PREPARACIÓ D' ADVENT
QUI ESPEREM?

Els jueus no varen reconèixer el Messies, perquè l'esperaven DIFERENT. Fins els apòstols s'escandalitzaven d'un camí de Creu. Sovint ens imaginem Déu d'una altra manera, que no és la seva. Ens fem un Déu segons la nostra imatge. L'advent, doncs, ens posa en disposicions per rebre Jesús tal com vingui, despullant-nos dels nostres esquemes, per obrir-nos a la seva gràcia.

EN CADASCÚ

Tots tendim a pensar que les coses anirien millor si NOSALTRES fóssim deferents del que som. Si tinguéssim més bon temperament, unes altres qualitats... I només en la mesura que trobem Déu en cadascú, i en mi mateix, som capaços de viure el present i canviar-lo. Jesús no s'acosta a través d'una realitat ideal, sinó en el quotidià. I el que demana són disposicions d'acollida, de servei, de demanar perdó...

A L'ESTIL DE MARIA

Podem esperar Jesús com Algú que ens ha de venir de fora, i l'experiència de Maria és la de trobar-lo DINS D'ELLA. Hem de rebre Crist en el "cor", abans que en el "cos", com Ella. I això suposa un despullament interior, per deixar que Ell sigui el centre de la nostra vida.

EN COMUNITAT

Tot això no ho vivim sols, sinó JUNTS, en una comunitat o família concreta, que té els seus defectes. Una família a qui no servim amb la nostra habilitat o intel·ligència, sinó a través de l'estimació, de la comprensió, de la pau, de la bona convivència.

POTSER ALESHORES EL CRIST FARÀ NADAL A LA TERRA

 

EL   MISTERI  DE   NADAL
LA  CELEBRACIÓ   DEL   NADAL

Nadal ens fa celebrar cinc aspectes importants de Jesús:

1-  El dia del Sol invicte, que és la festa pagana dedicada al SOL que torna a vèncer les tenebres allargant novament el dia ("per Nadal un pas de pardal" diem els catalans, significant que s'allarguen un petit passet les hores de claror) Pròpiament el dia 21 de desembre és quan, passades les tenebres de les llargues nits de tardor, la LLUM comença a créixer. Però pels antics calien 3 dies per a confirmar-ho. Llavors, la cosa era certa. Per això la festa es feia el dia 25. Els cristians, ja abans del 336 van començar a celebrar-hi el dia "natalis" de Jesús "el SOL que ve del cel", com cantem cada matí.

2-  Els desposoris de Déu amb la humanitat, a través de la persona de Jesús el DÉU-HOME. En Jesús, ha ensenyat durant segles la teologia, s'han unit les dues naturaleses, la de Déu i la de l'Home, en una fusió indestriable. No és irrellevant que a la nit de Nadal cantem: "el Senyor ve del cel com un ESPÒS"

3- El Nadal ens porta inevitablement a la Pasqua. A les Nadales del nostre Verdaguer, mai hi falta una al.lusió a la mort de l'Infant. Nadal és, doncs, el primer dia del cicle Pasqual. I la nostra societat, malgrat tant de consum, recorda també en aquests dies el SOFRIMENT que doblega a tants milions d'humans.

4- Nadal anticipa la 2a vinguda de Jesús a la terra, quan s'acabin els temps. St Agustí predica amb agudesa: si no l'hem reconegut en la 1a  vinguda, la del Nadal, tampoc el reconeixerem en la 2a, quan "vindrà per donar a cadascú la seva recompensa". Per Nadal ho diem clarament: "vindrà de la mateixa manera".

5- I, evidentment, celebrem el naixement de Jesús a Betlem. Sobre el lloc no hi ha certeses històriques, sinó bíbliques. Diu el profeta Miquees: "tu, Betlem, no ets pas la més petita, perquè de tu naixerà el SOL de justícia"... A més hi ha dades antigues que ho confirmarien. Quan Adrià, al 135, va voler esborrar les petjades jueves i cristianes de la Terra de Jesús, va edificar 3 grans Temples pagans en tres llocs clau: al lloc del Temple de Jerusalem, al lloc del Sepulcre de Jesús, i al lloc de l'actual basílica de Betlem. Vol dir que ja en aquells temps primers, s'hi recordava alguna cosa extraordinària.

 

LA QUARESMA, UN CAMÍ CAP A DÉU


(Eucaristíes de la setmana Primera)
EL CAMÍ DE LA NOSTRA CONVERSIÓ 
passa per tenir uns nous fonaments


Dilluns:    
RELACIÓ amb el PROÏSME, ho fem a Jesús (Mt 25)
Dimarts:  
RELACIÓ amb DÉU, pregar amb el Parenostre (Mt 6)
Dimecres:
RELACIÓ amb la VIDA, veure els senyals de conversió 
                 (Jonàs i Lc 11)

Dijous:    
RELACIÓ amb NOSALTRES MATEIXOS, conscients dels propis
                 límits, demanem, i Déu ens donarà
(Ester i Mt 7)
Divendres: RELACIÓ amb el CULTE, per acostar-nos a l'Altar, hem d'estar 
                 en pau amb tothom (Ez 18 i Mt 5)
Dissabte: RELACIÓ amb l'IDEAL, ser bons del tot, com el Pare (Mt 5)

EUCARISTIES de la setmana de CENDRA.
ARA és el començament del CAMÍ

Dimecres de cendra: Joel diu: ARA
Dijous el Deuteronomi diu: AVUI, i Lluc diu CADA DIA.
Divendres Isaïes repeteix: CADA DIA, i Mateu ve el DIA.
Dissabte Isaïes afegeix: EN TOT MOMENT.

Diuen els Pares del Desert: Aquell qui perd or o plata, podrà trobar-les, però el qui perd el temps no el trobarà mai mes (PL73,939).

Karl Rahner va escriure: Durant un únic temps de la nostra vida, neix el fruit de l’eternitat. En aquest temps cada moment és preciós i decisiu, ja que cap instant no pot ser substituït per un altre. Si vivim en Crist, cada dia es el moment oportú. Per això per Quaresma St. Pau ens diu: ARA és la nostra millor oportunitat, el DIA de Salvació. Cap ARA es pot perdre, perquè cada moment és un Do preciós de Déu.
Per difícil que sigui, sobre cada moment diu l’ Escriptura: Aquest es el moment de Déu, aquesta és la SEVA HORA de Salvació. 

¿DEIXAREM ESCAPAR AQUESTA NOVA OPORTUNITAT?

 

     AMENAÇATS DE   RESURRECCIÓ

“Diuen que estic amenaçat de mort. Potser sí. Però passi el que passi, estic tranquil. Si em maten, no em podran pas prendre la vida. La vida me l’emportaré jo, penjada a l’esquena, com un sarró.

A qui hom mata, se li pot arrabassar tot, abans, tal com fan: els dits de la mà, la llengua... Li poden cremar el cos amb cigarretes, el poden serrar, triturar, li poden fer tot.

Això no m’esgarrifa gaire. Des de petit, Jesús em digué a cau d’orella una veritat com un cove: “no tingueu por dels qui maten el cos, però no es poden quedar amb la vostra vida”.

La vida, la vida de debò, ha arrelat en mi, en la mesura que he après a llegir l’evangeli. Llavors he sentit que el meu procés de Resurrecció ha començat amb la primera arruga que m’ha sortit a la cara, amb el primer cabell blanc...
Així crec que comença la Resurrecció. No això tan incert que alguns anomenen “l’altra vida”, sinó la que ja ara vivim, d’una manera diferent.

Diuen que estic amenaçat de mort. Qui no n’està?. Ho estem tots des que naixem. Perquè néixer és començar a enterrar-se. 
Amenaçat de mort, sí. I què? Si algú em volgués matar, el perdono ja des d’ara. 
Desitjo que la meva Creu sigui una geometria perfecta d’amor, des de la qual pugui seguir estimant, parlant, i fent somriure, de tant en tant, els meus germans, homes i dones.

Diuen que estic amenaçat de mort. No és pas veritat. Ni jo ni ningú no està amenaçat de mort. Tots estem amenaçats de Vida, d’Esperança, d’Amor... 
Els qui creiem en Jesús de Natzaret, no estem amenaçats de mort, sinó de RESURRECCIÓ. 
Perquè Ell no sols és el Camí i la Veritat, sinó la VIDA, encara que estigui clavada en una Creu, damunt mateix de tota la brossa del món”.

José Calderón, periodista guatemalenc
(abans que el matessin)

 

FESTES  DELS  SANTS
El més positiu dins l'Església és la santedat anònima. En les festes dels Sants celebrem aquesta santedat, tot recordant-nos dels nostres difunts, uns sants ordinaris que van dur a terme el MIRACLE SENSACIONAL de la fidelitat de cada dia.
Si les benaurances són el programa dels sants, podríem dir que la MANSUETUD és l'actitud central. Una mansuetud que desemboca en la benaurança dels FORTS. La mansuetud, la dolçor, o la tendresa, no es donen sense força. Jesús no va venir pas a santificar el cotó fluix. L'evangeli és fet de superació i exigeix VIGOR, ja que la seva dolçor no és superficial, sinó que obliga a anar contra corrent. Darrera la tendresa i la dolçor de Crist hi ha la força d'un amor desarmat. Déu es manifesta en la debilitat del Crist.

En un moment de tanta violència al carrer, se'ns fa difícil intuir la força que hi ha al darrere de la dolçor modesta, íntima. És una força per a si mateix, no a la galeria, que no té res a veure amb la debilitat fàcil. El mansuet és el més fort, ja que aquesta qualitat suposa un gran domini d'un mateix. Només reconeixent la nostra vulnerabilitat, podrem ser dolços pels altres.

L'èxit no és del que té la última paraula, sinó del que sap comunicar, a través del silenci, una realitat més alta. No es tracta d'amagar el mal, sinó de vèncer-lo amb la MISERICÒRDIA que ve de Déu.

No són pas els rics els qui posseeixen la terra, sinó els mansuets que, lluny de tota competició, no volen arrabassar res a ningú.
Aquesta santedat anònima és l'únic camí per construir una Església JOIOSA.

 

     UNA HOMILIA PELS PECADORS  


La història l'anomena "el bon lladre". Claudel l'assenyala com "el primer sant". I no s'equivoca St. Agustí quan li fa aquesta pregunta:"diga'm, lladre, què t'ha mogut a creure en Jesús, ara que ni els deixebles no gosen fer-ho? I Agustí posa en boca del bergant aquesta resposta: " Jo no he sentit mai parlar de les paràboles del Regne, no sé res de les profecies, però quan m'ha mirat, ho he entès tot".

Aquest lladre no és més que un pellingot humà, però ara ha sentit que ell existeix per a algú. Algú que justament ara es troba a la fila dels condemnats. Algú que no li ha demanat de passar comptes, que no s'ha mofat del seu fracàs, algú que l'ha descarregat de la seva misèria.

Ha comprès que el seu veí d'agonia està a prop dels perdedors de tota mena:  Zaqueu, la dona de la vida, el ferit d'aran del camí, o Pere el renegat.
Ha comprès que al costat seu hi som tots els perduts, en totes les modalitats.

Sí, el lladre ho ha entès tot. Jesús és el qui salva els homes, no des de dalt, de lluny, dominant-los, afeixugant-los, sinó a nivell d'home, esmunyint el seu cor per entre les nostres misèries. La seva creu està al mateix nivell que les nostres.

Ha anul·lat les distàncies. Ha vingut per a estar amb nosaltres, per a compartir la nostra feble condició, i perquè nosaltres compartim la seva. Per això pronuncia aquell: "Avui seràs amb mi al paradís". 

Mirant la creu, volem dir-li:"no he estat res més que un pecador, però RECORDEU-VOS DE MI EN EL VOSTRE REGNE".

                                                                                             Denys Sibre            

 

EL  VIURE  QUOTIDIÀ           (flors de Galilea)

Ens cal valorar el viure quotidià, la fidelitat amagada.
Tampoc en la vida NORMAL podem perdre la il·lusió.

Jesús en cada temps de l'any ens dóna la seva "gràcia". A nosaltres ens toca correspondre-hi amb una ESTIMACIÓ renovada. La de les coses petites que no es fan notar, la de la generositat espontània que no espera recompenses.

Res fa tan feliç con viure amb Jesús, i amb els altres, a través dels petits gestos, que poden passar desapercebuts, però que estan plens d'heroïcitat. I per qui s'ho prengués seriosament, podria ser que la vida li canviés radicalment, perquè hauria començat a ESTIMAR.