ÍNDEX Punxeu el dia desitjat per anar a les "Notes bíbliques" |
|
|
|
INTRODUCCIÓ ALS TRES PRIMERS DIES
DESPRÉS DE NADAL
Els tres dies que seguien el de Nadal eren festes populars, perquè s'hi
celebrava successivament Sant Esteve, Sant Joan l'evangelista i els Sants
Innocents. En les esglésies (¿parroquials? ¿catedrals?) i en els monestirs,
aquests dies estaven plens de festes en honor dels diaques (que tenien per patró
Sant Esteve), dels sacerdots (sota la protecció de Sant Joan evangelista), dels
estudiants ( de les escoles catedrals) i del joves clergues (sota el patronatge
del Sants Innocents). Tot això sense massa relació amb Nadal.
A l'Edat
Mitjana, el 28 de desembre esdevingué la "diada dels bojos"... l'equivalent del
1r d'abril en països francòfons.
Criteris en l'elecció de les lectures per a les festes dels sants
En les festes
dels sants hi ha dues possibilitat d'elecció. 1) Que el sant del qual es celebra
la festa, aparegui en algun text bíblic; llavors la lectura presa d'aquest
llibre esdevé "lectura pròpia", ja que el nom del sant hi apareix. 2) Si aquest
sant no apareix en cap text bíblic, s'escull un text, bíblic igualment, no serà
"propi" sinó "lectura apropiada" perquè el nom del sant no hi apareix. De
manera que els textos proposats per a la celebració d'aquest sants es relacionen
amb algun esdeveniment particular de la seva vida, o de la seva relació amb Jesucrist; ja sigui que el text tingui alguna relació amb alguna característica
de la seva santedat.
¤ ¤ ¤
26 de desembre :
SANT ESTEVE, primer màrtir.
Ac 6,8-10 ; 7,54-60.
Mt 10,17-22
Introducció
La litúrgia
d'aquests tres dies que vénen després de Nadal, ens presenta tres personatges
com una mena de "pessebre litúrgic" al voltant de la festa de Naixement del
Salvador.
Heus ací el
primer: sant Esteve, el diaca, el servidor...Si algú es vol fer servidor meu,
que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan
servidors meus (Jn 12,26). Esteve va seguir Jesús fins al final del seu
testimoniatge i ara està allà on és el seu Senyor.
D'aquí un
moment nosaltres direm "un donem gràcies perquè en heu fet dignes de servir-vos
a la vostra presència." Que el servei eucarístic es prolongui tota la diada.
Per a l’homilia
És quasi
evident que sant Lluc al redactar el martiri d' Esteve està dibuixant en
filigrana el trets de la passió de Jesús. El deixeble en té prou de ser com
el seu mestre (Mt 10,25).
Pel que fa als Actes
¤ Ac 6,13-14 : Allà van presentar falsos testimonis que deien: Aquest home no
para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. 14 Nosaltres li hem
sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà les
normes que Moisès ens va transmetre
¤ Mt 26,60-61: es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n
presentaren dos 61 que van declarar: Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de
Déu i reconstruir-lo en tres dies."
¤ Ac 7,56 : Llavors va dir: Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de
Déu.
¤ Lc 22,69 : Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu
totpoderós.
¤ Ac 7,59 : Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient: Jesús, Senyor, rep la
meva vida (esperit).
¤ Lc 23,46 : Jesús va cridar amb tota la força: Pare, confio el meu alè a les
teves mans.
¤ Ac 7,60 : Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.
¤ Lc 23,34: Jesús deia: Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.
Per a
l'evangeli
La nostra pàgina d'evangeli pertany a l'ensenyament de Jesús als apòstols pel
que da a les persecucions que hauran de suportar quan siguin enviats en missió.
Aquesta elecció convida a veure-hi l'anunci del martiri d'Esteve.
L'anunci de
l'evangeli "Quan us portin als tribunals no us preocupeu del que haureu de dir
ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no
sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per
mitjà vostre" (vv.19-20) - es compleix del tot en el procés d'Esteve: "Alguns de
la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia
i de l'Àsia, començaren a discutir amb ell. 10 Però com que no eren capaços de
resistir la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava" (Ac 6,9-10).
Em sap greu que el text de l'evangeli no hagi inclòs per a ser proclamats els
vv. 24-25, el els que es parla del "servidor" = "diaca": "El deixeble no és més
que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. 25 El deixeble en té prou de
ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo."
Pas al ritus
Durant tot el temps de l'Advent hem tractat d'acollir el naixement d'Aquell que
ens ha donat raons i criteris de vida... Fidelitat fins al final... perseverança
total... Tant de bo que nostra participació al sagrament eucarístic ens permeti
de compartir la fidelitat de Jesús, la fidelitat d'Esteve.
Per al Pare
Nostre
De la mateixa manera que l'Esperit del nostre Pare va donar paraules a Esteve
per testimoniar en favor de Jesús, que ens doni a nosaltres el sentit de les
paraules que Jesús ens va ensenyar, per poder pregar en esperit i en veritat.
retorn
27 de desembre :
SANT JOAN, apòstol i evangelista
1 Jn 1,1-1-4
Jn 20, 2-8
Introducció
La segona figura del nostre pessebre litúrgic és un teòleg: aquell que va
testimoniar que el Verb s'havia fet home. Aquell l'amor del qual, rebut i donat
al seu Senyor el va fer esdevenir creient i vivent de vida eterna. Que el Senyor
esdevingut també per a nosaltres pa i vi ens permeti de créixer en la fe.
Per a l’homilia
Pel
que fa a 1 Jn 1,1-14.- Es
recorden les "Claus de lectura". La 1 Jn va ser escrita probablement
després de les dues altres, que són senzilles notes dirigides a comunitats
locals per prevenir-les de falses doctrines.
L'autor
de haver de fer front a la difusió esvaïdora d'aquest errors; per això
exposa d'una manera bastant àmplia els punts fonamentals de la doctrina
cristiana.
Déu és claror
i ha revelat el seu projecte salvador per Jesucrist; Déu és Pare, i vol fer de
nosaltres els seus fills oferint-nos combregar en la seva vida; Déu és amor, i
desitja que els seus fills estiguin units per l'amor mutu.
Aquests són
els tres temes sobre els quals l'autor ve sense parar. Suposen aquesta veritat
fonamental: Jesucrist és el Fill de Déu. A tots els qui creuen aquesta veritat,
Déu els dóna el seu Esperit; solament ells estan en comunió de vida eterna amb
el Pare i el Fill.
Pel que fa a
l'evangeli.- "El deixeble que
Jesús estimava" (i/o que estimava Jesús) és capaç de reflexionar una mica a
partir de les dades que no han tingut sentit ni per a la Magdalena ni per a
Pere.
Si algú hagués pres (robat) el cos del Senyor, ¿s'hauria entretingut a plegar
els llençols d'amortallar i deixar-los tots al seu lloc? O bé els hauria pres
amb el cadàver, o bé els hauria deixat allà mateix de qualsevol manera. Si,
doncs, el cos no ha estat robat, però tampoc està en el lloc on el van deixar,
¿què ha passat...?
A partir
d'aquestes dades el deixeble "va veure" i va creure.
Pas al ritus
Nosaltres no
veiem sobre l'altar gran cosa més del que va veure Joan. Però escoltem les
paraules del senyor i en tenim prou per a creure sense veure.
Per al Pare Nostre
En la celebració eucarística estem, més que mai, en comunió amb el Pare i el
Fill, Jesucrist. Expressem aquesta comunió dient ben de cor la pregària que ens
va ser donada per adreçar-nos al Pare, tot dient...
retorn
28 de desembre :
ELS SANTS INNOCENTS, màrtirs
1 Jn 1,5–2,2
Mt 2,13-18
Introducció
La tercera "figura" del nostre pessebre litúrgic es el "col·lectiu" dels Sants
Innocents. Segons el relat de Mt son petits de Betlem; però també, seguint el
Crist, es tracta de tots aquells que han rentat els seus vestits en la
sang de l'Anyell. Que el Senyor en permeti formar part d'aquest seguiment
per a la celebració de les seves noces.
Per a l’homilia
Pel que fa la carta de Joan.- Aquesta innocència rebuda del Crist
està ben recordada en la carta de Joan: "La sang de Jesús, el seu Fill, ens
purifica de tot pecat" (v. 7); Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que
és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal (v. 9); Si algú
peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just (2,1).
Es, doncs,
també la nostra festa, nosaltres que hem estat fet innocents... per restar-ne
fins al final.
Pel que fa a l'evangeli.- Entra altres "objectius" del relat, el text de Mt en els dos primers capítol del seu evangeli, hi ha el mostrar Jesús com aquell en qui s'acompleixen les antigues profecies.
De manera que el relat de la fugida a Egipte "demostra" que en aquest esdeveniment s'acompleix la paraula d'Osees (11,1): D'Egipte vaig cridar el meu fill. En la matança dels infants de Betlem, , la de Jeremies (31,15) que cal comprendre en aquest sentit: Raquel, mare dels israelites del Nord, plora els seus fills exiliats. Betlem : lloc tradicional de la tomba de Raquel; Rama: lloc on es reunien els deportats que eren conduits a l'exili.
Per altra banda, no caldria estranyar-se massa de la crueltat d'Herodes autor
d'aquesta mortaldat infantil, tenint en compte el que va fer en la seva pròpia
família: Tan sols per imaginacions de complotar conra seu, Herodes va matar:
Aristòbul, germà de la seva dona Mariamné (35 aJC); Mariamné, la seva esposa
preferida (29 aJC); Alexandra, la mare de Mariamné; Alexandre i Aristòbul, fills
seus que havia tingut amb Mariamné (7 aJC); Antípater, fill e la seva primera
esposa, Doris (4 aJC). No cal dons estranyar-se massa que hagués manat matar els
infants de Betlem entre els quals pensava que s'hi trobaria "el Rei del Jueus
que acaba de néixer".
Pas al ritus
No hi ha altre incoant que nostre Senyor Jesucrist. No es va servir de la seva
innocència per estalviar-se la seva total comunió amb nosaltres "verdaders
culpables" per de innocentar-nos. Aquest misteri del qual som beneficiaris, el
fem present sagramentalment sobre l'altar. Donem-ne gràcies al Senyor, Déu
nostre.
Per al Pare Nostre
Els infants de Betlem només es van poder adreçar a Déu plorant. Tant de bo que
les nostres veus s'adrecin a Déu amb tant de valor com les dels innocents en el
moment de dir, una vegada més, la Pregària que Jesús, l'innocent, ens va
ensenyar...
retorn
¤ ¤
¤ ¤ ¤
|
|
|
29 de DESEMBRE (5è dia de l’octava de Nadal)
1 Jn 2,3-11
Lc 2,22-35
Introducció
Ja hem arribat el cinquè dia de l'octava de Nadal. En el nostres esperit es
tracta sempre de celebrar el Misteri del Verb encarnat. Llum que il·lumini,a
tots els homes. Que aquesta mateixa llum dissipi la foscor dels nostres pecats.
Per a l’homilia
Sant Joan fa aparèixer
una de les veritats sobre les que insisteix: Déu és llum "Els qui estimen els
germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar." Llum manifestada en la
presència de Jesús enmig nostre.
Pel que
fa a la "Presentació de Jesús al temple", tema e l'evangeli, lluc
barreja dos rituals: 1) la purificació de la mare, el dia quarantè del naixement
d'un fil noi(8'è si es tractava d'una noia); la mare estava obligada d'anar al
Temple per oferir-hi l'holocaust d'un anyell o, si era pobre, dos coloms o dues
tórtores. 2) Si es tractava del naixement de primer fill noi, calia rescatar-lo.
Ja que des que els primogènits hebreus van ser "perdonats" a Egipte la nit de la
primera Pasqua, es considerava que pertanyien a Déu. I, de fet, eren ells els
qui s'ocupaven del servei del Temple fins que veren ser substituïts pel fills de
la tribu de Leví. Els pares, doncs, havien de "recuperar" els primogènits
mitjançant el pagament de la quantitat de cinc sicles '1 sicle = sou de quatre
dies de feina; 5 sicles: el sou de 20 dies); una suma bastant gran. No estava
prescrit per la Llei que el fill fos conduit al Temple per al rescat. No obstant
"fa conduir Jesús al Temple."
Possible raó
d'aquesta "anomalia". Das que Gabriel va anar al Temple per anuncia a Zacaries
el naixement de Joan, fins l'anunciació de Maria, van passar sis mesos (180
dies). Nou mesos després (270 dies), fou el naixement de Jesús. Quaranta dies
després del naixement és conduit al Temple. Total, des que Gabriel va anar al
Temple fins que Jesús hi va ser presentat van passar: 180 + 270 + 40 = 490 dies
= 70 setmanes. Amb aquestes 70 setmanes es compleix la profecia de Gabriel a
Daniel (9,21-26) com preludi de l'arribada de Déu (cf. Dn 9,24: Han de passar
setanta setmanes d'anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a
posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa; llavors
arribarà la bondat eterna, es compliran la visió i la profecia i serà ungit el
Sant dels sants.)
Es pot ben
comprendre que el relat de Lc, en aquesta pàgina, vol mostrar la presa de
possessió de la Casa del Pare per aquell que es manifestarà com el seu Fill.
Presa de possessió testificada per dos testimonis: Simeó i Anna (el passatge que
la presenta ha estat malauradament separat de la perícopa d'avui per fer-ne
l'evangeli de demà).
No es tracta
doncs, principalment, de testimoniar tendresa envers aquell del qual acabem de
celebrar el naixement, sinó també i sobre tot, l'adoració i l'adhesió en tant
que Senyor nostre, Déu nostre. Senyor de Temple nou, construït amb pedres vives,
que som nosaltres, els fills de Déu. Ve a prendre possessió del que li pertany:
som nosaltres que li pertanyem... ¿Lliurement? ¿Joiosament? ¿Tristament?
¿Amb reticències? ¿De quina manera, doncs, volem pertànyer al Senyor?
Pas al ritus
Simeó anuncia a Maria "la caiguda i l'aixecament de molts a Israel" a causa de
Jesús. Però abans de tot, Jesús mateix, va "caure" sobre la creu i se'n va
"alçar" el mati de Pasqua per a la nostra salvació. Heus aquí el misteri que fem
present; estem convidats a entrar-hi i a prendre-hi part: morir i ressuscitar
amb Jesús.
Per al Pare Nostre
L'Esperit va permetre a Simeó de descobrir el Crist en Jesús. Que aquest mateix
Esperit en ajudi a recitar, plens de fe, les paraules i les demandes de la
pregària que en ensenyà Jesús mateix, tot dient: ...
retorn
30 de DESEMBRE
(6è dia de l'octava de Nadal)
1 Jn 2,12-17
Lc 2,36-40
Introducció
«En noi creixia i es feia fort». Si Nadal ha estat pe a nosaltres la naixença de
Crist en el nostre cor, caldria també que nosaltres creixéssim i ens féssim
forts com ell i, necessàriament, amb ell. Vet ací perquè hem vingut a la
celebració de l'Eucaristia. Que ens perdoni els pecats que ens impedeixen el
progrés desitjat pel Senyor.
Per a l’homilia
La Llei exigia la declaració de dos testimonis per assegurar l'autenticitat d'un
fet; pel que fa al cas, la presa de possessió de "casa seva" (el Temple) per par
del qui n'és "el Senyor". Els testimonis han de ser acreditats.
Ja que les
dones no fruïen d'audiència suficient a Israel, Lluc enumera tots els títols que
habiliten Anna a fer de testimoni. Viuda gran d'edat - Lluc precisa que ha
viscut viuda durant molts anys, cosa que li fa merèixer el respecte de la
societat -; depenent sens dubte de la generositat de la comunitat (Dt 26,12-23:
"Cada tres anys, serà l'any del delme. Llavors separa la desena part de les
teves collites, posa-la a disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i
de les viudes, perquè puguin menjar fins a saciar-se en les teves ciutats.
Després declara davant el Senyor, el teu Déu: "Senyor, no he guardat a casa meva
res del que t'està consagrat. Ho he posat a disposició dels levites, dels
immigrants, dels orfes i de les viudes, tal com m'havies manat. No he violat cap
d'aquests teus manaments ni els he oblidat.") Anna formava part dels pobres
de Yahvè.
Ella
comparteix l'esperança messiànica de la Resta D'Israel pel que fa a
l'alliberament de Jerusalem i anuncia "la bona nova" de la vinguda del Messies.
Amb Anna és l'esperança del pobres de Yahvè la que descobreix el seu objecte en
la persona del Crist i l'acull amb alegria i lloança.
¤ v. 40. La petita referència d'aquest verset és estretament paral·lela a la de Joan Baptista (1,80). La comparació fa aparèixer el misteri propi de la persona de Jesús
|
||||||||||||||||||
Aquest verset esmenta el creixement de l'infant Jesús, la seva progressiva
adquisició de la saviesa que el qualifica per a la seva missió: "el favor de
Déu" (lit. "la gràcia de Déu", única menció en Lc) reposa damunt seu...
La Saviesa, en el sentit fort que li dóna l'Escriptura, és en Lc el bé propi de
Jesús (2,52: al tornar de Jerusalem; 11,31: "més que Salomó"; la seva saviesa és
promesa als testimonis).
Damunt Joan
reposava la mà del Senyor (1,66: Tothom qui ho sentia ho guardava en el seu
cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era
amb ell) com hi era sobre els profetes.
Sobre
Jesús és el favor (la gràcia) per excel·lència. (Cf. 1,28: L'àngel entrà a
trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb
tu.) Aquesta expressió "plena de gràcia" = afavorida = κεχαριτωμένη,
és presentada com un nom donat a maria. Només es troba en el N. T. en Ef 1,5-6
(...ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola
decisió, 6 que dóna glòria i lloança a la gràcia (χάριτός) que ens ha concedit
en el seu Estimat). Està relacionat amb la paraula gràcia que es, en l' A.
T. grec, primerament el favor rei (p. e. 1 S 16,22: Saül va fer dir a Jessè:
David, m'agrada: et prego que es quedi al meu servei); després,
l'amor de l'estimat (p. e. Ct 8,10 : (Ella) Jo sóc una muralla, els meus pits
en són les torres. I ara sóc als seus ulls com la qui troba la pau.)
Pas al ritus
Tot el que és
d'aquest món ha desaparegut a la creu. Tot el que és de Déu ens ha arribat amb
la glorificació de Jesús. Desapareguem amb ell per poder ser glorificats amb
ell.
Per al Pare Nostre
La gràcia de Déu també està amb nosaltres, per això podem dir amb tota veritat:
...
retorn
31 de DESEMBRE
(7è dia de l'octava de Nadal)
Jn 2,18-21
Jn 1,1-18
Introducció
Germans estimats, no ens hi enganyem. Escoltarem a la primera lectura: "Ja
som a l'hora darrere". Aquesta "hora darrera" no té res a veure amb el 31 de
desembre del calendari civil. Aquesta "hora darrera" és la de la vinguda del
Crist entre nosaltres. És el que estem celebrant durant l'octava de Nadal.
Mantinguem-nos en "la veritat"; i demanem perdó per si de cas haguéssim comès
errors.
Per a l’homilia
El nostre
evangeli fa “inclusió” (tanca simètricament) amb el del 25 de desembre a la
missa del Dia de Nadal pròpiament dita. Una manera d’adonar-se que encara estem
celebrant que “El qui és la Paraula es va fer home”. Vet ací una distribució en
quiasme dels 18 versets del nostre text, en el qual se suposa que la idea
principal seria la que apareix en el centre d’aquesta distribució concèntrica.
A El qui és la Paraula és etern (1-2)
B El qui és la Paraula és el creador de l’univers natural (3-5)
C Joan només és el testimoni del qui és la paraula (6-8)
D El món ha refusat escoltar el qui és la Paraula (9-11)
E El qui és la Paraula té el poder de donar una nova naixença (12-13)
D’ El qui és la Paraula feta carn és glorificat per la comunitat creient (14)
C’ Joan testifica novament del qui és la Paraula fet carn (home) (15)
B’ Per la gràcia del qui és la Paraula la creació sobrenatural ha arribat
(16-17)
A’ El qui és la Paraula s’identifica amb en Fill (18)
* Homilia de dia de NADAL 2005
El Misteri de Nadal cap tot sencer dins d’aquestes paraules proclamades al cor
del nostre evangeli :
EL QUI ÉS LA PARAULA ES VA FER HOME,
I PLANTÀ ENTRE NOSALTRES EL SEU TABERNACLE
1. Hi ha, per
començar, com un punt de partença.
Per un cantó, el qui és la Paraula,
el punt de partença:
El Verb, la Paraula eterna de Déu Pare;
El qui des de tota l’eternitat era amb Déu;
El qui era Déu.
Aquell per qui tot va ser fet;
Aquell que és la vida i la llum dels homes.
L’únic Sant, l’únic Senyor, l’únic Altíssim :
el Verb, el qui era la Paraula.
2. Hi ha
també un punt d’arribada
Per altre cantó, la carn. El punt d’arribada : El qui és la Paraula es va fer
home.
La carn, és la feblesa :
feblesa al naixement : la dependència total ;
feblesa en el creixement : créixer a poc a poc;
tot està per aprendre :
* aprendre a caminar, per solcar la Palestina ;
* aprendre el nom de totes les coses, per explicar les paràboles ;
* aprendre a llegir les Escriptures per proclamar-les a la Sinagoga ;
* aprendre a escriure per poder-ho fer-ho un dia a terra.
Tot està per aprendre :
* aprendre la fatiga corporal, el sofriment físic :
per comprendre els que tenien gana després de tres dies de seguir-lo ;
per demanar de beure a la Samaritana ;
per adormir-se dins la barca ;
per tenir por a Getsemaní.
* aprendre el sofriment de l’esperit :
per respectar la llibertat dels deixebles qui l’abandonen ;
per plorar la mort de l’amic estimat ;
per tenir misericòrdia de la mare vídua que enterra el seu fill únic ;
sofrir també quan cal dir una paraula per al bé dels altres
encara que hagi de fer mal al qui la diu
i al qui l’escolta ;
* tot està per aprendre:
aprendre finalment la mateixa mort, la feblesa suprema :
mort enmig de turments que fan por ;
mort que li és donada per aquells mateixos que ha estimat del tot.
Vet aquí la carn.
I el qui és la Paraula és va fer carn, es va fer home.
3. Entre “el
qui és la Paraula” i “la carn/home” hi un pas, un trajecte: “es va fer”,
esdevingué.
Entre el Verb/Paraula que és etern
i la carn/home que és temporal,
el Verb/Paraula “és va fer”, el Verb/Paraula “esdevingué” carn.
Per esdevenir “carn/home”, per fer-se “carn/home”,
el Verb/Paraula va tenir necessitat de carn,
el Verb/Paraula va necessitat d’homes et de dones.
Totes les aventures du Poble de Déu en la Primera Aliança
li han proporcionat la carn històrica :
uns orígens humans, una ètnia humana, avantpassats humans,
un pensament i un llengua humanes : el pensament i la llengua jueves.
I, en arribar el moment,
per tal que el Verb/Paraula romangui Verb/Paraula
tot i esdevenir verdaderament un home de carn i ossos,
l’Esperit Saint es cuidà de fer-lo existir
en el si virginal de Maria: el Verb/Paraula etern en carn humana.
Josep també hi era
per donar-li existència històrica dins del seu poble,
per donar-li la seva carn històrica : descendent de David.
I el Verb/Paraula etern es va fer verdaderament carn, verdaderament home.
El Verb/Paraula, per fer-se carn, va tenir necessitat d’homes,
dels pobres homes i dones que som nosaltres.
« Son histoire n’est pas finie, car Jésus vient encore aujourd’hui
Pour y croire et l’aimer vraiment il faut être comme un enfant. » (Mannick –
Akepsimas)
retorn