|
|
|
|
|
|
PREPARACIÓ D' ADVENT
|
| QUI
ESPEREM? Els jueus no varen reconèixer el Messies, perquè l'esperaven DIFERENT. Fins els apòstols s'escandalitzaven d'un camí de Creu. Sovint ens imaginem Déu d'una altra manera, que no és la seva. Ens fem un Déu segons la nostra imatge. L'advent, doncs, ens posa en disposicions per rebre Jesús tal com vingui, despullant-nos dels nostres esquemes, per obrir-nos a la seva gràcia. EN CADASCÚ Tots tendim a pensar que les coses anirien millor si NOSALTRES fóssim deferents del que som. Si tinguéssim més bon temperament, unes altres qualitats... I només en la mesura que trobem Déu en cadascú, i en mi mateix, som capaços de viure el present i canviar-lo. Jesús no s'acosta a través d'una realitat ideal, sinó en el quotidià. I el que demana són disposicions d'acollida, de servei, de demanar perdó... A L'ESTIL DE MARIA Podem esperar Jesús com Algú que ens ha de venir de fora, i l'experiència de Maria és la de trobar-lo DINS D'ELLA. Hem de rebre Crist en el "cor", abans que en el "cos", com Ella. I això suposa un despullament interior, per deixar que Ell sigui el centre de la nostra vida. EN COMUNITAT Tot això no ho vivim sols, sinó JUNTS, en una comunitat o família concreta, que té els seus defectes. Una família a qui no servim amb la nostra habilitat o intel·ligència, sinó a través de l'estimació, de la comprensió, de la pau, de la bona convivència.
|
|
EL MISTERI DE NADAL
|
| LA CELEBRACIÓ
DEL NADAL
Nadal ens fa celebrar cinc aspectes
importants de Jesús: 2- Els desposoris de Déu amb la humanitat, a través de la persona de Jesús el DÉU-HOME. En Jesús, ha ensenyat durant segles la teologia, s'han unit les dues naturaleses, la de Déu i la de l'Home, en una fusió indestriable. No és irrellevant que a la nit de Nadal cantem: "el Senyor ve del cel com un ESPÒS" 3- El Nadal ens porta inevitablement a la Pasqua. A les Nadales del nostre Verdaguer, mai hi falta una al.lusió a la mort de l'Infant. Nadal és, doncs, el primer dia del cicle Pasqual. I la nostra societat, malgrat tant de consum, recorda també en aquests dies el SOFRIMENT que doblega a tants milions d'humans. 4- Nadal anticipa la 2a vinguda de Jesús a la terra, quan s'acabin els temps. St Agustí predica amb agudesa: si no l'hem reconegut en la 1a vinguda, la del Nadal, tampoc el reconeixerem en la 2a, quan "vindrà per donar a cadascú la seva recompensa". Per Nadal ho diem clarament: "vindrà de la mateixa manera". 5- I, evidentment, celebrem el naixement de Jesús a Betlem. Sobre el lloc no hi ha certeses històriques, sinó bíbliques. Diu el profeta Miquees: "tu, Betlem, no ets pas la més petita, perquè de tu naixerà el SOL de justícia"... A més hi ha dades antigues que ho confirmarien. Quan Adrià, al 135, va voler esborrar les petjades jueves i cristianes de la Terra de Jesús, va edificar 3 grans Temples pagans en tres llocs clau: al lloc del Temple de Jerusalem, al lloc del Sepulcre de Jesús, i al lloc de l'actual basílica de Betlem. Vol dir que ja en aquells temps primers, s'hi recordava alguna cosa extraordinària. |
|
LA
QUARESMA, UN CAMÍ CAP A DÉU
|
|
|
|
EUCARISTIES
de la setmana de CENDRA. Dimecres
de cendra: Joel diu: ARA Diuen els Pares del Desert: Aquell qui perd or o plata, podrà
trobar-les, però el qui perd el temps no el trobarà mai mes
(PL73,939). Karl Rahner va escriure: Durant un únic temps de la nostra vida,
neix el fruit de l’eternitat. En aquest temps cada moment és preciós
i decisiu, ja que cap instant no pot ser substituït per un altre. Si
vivim en Crist, cada dia es el moment oportú. Per això per
Quaresma St. Pau ens diu: ARA és la nostra millor oportunitat, el DIA
de Salvació. Cap ARA es pot perdre, perquè cada moment és un Do preciós
de Déu. ¿DEIXAREM ESCAPAR AQUESTA NOVA OPORTUNITAT? |
|
AMENAÇATS DE RESURRECCIÓ |
|
“Diuen que estic amenaçat de mort. Potser sí. Però passi el que passi, estic tranquil. Si em maten, no em podran pas prendre la vida. La vida me l’emportaré jo, penjada a l’esquena, com un sarró. A qui hom mata, se li pot arrabassar
tot, abans, tal com fan: els dits de la mà, la llengua... Li poden cremar
el cos amb cigarretes, el poden serrar, triturar, li poden fer tot. La vida, la vida de debò, ha arrelat
en mi, en la mesura que he après a llegir l’evangeli. Llavors he sentit
que el meu procés de Resurrecció ha començat amb la primera arruga que
m’ha sortit a la cara, amb el primer cabell blanc... Diuen que estic amenaçat de mort.
Qui no n’està?. Ho estem tots des que naixem. Perquè néixer és començar
a enterrar-se. Diuen que estic amenaçat de mort. No
és pas veritat. Ni jo ni ningú no està amenaçat de mort. Tots estem
amenaçats de Vida, d’Esperança, d’Amor... José Calderón,
periodista guatemalenc |
|
FESTES DELS SANTS
|
| El
més positiu dins l'Església és la santedat anònima. En les festes dels Sants celebrem aquesta santedat, tot recordant-nos dels nostres
difunts, uns sants ordinaris que van dur a terme el MIRACLE SENSACIONAL
de la fidelitat de cada dia. Si les benaurances són el programa dels sants, podríem dir que la MANSUETUD és l'actitud central. Una mansuetud que desemboca en la benaurança dels FORTS. La mansuetud, la dolçor, o la tendresa, no es donen sense força. Jesús no va venir pas a santificar el cotó fluix. L'evangeli és fet de superació i exigeix VIGOR, ja que la seva dolçor no és superficial, sinó que obliga a anar contra corrent. Darrera la tendresa i la dolçor de Crist hi ha la força d'un amor desarmat. Déu es manifesta en la debilitat del Crist. En un moment de tanta violència al carrer, se'ns fa difícil intuir la força que hi ha al darrere de la dolçor modesta, íntima. És una força per a si mateix, no a la galeria, que no té res a veure amb la debilitat fàcil. El mansuet és el més fort, ja que aquesta qualitat suposa un gran domini d'un mateix. Només reconeixent la nostra vulnerabilitat, podrem ser dolços pels altres. L'èxit no és del que té la última paraula, sinó del que sap comunicar, a través del silenci, una realitat més alta. No es tracta d'amagar el mal, sinó de vèncer-lo amb la MISERICÒRDIA que ve de Déu. No són pas els rics els qui posseeixen la
terra, sinó els mansuets que, lluny de tota competició, no volen
arrabassar res a ningú. |
UNA HOMILIA PELS PECADORS |
Ha comprès que el seu veí d'agonia està a
prop dels perdedors de tota mena: Zaqueu, la dona de la
vida, el ferit d'aran del camí, o Pere el renegat. Sí, el lladre ho ha entès tot. Jesús és el qui salva els homes, no des de dalt, de lluny, dominant-los, afeixugant-los, sinó a nivell d'home, esmunyint el seu cor per entre les nostres misèries. La seva creu està al mateix nivell que les nostres. Ha anul·lat les distàncies. Ha vingut per a estar amb nosaltres, per a compartir la nostra feble condició, i perquè nosaltres compartim la seva. Per això pronuncia aquell: "Avui seràs amb mi al paradís". Mirant la creu, volem dir-li:"no he estat res més que un pecador, però RECORDEU-VOS DE MI EN EL VOSTRE REGNE". Denys Sibre |
EL
VIURE QUOTIDIÀ
(flors de Galilea)
|
|
|
Ens cal valorar el viure quotidià,
la fidelitat amagada. Tampoc en la vida NORMAL podem perdre la il·lusió. Jesús en cada temps de l'any ens dóna la seva "gràcia". A nosaltres ens toca correspondre-hi amb una ESTIMACIÓ renovada. La de les coses petites que no es fan notar, la de la generositat espontània que no espera recompenses. Res fa tan feliç con viure amb Jesús, i amb els altres, a través dels petits gestos, que poden passar desapercebuts, però que estan plens d'heroïcitat. I per qui s'ho prengués seriosament, podria ser que la vida li canviés radicalment, perquè hauria començat a ESTIMAR. |
