CARTA D’ENTITATS CRISTIANES A LA JERARQUIA CATÒLICA I ALS RESPONSABLES D’ALTRES ESGLÉSIES
CRISTIANES
AMB
MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL
EN
SUPORT DE LES VÍCTIMES DE LA TORTURA (26 de juny)
Les entitats sotasignades denunciem la tortura com a pràctica que cal
eradicar del món, prohibint-la i sancionant-ne l’ús. Ens indignen profundament totes les tortures que s’han fet
i es fan en el món, tant
les més llunyanes de nosaltres com les més properes.
Actualment certs governs prenen pretext de la lluita contra el terrorisme
per a legitimar la seva particular repressió vers els grups
d’oposició o de les minories. Així, s’obre una important bretxa
en el dret internacional vigent que, de manera absoluta i universal,
prohibeix la pràctica de la tortura. Actualment, certes forces polítiques
consideren legítim de torturar com a mesura de protecció contra el
terrorisme.
Les reprovables actuacions que s’han fet en alguns indrets del món
(detencions arbitràries, internaments indefinits sense càrrecs,
tortures, maltractaments i humiliacions de presoners, presons
secretes....), identificades com occidentals, i malauradament també
com cristianes per una
gran part del món musulmà, condueixen a la perversió i a la negació
manifesta dels valors fonamentals de respecte a la dignitat humana.
Com va dir el 8 de març del 2006, el Secretari General
del Consell Nacional de les Esglésies dels Estats Units, “declarar
que la tortura pot ser necessària per a protegir la nostra seguretat
i la nostra llibertat, és una cosa il·lògica, immoral i profana. És
tan esgarrifós com dir que per salvar una població cal
destruir-la”.
A l’Estat espanyol, unes 600 persones van denunciar haver patit tortures
i/o mals tractes durant l’any 2005.
D’altra banda, són molts els que no s’atreveixen a
denunciar-les per por a represàlies, en especial en el món de la
immigració i el de les presons.
Entre el 2001 i el 2004 van ser imputats 227 membres de les Forces de
seguretat de l’Estat en delictes relacionats amb la pràctica de la
tortura. En massa ocasions els agressors es van beneficiar de la
impunitat que envolta la pràctica de la tortura i alguns van ser
indultats després d’haver estat condemnats amb sentència ferma.
Repassant la història, no podem considerar la tortura com un instrument útil
per a obtenir la justícia, la seguretat, la pau. La tortura mai no ha
resolt cap problema polític
o social de manera segura i duradora. La tortura, a més d’atemptar
contra la dignitat de la persona, impedeix el coneixement de la
veritat, que per a l’actuació de la justícia és imprescindible i,
per contra, facilita la
mentida, la delació i la condemna d’innocents. A més, admetre o
facilitar la tortura per part de les forces policials equival a obrir
la porta a la violència arbitrària i irracional.
En aquest sentit, com en tants d’altres, constatem la saviesa del missatge
evangèlic i el valor de la compassió tan simplement expressat en la
Carta als Hebreus, 13,3: Recordeu-vos dels presos com si fóssiu
presos amb ells. Recordeu-vos igualment dels qui són maltractats,
pensant que també vosaltres teniu un cos.
Per tot plegat, desitjaríem que
la Conferència episcopal espanyola, els bisbes de l’Estat i els
responsables de les diferents Esglésies cristianes, fessin sentir la
seva veu pública de clar rebuig de la tortura, demanant als
responsables polítics de l’Estat espanyol:
Una
actuació ferma i decidida per a eradicar aquesta pràctica en tots
els àmbits públics de l’Estat (comissaries, centres
d’internament, centres de menors, presons, com també en el si de
les Forces armades),
que
en totes les actuacions de política exterior el respecte als drets
humans sigui exigit per a
concloure qualsevol tractat polític o comercial,
que
els representants de l’Estat espanyol,
al Consell d’Europa, a la Unió Europea i a les Nacions
Unides, tinguin una actitud valenta per a
condemnar tota falta de respecte als drets humans sigui on
sigui que es produeixi.
Juny, 2006