|
|
|
|
DILLUNS TRENTA-QUATRENA SETMANA
Lc 21,1-4
Introducció
Una
mica com la viuda de l’evangeli va anar al Temple a pregar, també nosaltres
hem vingut a missa per celebrar el Misteri de la Salvació. Tant de bo que
poguéssim ser tan coherents com ella per donar a Déu tot el que d’ell hem
rebut: la vida sencera. No obstant, la realitat s’imposa: demanem perdó dels
nostre pecats.
Per a
l’homilia
◊ v. 2.- Dues monedes de les més petites (Leccionari); Dues
petites monedes de coure (BCI); λεπτά δύο (lepta duo); Mc
afegeix, que són un quadrant. Aquestes monedes (λεπτον) eren les més petites
de totes les que circulaven. La precisió un quadrant és destinada als
lectors romans. L’equivalència no és exacta, però expressa bé que es tracta
de molt poca cosa.
(Charles
L’Éplattanier). “La lectura clàssica fa d’aquesta viuda el tipus de la més
“boja” generositat que, de vegades, té la gent pobra: Jesús la posaria com
exemple per a fer vergonya als rics, suposant, al mateix temps, en aquesta
viuda una fe molt gran, exemple de l’estil de viure al dia proposat als
deixebles, donant prioritat a la recerca del Regne i comptant amb la
sol•licitud del Pare del cel per a proveir les necessitats vitals (cf. Lc
12,22-37: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu...).
[Un altre
autor, en aquest mateix sentit, compara la generositat de la viuda amb la
generositat de Déu. Déu no dóna “del que li sobra”, sinó que es dóna
enterament, tota la seva vida].
“L’oposició
rics/pobres va unida a l’afirmació paradoxal: Us ho dic amb tota veritat que
aquesta viuda pobra ha donat més que tots, on apareix el capgirament de
valors sovint presentat. Aquí és la comptabilitat normal la que és
capgirada: aquestes dues monedes petites valen més que els dons dels rics.
Tot això és ben conforme a la coherència global de l’evangeli.
No obstant,
es pot fer una altra lectura ben diferent, fundada en arguments sòlids.
Jesús acaba d’acusar els religiosos professionals d’explotar les viudes
(20,47: Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se
amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que
els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en
els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen
llargament). Els dos relats estan ben encadenats: Llavors, Jesús alçant
la vista veié la gent rica que tirava... El comentari que fa Jesús és una
constatació que no expressa explícitament cap admiració per la fe o la
generositat de la viuda, cap invitació a admirar el seu gest. El comentari
podria significar: ‹Heus ací un exemple flagrant de l’explotació de la que
jo us parlo: el sistema religiós del Temple condueix a aquesta aberrant
alienació de la gent pobra. Pensant que compleixen el seu deure envers el
Senyor només fan que enriquir la casta dels grans sacerdots i dels seus
semblants. ¿No resulta verdaderament escandalós veure una pobra despullar-se
fins a aquest punt, incapaç com és, en la seva innocència que pensa
glorificar Déu, de sospitar aquest mal joc.›
“Aquesta
viuda, la pobra, ha tirat més que tots ells (traducció literal del v. 3).
Per recolzar aquesta informació, cal recordar que la crida de Jesús ‹a
donar-ho tot› s’adreçava més amunt (18,18-23) a un ric i tractava de
millorar la situació dels pobres (v. 22: ven tot el que tens i
reparteix-ho entre els pobres... i no, al Temple), al mateix temps que
feia un senyal de ruptura amb una societat desigualitària dominada per Mamon.
L’almoina, en el sentit fort que ella té en Lc, és d’ordre social i no té el
Temple per destinatari, si tracta de constituir-se en tresor dalt el cel!
(12,22).
“La mirada
sobre la construcció temàtica de Lc ens fa pensar en aquesta segona lectura.
És la conclusió d’una secció que ha començat amb la condemna del que passava
en una caverna de bandits quan hauria hagut de ser un lloc de pregària per a
tothom.” (Lecture de l’évangile de Luc, 233-234).
Pas al ritus
La viuda és víctima econòmica dels grans sacerdots. Jesús és també víctima
expiatòria (malgrat ells; però per al bé nostre) dels grans sacerdots. El
Pare que veu el secret recompensarà cadascú segons el seu cor. Ho va fer per
Jesús... ho farà també amb nosaltres si vivim en comunió amb ell.
Per al Pare
Nostre
Déu no té necessitat de diners sinó de la nostra fe i del nostre amor.
Donem-los-hi, doncs, tot dient:
retorn
DIMARTS
TRENTA-QUATRENA SETMANA
Lc 21,5-11
Introducció
Últims dies de l’any litúrgic. Ens acostem al final simbòlic/sacramental de
la història, de l’arribada en glòria del Fill de l’home, del judici final.
Cada Eucaristia fa present aquest esdeveniment futur. Disposem-nos a
participar-hi.
Per a
l’homilia
Context. Des d’avui fins dissabte proclamarem la pregunta “d’alguns”
sobre “quan serà tot això” i la resposta de Jesús: 21,5-36, el que hom
anomena “el discurs escatològic”. Heus ací una possible organització del
conjunt:
5 – 7 : Pregunta d’alguns anònims sobre el “quan” evangeli de
dimarts
8 – 9 : Advertiment preliminar “
10 – 11 : Trastorns còsmics de la fi “
12 – 19 : Els cristians perseguits evangeli del dimecres
20 – 24 : El dia del càstig de Jerusalem evangeli del dijous
25 – 28 : L’esdeveniment final “
29 – 33 : Certesa de l’esperança cristiana evangeli de divendres
34 – 36 : Advertiment final evangeli de dissabte
Visió de
conjunt. L’anunci fet per Jesús de la destrucció del Temple (v. 6) és
l’ocasió del seu darrer discurs on anuncia les tribulacions de la fi dels
temps i el seu retorn en glòria, a l’estil dels apocalipsis de l’època. En
Mt i en Mc, aquest discurs és reservat als deixebles, a la Muntanya de les
Oliveres ; en Lc, ell s’adreça al poble, en el Temple. Lc distingeix molt
netament l’anunci de la fi del temps (vv. 10-11.25-27) i el dels
esdeveniments que la precediran (persecucions dels deixebles, vv. 12-19;
ruïna de Jerusalem, vv. 20-24); acaba amb exhortacions a l’esperança i a la
vigilància (vv. 28-36).
◊ v. 5.-
Alguns parlaven del Temple. El Temple, la reconstrucció del qual havia
estat començada per Herodes el Gran cap el 20-19 abans de la nostra era
(Flavi Josep, Ant. XV, 380), era ben nou en temps de Jesús.
◊ v. 5.-
Ofrenes (Leccionari); Ofrenes votives (BCI). Aquestes ofrenes
dels fidels poden ser elements de la construcció o de la decoració de
l’edifici.
◊ v. 6.-
Tot serà destruït. Alguns profetes ja havien anunciat abans la ruïna del
primer Temple, el de Salomó (Mi 3,12: Justament per culpa vostra Sió serà
un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un
recinte cobert de matolls ; Jr 7,14: Per això, amb el temple que
porta el meu nom, del qual us refieu, i amb aquest lloc que us vaig donar, a
vosaltres i als vostres pares, faré el mateix que vaig fer amb Siló),
per significar que el Senyor denunciava l’aliança que el seu poble havia
trencat amb ell; aquestes amenaces llavors van provocar un escàndol (vegeu
Jr cap. 26). Jesús anuncia la ruïna del Temple perquè Israel ha rebutjat en
ell l’enviat de Déu; suscita un escàndol semblant (Mt 26,61: [Dos falsos
testimonis] van declarar: Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de Déu
i reconstruir-lo en tres dies” ; Mt 27,40: [Els passants l’insultaven]
dient: Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres
dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! ).
◊ v. 7.-
Llavors li preguntaren. Lc no precisa que la pregunta és feta pels
deixebles (com en Mc i en Mt). El discurs, doncs, s’adreça a la gent en el
Temple; d’aquesta manera és el darrer discurs públic de Jesús, el seu Adéu a
Jerusalem, de la qual anuncia la destrucció.
◊ v. 7.-
Quan serà... quin senyal...? En Lc la pregunta es refereix a la data i
al senyal de la destrucció del Temple al mateix temps que sobre el senyal de
la vinguda de Jesús i la fi del món. La resposta de Jesús, en Lc, com, per
altra banda, en Mt i Mc, serà sobre els senyals de la fi i sobre la vinguda
del Fill de l’home. Però Lc distingeix clarament la destrucció de Jerusalem,
de la qual ja ha parlat en 19,27, quan la paràbola de les mines, i en 19,44,
quan va plorar sobre Jerusalem (19,43-44: Vindran dies que els teus
enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i
t'atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i
no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment
en què Déu et visitava).
◊ v. 8.-
No us deixeu enganyar. Aquest verb que també es pot traduir per seduir o
per conduir a l’error, pertany a la terminologia apocalíptica jueva. Fa al•lusió
a les seduccions : messiàniques; diabòliques; doctrinals.
◊ v. 8.-
Molts s’apropiaran del meu nom (Leccionari); Molts els valdran del
meu nom (BCI); Vindran en nom meu (Grec). Es tracta de falsos
messies que s’atribuiran el paper i l’autoritat de Jesús.
◊ v. 8.-
Ja arriba el moment. Per Lc es tracta de mestres de l’error que anuncien
la imminència del fi (Cf. 17,23: Us diran: "És aquí" o "És allà". No
correu pas a buscar-lo ; 19,11: Mentre escoltaven tot això, Jesús
continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es
pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament).
◊ v. 9.-
Guerres i revoltes. Lc dirà al final del verset que aquest esdeveniments
no pertanyen a la fi del temps, sinó a la història. Pot haver pensat en els
disturbis militars i polítics que acompanya-ren la mort de Neró el 68.
◊ v. 10.-
Després els deia. Aquesta introducció i la del v. 12, distingeixen
netament els senyals de la fi (vv. 10-11.25-27) i la història anterior (vv.
12-19.20-24). Vegeu el quadre de més amunt.
◊ v. 10.-
Nació contra nació, regne contra regne. Tema apocalíptic (Is 19,2: El
Senyor diu: Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè
combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb
dinasties ; 2 Cr 15,6: Nacions i ciutats es destruïen les unes a les
altres, perquè Déu les pertorbava amb tota mena de desgràcies).
◊ v. 11.-
I apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. En els diferents
testimonis, les paraules [venint] del cel van lligades ja sigui als grans
senyals, sens dubte sota la influència de Mc 8,11 (Vingueren els fariseus
i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un
senyal del cel), ja sigui als fets espantosos. Aquesta darrera
construcció sembla preferible.
Pas al ritus
Jesús prevenia els seus oients que no es deixessin esgarriar: que fossin
crítics amb qui els parlessin d’ell mateix; que sabessin discernir. En la
celebració, Jesús se’n va a la mort, torna glorificat; i se’ns dirà “Mireu
l’Anyell de Déu”. ¿Hi podem creure? Sí: és l’Esposa qui parla. Ella ens
convida a l’àpat de noces.
Per al Pare
Nostre
La demanda que no caiguem en la temptació, és per restar fidels justament en
el darrer moment; fins el final. Preguem amb humilitat; reconeguem la nostra
feblesa, reconeguem que necessitem l’ajut de Déu mateix.
retorn
DIMECRES
TRENTA-QUATRENA SETMANA
Lc 21,12-19
Introducció
¿És raonable ser deixeble de Jesús? El que ell ens promet per al present de
la nostra existència, és més aviat obscur. És la creu, que acceptem, perquè
estem convençuts que fer-nos deixebles seus justifica aquesta bogeria. En
tot cas, no ens promet res que ell no hagi sofert per endavant. Demanem-li
perdó.
Per a
l’homilia
Context. Després d’haver parlat dels trastorns còsmics de “la fi”
Jesús fa marxa enrere: “Però abans de tot això”, que malauradament no ha
estat conservat en la lectura litúrgica.
◊ v. 12.-
Abans de tot això. Lc torna enrere i presenta la vida de l’Església en
la història; la caracteritza per la persecució, de la qual ell n’ha vist els
començaments. Tal com el Crist ha hagut de sofrir per entrar en la glòria
(24,26: l’episodi d’Emaús), l’Església ha de veure en la persecució el
senyal de l’apropament del Regnat de Déu.
◊ v. 12.-
Us conduiran a les sinagogues. Nota a Mt 10,17 c): Lit. Sanedrins. Únic
text del N. T. on la paraula sanedrí apareix en plural; al·lusió als petits
sanedrins locals formats per vint-i-tres notables de la sinagoga;
funcionaven com una cort de justícia per als casos que no corresponien al
gran Sanedrí de Jerusalem (de 71 membres). Aquestes escenes de violència
(els assots amb vares) es feien a les sinagogues, que tenien un local per a
això. Després de la caiguda de Jerusalem l’any 70, aquests sanedrins locals
van agafar una gran importància; Mt es refereix probablement als d’aquesta
darrera època.
◊ v. 12.-
Dels reis i dels governadors. Lc pot pensar en l’escena que explica en
Ac 25,13 – 26,32 (Pau davant el governador Festus i el rei Agripa i Berenice).
◊ v. 13.-
Serà una ocasió de donar testimoni. També es podria traduir: això us
portarà a testimoniar. Això darrer (el testimoni) és per a Lc la funció
essencial dels Dotze (24,48: Vosaltres en sou testimonis ; Ac 1,8:
Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força
que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a
l'extrem de la terra ; Ac 1,22; 2,32; 3,15; 4,33, 5,32), d’Esteve (Ac
22,20: ...i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també
hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven
), de Pau (Ac 22,15: [Ananies a Pau] Perquè davant de tots els homes tu
has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit ;
26,16; cf. 18,5; 20,21; 22,18; 23,11; 26,22; 28,23). Aquest testimoni
consisteix en proclamar la resurrecció de Jesús i la seva senyoria. La
paraula grega traduïda aquí per testimoniatge prendrà en les generacions
següents el sentit de martiri.
◊ v. 14.-
Feu el propòsit (Leccionari); Estigueu decidits (BCI); Fiqueu
en els vostres cors (Grec). En la Bíblia, el cor és la seu de tota la
vida íntima de l’home: el seu pensament, la memòria, els seus sentiments,
les seves decisions.
◊ v. 15.-
Us donaré una eloqüència (Leccionari i BCI); Us donaré una boca
(Grec).
◊ v. 15.-
Una saviesa. Aquí, es tracta de la mateixa assistència de Jesús que és
promesa als seus testimonis. Però en el paral·lel de Lc 12,11-12 (Quan us
condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us
preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l'Esperit Sant us ensenyarà
en aquell moment el que haureu de dir), com en Mt 10,19-20 i Mc
13,11-12, és la intervenció de l’Esperit que els és promesa.
◊ v. 16.-
En mataran alguns de vosaltres. A diferència de Mt 10,21 (Un germà
portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es
rebel·laran contra els pares i els mataran) i Mc 13,12 (Un germà
portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel•laran
contra els pares i els mataran), Lc precisa que no tots seran morts (cf.
11,49: Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: Els enviaré profetes i
apòstols, i ells en mataran i perseguiran). Sens dubte ell vol suggerir
que la persecució no podrà fer callar la veu dels testimonis de Jesús.
◊ v. 19.- Es
podria traduir també amb diversos testimonis: Guanyeu-vos la vida per la
vostra perseverança. Sobre aquesta, cf. 8,15, nota g): La llavor que cau
en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la
retenen i amb perseverança arriben a donar fruit. Nota: Aquesta paraula
(perseverança) designa la resistència davant els perills que amenacen la
paraula. És pròpia de Lc aquí (8,15) i en 21,19 (l’evangeli d’avui). És un
terme familiar de Pau (per exemple, 1 Te 1,3: recordem davant de Déu, el
nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra
esperança constant en nostre Senyor Jesucrist).
La relació
narrador/lector és probablement predominant en un text com aquest: el “us”
de totes les exhortacions s’adreça als lectors cristians. L’autor del Llibre
dels Actes sap ben bé que la persecució dels fidels no va tardar a
manifestar-se, començant per les autoritats jueves: us conduiran a les
sinagogues. Amb tota certesa es tracta d’una exhortació a la “resistència”,
sempre actual per als lectors, que el catequeta vol fer escoltar quan ell
explica les prediccions del Senyor, fetes a través del llenguatge
contemporani i codificat dels “apocalipsis”. Jesús, com també l’autor
d’aquest llibre, no vol tant descriure l’esdevenidor com mantenir ferma la
decisió perseverant dels fidels.
Pas al ritus
Jesús promet l’assistència divina a l’hora de testimoniar, amb la imatge del
cabells comptats. Res no s’escapa del control del Senyor. Els cabells de
Jesús també han estat comptats... La veritat d’aquesta afirmació va
aparèixer “el tercer dia”; igual que per a nosaltres. Ara celebrem aquesta
veritat: participem-hi profundament per creure-hi cada vegada més.
Per al Pare
Nostre
Perseverem en la pregària per perseverar en la resistència, en el
testimoniatge. Les dues darreres demandes de la pregària de Jesús es
refereixen a aquest aspecte de la nostra vida cristiana. Diguem, doncs, amb
senzillesa...
retorn
DIJOUS
TRENTA-QUATRENA SETMANA
Lc 21,20-28
Introducció
La LITÚRGIA (en majúscules) fa present la totalitat del Misteri del Crist.
Participar-hi és joia, és deslliurança. És impossible de fer-ho sense tenir
“el cap alçat”: expressió de la joia i de la llibertat que ens habita. Tot i
que, per començar, potser ens cal abaixar-lo per demanar perdó de les
nostres faltes.
Per a
l’homilia
El text evangèlic d’avui està composat de dues perícopes: la que anuncia el
judici de Jerusalem i la que anuncia la vinguda del Fill de l’home.
◊ v. 20.-
Les legions que envolten Jerusalem (Leccionari i BCI). Jerusalem
encerclada (Grec). En el passatge paral·lel, Mt i Mc porten la gran
tribulació escatològica a l’estil dels apocalipsis; Lc anuncia aquí la ruïna
de Jerusalem; hi veu un anunci del judici final (cf. 19,42, dijous passat:
[Jesús] i digué: Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis
reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços
de veure-ho!). És la sentència del rei que va ser rebutjat. Lc col·loca
aquí el primer dels tres anuncis de la ruïna de la ciutat [19,43-44;
21,20-24; 23,28-31]. Lc dóna gran importància a aquest judici històric que
prefigura el judici escatològic.
◊ v. 20.-
L’hora que la ciutat quedarà devastada. Lc conserva aquesta paraula de
l’oracle de Dn 9,27 (Durant una setmana d'anys concertarà amb molts una
aliança ferma, i durant mitja setmana d'anys abolirà sacrificis i oblacions.
Sobre l'angle de l'altar hi haurà l'abominació devastadora, fins que la
ruïna decretada es compleixi en aquell devastador) utilitzada aquí també
per Mt 24,15 i per Mc 13,14; però ell l’aplica a l’esdeveniment històric de
la destrucció de Jerusalem.
◊ v. 21.-
Que fugin a les muntanyes. [Nota a 17,31 –dissabte de la 32a setmana–:
el qui sigui al camp, que no torni enrere. Aquestes invitacions a
fugir són un tema clàssic dels quadres de Judici (Jr 4,6: Alceu
l'estendard cap a Sió, refugieu-vos-hi, no us detureu! Perquè jo, el Senyor,
des del nord, faig venir un desastre, una gran ruïna ; Jr 6,1:
Benjaminites, aneu a refugiar-vos lluny de Jerusalem! Toqueu el corn
d'alarma a Tecoa, alceu un estendard a Betaquèrem: des del nord un desastre
és a l'aguait, ve una gran ruïna ; etc.). Aquestes invitacions a fugir
no signifiquen que hom pugui escapar-se d’aquest Judici; subratllen el seu
caràcter formidable.] Aquí es tracta, però, d’un judici històric.
◊ v. 22.-
...i es complirà tot el que diuen les Escriptures (Leccionari i BCI);
...es compleixi tot el que està escrit. Lc pensa en les amenaces dels
profetes contra la Jerusalem infidel (Jr; Ez).
◊ v. 24.-
Moriran a cops d’espasa (Leccionari);
Moriran víctimes de l’espasa (BCI);
Cauran per la boca de l’espasa (devorats per...; semitisme)
(Grec).
◊ v. 24.-
Enduts captius per totes les nacions. En aquest verset i el següent, la
TOB/NT tradueix έθνη (ezné) per nacions o per pagans, segons que
designi simplement els pobles del món o que els oposi al poble de Déu.
◊ v. 24.-
El temps que Déu els ha concedit (Leccionari i BCI). Fins que es
compleixin els temps dels pagans (Grec). Aquest temps sembla ser el de
l’evangelització dels pagans (cf. Lc 24,27: ...cal predicar en nom d'ell
a tots els pobles (έθνη) la conversió i el perdó dels pecats, començant per
Jerusalem ); al final d’aquest temps, Israel podrà tornar al Crist que
havia refusat. Aquesta és l’esperança de Pau a Rm 11,25-27: Germans, no
vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu
per més savis que els altres: l'enduriment d'una part d'Israel es mantindrà
fins que haurà entrat el conjunt dels pobles pagans, i així tot Israel serà
salvat, tal com diu l'Escriptura: “L'alliberador vindrà de Sió, allunyarà de
Jacob les seves infidelitats, i aquesta serà la meva aliança amb ells, quan
perdonaré els seus pecats”) i Lc sembla compartir en 13,35 (Doncs bé,
la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el
temps que direu : “Beneït el qui ve en nom del Senyor!”. Nota k] : A
l’anunciar que els oients saludaran Jesús amb l’aclamació messiànica del Sl
117,26, Lc sembla admetre la conversió d’Israel a la fi dels temps).
◊ v. 25.-
Hi haurà prodigis (Leccionari); Hi haurà senyals prodigiosos
(BCI); Hi haurà senyals (Grec). Cf. vv. 10-11 i les notes
corresponents, el dimarts d’aquesta setmana. Mt i Mc distingeixen menys
clarament aquest període final, dels desastres que el precedeixen.
◊ v. 26.-
Perquè l’estelada del cel trontollarà (Leccionari); Els estols
celestials trontollaran (BCI); Els poders dels cels seran sacsejats
(Grec). Nota a Mt 24,29 l) : Els poders dels cels designen els astres i les
forces celestes. En el judaisme del temps de Jesús aquestes expressions
formaven part de les col•leccions tradicionals dels textos que servien per
pressentir el caràcter còsmic i decisiu de l’última intervenció de Déu en la
història.
◊ v. 27.-
Llavors veuran venir el Fill de l’home... Diferentment de Mt 24,31 i de
Mc 13,27, Lc no avisa aquí la reunió dels elegits, encara que ho considera
en 13,28-29 (Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu
Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a
vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord
i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu) i en 14,15-24
(paràbola dels convidats que refusen) i en 22,30 (promesa als Dotze de
jutjar les tribus). Tot el seu interès es centra sobre la vinguda triomfal
del Crist.
◊ v. 28.-
Aviat sereu alliberats. Aquesta paraula és característica de Pau (1 Co
1,30: És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu
ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i
la nostra alliberació; Rm 3,24: Ara, però, ell els [tots els homes]
fa justos purament per gràcia, en virtut de l’alliberació realitzada per
Jesucrist), etc. Només apareix aquí en els evangelis; Lc fa servir
paraules equivalents en: 1,68: Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel: ha
visitat el seu poble i l'ha redimit; 2,38: Ella [Anna], doncs, es va
presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de
l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada; 24,21:
Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però
ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.
Pas al ritus
“Per això fent el memorial...” (i no simplement “recordant-nos”) fem present
la vida, la mort, la glorificació i el retorn del Crist. De la mateixa
manera que el Crist va passar per la creu per entrar en la seva glòria,
també nosaltres. La participació eucarística ens uneix al Misteri. Que el
Senyor ens mantingui fidels.
Per al Pare
Nostre
Demanar “Vingui a nosaltres el vostre Regne”, és demanar el compliment
d’aquest retorn “amb gran poder i majestat” de Jesús. Preguem intensament,
com ell mateix ens ho ha ensenyat.
retorn
DIVENDRES
TRENTA-QUATRENA SETMANA
Lc 21,29-33
Introducció
La proximitat de la fi de l’Any Litúrgic hauria de servir-nos per reforçar
la nostra perseverança. Ell vindrà ara i nosaltres perseverarem en l’espera
activa. Participem al Misteri per compartir la resis- tència de Crist.
Demanem perdó de les nostres febleses.
Per a
l’homilia
◊ v. 29.- I
els altres arbres... Lc eixampla l’exemple de Jesús al servei dels no
palestins que no coneixien les figures.
◊ v. 31.-
Sapigueu que el Regne de Déu és a prop. Lc aplica al Regne de Déu el que Mt
13,33 i Mc 13,29 diuen de l’esdeveniment escatològic (Mt 24,33:
Igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell [el Fill de l’home] és a
prop, que ja és a les portes; Mc 13,29: Igualment, quan veureu que
succeeix tot això, sapigueu que ell [el Fill de l’home] és a prop, que ja és
a les portes).
◊ v. 32.-
No passarà aquesta generació... Nota a Mc 13,30 h): Aquesta paraula no
s’aplica necessàriament a un esdeveniment històric precís com la destrucció
del Temple. Vàries generacions jueves van viure aquesta època esperant la
propera fi del món. Parlant d’aquesta manera de l’espera, Jesús s’expressava
en les categories de pensament de l’univers profètic i apocalíptic per al
qual les diferents etapes del desenvolupament històric no es distingien pas.
Aquí, una vegada més, la tradició ha conservat una paraula que no obstant
duia problemes; l’ha fins i tot subratllada en la declaració del v. Mc 13,31
(El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran) i
per l’aproximació a una altra paraula que sembla contradictòria (v. Mc
13,32: D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del
cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare).
◊ v. 33.-
El cel i la terra passaran... Lc aquí no té el paral·lel de Mt 24 i Mc
13,32 (vegeu la nota precedent) sobre el dia i l’hora ignorats pel Fill.
Podria haver-ho transferit a Ac 1,7 (Ell els contestà: No és cosa vostra
de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat),
on no es pot tractar de la ignorància per part del Ressuscitat.
Els qui han
escoltat Jesús són els testimonis d’una immensa certesa: l’alliberació
definitiva dels homes s’ha posat en marxa; la sacsejada dels “poders del
cel” – és a dir tots els falsos déus, còmplices d’alienació – prepara
l’arribada del verdader poderós, el Fill de l’home, l’alliberador dels
homes.
Aquest
llenguatge directe i senzill és seguit per la petita paràbola de la figuera
que rebrota. Després de les visions còsmiques catastròfiques preses de
l’estil apocalíptic, hom respira trobant el to familiar del narrador
popular, observador de la natura.
Pas al ritus
Nosaltres no tenim cap figuera per mirar. Tenim quelcom millor: la
celebració eucarística és la garantia i l’anunci més segur que el Senyor
vindrà perquè ve cada dia prop nostre.
Per al Pare
Nostre
Més que mai la nostra fe ha estat instruïda sobre el sentit de la demanda
“Vingui a nosaltres el vostre Regne”. Diguem doncs...
retorn
DISSABTE
TRENTA-QUATRENA SETMANA
Lc 21,34-36
Introducció
Cap d’any. Balanç anyal. Nova etapa. Que el Senyor ens mantingui dempeus per
sempre davant seu. Que ens alliberi del que ens podria encorbar: els pecats.
Confiem-nos a la seva misericòrdia.
Per a
l’homilia
◊ v. 34.- I us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta
(Leccionari); Perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre
aquell dia (BCI, Grec). Aquí, no es tracta de signes, diferentment dels vv.
11 (hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets
espantosos i grans senyals al cel) i 25 (Després hi haurà senyals
prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions
viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades
embravides). Es pot comparar amb 1 Te 5,3 (Quan la gent es pensi que
tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la
devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar).
◊ v. 35.-
Com un llaç : la frase apareix en versets diferents.
◊ v. 36.-
Estigueu alerta pregant en tota ocasió (Leccionari); Vetlleu, doncs,
i pregueu en tot moment (BCI i Grec). Cf. el punt de vista anàleg, en un
context escatològic semblant, a Lc 18,1, nota z): Jesús els va proposar
una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir. Lc,
formula aquí el sentit que dóna a la paràbola, amb expressions
característiques de Pau: sempre pregar (2 Te 1,11: Per tot això, sempre
preguem per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació que
heu rebut; que amb el seu poder dugui a terme la vostra decisió d'obrar el
bé i faci activa la vostra fe ; Fl 1,4: Sempre que prego, demano ple
de goig per tots vosaltres; Rm 1,10: en les meves pregàries: sempre
li demano que em concedeixi finalment l'oportunitat de venir a veure-us;
1 Te 5,16-18: Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies
en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist), no us
desanimeu (2 Te 3,13: I vosaltres, germans, no us canseu de fer el bé
; 2 Co 4,1.16: Per això, sabent que la misericòrdia de Déu ens ha confiat
aquest servei, no ens acovardim. – Per això no ens acovardim: encara que
físicament ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més).
A continuació
del discurs precedent (Lc 17,22-37, sobre el dia del Fill de l’home), i amb
l’aplicació dels vv. 6-8 (sobre el que diu el jutge sense justícia en
comparació amb el que farà Déu als qui li preguen), Lc centra aquesta
pregària sobre l’esdeveniment escatològic. Vegeu el nostre verset 36:
Estigueu atents i vetlleu en tota ocasió i demanant de poder sortir-vos-en,
de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de
l’home.
◊ v. 36.-
Pugueu sortir-vos-en (Leccionari); Us pugueu escapar (BCI);
Aconseguiu escapar (Grec). Hi ha testimonis importants que llegeixen per
tal de tenir la força; però aquesta paraula correspon menys a l’ús de Lc
(20,35: però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i
en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit ; Ac 5,41:
Ells se'n van anar del Sanedrí, contents d'haver estat trobats dignes de ser
ultratjats per causa del nom de Jesús).
◊ v. 36.- I us
pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home. Es tracta de sostenir
l’espantosa prova del seu judici.
Aquesta
exhortació final, pròpia de Lluc, ens condueix al terreny de la vida de cada
dia i dels seus perills: la persecució no és l’únic perill que cal estar
disposat a afrontar! De la mateixa manera que en la paràbola del sembrador,
Lc pretén recordar aquí riscs més comuns que la persecució oberta
presentant-se en el camí dels fidels.
Pas al ritus
Sereu dignes d’escapar a tot el que ha d’arribar. El deixeble no està per
damunt del Mestre. Que ens passi el que li va passar a ell, per ser fidels
com ell, per compartir l’eternitat com ell. La comunió litúrgica ens ha de
conduir per sempre a la comunió benaurada.
Per al Pare
Nostre
Que el Senyor, quan vingui, ens pugui trobar vetllant i pregant amb la
mateixa pregària que ell en ha ensenyat; tot dient...
retorn