INTRODUCCIÓ A LES NOTES PER A LES SETMANES DURANT L’ANY

            Aquesta introducció tracta de justificar la part central de les notes –“Per a l’homilia”– per a aquestes setmanes.

            Les dades reunides es refereixen principalment, per no dir exclusivament, als evangelis. Ara bé, al llarg de les 34 setmanes del temps Durant l’Any, els evangelis són el mateixos cada any; mentre que les primeres lectures amb el salm que les acompanya, té una doble sèrie: una per als anys “parells” (aquells la Pasqua dels quals cau en any parell: 2010, 2012, etc.) i una altra per als anys “senars” (aquells la Pasqua dels quals cau en any senar (2011, 2013, etc.).

            Mentre que per a les notes per als evangelis serien sempre les mateixes – ja que no hi ha diferència entre una any “parell” i un any “senar” – en canvi, pel que fa a la resposta del salm, s’havia de tenir en compte el salm que es proclamava, i per tant la resposta cantada que li corresponia, la qual no era la mateixa d’un any a l’altre. En el moment de redactar aquestes notes , m’he limitat a considerar les primeres lectures dels anys “senars”; sense tenir encara previst què hauria de fer si redactés una altra sèrie per als anys “parells”. Vet ací perquè als títols hi és dit “Any senar”.

            La sèrie de les lectures evangèliques (sempre en lectura semi contínua) és organitzada de la manera següent: les perícopes de l’evangeli de Marc omplen les setmanes de la Primera a la Novena, inclusivament. Les de l’evangeli de Mateu ens acompanyen durant les setmanes que va de la Desena a la Vint-i-unena. Finalment les perícopes de l’evangeli de Lc es proclamen les setmanes que van de la Vint-i-cinquena a Trenta-quatrena.

            Les notes corresponents a l’evangeli de Marc, les he preses de les notes de la TOB Nou Testament, Edició integral (1972). De vegades complementades per comentaris trets del llibre « Comment Lire un Évangile. Saint Marc », de Michel QUESNEL, Éditions du Seuil, Paris, 1984.

            Per les notes corresponents als textos de Mateu, m’he servit principalment del comentari de Pierre BONNARD, “L’évangile selon saint Matthieu”, Labor et Fides, Genève, 1970.

            Per a les notes sobre els passatges de Lluc, m’ha servit, d’una manera semblant a la feta servir per Marc, primer de les notes de la TOB Nou Testament, complementades per passatges trets del comentari de Charles L’EPLATTANIER, “Lecture de l’évangile de Luc”, Desclée, Paris, 1982. En alguna ocasió també m’he servit del llibre de Augustin GEORGE, S. M., “Études sur l’œuvre de Luc”, Gabalda, Paris, 1978.

            Pel que fa als criteris que han guiat la redacció de la “Introducció”, del “Pas al ritus”, i “Per al Pare Nostre”, mireu, si us plau, la Introducció General.

                                                                          ALGUNES DADES SOBRE L'EVANGELI DE MARC

L’autor
            De dels voltants del 150, Papies, bisbe de Hieràpolis, testifica l'atribució del segon evangeli a Marc. El text hauria estat redactat a Roma, segons sant Ireneu (II segle) després de la mort de Pere. Segons Climent d'Alexandria (II-III segle) mentre Pere vivia encara.           

            Pel que fa a Marc, se l'identifica a Joan-Marc, originari de Jerusalem (Ac 12,12), company de pau i de Bernabé (Ac 12,25; 13,5.13 ; 15,37-39 ; Col 4,10); després, de Pere a "Babilònia", és a dir, probablement, a Roma segons 1P 5,13.

            L'origen romà del llibre, després de la persecució de Neró el 64, és admesa en general; destinat a cristians d'origen no-jueu, vivint fora de Palestina, atès l'interès per explicar els costums jueus (7,3-4 ; 14,12 ; 15,42); per traduir les paraules aramees (5,41 ; 7,11 ; 7,34 ; 9,43 ; 15,22); per subratllar la importància de l'evangeli per al pagans (7,27 ; 10,12 ; 11,17 ; 13,10).             

            La insistència sobre la necessitat de seguir Jesús portant la pròpia creu, podia ser d'especial actualitat per a la comunitat perseguida per Neró. Atès que la ruïna del Temple només és anunciada, sense cap al·lusió clara a la manera com els esdeveniments van succeir l'any 70 (a diferència de Mt 22,7 i e Lc 21,20), res no s'oposa a datar la composició del segons evangeli entre l'any 65 (començada ja la persecució de Neró) i el 70 (data de la destrucció del Temple). (Extret de TOB/NT, p. 128).

El text
            Aquest escrit constitueix un gènere literari que no té gaire equivalent en la literatura. I embla que ha estat Marc el qui l'ha inaugurat. Abans d'arribar a ser un llibre, hi va haver reculls de "logia" (paraules), és a dir paraules de Jesús. Molt aviat van circular, sens dubte, relats explicant esdeveniments particulars de la vida de Jesús.  En el món grec d'aleshores, s'apreciaven aquestes col·leccions d'històries meravelloses que van succeir "als homes divins". Molt aviat, es deuria fixar ja el relat de la passió de Jesús. 
       
         La originalitat de Mc és que no solament reté un o altre d'aquests elements, sinó que els ordena i en mostra la coherència, presentant-lo en una quadre geogràfic senzill. "Segons la convicció de Marc, la importància de Jesús no li  ve solament de la seva doctrina, ni solament dels seus actes, ni solament de la seva Passió, sinó del conjunt que representen el seu ensenyament, la seva actuació, la seva mort i la seva resurrecció." (Blinzler). Marc no fa d'historiador - tot i que es recolza sobre fets històrics - amb ganes de situar primer que res el més exactament possible el que va passar o el que va ser dit. El fa de teòleg que té cura pastoral: escriu un llibre per respondre a les necessitats dels cristians del seu temps. No són, per exemple, els miracles en si mateixos els que li interessen, sinó descobrir de quina manera l'acció del Crit fent miracles continua tocant els cristians d'avui dia.
(Fitxes "Service Biblique Évangile et Vie, NT/XII,12)