T E M P S   D U R A N T   L ' A N Y :  Introducció a Lluc

 

 

 

Lc 1,1-4: Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.


                                                                      INTRODUCCIÓ A L'EVANGELI DE LLUC


1. L’obra de Lluc

És el més llarg dels quatre evangelis. I, a més a més, només es tracta de la meitat del gran escrit llucà, ja que l'evangeli estava unit originalment als Actes en una obra en dos volums que constitueix més d'una quarta part del Nou Testament. Un relat extraordinari on hi ha reunides la història de Jesús i la de l'Església primitiva.(Brown, « Que sait-on ? », p. 267).


2. L’autor

Una antiga tradició, de la qual el més antic testimoni és sant Ireneu, a finals del segle II, l'identifica amb el metge Lluc, citat per Pau a Col 4,14 (Us saluda Lluc, el metge estimat, i Demes), Flm 23-24 (
Et saluden Èpafres, company meu de presó en Jesucrist, Marc, Aristarc, Demes i Lluc, els meus col·laboradors) i a 2 Tm 4,11 (Lluc és l'únic que s'ha quedat amb mi. Pren Marc i porta'l amb tu, que m'és útil en el ministeri). Pel que fa a les relacions amb Pau és indispensable examinar les dades del Llibre dels Actes (TOB/NT, p. 186).


3. Els destinataris

Si el llibre es dedicat a Teòfil, sembla que s'adressa sobre tot, més enllà d'aquest personatge, a cristians de cultura grega. Això apareix per diversos indicis: la llengua, les explicacions:

             * sobre la geografia de Palestina.

      1,26
  El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Nazaret.

      2,4     També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era
                de la família i descendència de David.
      4,31
  Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava.
      8,26   Van desembarcar a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea.
      23,51 [Josep
] Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu.
      24,13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem.

             * i sobre els costums jueus.

       1,9 …segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'encens.
       2,23-24 …
Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins
       2,41-42 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum.
      22,1.7 S'acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua.  Va arribar el dia dels Àzims en què s'havia de sacrificar l'anyell pasqual.

            * el seu poc interès per les discussions sobre la Llei (no té cap equivalent a les dades de Mt 5,20-38: les sis antítesis; 15,1-20: controvèrsies sobre el pur i l'impur; 23,15-22: "Ai de vosaltres escribes i fariseus...")
;

            * el seu interès per als pagans (per exemple la missió dels 72 deixebles (10,1);

            * la seva insistència sobre la realitat corporal del Ressuscitat (24,39-43 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: ¿Teniu aquí res per a menjar? Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se'l va menjar davant d'ell)  cosa molt difícil d'acceptar per els de cultura hel·lènica (vegeu Ac 17,32: Pau a Atenes; 1 Co 15: sobre la resurrecció del Crist i dels morts. (TOB/NT, p. 186)


4. Visió de conjunt de l'obra de Lluc
 

A. GALILEA

Lc      4,14-9,50

 

B. SAMARIA  I JUDEA

Lc      9,51-19,40

 

C. JERUSALEM

Lc      19,41-24,49

 

D. ASCENSIÓ

Lc       24,50 - Ac 1,11

C’. JERUSALEM

Ac       1,12-8,1

B’. SAMARIA I JUDEA

Ac       8,1-11,18

A’. L'EXTREM  DE LA TERRA

Ac       11,19-28,31