|
|
|
|
Mt 9,9 : Mentre se n'anava, Jesús
veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al
lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
"Segueix-me."
Ell s'aixecà i el va seguir
|
INTRODUCCIÓ A L'EVANGELI DE MATEU
1. L’autor
La més
antiga tradició eclesiàstica - que arrenca en un text de Papies, bisbe de
Hieràpolis (Àsia Menor), s II - atribueix a Mateu, un dels Dotze, la
redacció del "primer evangeli". "Primer" en el senti que és el primer que
apareix en les edicions dels evangelis; però no és "el primer" en l'ordre
cronològic de la redacció dels evangelis. Sembla que també es deia Leví.
Heus ací un
quadre de les llistes dels Dotze:
Mateu
10,2-4 |
Marc
3,16-19 |
Lluc
6,14-16
|
Actes 1,13 |
2
Primer,
Simó anomenat Pere, |
16
Simó, a qui donà el nom de Pere; |
14
Simó, a qui anomenà també Pere |
13
Pere, |
i Andreu,
el seu germà; |
|
Andreu -
el seu germà - |
|
|
|
|
Joan, |
Jaume, |
17
Jaume, |
Jaume, |
Jaume, |
|
|
|
Andreu, |
fill
de Zebedeu, |
fill de
Zebedeu, |
|
|
i Joan, el
seu germà; |
i Joan el
germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir
"fills del tro"; |
Joan, |
|
|
18
Andreu, |
|
|
3
Felip |
Felip, |
Felip, |
Felip, |
|
|
|
Tomàs, |
i
Bartomeu; |
Bartomeu: |
Bartomeu, |
Bartomeu, |
Tomàs |
|
|
|
i
Matthieu el publicà; |
Mateu, |
15
Mateu, |
Mateu, |
|
Tomàs, |
et Tomàs, |
|
Jaume,
fill d’Alfeu, |
Jaume,
fill d’Alfeu, |
Jaume,
fill d’Alfeu, |
Jaume,
fill d’Alfeu, |
i
Tadeu ; |
Tadeu, |
|
|
4
Simon el Zelós |
Simó el
Zelós, |
Simon,
anomenat Zelós, |
Simó lle
Zelós, |
|
|
16
Judes fill de Jaume, |
i Judes,
fill de Jaume. |
i
Judes l'Iscariot, que el va trahir.
|
19
i
Judas Iscariot, el qui el va trahir. |
i
Judes Iscariot, que va ser el traîdor. |
|
I, petr altra part, els textos paral·les de la vocació de Mateu: :
Mateu 9,9 |
Marc 2,13-14 |
Luc
5,27-28 |
9
Jésus, mentre se n'anava,
tot passant
veié un home
assegut a la taula de recaptació d'impostos,
que es deia
Mateu,
i li digué:
Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir. |
13
Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a
trobar-lo i ell els ensenyava.
14
Tot passant,
veié
Lévi, [fils] d’Alphée,
assegut a la taula de recaptació d'impostos
i li digué: Segeuix-me.
Ell 'aixecà i el va seguir.
|
27
Després d'això, Jesús va sortir
i
veié
un publicà
que es
deia Leví
assegut a la taula de recaptació d'impostos
i li digué: Segueix-me.
28
Ell ho deixà tot
i es posà a seguir-lo. |
L'evangeli de Mateu sempre ha estat posat al començament del Nou Testament,
atès el seu sentit eclesial. Però també perquè antigament es pensava que
havia estat el qui havia originat els altres evangelis; y hauria estat Marc
el qui l'hauria "abreujat". Ara aquest ja no és el pensament de la gran
majoria dels exegetes d'avui dia. Les components de l'evangeli del nostre
evangeli de Mateu serien: 1) Marc; 2) La font Q (recull de paraules de
Jesús); 3) finalment, un cert nombre de material propi de Mateu.
2.
Destinataris
Ordinàriament, es pensa que va ser escrit a Síria, potser a Antioquia (Sant
Ignasi, bisbe d'Antioquia al principi del segle II hi fa referència), o a
Fenícia, ja que en aquells indrets hi vivia un gran nombre de jueus, dels
quals molts haurien abraçat el cristianisme. Mateu es refereix constantment
a les Escriptures, més de 130 vegades, de les qual 43 són explícites. El seu
vocabulari es típicament palestí (lligar i deslligar; el jeu a carregar; el
regne dels cels...), expressions que Mt no considera que calgui explicar
perquè les considera enteses pels seus lectors. Tampoc no sembla ser la
traducció al grec d'un hipotètic original arameu, sinó el testimoni d'una
redacció grega. S'hi pot entreveure una polèmica entre el judaisme sinagogal
ortodox del Fariseus a conseqüència de la seva assemblea de Jàmnia. Atesos
tos aquests indicis se suposa escrit entre els anys 80 i 90.
3.
Una possible organització de Mt : La hipòtesi dels «cinc llibrets»
Tenint en
compte que l'expressió "Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la
gent va quedar admirada de la seva doctrina", que amb lleugeres variants
es repeteix cinc vegades (7,28 ; 11,1 ; 13,53 ; 19,1 ; 26,1), es distribueix
tot l'obra en set parts.
I
|
1,1 – 2,23
|
Introducció : Origen i infància de Jesús, el Messies.
|
|
1. Identitat de
Jesús : qui i com?
2. Naixement i destí: on? |
1,1-25 |
2,1-23 |
II |
3,1 – 7,29 |
Primer llibret :
Proclamació del Regne |
|
1. Relat :
Ministeri de Joan Baptista ; Baptisme de
Jesús ; Temptacions ; Principi del ministeri a Galilea.
2. Discurs :
Sermó de la muntanya |
3,1 – 4,25 |
5,1 – 7,29 |
III |
8,1 – 11,1 |
Segon
llibret : Ministeri i missió a Galilea
|
|
1. Relat :
Nou miracles ; Tempesta calmada ; Exorcisme.
2. Discurs :
Discurs missioner |
8,1 – 9,38 |
10,1-42 |
IV |
11,2 – 13,52 |
Tercer llibret :
Contestació i oposició a Jesús |
|
1. Quadre narratiu :
Jesús i Joan Baptista ; Censures contra els incrèduls ;
Controvèrsies sobre el sàbbat ; La família de Jesús.
2. Discurs :
Discurs en paràboles |
11,1 – 12,50
|
13,1-52 |
V |
13,53 – 19,1 |
Quart llibret :
Cristologia i eclesiologia |
|
1. Relat amb diàlegs :
Refús a Natzaret ; Multiplicació des pans ; Controvèrsies ;
Confessió de Pere ; 1er Anunci de la Passió ;
Transfiguració ; 2on Anunci de la Passió.
2. Discurs :
Discurs eclesiàstic |
13,53 – 17,27 |
18,1-35 |
VI |
19,2 – 26,1a |
Cinquè llibret : Anada i ministeri a Jerusalem
|
|
1. Relat amb diàlegs :
Paràboles de judici ; 3er Anunci de la Passió ; Entrada a
Jerusalem ; Venedors expulsats; Conflicte amb les autoritats.
2. Discurs :
Discurs escatològic |
19,2 – 23,39 |
24,1 – 26,1a |
VII
|
26,1b – 28,20 |
Punt culminant:
Passió, mort i resurrecció
|
|
1. Complot contra
Jesús. Darrer sopar.
2. Detenció ; Procés jueu i romà ; crucifixió ; mort.
3. Enterrament ; Esdeveniments de bon matí del primer
dia de la setmana ; Aparicions del Ressuscitat. |
26,1b-29 |
26,30 – 27,56 |
26,57 – 28,20 |
La
dificultat que té aquesta distribució, molt estesa per altra banda, és que
no integra altres "discursos" de vegades bastant llargs de Jesús: 11, 7"0
(sobre Joan Baptista i les ciutats de Galilea); 153-20 (critica de les
tradicions farisees sobre la "puresa legal"); 19, 3-20 (diverses paraules de
Jesús); 21,24-43 (paraules als grans sacerdots i als ancians); 23,1-36
(invectives contra el Fariseus i els Mestres de la Llei).
4. Mateu vol demostrar que en Jesús s'acompleixen les profecies :
és l’autèntic Messies
Amb les "cites d'acompliment" Mt vol fer aparèixer Jesús com el Messies
d'Israel. En són la característica la repetició de la frase per tal que
s'acomplís el que havia estat dit pel profeta...
A continuació
del text citat, hi ha, entre parèntesi, la referència el text de l'Antic
Testament. Si la referència va precedida de "Cf.", vol dir que Mt ha
modificat el text bíblic a la seva conveniència.
1,22-23
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel
profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom
d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
(Cf. Is 7,14).
2,5-6
…Ells li respongueren: A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les
principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà
Israel, el meu poble. (Cf. Mi 5,1
combinat amb 2 S 5,2).
2,15
...i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el
Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.
(Os 11,1).
2,17-18
Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: A Ramà se
sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no
vol que la consolin, perquè ja no hi són. (Cf. Jr 31,15).
2,23
Et [Josep] i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret.
Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran
Natzarè.» (Resulta difícil de precisar el text al qual Mt vol fer
referència).
4,13-16
[Jesús] però, va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el
llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir
allò que havia anunciat el profeta Isaïes:Terra de Zabuló i de Neftalí, camí
del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en
la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al
país de mort i de tenebra. (Cf. Is 8,23 – 9,1).
8,16-17
Al vespre li van portar [a Jesús] molts endimoniats. Jesús va treure els
esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. 17
Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar
les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties (Cf. Is 53,4).
12,15-21
El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, però els manà severament
que no el descobrissin. Així es va complir allò que havia anunciat el
profeta Isaïes: Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit, el meu
estimat, en qui m'he complagut. Posaré damunt d'ell el meu Esperit. No
disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers. No trencarà la
canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la
justícia. I les nacions posaran l'esperança en el seu nom. perquè porti la
justícia a les nacions. (Is 42,1-4).
13,34-35
Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense
paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els
llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de
la creació del món. (Ps 78/77,2).
21,4-5
Això va succeir perquè es complís allò que havia
anunciat el profeta: Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a
tu; arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d'un animal
de càrrega. (Za 9,9 amb,
potser, Is 62,11).
27,9-10
[En ocasió de la compra del camp per a sepultura d'estrangers amb els diners
tornats per Judes al Sanedrí]. Així es va complir allò que havia anunciat el
profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns
israelites havien avaluat, 10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser,
tal com m'havia ordenat el Senyor. (Cf. Za 11,12-13).
|