20   FOTOGRAFIES DEL   EXTERIOR DEL MONESTIR  

22   FOTOGRAFIES  DE  L'INTERIOR DEL MONESTIR

   

 FOTOGRAFÍES de documents de  l'arxiu

GUIA  DE  L'ARXIU    per Núria Jornet i Benito
 

HISTÒRIA  DE  LES  NOSTRES  ARRELS 

Capitell de l'antic monestir del barri de la Ribera

L' ABADESSA DEL 1714,  MARIA D'ARAGALL I VILAR

Les monges ho havien perdut tot: el monestir, l' església, els horts, els terrenys, els censos... etc.
Els cossos de les fundadores (que encara avui tenim a St. Benet de Montserrat) i robes de la sagristia, van ser retirats a temps, i guardats en el convent de l' Ensenyança de Barcelona.
Aleshores la comunitat es refugià en cases particulars, o en altres monestirs com el de St. Pere de les Puel·les, el de Valldonzella, o el dels Àngels, on morí Domna Maria Montaner, assistida per totes les germanes del nostre Monestir de Sta. Clara.

El Monestir, destruït, de sta. Clara, segons la cronista, en aquell moment era el millor de Catalunya. Tenia una Església gòtica i un claustre de 3 pisos (com l' església i el claustre que encara es conserven a l' actual Monestir de Pedralbes), 191 reixes de ferro, hort, pou, tarongers, llimoners, figueres, xiprers, etc.
A l' Església hi havien 3 capelles per banda. Les d' un costat eren dedicades a la Mare de Déu, St. Elm, i St. Pere, les de l'altre a St. Miquel, Sta. Clara, i St. Joan Baptista. L'altra major, segons diuen, era del més bons de Barcelona.
El retaule constava de 3 pisos:
Al 1er, al mig, hi havia St. Benet, i als costats Sta. Escolàstica i Sta. Gertrudis.
Al 2n, hi havia St. Antoni, St. Maur i St. Plàcid.
Al 3r, Sta Clara, St. Bernat, i Sta. Ludgarda. I a dalt de tot el Pare etern.
La sagristia era molt espaiosa, Amb una capella dedicada a Sta. Maria Magdalena.

S'entrava a l' església per un pati, que es tancava o s'obria per ordre de l' Abadessa, ja que el pati era dins la clausura i estava rodejat per les cases on vivien els oficials del monestir: el forner, la compradora, el domer, l' hortelà  etc. L'hort era grani espaiós, amb una sínia per a regar.

Al 1717 (tres anys després de la destrucció del monestir) el rei Felip Vè ordenà per carta reial, a instàncies de les monges que sol·licitaven una i altra vegada que se'ls tornessin els terrenys del seu Monestir, ordenà que es cedís a les monges una part de l' antic Palau Major dels Comtes i Reis de la corona Catalano-Aragonesa, com també la sala del Borboll, i algunes peces de l' Audiència (entre elles, la bella sala del Tinell). Fou, però, un cessió provisional, mentre no es construís el nou Monestir. Com sabem, les monges romangueren aquí fins al 1936.

L'any següent, 1918, tingué lloc la presa de possessió d'aquest Palau, ja que hi hagueren de fer reformes, a causa del reduït nombre d' habitacions.
Les monges que s'hi instal·laren foren: l'Abadessa Maria d' Aragall, i les monges Hipòlita de Nadal, Caterina, Teresa Novell, Teresa de St. Joan, Teresa de Santmanat, Narcisa de Santmanat, Francesca de Santmanat, Gertrudis Monjar, Llúcia Mate, Ma Àngela Dusay, Teresa Padella, Margarida Oliver, i Àngela Despujol.

L'església, construïda dins el saló del Tinell, fou acabada al 1724. I justament moria l' Abadessa, Maria d' Aragall, el 21 de març, dia en què fou beneïda l' Església.
Llavors fou posada la reixa del Chor de les monges, instituint la clausura,  i els cossos de les Santes fundadores foren traslladats a una capella a elles dedicada, al costat de l' Altar Major, però dins la clausura. Una reixa que donava a l' Església, permetia el culte diari, als devots barcelonins. I dues vegades l' any: el dia de Pasqua, i el dia 17 de setembre, dia en què morí la fundadora, Sta. Agnès de Peranda, i dia senyalat pel seu culte des de temps antics, se'ls permetia entrar a besar el sepulcre i fer passar per sobre d'ell rosaris i altres objectes, que s'usaven com a "relíquies".
Tan gran era el tribut que els barcelonins rendien a aquestes dues "santes dones". (vegeu "Les Santes Abadesses fundadores"i "Les primeres abadesse", en l'hipervincle que segueix aquí baix)

     CATALOGACIÓ dels llibres de la BIBLIOTECA