T E M P S   D U R A N T   L ' A N Y :  Introducció a Mateu

 

 

 

Mt 9,9 : Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
"Segueix-me."
Ell s'aixecà i el va seguir

                                                            INTRODUCCIÓ A L'EVANGELI DE MATEU

1. L’autor

            La més antiga tradició eclesiàstica - que arrenca en un text de Papies, bisbe de Hieràpolis (Àsia Menor), s II - atribueix a Mateu, un dels Dotze, la redacció del "primer evangeli". "Primer" en el senti que és el primer que apareix en les edicions dels evangelis; però no és "el primer" en l'ordre cronològic de la redacció dels evangelis. Sembla que també es deia Leví.
            Heus ací un quadre de les llistes dels Dotze:

Mateu 10,2-4

Marc 3,16-19

Lluc 6,14-16

Actes 1,13

2 Primer, Simó anomenat Pere,

16 Simó, a qui donà el nom de Pere;

14 Simó, a qui anomenà també Pere

13 Pere,

i Andreu, el seu germà;

 

Andreu - el seu germà -

 

 

 

 

Joan,

Jaume,

17 Jaume,

Jaume,

Jaume,

 

 

 

Andreu,

fill de Zebedeu,

fill de Zebedeu,

 

 

i Joan, el seu germà;

i Joan el germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir "fills del tro";

Joan,

 

 

18 Andreu,

 

 

3 Felip

Felip,

Felip,

Felip,

 

 

 

Tomàs,

i Bartomeu;

Bartomeu:

Bartomeu,

Bartomeu,

Tomàs

 

 

 

i Matthieu el publicà;

Mateu,

15 Mateu,

Mateu,

 

Tomàs,

et Tomàs,

 

Jaume, fill d’Alfeu,

Jaume, fill d’Alfeu,

Jaume, fill d’Alfeu,

Jaume, fill d’Alfeu,

i Tadeu ;

Tadeu,

 

 

4 Simon el Zelós

Simó el Zelós,

Simon, anomenat Zelós,

Simó lle Zelós,

 

 

16 Judes fill de Jaume,

i Judes, fill de Jaume.

i Judes l'Iscariot, que el va trahir.

 

19 i Judas Iscariot, el qui el va trahir.

i Judes Iscariot, que va ser el traîdor.

 

            I, petr altra part, els textos paral·les de la vocació de Mateu: :

Mateu 9,9

Marc 2,13-14

Luc 5,27-28

 




9
Jésus, mentre se n'anava,
tot passant
veié un home
assegut a la taula de recaptació d'impostos,
que es deia Mateu,

i li digué: Segueix-me.

Ell s'aixecà i el va seguir.

13 Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava.



14
Tot passant,
veié


Lévi, [fils] d’Alphée
,
assegut a la taula de recaptació d'impostos
i li digué: Segeuix-me.        
Ell 'aixecà i el va seguir.
 

27 Després d'això, Jesús va sortir

 

i

 veié

un publicà
que es deia Leví
assegut a la taula de recaptació d'impostos
i li digué: Segueix-me.
28 Ell ho deixà tot
i es posà a seguir-lo.

          L'evangeli de Mateu sempre ha estat posat al començament del Nou Testament, atès el seu sentit eclesial. Però també perquè antigament es pensava que havia estat el qui havia originat els altres evangelis; y hauria estat Marc el qui l'hauria "abreujat". Ara aquest ja no és el pensament de la gran majoria dels exegetes d'avui dia. Les components de l'evangeli del nostre evangeli de Mateu serien: 1) Marc; 2) La font Q (recull de paraules de Jesús); 3) finalment, un cert nombre de material propi de Mateu.

2. Destinataris

            Ordinàriament, es pensa que va ser escrit a Síria, potser a Antioquia (Sant Ignasi, bisbe d'Antioquia al principi del segle II hi fa referència), o a Fenícia, ja que en aquells indrets hi vivia un gran nombre de jueus, dels quals molts haurien abraçat el cristianisme. Mateu es refereix constantment a les Escriptures, més de 130 vegades, de les qual 43 són explícites. El seu vocabulari es típicament palestí (lligar i deslligar; el jeu a carregar; el regne dels cels...), expressions que Mt no considera que calgui explicar perquè les considera enteses pels seus lectors. Tampoc no sembla ser la traducció al grec d'un hipotètic original arameu, sinó el testimoni d'una redacció grega. S'hi pot entreveure una polèmica entre el judaisme sinagogal ortodox del Fariseus a conseqüència de la seva assemblea de Jàmnia. Atesos tos aquests indicis se suposa escrit entre els anys 80 i 90.


3.
Una possible organització de Mt : La hipòtesi dels «cinc llibrets»

            Tenint en compte que l'expressió "Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina", que amb lleugeres variants es repeteix cinc vegades (7,28 ; 11,1 ; 13,53 ; 19,1 ; 26,1), es distribueix tot l'obra en set parts.
 

I

1,1 – 2,23

Introducció : Origen i infància de Jesús, el Messies.

 

1. Identitat de Jesús : qui i com?
2. Naixement i destí: on?                                 

1,1-25

2,1-23

II

3,1 – 7,29

Primer llibret : Proclamació del Regne

                     

1. Relat :  Ministeri  de Joan  Baptista ;  Baptisme  de  Jesús ;  Temptacions ; Principi del ministeri a Galilea.
2. Discurs
 : Sermó de la muntanya

3,1 – 4,25

5,1 – 7,29

III

8,1 – 11,1

Segon llibret : Ministeri i missió a Galilea

 

1. Relat : Nou miracles ; Tempesta calmada ; Exorcisme.
2. Discurs : Discurs missioner

8,1 – 9,38

10,1-42

IV

11,2 – 13,52

Tercer llibret : Contestació i oposició a Jesús

 

1. Quadre narratiu : Jesús i Joan Baptista ; Censures contra els incrèduls ; Controvèrsies sobre el sàbbat ; La família de Jesús.
2. Discurs : Discurs en paràboles

11,1 – 12,50

 

13,1-52

V

13,53 – 19,1

Quart llibret : Cristologia i eclesiologia

 

1. Relat amb diàlegs : Refús a Natzaret ; Multiplicació des pans ; Controvèrsies ; Confessió de Pere ; 1er Anunci de la Passió ; Transfiguració ; 2on Anunci de la Passió.
2. Discurs : Discurs eclesiàstic

 

13,53 – 17,27

18,1-35

VI

19,2 – 26,1a

Cinquè llibret : Anada i ministeri a Jerusalem

 

1. Relat amb diàlegs : Paràboles de judici ; 3er Anunci de la Passió ; Entrada a Jerusalem ; Venedors expulsats; Conflicte amb les autoritats.
2. Discurs : Discurs escatològic

 

19,2 – 23,39

24,1 – 26,1a

VII

26,1b – 28,20

Punt culminant: Passió, mort i resurrecció

 

1. Complot contra Jesús. Darrer sopar.
2. Detenció ; Procés jueu i romà ; crucifixió ; mort.
3. Enterrament ;  Esdeveniments  de bon matí del primer dia de la setmana ;  Aparicions del Ressuscitat.

26,1b-29

26,30 – 27,56

26,57 – 28,20


           
La dificultat que té aquesta distribució, molt estesa per altra banda, és que no integra altres "discursos" de vegades bastant llargs de Jesús: 11, 7"0 (sobre Joan Baptista i les ciutats de Galilea); 153-20 (critica de les tradicions farisees sobre la "puresa legal"); 19, 3-20 (diverses paraules de Jesús); 21,24-43 (paraules als grans sacerdots i als ancians); 23,1-36 (invectives contra el Fariseus i els Mestres de la Llei).
 

4. Mateu vol demostrar que en Jesús s'acompleixen les profecies : és l’autèntic Messies

 

            Amb les "cites d'acompliment" Mt vol fer aparèixer Jesús com el Messies d'Israel. En són la característica la repetició de la frase per tal que s'acomplís el que havia estat dit pel profeta...
            A continuació del text citat, hi ha, entre parèntesi, la referència el text de l'Antic Testament. Si la referència va precedida de "Cf.", vol dir que Mt ha modificat el text bíblic a la seva conveniència.         
 

1,22-23 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». (Cf. Is 7,14).

 

2,5-6 …Ells li respongueren: A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:  I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. (Cf. Mi 5,1 combinat amb 2 S 5,2).

 

2,15 ...i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill. (Os 11,1).

 

2,17-18 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són. (Cf. Jr 31,15).

 

2,23 Et [Josep] i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.» (Resulta difícil de precisar el text al qual Mt vol fer referència).

 

4,13-16 [Jesús] però, va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí.  Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. (Cf. Is 8,23 – 9,1).

 

8,16-17  Al vespre li van portar [a Jesús] molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties (Cf. Is 53,4).

 

12,15-21 El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, però els manà severament que no el descobrissin. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit, el meu estimat, en qui m'he complagut. Posaré damunt d'ell el meu Esperit. No disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers. No trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia. I les nacions posaran l'esperança en el seu nom. perquè porti la justícia a les nacions. (Is 42,1-4).

 

13,34-35 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món. (Ps 78/77,2).

 

21,4-5  Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu; arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d'un animal de càrrega. (Za 9,9 amb, potser, Is 62,11).

 

27,9-10 [En ocasió de la compra del camp per a sepultura d'estrangers amb els diners tornats per Judes al Sanedrí]. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israelites havien avaluat, 10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor. (Cf. Za 11,12-13).