SEGONA ETAPA DE L'ADVENT: del 2n dijous al 3r divendresangéliques recueillent

                                                                   INTRODUCCIÓ A LA SEGONA « ETAPA » DE L’ADVENT

            Aquesta segona etapa del nostre recorregut d’Advent estarà marcada per la presència quotidiana de la persona de Joan Baptista en els evangelis.

            Hom pot fer-se preguntes sobre la significació d’aquesta presència tan intensa. Ja que, encara que el Baptista hagi nascut, segons Lc, sis mesos abans que Jesús, ja que va ser concebut sis mesos abans que ell, el seu ministeri no va consistir pas en preparar el naixement de Jesús. Per què doncs Joan Baptista a l’Advent?

            Joan Baptista va aparèixer per “preparar” el ministeri públic de Jesús. Si escric “preparar” entre cometes és per senyalar que la idea que Joan Baptista tenia d’Aquell que venia darrera seu – més gran que ell, més fort que ell, del qual no es veia amb cor de desfer la corretja de les sandàlies – no tenia gran cosa a veure amb el missatge de misericòrdia, de perdó, de no fer la tria entre la cogulla i el blat, o entre el que era bo i el que era dolent de dins la xarxa, abans de la darrera hora. El temps present, segons Jesús, és el temps per a la conversió per amor de Déu Pare i no per por – per urgent que es pugui imaginar –; però encara no temps de judici.

            ¿De quina manera, doncs, Joan preparava la gent del seu temps per a collir la persona i el missatge de Jesús, del qual ignorava la identitat? De tal manera la desconeixia que ell mateix es va veure obligat a demanar a Jesús, a través dels propis deixebles, si Jesús era “El qui ha de venir, o se n’ha d’esperar una altre”; tan diferent era la seva idea de la manera de fer d’ “Aquell que havia de venir darrera seu”, de la manera de fer de Jesús. Jesús va respondre que “Sí”, que era “El qui havia de venir”, fent al·lusió a què, per la seva acció, s’acomplien les profecies messiàniques anunciades des d’antic pels oracles profètics.

            Joan Baptista preparava al gent del seu temps en la mesura que els disposava a la conversió per mitjà d’obres que estiguessin d’acord amb la Llei, per obres de justícia; perquè els obria a l’esperança – al desig – de ser submergits en l’Esperit per viure més d’acord amb la seva identitat de “fills d’Abraham”; i perquè els anunciava “Aquell que havia de venir darrera seu”... “L’Espòs”, del qual, ell, el Baptista, es considerava solament “l’amic” (i ja era molt).

            Així doncs, si la Litúrgia – l’Església – ens proposa la figura de Joan Baptista en aquests dies d’Advent no és pas en vista al naixement de Jesús, sinó en vista a revisar, a examinar, a posar al dia, la nostra fe i la nostra conducta cristiana en relació a la persona i al missatge de Jesús adult, en relació al Jesús que anuncia la Bona Nova sobre els camins de la Galilea.

            Ja que, ¿quin sentit tindria per a nosaltres celebrar avui el naixement de Jesús si “passéssim” dels seus ensenyaments, de les seves consignes, dels exemples, del Jesús adult? ¿Quin sentit tindria per a nosaltres aquesta festa del Nadal, si romanguéssim cecs i sords a Aquell que, no solament va continuar el missatge del Baptista, sinó que va “batejar” aquest missatge del Baptista en l’amor de Déu Pare per a tots nosaltres?

            No cal cercar doncs en aquesta sèrie d’evangelis cap relació amb Nadal, sinó amb la nostra pròpia fe de cristians adults, amb la nostra moral de cristians adults... en tant que deixebles adults d’Aquell del qual ens disposem a commemorar el naixement.

            Vet aquí, doncs, el perquè de Joan Baptista a l’Advent. Perquè ell ens fa revisar la nostra conducta en la mesura que ha de ser acollidora del missatge de Jesús adult, del qual anem a celebrar el naixement.

            Per altra banda, les primeres lectures han estat escollides en relació amb els evangelis; o en la mesura que anuncien la salvació. La durada d’aquest segona etapa es irregular. Depèn del dia de la setmana en que cau Nadal. L’any en què Nadal cau en diumenge, les quatre setmanes d’advent seran completes. Altrament aquesta Segona Etapa s’acaba just abans del 17 de desembre, dia en què comença la Tercera Etapa.


DIJOUS DE LA SEGONA SETMANA
Is 41,13-20
Mt 11,11-15

Introducció
            Joan Baptista - Elies és aquell que mostra que el Redemptor ja ha arribat. Cal fer atenció al Redemptor, al nostre Goël. Que escoltar-lo i seguir-lo ens condueixi a servir Déu amb un cor purificat. Que ell comenci ja la nostra redempció perdonant-nos les nostres pecats.

Per a l’homilia
            Confesso que no acabo de veure clar el tema que hauria d’unir les dues lectures.

            Recerca del tema en Is 41,13-20.- Déu parla a Israel en exili per sostenir la seva esperança i la seva confiança en l’alliberament. Faré de tu un trill tallant, nou, armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els tossals es tornaran palla fina. Els ventaràs, i se'ls endurà la marinada, la terbolina els dispersarà. I tu t'alegraràs de l'obra del Senyor, et gloriaràs del Sant d'Israel (Is 41,15-16). Per altra banda, la set es canviarà en aigües abundants, i l’esterilitat del desert en un jardí verdejant i florit.

            Déu ha redimit el seu poble; Yahvé ha estat el seu goël: ha venjat el seu poble; li ha desvetllat una descendència; l’ha alliberant mitjançant una rescat (Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu, el Sant d'Israel, el teu salvador. Donaria Egipte per rescatar-te, Etiòpia i Sebà, a canvi teu. Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres homes en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teva vida). (Is 43,3-4).

            Fins a cert punt es podria dir que Yahvé ha actuat violentament per poder salvar el seu poble.

            Recerca del tema en Mt 11,11-15.- Primera aparició de Joan Baptista. És la presentació que Mt en fa després que els deixebles de Joan han anat a trobar Jesús per preguntar-li si ell era “El qui havia de venir”. Jesús fa l’elogi del Precursor. Però, atès que el Regne ha estat inaugurat per Jesús, Joan en queda només al llindar. D’ell, de Joan i els seus deixebles, a Jesús hi ha ruptura, hi ha novetat radical.

            ¿És que potser caldria comprendre que Joan, amb a seva energia, amb la radicalitat del seu llenguatge, és “el trill tallant, nou, armat amb dents... I tu t'alegraràs de l'obra del Senyor, et gloriaràs del Sant d'Israel”?

            La frase “el més petit al regne del cel és més gran que ell”, ha estat interpretada per sant Jeroni, sant Joan Crisòstom, sant Hilari en el sentit que, aquest “el més petit”, havia d’entendre’s de Jesús mateix.

            Pel que fa “el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se'n vol apoderar” copio la nota de la TOB/NT: 1) D’acord amb Lc 13,24, on el deixeble és convidat a “Esforceu-vos a entrar per la porta estreta”, i amb Lc 16,6, on “tothom s'esforça per entrar-hi” [en el Regne], es tractaria de la violència dels justos, o també del Regne del cel que s’obra camí amb violència. Aquesta interpretació llucana només troba recolzament aquí en la primera part del verset, ja que el terme la gent violenta [els violents], de la segona part designa sempre els enemics, els qui ataquen. 2) També, més probablement, Jesús fa referència els adversaris que impedeixen els homes d’entrar en el Regne. En efecte, doncs, amb la seva vinguda, el Regne de Déu suscita la violència. Alguns fins i tot pensen poder precisar qui són aquests adversaris: el zelotes que volen establir aquest regne per les armes, o el poders diabòlics que pretenen guardar l’imperi del món i d’aquesta manera arrencar-lo als justos.

            Joan el Precursor ha vingut a concloure el temps de la Primera Aliança: succeeix el darrer dels profetes, Malaquies, i n’acompleix la darrera predicció: Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies (Ml 3,23) (TOB/NT).

Pas al ritus
            Joan es va quedar al llindar de la Nova Aliança. Jesús la va signar “violentament” a la creu. Nosaltres hem de mantenir aquesta violència del Crist: per amor, hom no tem els sofriments.

Per al Pare Nostre
            El Pare Nostre és el carnet d’identitat en el Regne del Déu: nosaltres som els seus fills.    Retorn
 

DIVENDRES DE LA SEGONA SETMANA
Is 48,17-19
Mt 11,16-19

Introducció
            Tot just per començar Déu ens adreça aquesta queixa: Tant de bo haguessis fet cas del que jo mano! Per tant demanarem tot seguit de sortir a rebre’l amb les torxes enceses, com ell ens va ensenyar. Que el Senyor vulgui perdonar les nostres distraccions culpables.

Per a l’homilia
            Recerca del tema en Is 48,17-19.- Per primera vegada – i probablement l’única – el Segon Isaïes deixa aparèixer un cert dubte considerant la possibilitat d’un fracàs de la promesa feta a Abraham els teus fills, els teus plançons, serien [¡condicional!] tants com els grans de grava o de sorra. Fins ara estava clar que les infidelitats passades eren la raó del seu exili. ¿És que això canviarà? ¡Déu parla novament, però el poble no sembla pas voler seguir! (Maertins-Frisque, I, 113)

            Recerca del tema en Mt 11,16-19.- El paral·lelisme sembla clar: aquesta generació (BCI), la gent del nostre temps (Leccionari) - la que està escoltant Jesús - s’assembla a la que Isaïes es deuria adreçar. Aquesta generació escolta i veu, però tanca els ulls i fa el sord, com temps enrere ho havia fet la generació del Segon Isaïes.
           
             Ja sigui la veu d’austeritat de Joan Baptista (els nois que entonen cants de dol, però que no són seguits – en la paràbola), el qual és acusat d’ésser un posseït; ja sigui la manera de fer de Jesús, que menja i beu i que és acusat de ser un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors (els nois que es diverteixen alegrement a representar casaments tocant la flauta – en la paràbola —). Tant en un cas com en l’altre (Joan Baptista o Jesús), aquesta generació no ha estat atenta ni a l’un ni a l’altre.

            Donant-se el títol messiànic de Fill de l’home, Jesús convida a llegir en els esdeveniments l’arribada del Regne definitiu.

            Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.- Es pot tractar de: * ja sigui, en sentit irònic, de la saviesa d’aquesta generació les obres de la qual han estat de refusar primer Joan Baptista i després Jesús; ** ja sigui, Jesús mateix, Saviesa de Déu: El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarà per condemnar la gent d'aquesta generació, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó (Mt 12,42); Però [el Crist] és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs (1 Co 1,24); *** ja sigui, el projecte salvífic de Déu que és justificat, és a dir reconegut i proclamat just, partint de les obres de Joan Baptista i de Jesús, malgrat l’oposició d’aquesta generació (v. 16). (TOB/NT).

            Pregunta: ¿quina atenció fem a les paraules i als gestos ja sigui de Jesús, ja sigui de Joan Baptista, per a la nostra vida cristiana? ¿Busquem excuses, com els nois de la paràbola, com aquesta generació, per d’ignorar el que aquests ensenyaments ens volen dir? Una vegada més: ¿amb quin dret gosaríem celebrar el naixement de Jesús, si passem per damunt dels seus ensenyaments i dels seus exemples?

Pas al ritus
            La Saviesa s'ha fet un palau amb set columnes ben tallades, ha matat el bestiar, ha preparat el vi i fins ha parat la taula... Nosaltres som els convidats; no obstant, no sense un cert esforç de fidelitat.

Per al Pare Nostre
            El Pare Nostre considera més la joia del perdó rebut per endavant, que el dolor del penediment. La pregària de Jesús, no la de Joan Baptista, ha d’orientar la nostra vida cristiana. Prenguem-nos seriosament cada una de les paraules, cada una de les expressions, tot dient...    Retorn




DISSABTE DE LA SEGONA SETMANA
Si 48,1-4.9-11
Mt 17,10-13

Introducció
            Hem arribat als “últims temps”. Joan Baptista ha vingut. El qui ve darrere seu, també. Però continuem tenint dificultat per seguir. Reconeguem les nostres manques: les que vénen de la nostra petitesa, per demanar qui ens siguin omplertes; les que vénen de la nostra dolenteria perquè ens siguin perdonades.

Per a l’homilia
            Recerca del tema en Si 48,1-4.9-11.- El Siràcida (cap el 180 abans JC; original en hebreu; però només es té la traducció grega feta pel nét de l’autor) tracta de prevenir l’atracció de la cultura i de la saviesa hel·lenística. Tot fent l’elogi dels Pares (capítols 44-50) vol fer aparèixer que els Pares no tenen res a envejar als herois de la cultura grega. Entre els Pares: Elies.

            Subratllem solament, en vista del que apareixerà en Mt 17,10-13, els vv. 9-10: Tu vas ser endut en el foc i la tempesta, en un carro de cavalls de foc. Tu fores designat per a tornar en el temps futur i apaivagar l'enuig diví abans que esclatés, perquè els pares es reconciliessin de cor amb els fills i per a restablir les tribus de Jacob.

            El Siràcida manlleva de 2 R 2,11 (IXè s. abans JC) la desaparició (no la mort) d’Elies (Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta). D’aquí ve l’espera del seu retorn. Idea que va ser represa per Malaquies (entre 480 i 460 abans JC) idea que apareix també en el Siràcida: Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies. Ell farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills, i els fills amb els pares. Així, quan jo vindré, no hauré de consagrar el país a l'extermini. (Ml 3,23-24).

            "Perquè els pares es reconciliessin de cor amb els fills", s’ha d’entendre: recordar a les noves generacions jueves l’observança de la llei de Moisès. Elies és aquí, doncs, per salvaguardar l’herència mosaica. (Maertens-Frisque, I, p. 116).

             Recerca del tema en Mt 17,10-13.- El diàleg entre Jesús i els deixebles passa tot baixant de la muntanya de la Transfiguració. El que volen dir els Escribes és en realitat: Atès que Elies encara no ha vingut, Jesús de Natzaret no pot ser el Messies; Elies l’ha de precedir, atès que no ha vingut...

            Jesús firma que Elies ha vingut realment en la persona i el ministeri de Joan Baptista. Però aquest, ha estat no solament ignorat... ha estat assassinat. El Fill de l’home té doncs el dret de pretendre ser el Messies... Els deixebles comprengueren que aquest “Elies” esperat havia estat el Baptista.

            Els deixebles, ¿han estat capaços de comprendre també el nou anunci de la passió fet per Jesús? Quan va fer-ne el primer (Mt 16,21-23) ells no comprengueren res. Igualment, tampoc no comprendran res quan faci el altres dos anuncis (17,22-23; 20,17-19).

            Hom podria pensar que estem més aviat en temps de Quaresma que en temps d’Advent: ja que es tracta de testimoniatge i d’adhesió al Crist fins al final, fins la mort. Celebrar l’Advent és disposar-se a seguir totalment la manera de viure adulta d’Aquell del qual farem la memòria del seu naixement. La fidelitat del Precursor ha de ser exemple a seguir per tots nosaltres, “els successors”.

Pas al ritus
            Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans. “Feu això que és el meu Memorial”: ens disposem a fer present, en el misteri, el sofriment, la mort, la glorificació de Jesús. No podem quedar-nos en espectadors.

Per al Pare Nostre
            Vingui a nosaltres el vostre Regne. El Regne ha vingut en Jesús, precedit per Joan. El Regne ha de continuar en nosaltres i a través nostre. Diguem, però també fem, tot pregant...    Retorn




DILLUNS DE LA TERCERA SETMANA
Nm 24,2-7.15.17a
Mt 21,23-27

Introducció
            Nosaltres celebrem l’espera d’Aquell que ja ha vingut a il•luminar tot home que creu en ell. Això sona a paradoxal. Es tracta sempre d’esperar, ja que sempre podem ser més il•luminats. Que ell mateix vulgui esborrar les nostres obres tenebroses.

Per a l’homilia
            Recerca del tema en Nm 24,2-7….- Els hebreus escapats d’Egipte han de passar pel país de Moab fent camí cap a la Terra Promesa. El rei de Moab s’inquieta i vol fer maleir aquest poble amb una paraula que acompleixi el que ella dirà. Balaam, profeta del rei de Moab, és l’encarregat de pronunciar aquest oracle malfactor. A contracor, Balaam beneeix les tribus dels hebreus. I, de la mateixa manera que si hagués pronunciat la maledicció res no hauria pogut anul·lar-la — igualment també, la seva benedicció res no la pot anul·lar.

            Cal subratllar: Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l'home de mirada penetrant. Oracle del... qui veu allò que li fa veure el Totpoderós perquè L'esperit de Déu s'apoderà d'ell.

            El segon oracle de la nostra lectura anuncia: El veig venir, però no pas ara, el contemplo, però no és a prop: surt de Jacob una estrella, s'aixeca un ceptre a Israel. Es tracta d’un oracle messiànic. La descoberta d’un nou astre era, per als astrònoms (mig astròlegs) de l’època, signe del naixement d’un nou rei. ¿Podria ser que, a partir d’aquest oracle de Balaam, els Mags vinguts d’orient (Moab és à l’Est de Jerusalem) hagin vingut a la recerca del naixement del nou rei dels Jueus?

            Recerca del tema en Mt 21,23-27.- Es tracta de la primera reacció de les autoritats del Temple l’endemà de la purificació (o millor dit de la destrucció) que Jesús en va fer.

            Jesús acorrala els seus interrogadors en el silenci. Ell havia de dir que, el que havia fet, era fet amb l’autoritat rebuda de la missió del Déu Pare. Sap, per endavant, que aquesta raó no serà acceptada. Aleshores els respon fent-los la pregunta sobre quina autoritat han reconegut en l’actuació de Joan Baptista... que ells consideraven com un possés (evangeli de divendres passat) quan haurien hagut de reconèixer que el baptisme de Joan venia del Cel, és a dir, de Déu. Ells han respost dient que no ho sabien, per no dir que no volen reconèixer l’autoritat divina en l’acció de Joan. Així doncs, com que no heu volgut reconèixer l’autoritat amb què Joan actuava, tampoc no reconeixereu la meva; no val la pena que us respongui. “La meva autoritat” ve de la mateixa font que “l’autoritat de Joan”.

            ¿Quina relació hi ha entre el text de Nombres i el de Mateu? ¿Quin tema lliga aquests dos passatges?

           Potser: Balaam, malgrat el seu paganisme, però inspirat per l’esperit [el text posa la paraula en minúscula... ¿quina mena, doncs, d’esperit?], és capaç de tenir una mirada penetrant que li permet de reconèixer el Poble de Déu en les tribus dels hebreus, i que també li permet de veure de lluny estant l’astre o el ceptre: el Messies.

            Joan ha tingut, també ell, la mirada prou penetrant per a reconèixer el Messies en Jesús de Natzaret. També ell ha estat il·luminat per Aquell qui el va enviar a batejar en l’aigua per reconèixer el Messies en aquell que batejava. En canvi les autoritats religioses jueves resten encegades; la seva mirada és limitada, obscura.

            El temps d’Advent hauria de servir-nos per créixer en el coneixement del misteri de la persona de la qual anem a celebrar el naixement. Créixer, pregant; créixer, freqüentant la Paraula de Déu; créixer en la caritat en tots sentits.

Pas al ritus
            ¿Amb quina autoritat fas tot això? “Tot això”, ara, ¿què és? “Tot això” ara és la Celebració Eucarística. Jesús la va fer primer amb l’autoritat que li venia del Pare; nosaltres la fem ara amb l’autoritat que ens ve de Jesús.

Per al Pare Nostre
            Amb la mirada penetrant que en dóna la fe teologal rebuda en el Baptisme, diguem amb certesa:     Retorn


 

DIMARTS DE LA TERCERA SETMANA
So 3,1-2.9-13
Mt 21,28-32

Introducció
            Continuem esperant la vinguda del vostre Fill [col.]. No solament per Nadal, no solament a la fi dels temps, sinó també en la celebració eucarística de cada dia. Que el Senyor ens sostingui en l’esforç de la perseverança. Que ell mateix perdoni les nostres defallences.

Per a l’homilia
             Recerca del tema en So 3,1-2.9-13.- En aquest passatge hi ha com tres idees: a) vv. 1-2: Ai de Jerusalem, ciutat rebel, impura... No ha escoltat la crida... no s'ha acostat al seu Déu. b) vv. 9-10: un anunci de conversió dels pobles perquè tots invoquin el meu nom; c) vv. 11-13: l’anunci de la conversió de la ciutat pecadora de l’apartat “a)”; només hi quedarà Jo faré que resti dintre teu una gent humil i pobra... La resta d'Israel no farà res de mal ni mentirà, no tindrà als llavis paraules enganyoses. Apareix la possibilitat d’un canvi de conducta que faci ser agradable al Senyor.

            Recerca del tema en Mt 21,28-32.- Deixant a part el context polèmic de Mt en el qual apareix aquest passatge, mirem solament, en paral·lel amb So els canvis que es produeixen en els fills cridats a treballar en la vinya del seu Pare.

            El primer fill (NO / SÍ), i tots els qui són representats per ell – els publicans i les dones de mala vida – seria fet present en el text de Sofonies sobre tot en el passatges marcats per a) i per c).

            Es podria fins i tot suposar que el segon fill (SÍ / NO) podria estar descrit en b) i anunciar-li la possibilitat de conversió també per a ell.

            La pregària d’obertura demanava de ser alliberats de l’antic esclavatge : nosaltres hem començat dient SÍ i, de fet, la nostra presència en l’Eucaristia confirma el nostre SÍ; reconeguem humilment la nostra trista possibilitat de caure en el NO. Que el Senyor ens sostingui amb la seva benvolença. Que, per part nostra, no menyspreem ningú, ja que tothom té la possibilitat de tornar-se SÍ.

            Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare? No cap. Hauria calgut que tot dient que SÍ haguessin fet també SÍ. En realitat, només Jesús ha complert realment la voluntat del Pare.

Pas al ritus
            Pau havia escrit als cristians de Corint: El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria. “Per ell... A Vós, Déu Pare omnipotent, tot honor i tota glòria...”

Per al Pare Nostre
            Jesús ens ha ensenya a ser humils – a reconèixer la nostra veritat – fent-nos pregar per demanar de resistir les temptacions de tota mena, sobre tot “la gran temptació”, la de l’apostasia... que seria el NO per l’eternitat. Humilment, doncs, gosem dir...    Retorn




DIMECRES DE LA TERCERA SETMANA
Is 45,6b-8.18.21b-25
Lc 7,18b-23

Introducció
            Cada cop som més a prop de les festes de Nadal. És el principi d’una presència que no desapareixerà mai més: “el qui havia de venir” ha vingut i no ens ha deixat. ¿Quin acolliment rep per part nostra? I no solament per al 25 de desembre, sinó també per a cada dia. Reconeguem els nostres mancaments.

Per a l’homilia
            Recerca del tema en Is 45,6b….- Text molt optimista del Segon Isaïes pel que fa l’esdevenidor d’Israel, gràcies a l’alliberament obtingut per Cir, el rei persa. Però l’oracle fa parlar Déu en primera persona: és ell qui és a l’origen d’aquest benestar expressat amb imatges bucòliques. Cal senyalar la insistència de l’oracle sobre la unicitat de Déu. Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre : expressió típica del Segon Isaïes.

            El que la traducció del Leccionari dona com Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols... la Vulgata ho tradueix amb cèlebre verset Rorate, cæli, desuper, et nubes pluant iustum.

            Hom pot suposar, doncs, que el tema proposat es el benestar que ens serà ofert quan la presència del Messies serà efectiva.

            Recerca del tema en Lc 7,18b-23.- El perquè de la pregunta que Joan Baptista fa a Jesús per l’intermediari dels seus deixebles, ha estat donat en l’apartat “Introducció a la segona etapa de l’Advent”.

            Jesús confirma que ell és “El qui havia de venir”, fent al·lusió a què, per les seves mans, s’acompleixen profecies messiàniques; que no cal esperar-ne cap altre.

            Al meu entendre, atès el criteri que s’ha seguit per escollir les lectures d’aquesta etapa de l’Advent – el criteri per “tema” – penso que cal “llegir” la resposta de Jesús com l’acompliment del benestar anunciat en l’oracle d’Isaïes proclamat a la primera lectura. El paper de Joan, en aquesta ocasió, només és fer de catalitzador per provocar la resposta de Jesús i confirmar l’oracle d’Isaïes.

            Caldria “traduir” aquest benestar en salut proposat per Jesús com signe del seu messianisme, en benestar de pobresa, de benaurança... Saber fermament; creure en el sentit més fort de la paraula, que som estimats de Déu ens passi el que ens pugui passar.
Tornant a la resposta de Jesús als deixebles de Joan: ell fa referència a passatges profètics precisos, llevat de la darrera frase Feliç el que no quedarà decebut a de mi. Joachim Jeremias proposa que aquesta frase va dedicada al Precursor, que corria el risc de “quedar decebut” de Jesús, perquè la seva manera d’exercir el messianisme no coincidia amb la que Joan s’havia imaginat.

Pas al ritus
            Nosaltres no hem d’esperar ningú fora de Jesús. Però tenim “dret” a esperar que Ell es manifesti obertament quan el temps de la fe hagi passat. De moment, demanem de creure fermament que ell ja és aquí i que no para de fer present l’ofrena que ha fet per a nosaltres. Demanem també de seguir-lo amb tota fidelitat.

Per al Pare Nostre
            “Vingui a nosaltres el vostre Regne”. El que havia anunciat Isaïes. El que Jesús ha dut a compliment. Aquell amb el qual hem de col·laborar. Així doncs, gosem dir...    Retorn




DIJOUS DE LA TERCERA SETMANA
Is 54,1-10
Lc 7,24-30

Introducció
            Reconèixer-se pecador i tenir necessitat de ser salvat, ¿és objectiu o es tracta de “masoquisme”? Hom pot fer-se guarir ¿si no es reconeix malalt? Per poder celebrar el naixement del nostre Salvador, demanem primer saber reconèixer que en tenim verdaderament necessitat. Fins i tot ara, al començament de la celebració.

Per a l’homilia
            Recerca del tema en Is 54,1-10.- El capítol 54 d’Isaïes interpel·la, sense nomenar-la, Jerusalem l’Esposa del Senyor. Fa poc humiliada, serà glorificada: ¿que no és la Ciutat dels Servidors del Senyor? (cf. v. 17). El missatge de salvació que ella escolta està com distribuït de la manera següent: a) estèril, esdevindrà mare d’una posteritat innombrable (vv. 1-3); b) vídua, serà novament esposada pel Senyor (vv. 4-6); c) abandonada, tornarà a ser objecte d’aliança que, de part de Déu, és indefectible (vv. 7-10) [Fins aquí la lectura d’avui]; d) desmantellada, serà reconstruïda amb magnificència (vv. 11-12); e) oprimida, estarà des d’ara a l’abric de tota escomesa i podrà viure en pau escoltant el seu Senyor (vv. 13-17). (TOB/AT).

              En un primer nivell de lectura l’oracle es referiria al benestar que vindria al retornar a la Terra Promesa després de l’exili a Babilònia. En un “segon” nivell s’ha de pensar en el compliment que en serà fet, arribats els temps messiànics. Encara, a un “tercer” nivell s’hauria de pensar en la Nova Jerusalem – convocadora de gent de tota tribu, llengua, poble i nació –; el seu total benestar en el Regne perfectament arribat.

              Recerca del tema en Lc 7,24-30.- Joan Baptista (Sí, us ho asseguro, i més que un profeta... Jo envio davant teu el meu missatger [I a tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins, Lc 1,76] perquè et prepari el camí), ha proclamat per al poble el benestar anunciat per l’oracle d’Isaïes. Tot el poble, i fins i tot els publicans, van sentir la predicació de Joan i es feren batejar per ell. Jesús, pel seu cantó, portarà a compliment amb les seves paraules i les seves obres el que havia estat anunciat.

            Ni Joan, ni Jesús darrera seu, no van ser escoltats – acceptats – pels caps del poble: Però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.

            El baptisme de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes? Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" (Mt 21,25). Nosaltres diem que el Baptisme de Joan venia “del cel”, és a dir, de Déu... però quin cas li fem? La pregunta de Jesús, seguia la dels caps jueus sobre amb quina autoritat ell havia “purificat” el Temple. Nosaltres també diem que l’autoritat li venia de Déu... però ¿quina atenció, quina fidelitat, quin seguiment fem de Jesús? Si no féssim això, ¿amb quin dret podríem celebrar el seu naixement?

Pas al ritus
            Joan “va preparar” el camí de Jesús. ¿Quin camí? Entre d’altres, el camí pasqual: el que el conduirà a la Creu i a Pasqua. Joan ha precedit també Jesús en el martiri, el testimoniatge, en la fidelitat total. Que la nostra comunió eucarística amb el Crist en concedeixi compartir la seva fideli- tat... encara que ens calgui passar per alguna creu.

Per al Pare Nostre
             Però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell. Joan no va poder ensenyar el Pare Nostre. Malgrat la nostra petitesa en el Regne, ens ha estat donat de poder dir...    Retorn


 

DIVENDRES DE LA TERCERA SETMANA
Is 56,1-3a.6-8
Jn 5,33-36

Introducció
            ¿Amb quin dret podríem, pels nostres sols propis mèrits, estar on estem ara per celebrar l’Eucaristia, si el Senyor no ens hagués cridat, si Ell no ens n’hagués donat la dignitat? Donar gràcies hauria de ser la primera intenció en els nostres esperits.

Per a l’homilia
             Recerca del tema en Is 56,1-3a-6-8.- Primer capítol del Tercer Isaïes. Se’ns situa en els primers decennis que van seguir l’Exili, i a la Jerusalem mateixa. Hom es fa preguntes sobre l’admissió dels estrangers i dels eunucs en el si de la comunitat israelita. De part de Déu, el profeta pren una decisió categòrica i molt oberta en favor de tots els homes sense distinció: el fill d’Adam (v. 2; però absent de la traducció del Leccionari i de la BCI); els estrangers (vv. 3-6); tots els pobles (v. 7); d’altres que encara no s’han aplegat (v. 8). Tot membre del gènere humà pot accedir a la fe en el verdader Déu i entrar en la seva aliança, si n’observa les prescripcions religioses i morals. (TOB/AT).

            L’expressió El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles”, serà represa per Jesús com acusació a les autoritats del Temple, en l’episodi de “la purificació” d’aquest, perquè aquestes autoritats no han tingut en compte aquest projecte de Déu anunciat pel profeta i han continuat excloent de “casa seva” els qui volien servir Déu de tot cor... (¿És que potser feia al·lusió a “l’atri dels pagans” i a la pena de mort que els amenaçava si gosaven passar enllà del límit senyalat?)

            Recerca del tema en Jn 5,33-36.- Aquests versets corresponen a la discussió de Jesús amb els Jueus a continuació de la curació del paralític en dia de sabbat. Jesús recorda que Joan havia atret l’atenció d’aquestes autoritats, però que elles havien estat incoherents perquè no van fer atenció al testimoniatge que Joan els donava: Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: Qui ets, tu?... (Jn 1,19)

            Tractant de trobar una certa “comunió” de tema entre Is 56 i Jn 5, em pregunto: ¿És que potser aquesta obertura total de la Casa de pregària s’ha d’entendre també com eliminació total de tota mena de prohibicions (pel que fa al cas, practicar la medecina i altres tasques el dia de sabbat) quan es tracta de fer el bé? (Sense comptar bona part de problemes ben actuals: pastoral dels divorciats tornats a casar; celibat optatiu; etc.).

            Joan amb el seu testimoniatge hauria hagut d’il·luminar (Joan era la llàntia encesa i resplendent...) els esperits dels qui van anar a interrogar-lo; i, amb la seva claror, haurien tingut la possibilitat d’acceptar la persona i el missatge de Jesús que s’expressava tant per les seves paraules com per les seves obres.

            Celebrar Nadal serà també obrir els nostres esperits a la universalitat... però començant per l’univers més proper: el que ens rodeja cada dia. És massa fàcil d’estar en comunió amb els xinesos que no tractarem mai.

Pas al ritus
            Això [les obres] que jo faig... les que el van conduir a la Creu i a la Resurrecció, testimonien que Jesús ha estat enviat pel Pare. Entrem el més profundament possible en comunió amb l'obra de Jesús. Nosaltres també serem enviats – Aneu-vos-en en pau – però que el nostre testimoniatge sigui creïble.

Per al Pare Nostre
            Joan era la flama, de la mateixa manera que havia estat la veu; Jesús és la mateixa llum, de la mateixa manera que és la mateixa paraula. És un do de part seva, que ara puguem pregar legítimament tot dient...