|
|
|
|
ORIGEN I COMPOSICIÓ DE L’OCTAVA DE NADAL
Fils el VIIè
segle va ser privilegi de Pasqua el ser celebrada durant vuit dies (una octava).
Més tard, al segle VIIè, hom va atribuir una octava semblant a la Pentecosta.
Nadal no
podia pretendre aquest honor. No obstant se la dotà d’un dia d’octava (un vuitè
dia, que queia el 1er de gener). Aquest dia va ser consagrat, primer, a honorar
la maternitat divina de Maria; després s’hi celebrà la Circumcisió del Senyor.
La festa mariana del 1er de gener, a Roma, és anterior a totes les altres festes
de Maria.
Hi ha hagut
doncs un període molt llarg sense que Nadal hagi tingut octava. És a dir, Nadal
només era celebrat el 25 de desembre i el 1er de gener, sota l’aspecte de la
Maternitat divina de Maria.
Però, vet
aquí que els tres dies que seguien el de Nadal eren molt populars ja que s’hi
festejaven successivament sant Esteve, sant Joan l’evangelista i els sants
Innocents. En les esglésies (¿parroquials? ¿catedrals?) i en els monestirs,
aquests dies eren plens de festes en honor dels diaques (el patró dels quals era
Esteve), dels preveres (sota la protecció de sant Joan l’evangelista) i dels
joves clergues (apadrinats pels Sants Innocents). Aquestes festes sense relació
directa amb Nadal hi existien molt abans que s’atribuís l’octava completa a
Nadal.
El 1921, el
diumenge després de Nadal (o el 30 de desembre) es va celebrar la Santa Família
de Jesús, Maria i Josep. (La qual, després del Vaticà II, ha estat inclosa dins
l’octava de Nadal).
Al moment de
reorganitzar el Calendari Litúrgic, com a conseqüència del Vaticà II, es va
concedir a Nadal una Octava (com per a Pasqua; al mateix temps que es va
suprimir la de Pentecosta, ja que el dia de la Pentecosta tanca el Temps
Pasqual), però es va respectar l’antiga tradició dels sants Esteve, Joan
Evangelista i dels Innocents, per als tres primers dies de l’octava, tot i que
la seva relació amb Nadal és molt feble.
De manera que
només queden els 29, 30 i 31 de desembre com dies propis de l’Octava, més el
diumenge (o el 30 de desembre) en el qual es celebra la Sagrada Família.
CLAUS DE LECTURA
PER ALS TEXTOS DEL TEMPS DE NADAL
Les primeres
lectures : Amb la festa de sant Joan (27 de desembre), es comença
la lectura contínua de la Primera Carta d’aquest Apòstol que repeteix sense
cansar-se, que el Fill de Déu ha vingut realment en Jesús.
Els evangelis
: a part dels evangelis propis dels sants festejats, es llegeixen:
- del 29 de desembre a l’Epifania, episodis dels Evangelis de la Infantesa i del
1er. capítol de sant Joan;
- la setmana després de l’Epifania, els evangelis expliquen diverses
manifestacions (o “epifanies”) de Jesús al començament del seu ministeri.
Introducció a les
cartes de sant Joan
(« Missel de l’assemblée pour la semaine », Brépols/Paris, 1981,
pàgina 1335)
Les cartes
atribuïdes a sant Joan són totes tres d’un mateix autor, i els seus temes també
es troben en el quart evangeli. La primera carta va ser escrita probablement
després de les altres dues, que son senzilles notes adreçades a comunitats
locals per a preservar-les de les falses doctrines.
L’autor ha de
fer front a una difusió invasora d’aquests errors; de manera que exposa de forma
bastant àmplia els punts fonamentals de la fe cristiana. (Els subratllats de
continuació són meus).
Déu és llum
i ell ha revelat el seu designi salvador per Jesús Crist;
Déu és Pare,
i ell vol fer de nosaltres els seus fills oferint-nos d’estar en comunió amb la
seva vida; Déu és
amor, i desitja que els seus fills estiguin units per un amor
mutu.
Aquests són
els tres temes sobre els quals l’autor retorna sense parar. Aquests temes
suposen aquesta veritat fonamental: Jesús Crist és el Fill de Déu. Als qui
creuen aquesta veritat Déu els dóna el seu Esperit; solament aquests estan en
comunió de vida eterna amb el Pare i el Fill.