|
1.Santa
Teresa de l’Infant Jesús, verge
Una flor del Carmel. Ella mateixa va demanar al papa de poder entrar al
Carmel als quinze anys. Hi visqué una vida intensa de pregària i
sacrifici. Descobrí el camí de les coses petites, grans als ulls de Déu.
El sentit d’Església li
feia exclamar.” En el cor
de l’Església, seré l’amor”.
2.
Els sants àngels de la guarda
En un principi, el record dels sants àngels se celebrava el dia de
sant Miquel, però fou a
València quan es començà a donar culte a l’àngel de la ciutat
(segle XV), i d’allà s’escampà per tota la Península i per França.
És una devoció molt
estesa. Hi ha la creença que tots tenim un àngel de la guarda.
3.
Sant Francesc de Borja, prevere
Virrei de Catalunya i pare de vuit fills fundà a Gandia, on havia
nascut (151O), la primera escola dels jesuïtes. Un cop vidu, ingressà
a la Companyia de Jesús, de la qual fou el tercer General.. Tot i ser
religiós, tingué una influència considerable a la cort. Reorganitzà
la Companyia i l’obrí al món.
4.
Sant Francesc d’Assís
Un sant que podria ser considerat ecologista, un cantor de la mare
natura, la poesia, la bellesa, Després d’haver renunciat a tot, començà
una vida de seguiment del Crist. Enamorat de Madona Pobresa, crea una
forma de vida monàstica diferent del monaquisme tradicional. Notable
fundador.
5.
Témpores d’acció de gràcies i de petició
L’Església ha destinat aquest dia a donar gràcies i a fer peticions.
No té un caire penitencial, com les témpores d’abans, sinó d’agraïment
pels fruits trets de la terra: el blat segat, la verema collida i la
nova sembra. Acabades les vacances i les collites, la comunitat
cristiana fa una lloança agraïda, a Déu.
6.Sant
Bru, prevere
Després de ser ordenat sacerdot, fou canonge a Colònia, però retornà
a Reims, on havia estudiat, per ser professor de teologia i director de
l’escola. Enemistat amb el bisbe per qüestions doctrinals, es retirà
amb altres companys a la solitud, que donaria lloc a la Gran Cartoixa.
7.
La Mare de Déu del Roser
Aquesta festa té el seu origen en el record de la victòria
obtinguda en la batalla de Lepanto. Sobre el poder turc (1571) Es guanyà,
mentre a Roma les
confraries del Roser celebraven una solemne processó. En agraïment a
la intercessió de Maria, se li concedí una festa que passà a l’Església
universal.
9.
Sant Dionís i companys màrtirs
Dionís fou el primer bisbe de París, i sofrí martiri junt amb els
seus companys Rústic i Eleuteri. Allà on foren enterrats els tres màrtirs,
s’hi alçà una famosa abadia, a
principis del segle IX. Aquest màrtir Dionís, no s’ha de confondre
amb Dionís Areopagita, autor místic
i teòleg eminent del segle V.
10.
Sant Tomàs de Villanueva, bisbe
Va néixer en un poblet de
la província de Ciudad Real. De petit ja donava mostres de gran pietat
i caritat. Ingressà a l’Orde dels Ermitans de sant Agustí, exercint
diversos serveis en molts convents. Va ser deu anys bisbe de València.
Per la seves obres i santedat, destaca en el segle d’or espanyol.
11
Santa Soledat Torres Acosta, verge
Va néixer i va morir a Madrid. Sentia un desig de fer-se dominica, però
amb la col·laboració i ajuda d’un prevere i amb un grup de sis noies
joves, de fundar, una Congregació que s’anomena de les Serventes de
Maria, Vetlladores de malalts al propi domicili. És la seva
particularitat específica.
12.
La Mare de Déu del Pilar
La ciutat de Saragossa escollí el 12
d’octubre, aniversari de la descoberta d’Amèrica per Colom,
per celebrar la suposada aparició de la Mare de Déu a la capital
aragonesa. El Santuari del Pilar, vora el riu Ebre, té una gran corrua
de devots que l’aclamen com a Mare i Patrona.. Li diuen:” la
Pilarica”.
14,
Sant Calixt I, papa
i màrtir
Les seves notes biogràfiques ens han arribat per uns escrits d’Hipòlit,
un adversari del papa, cosa que fa suposar, que encara que fossin verídiques,
si més no podrien tenir un caire negatiu, (segle II). Calixt era esclau
i obtingué la llibertat; fou enviat a les mines de Sardenya i va ser
papa durant cinc anys.
15.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora
Quan tenia vint anys entrà al Carmel
de l’Encarnació a Àvila. Es posava malalta sovint i les
experiències místiques també l’afeixugaven. Emprengué la reforma
del Carmel amb tant de coratge, que es guanyava enveges i gelosies. “
L’oració, deia, es tractar d’amistat amb
qui sabem que ens estima”
16,
Santa Hedvig, religiosa
Filla de comtes, fou donada en matrimoni a un duc, quan només tenia
tretze anys. Tingué set fills. Model de duquessa i de mare cristiana,
plena d’esperit de servei i d ‘estimació. Un cop vídua,
entrà en un Monestir, prengué l’hàbit i es dedicà a una vida
de contemplació. No confondre amb Hedvig reina.
17.
Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir
Fou empresonat a causa de la seva fe i del seu testimoniatge
Per via marítima va ser dut a Roma, destinat a les feres per
diversió del poble. Durant el viatge, aprofitava l’ocasió per
encoratjar els fidels que li sortien al pas. Va escriure set cartes
plenes de doctrina. Ja vell, deia:” Ara
començo a ser deixeble”.
18.
Sant Lluc, evangelista
Gentil d’origen i metge de professió, fou company de Pau en els seus
viatges És també
l’autor dels Fets dels Apòstols. Era un escriptor culte, amb gran
sensibilitat humana i
religiosa. Fa una narració per ordre, després d’esbrinar-ho tot. El
seu missatge es dirigeix als pobres desvalguts i a les dones.
19.
Sant Pere d’Alcàntera, prevere
Va estudiar a Salamanca i entrà a formar part de l’Orde de sant
Francesc. Als vint anys era guardià d’un convent. Tenia tendència a
la solitud, encara que l’elegiren provincial. Fundà un convent a la
província de Càceres, punt de partença de la reforma. Reeixí perquè
el tenien per un sant. Dirigí sta. Teresa.
23.
Sant Joan de Capestrano, prevere
Fill de pares immigrants, residí a Itàlia. Estudià dret civil i dret
eclesiàstic a Perugia, exercint de jutge. Fou empresonat, però a la
presó tingué unes visions que el canviaren espiritualment. Desféu el
matrimoni que havia contret i es féu franciscà. Predicador cèlebre, conseller de papes i reformador
24.
Sant Antoni Maria Claret, bisbe
Va néixer a Sallent l’any 1807, de família humil i cristiana, Als
divuit anys aprengué l’ofici de teixidor Essent sacerdot tingué la
idea de crear una congregació de missioners, escampant la llavor de
paraula i escrita per tot Catalunya. “De diner mai no en duia, ni en
volia ni en necessitava”.
28.
Sant Simó i sant Judes, apòstols
Segons els Fets dels Apòstols, Simó havia format part del grup dels
zelotes , i per això Lluc li aplica l’epítet de zelota, que vol dir
ple de zel. Judes que, junt amb Simó era també de la colla dels Dotze
Apòstols, se’l coneix amb el sobrenom de Tadeu, diferenciant-lo de
Judes Iscariot, que va trair el Mestre.
29.
Sant Narcís, bisbe i màrtir
Es tractaria del suposat bisbe i màrtir del qual l’Abat Oliba
en féu una homilia, que encara es conserva (1022). La llegenda de sant Narcís de Girona, diu que hi anà, acompanyat del diaca Feliu i que sofrí
martiri, amb tres punyalades,
mentre celebrava l'Eucaristia. El cert és que Girona el venera com a
Patró. |