|
1. Tots
Sants
Aquesta festa té les seves arrels en la dedicació del Panteó romà
que el papa Bonifaci IV va fer a la Mare de Déu i a tots els màrtirs..
Era el 13 de maig del 610. Després varies esglésies van anar celebrant
aquesta festa en memòria de tots els sants: verges, màrtirs,
confessors, etc. L’Església d’Orient ja ho celebrava abans.
2. Commemoració de tots els
fidels difunts
Va ser una inspiració d’un abat del Monestir de Cluny, de pregar
per tots els fidels que han viscut des de la creació del món fins a la
fi. Moltes esglésies es van unir a aquesta intenció de pregar pels
difunts. Només Roma va retardar l’adopció d’aquesta commemoració,
com recelosa de novetats eclesials, fins al segle XIV.
2.
Sant Martí de Porres,
religiós
Nasqué a Lima, fill natural d’un cavaller espanyol i d’una dona
mulata.. Exercí de barber abans d’entrar al convent dels frares
dominics. No va ser ordenat prevere, sinó que sempre es mantingué, en
la condició de germà convers. Buscava els treballs més senzills i
humils. Demostrava, en tot moment, una intensa vida de pietat.
3.
Sant Carles Borromeu,
bisbe.
Home d’Església. Se’l pot considerar el primer cardenal secretari
d’Estat per la seva aportació a la cúria vaticana. Va ser arquebisbe
de Milà, aplicant les normes del Concili de Trento, amb esperit
reformador. Pastor exemplar, exhortava els seus preveres, així: "Si
tens encesa la flama de l’amor, tanca el forn perquè no
es refredi".
9. Dedicació de la basílica
del Laterà a Roma
Aquesta basílica és la Catedral del bisbe de Roma, cap i mare de totes
les esglésies de la ciutat i del món.. Constantí cedí al papa Melquíades
aquest lloc on hi havia un palau, esdevenint
residència papal fins a l’exili d’Avinyó. No és estrany
que aquesta dedicació se celebri a tota l’Església, atès que es
tracta de l’Església mare.
10. Sant Lleó, papa
i doctor
El papa més notable del segle IV. Estimava el passat i venerava la Roma
imperial. No posà cap tensió entre església i poder civil. Defensà
Roma contra l’ambiciós Atila i els vàndals. Més que res,
fou un pastor que li agradava predicar en les festivitats litúrgiques.
És el primer papa que va
ser enterrat a la basílica vaticana.
11. Sant Martí de Tours,
bisbe
Fill d’un tribú romà, als quinze anys s’allistà a la milicià i
quan era soldat tingué lloc el fet de partir la capa amb un pobre. Deixà
la carrera militar i es posà sota el
mestratge de sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però
després fundà un monestir a Ligugé que fou el primer d’occident.
Venerat com a sant, sense ser màrtir
12. Sant Josafat,
bisbe i màrtir
Nasqué a Rússia al si d’una família ortodoxa separada, però ell es
convertí a l’església rutena unida , Entrà al monestir de la Santíssima
Trinitat del Vilna, essent el primer novici. L’elegiren sacerdot higumèn
(superior) i arximandrita. .Treballà incansablement per la unió. És
una figura de relleu ecumènic. Morí assassinat.
13. Sant Leandre, bisbe
Leandre era el germà gran de tres germans, també canonitzats:
Florentina, Fulgenci i Isidor. Va néixer a Cartagena però amb la família
es traslladà a Sevilla. Allà es féu monjo abans de ser bisbe de
Sevilla.. Defensà la fe contra els visigots arians, celebrant la victòria
en el tercer Concili de Toledo (589). Va morir l’any 600.
15. Sant Albert el Gran,
bisbe i doctor
Se l’anomena “gran” tant per l’amplitud de la seva obra
enciclopèdica, com per l’aportació al pensament filosòfic i teològic
del segle XIII. També és anomenat
“doctor universal” per la seva actitud d’esperit i de mètode.
Formà part de l’Orde de predicadors. Fou mestre de sant Tomàs
d’Aquino. Els dos pensadors
més originals de l'antigor.
16.
Santa Margarida
d’Escòcia
Nasqué Hongria, on residia la seva família perquè el seu pare hi
havia estat exiliat. Quan va poder retornar al seu país, visqué a la
cort del seu oncle-avi, fins que a causa de les guerres es refugià a
Escòcia. Allà el rei, vidu, la volgué per esposa. Es distingí per
l’austeritat i pel foment
de la vida religiosa i cultural del país.
17.
Santa Isabel d’Hongria,
religiosa
Filla del rei d’Hongria, va contreure matrimoni, però el marit morí
en una de les Croades. Llavors ella, es dedicà a una vida extraordinària
de caritat, sobretot envers els pobres i malalts. A Magdeburg, fundà un
hospital per atendre’ls millor. En aquest hospital hi passà
la resta de la seva vida servint als malalts.
18. Dedicació de les
basíliques de sant Pere i sant Pau, apòstols
Com en altres ocasions, la litúrgia demostra un interès per unir, en
tant que és possible, els dos grans apòstols, en una mateixa celebració.
La d’avui fa memòria de la dedicació de les dues grans basíliques
romanes: la de sant Pere del Vaticà, l’any1626, i la de sant Pau
extramurs de la via Ostiense, l’any 1854.
21. La Presentació de
Santa Maria, verge
A la primera meitat del segle II ja existia la creença que la verge
Maria fou presentada al Temple quan tenia 3 anys. Aquesta memòria, al
segle VIII ja es celebrava a l’església bizantina. Tanmateix una data
versemblant és la que la relaciona amb la dedicació de l’església
nova de santa Maria, de Jerusalem (542).
22. Santa Cecília,
verge i màrtir
Tot ser una màrtir romana
prou coneguda i venerada, els seus orígens històrics no són massa
clars, més que més, quan vénen envoltats de fets llegendaris, Se li
atribueix la corona del martiri, amb la glòria de la virginitat,
relacionant-la amb els també màrtirs Valeri i Tiburci. És patrona de
la música sagrada. Devoció popular.
23. Sant Climent I, papa i màrtir
Se’l considera deixeble directe dels apòstols. Fou el tercer
successor de sant Pere en la seu romana, Tot i que consta com a màrtir,
no hi ha testimoni del seu martiri. Va escriure una carta als cristians
de Corint, que és el primer document papal que tenim. Són seves les
paraules: “Per Jesucrist se’ns han obert els ulls del nostre cor”.
24. Sant Andreu Dung-Lac,
prevere i companys, màrtirs
El seu pare que no era cristià, trobant-se en un moment de gran
penúria econòmica, confià el seu fill a un catequista a canvi
d’uns diners. El catequista l’instruí i el batejà, esdevenint ell,
un catequista fervorós. Ordenat prevere, evangelitzava, fins que fou
empresonat i decapitat. Amb altres màrtirs, són
la glòria del Vietnam.
30. Sant Andreu, apòstol
Germà de sant Pere, i com ell, pescador al mar de la Galilea; un dels
primers deixebles que sentiren la
invitació de seguir Jesús. Andreu, colpit per l’atractiu que
irradiava el Mestre, anà a trobar el seu germà Pere,
i com apòstol, abans de ser-ne proclamat oficialment,
li digué:” Hem trobat el Messies, que vol dir Crist o
Ungit”. |