: "Què significa per a vosaltres aquest ritu?", 27 respondreu: "És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor.
 

Jesús és l'Anyell jove, innocent, sense defecte, posat al CENTRE de la nostra Comunitat Pasqual.
En Ell som OFRENA al voltant de la Taula.
Aquest és el MEMORIAL, celebrat segle rera segle, la Pasqua del Senyor.
Una FESTA que avui anticipa l' Eterna, esperant el seu RETORN
   LA COMUNITAT PASQUAL  

   Va dir el Senyor:
   entre vosaltres aquest serà el dia primer.
   Parleu així a la comunitat:
 
   Que cadascú es procuri el necessari per a la família.
   Tots aplegats,
   heu de menjar amb la cintura cenyida,
   les sandàlies posades, i el bastó a la mà.
   Deixareu la porta entreoberta i menjareu de pressa,
   perquè el Senyor ha de passar.
 
   Quan el fill petit us pregunti per què feu això?
   Li direu que és el memorial que cal celebrar
   de generació en generació.
   I li explicareu tota la grandesa de l’obra de Déu.
 
   Si, Jesús,
   aplegats en comunitat
   sense que ningú s’hi senti estrany.
   Agermanats per l' Esperit, al teu costat,
   amb els llums encesos i el cos cenyit,
   a punt de marxar, perquè en el nostre viure és provisional,
   i tot deixant record als qui vindran
   del teu gran amor per la humanitat, et diem:
 
   Ara aquí baix,
   en el misteri velat i entre enigmes i senyals,
   però una altra vegada allà dalt, en la plena realitat acomplerta.
 
   Mira, si vols entrar,
   la porta de casa és oberta.