DILLUNS SETENA SETMANA DE PASQUA
Ac 19,1-8
Jn 16,29-33

Introducció
            Entrem en la darrera setmana del Temps de Pasqua. No hauríem pas de defallir en l’esperit de joia profunda del “gran diumenge” de cinquanta dies. Un dels fruits de l’Esperit és justament la joia. És el “gaudium” (goig) que s’arrela al fons del cor; no en el soroll exterior. Si per alguna d’aquelles coses haguéssim caigut en la tristesa, demanem-ne perdó.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ Arribada de Pau a Efes.- Els Actes parlen llargament de l’evangelització d’Efes (19,1-39) que era un dels grans centres comercials i religiosos del món grecoromà. Però, d’una estada que va durar més de dos anys els Ac no saben, o no expliquen, més que alguns episodis bastant mal lligats entre si. És a Efes que Pau va escriure Co, probablement Ga i potser Fi: aquestes cartes, igual que 2 Co, escrita una mica després a Macedònia, fan saber altres aspectes de l’apostolat de Pau a Efes.

            ◊ v. 2.- Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant. Es tracta probablement del do de l’Esperit Sant a Pentecostès, del que no n’han sentit a parlar. La seva fe té alguna analogia amb la d’Apol•ló.

            ◊ v. 5.- Es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor. El baptisme cristià apareix doncs aquí netament distingit del baptisme de Joan, independentment de la imposició de mans que el segueix.

            ◊ v. 6b.- Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. Una mica com a Cesarea, a casa del Centurió Corneli.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ v. 29.- Ara sí que parles clar i no amb imatges. La paraula traduïda per imatges és παροιμίαις, paroimias (Vegeu en el dissabte de la setmana passada les diferents traduccions d’aquest mot grec). Els deixebles pretenen haver comprès el llenguatge de Jesús. Jesús posa en dubte, no la sinceritat immediata, sinó la solidesa del “saber” entusiasmat que proclamen.

          ◊ v. 31.- Em deixareu sol. Jesús pensa en aquesta hora propera en termes inspirats potser per la profecia de Zacaries: Mata el pastor, i les ovelles es dispersaran (Za 13,7).

            ◊ v. 32.- La serenitat que tenyirà el relat de la passió de Jn té la seva arrel en la certesa de Jesús: El Pare és amb mi.

            ◊ v. 33.- En el món passareu tribulacions. Jesús torna a fer servir la paraula thlipsis (θλίψις), que designava els dolors de la dona encinta en el v. 21, traduït aquí per “tribulacions” (vegeu el divendres de la 6a setmana).

            ◊ L’expressió Us he dit tot això apareix per setena vegada (14,25; 15,11; 16,1.4.6.25) i evoca de fet la totalitat del discurs d’adéu.

            ◊ El món malèvol i perseguidor no tindrà pas la darrera paraula. Els deixebles han de saber-ho: no solament el que es refereix a la seva mort i el seu retorn al Pare, sinó també en relació a les seves pròpies proves que els sobrevindran (cf. 15,18ss: Si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia.)

            ◊ Jesús parla aquí de la seva victòria sobre el món en temps passat, com d’una realitat acomplerta que res no pot posar en dubte, i que prolongarà els seus efectes durant tot el llarg camí de la seva església pel món.

Pas al ritus
            Combregar al Misteri eucarístic es trobar la pau promesa per Jesús. La missa és el sagrament de la seva crucifixió per fidelitat i de la victòria sobre les forces del mal. Tant de bo que ens deixéssim emportar per aquest impuls de Jesús. Adherim-nos profundament a ell, de manera que no l’abandonem mai.

Per al Pare Nostre
            Us he dit tot això… entre totes les coses que ens han estat dites, hi ha hagut la pregària pròpia dels deixebles. També ella ens hauria de dur la pau, mentre fóssim capaços d’aprofundir-ne el sentit. Diguem doncs confiadament...    retorn
 

 

DIMARTS SETENA SETMANA DE PASQUA
Ac 20,17-27
Jn 17,1-11a

Introducció
            Ha arribat l’hora. Cada Eucaristia fa present el que va passar en aquest moment històric evocat amb les paraules de Jesús – ¡però sense repartir-ho! I nosaltres n’esdevenim contemporanis. Deixem-nos endur per les paraules de Jesús sense oferir-li resistència. Que ell vulgui perdonar els nostres pecats.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- Un munt de coses han passat entre el text d’ahir i el d’avui. Jo senyalo solament els títols donats per la TOB/NT a les perícopes d’aquest llarg passatge absent del leccionari.
            ◊ Predicació de Pau a Efes (19,8-10).
            ◊ Contratemps dels exorcistes jueus (19,11-20).
            ◊ Avalot d’Efes i sortida de Pau (19,21-40).
            ◊ D’Efes a Troas passant per Macedònia i Grècia (20,1-6).
            ◊ La resurrecció d’Èutic a Troas (20,7-12).
            ◊ De Troas a Milet (20,1-6).

            ◊◊ En el passatge d’avui Pau adreça un discurs als dirigents de l’Església. Es tracta, al mateix temps, d’un discurs d’adéu que recorda els de l’Antic testament i els del judaisme; i d’una exhortació a responsables, la qual es presenta amb coincidències amb 1 Tm, Tt i 1P 5,1-4. El lloc que l’autor dóna a aquesta exhortació mostra que, per a ell, el contingut sobrepassa el cas particular d’on ell la situa.
 
            ◊ v. 26.- Si cap de vosaltres es perd, jo no en sóc responsable [Leccionari]; No tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd [BCI]; En el dia d’avui estic net de la sang de tots [grec]. És a dir, he fet tot el que he pogut i cadascú de vosaltres ara és responsable de la seva sort.

            ◊ El discurs serà completat demà (20,28-36).

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Durant tres dies proclamarem tot sencer el capítol 17 de sant Joan, el qual, des de sant Ciril d’Alexandria, Vè s., ha estat titulat “la pregària sacerdotal”. Una de les funcions essencials del Gran Sacerdot d’Israel era justament d’estar-se davant Déu per intercedir per al poble. Aquest capítol és també una àmplia meditació de Jesús sobre les seves pròpies relacions amb el Pare.

◊ Heus ací la distribució més senzilla conforme al moviment del text en la seva redacció final. També els versets proclamats cada un dels tres dies, els quals no sempre corresponen a la divisió exegètica.
 

a)	17,1-5	Introducció on Jesús prega per si mateix	Dimarts   : 17,1-5.6-11a   Dimecres : 17,11b-19   Dijous      : 17,20-26
b)	17,6-19	Llarga pregària centrada sobre els deixebles i la seva missió
c)	17,20-23	Pregària per als futurs creients i insistència sobre la seva unitat
d)	17,24-26	Conclusió solemne

          ◊◊ a) vv. 1-5.- El tema del do de Déu. Vàries vegades en aquests cinc versets apareix el verb donar [no sempre respectat en la traducció] i 17 vegades en el conjunt del cap. 17.

          ◊ Per aquesta profusió de dons s’expressa al llarg d’aquest capítol la realitat de la gràcia, o de l’amor, el vocabulari del qual tornarà amb força al final de la pregària. ◊ Un altre tema major d’aquesta introducció és el de la glorificació recíproca del Fill pel Pare i del Pare pel Fill. (Glòria = qabod [hebreu] = pes, densitat, consistència; donar glòria, glorificar, és reconèixer i manifestar la veritat d’algú). L’aspecte “resplendor” és secundari en relació al del reconeixement. L’Encarnació ha amagat “la glòria” de Jesús, és a dir la seva “veritat”, la seva divinitat. Aquesta serà posada de manifest pel Pare a la glorificació.

            ◊ Jesús dóna almenys una vegada la definició de la vida eterna en el v. 3: I la vida eterna és que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist. ◊ Jesús invoca dues vegades el Pare, al vocatiu (vv. 1 i 5) i novament als vv. 11 i 24-25, cosa que correspon a la tradició sinòptica

            ◊◊ b) vv. 6-11a.- El dir he fet conèixer el vostre nom als homes, Jesús pot voler dir que els hi ha revelat el verdader sentit del nom “Pare”. Cal, sobre tot, pensar en l’ús semític del mot “nom”, que expressa la realitat profunda de la persona.

            ◊ Jesús també constata l’apreciació positiva del coneixement i de la fe dels deixebles.

            ◊ Ambigüitat de la paraula món: v. 5: món creat (també a v. 24); v. 6: més aviat la humanitat; igual que als vv. 11, 13, 15, 18; vv. 14-16 i després 25: es tracta, com sovint, del “món” com d’una “potència hostil” i incrèdula.

            ◊ I al v. 9: el món s’ha endurit de tal manera que ja no val ni la pena de pregar per ell... però també cal tenir compte d’una possible conversió experimentada per Jesús en els vv. 21 i 23.

            ◊ v. 11a.- Jo no em quedo més en el món. ¿Es tracta del Crist pasqual, el qui parla? Ell compta amb la vigilància del Pare perquè ells puguin travessar victoriosament la prova.
 

Pas al ritus
            Entre els dons que han estat oferts pel Pare a Jesús, hi som nosaltres, els deixebles. Jesús vol prendre’ns amb ell per fer-nos compartir el seu pas cap al pare. No oblidem pas que primer es passa per la creu; és a dir, per la verificació de la fidelitat a tota prova. Llavors, el pas, “la pasqua”, serà possible també per nosaltres. I això succeeix cada dia a la celebració eucarística.

Per al Pare Nostre
            Jesús ens ha fet conèixer el Pare. En tota confiança podem dir…    retorn




DIMECRES SETENA SETMANA PASQUA
Ac 20,28-38
Jn 17,11b-19

Introducció
            Sempre Pasqua, encara. Sempre al voltant del Crist ressuscitat. Reunits amb ell per fer u amb ell. Per a ser enviats al món amb ell. I, gràcies a ell, preservats del Maligne. Si calgués, demanem perdó.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ Continuació i conclusió del discurs d’adéu a l’església d’Efes, sobre tot consagrat als deures pastorals dels successors de l’apòstol al cap d’aquesta església.

            ◊ En aquest discurs Pau els recorda, primer de tot, el caràcter sagrat d’aquesta càrrega (v. 28); els hi anuncia després els perills que amenacen la seva comunitat i els exhorta a la vigilància de tots els instants (vv. 29-31). Implora finalment la gràcia de Déu (vv. 32-36) abans de fer algunes recomanacions de generositat on el seu exemple no pot deixar d’ajudar-los (vv. 33-35).

            ◊ v. 35.- Fa més feliç donar que rebre. Els evangelis no ens han conservat aquesta paraula del Senyor que recorda màximes anàlogues atestades en aquella època en el món grec.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ v. 11b.- Pare Sant. Hàpax en el NT, que es troba en la Didaché.

            ◊ Perquè siguin u. El desig d’unitat apareix per primera vegada.

            ◊ v. 12.- Jo els guardava en el teu nom [BCI i grec]. Jo els guardava amb el poder del teu nom [Leccionari]. Es tracta que romanguin en la confiança de la presència servicial i fidel de Déu gràcies a aquest “Nom” que ells sempre podran invocar.

            ◊ Mentre jo era amb ells. ¿Hi és o no hi és, encara ara, amb ells? ¿O bé és el Crist glorificat qui, present, parla a la comunitat joànica?

            ◊ Fora d’aquell que s’havia de perdre [Leccionari i BCI]. El fill de la perdició [grec]. També hàpax en el N. T. , en relació a Judes sense nomenar-lo.

            ◊ vv. 14-16.- Jo els he confiat la teva Paraula... Sis vegades món en aquests tres versets (dues vegades sota pronom feble  “en”). Jesús reprèn el que ja havia anunciat als deixebles en 15,18-21 (Dissabte de la 5a setmana de Pasqua) sobre “l’odi del món” lligat al fet que, portadors de la paraula del Mestre, “ell no són del món”.

            ◊ v. 15.- Treure del món. Dues possibilitats d’entesa: a) ja sigui en el sentit de Sv 4,7-14: la mort prematura del just perquè no es perdi; b) ja sigui per un recés monàstic al desert, p. e. Qumrân.

            ◊ Jesús demana solament al Pare que protegeixi els deixebles del Maligne (πονηρος, poneros). És l’únic passatge de Jn on aquesta paraula apareix com substantiu. L’aproximació amb la demanda del Pare Nostre s’imposa (άλλά ρύσαι ήμας άπό του πονηρού, alla rusai ymas apo tu poneru), Ans deslliureu-nos del Maligne (Mt 6,13). El context de les 12 vegades que es fa servir aquesta paraula en el N. T. fa inclinar a reconèixer-hi un actor personal.

            ◊ v. 17.- La veritat, que és la vostra paraula. (O també: La vostra paraula és veritat). La paraula de Déu, que és veritat i que és “guardada” pels deixebles, els separa del món dolent; però aquesta posada a part per a Déu té com finalitat servir-lo enmig dels homes.

            ◊ v. 18.- Vós m’heu enviat... jo els he enviat. En la pregària sacerdotal el terme apostellô (enviar) s’hi llegeix 7 vegades, de les quals 6 per designar l’enviament de Jesús fet pel Pare (vv. 17,3. 8. 18. 21. 23. 25).

            ◊ Jo em consagro a mi mateix, dóna una connotació més sacrificial, i justifica el títols de “pregària sacerdotal”.

Pas al ritus
            Units a Jesús, santificats amb ell, fem de la nostra existència una ofrena al Pare. La Paraula de Jesús no pot pas no fer-se realitat.

Per al Pare Nostre
            Reprenguem les paraules de Jesús. Ell és fort; nosaltres som febles, sempre a punt de caure. No permeteu... deslliureu-nos. Tal com ho hem après, humilment gosem dir...    retorn
 

 

DIJOUS SETENA SETMANA DE PASQUA
Ac 22,30 ; 23,6-11
Jn 17,20-26

Introducció
            Quasi al final del Temps Pasqual esmolem la nostra atenció i l’obertura del nostre esperit per acollir el do que Déu ens reserva. Presentem les nostres excuses d’haver, potser, malgastat el temps que estem vivint.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- Altra vegada, episodis han estat saltats entre la lectura d’ahir i els versets d’avui:
            ◊ Anada de Pau a Jerusalem (21,1-15);
            ◊ Trobada de Pau i Jaume a Jerusalem (21,17-26);
            ◊ Detenció de Pau en el Temple (21,27-36);
            ◊ Defensa de Pau davant dels Jueus (21,37 – 22,29).

            ◊ El tribú, que s’exposa a pesades penes per haver carregat de cadenes un ciutadà romà (Pau), envia l’apòstol al Sanedrí amb l’esperança de comprendre el motiu de l’acusació feta contra el seu presoner.

            ◊ Pau, que no ignora l’oposició que existeix entre Fariseus i Saduceus i la seva professió de fe, provoca expressament un viva
discussió entre els dos partits.

            ◊ v. 9.- Alguns mestres de la Llei [escribes] del grup dels fariseus. Es tracta de la segona intervenció farisea (5,34) en favor d’un cristià que anota l’autor dels Ac.

            ◊ Lc mostra de quina manera Pau reviu la passió del Crist : és en plena conformitat amb la predicció de Jesús als seus apòstols (Mt 10,17-18: Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells i davant els pagans) que Pau és portat successivament davant el sanedrí (Ac 22,23), el governador (Ac 24) i davant els reis (Ac 25-26).

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Tercera i darrera part de la “Pregària sacerdotal” que tanca el discurs d’adéu del Crist al darrer sopar. El senyor torna al primer motiu de la seva pregària, ja anunciat al v. 11: el de la unitat dels deixebles (vv. 21-23) que troba el seu fonament en el coneixement del Pare (vv. 24-26).

            ◊ v. 21.- Perquè el món cregui... (BCI); Així el món creurà... [Leccionari] Heus ací la novetat forta d’aquesta part de la pregària: Per a Jesús, el món que el rebutja és encara cridat a “creure”. La constatació de la unitat dels creients hauria de contribuir a desmuntar la incredulitat del món.

            ◊ v. 23.- Que jo estigui en ells i vós en mi. En aquesta meditació profètica, més enllà de l’actual oposició del món, Jesús s’atreveix a creure en la seva possible conversió! Això, amb molta més raó ja que, al reconeixement de l’Enviat, s’hi afegeix el motiu profund d’aquesta tramesa, el coneixement de l’amor de Déu pel seu Fill i per tots els qui creuen en ell.

            ◊ Per una mena de vasta inclusió, aquest verset, retroba la certesa expressada per l’evangelista en 3,16: Déu ha estimat tant el món...

            ◊ v. 24.- Pare, vull... El testament de Jesús s’acaba amb l’expressió, no d’un desig, sinó amb una darrera voluntat del Fill, resumint tota la seva pregària.

            ◊ v. 25.- Pare bo [Leccionari; BCI], Pare just [grec], el món no us ha conegut... Aquell que avança vers la passió sap que és deguda al desconeixement que el “món” actual té de Déu, a la qual cosa s’oposa el coneixement que Jesús mateix i els seus deixebles tenen del Pare que l’ha enviat.

           ◊ v. 26.- Jo els he fet conèixer el teu nom... És sens dubte una nova i discreta evocació del paper de l’Esperit Sant, prenent el relleu de Jesús per acompanyar la comunitat, per refutar el món, i glorificar el nom del Pare i del Fill.

            ◊ En els versets vv. 23-26, la coincidència del vocabulari de “coneixement” (6 vegades) i el de “l’amor” (5 vegades), confirma d’una manera estrident que, en Jn, conèixer Déu i estimar són pràcticament sinònims.

Pas al ritus
            Jesús passa, encara avui i ara, de casa nostra, de l’altar, cap al Pare. No vol pas fer aquest passatge tot sol. Deixem-nos endur per ell, passar amb ell, cap al Pare. Condició prèvia: fer u amb ell.

Per al Pare Nostre
            La unitat de les nostres veus en el moment de dir plegats la pregària apresa de Jesús, expressa la realitat de la unitat de les nostres vides en les coses concretes de cada dia. Que aquesta unitat provoqui la pregunta sobre l’esdevenidor d’aquells que encara no són cristians. Que la unitat de la nostra pregària en testimoniï.     retorn




DIVENDRES SETENA SETMANA DE PASQUA
Ac 25,13-21
Jn 21,15-19

Introducció
            Estem quasi al final del Temps de Pasqua: Presència vivent del Crist mort i glorificat que comparteix amb nosaltres el seu Esperit Sant. No cal esperar el dia cinquantè per celebrar el do de l’Esperit. Jesús mateix l’havia donat el dia primer, el vespre de la Resurrecció. Atès que la festa acabarà ben aviat, serà gràcies a l’Esperit que podrem romandre fidels. Fem balanç d’aquestes setmanes pasquals.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- L’organització del Leccionari d’entre setmana, per tal de concloure la lectura dels Actes amb la clausura del Temps Pasqual, ha estat obligada a saltar algunes pàgines. Entre la d’ahir i la d’avui:
            ◊ Complot dels Jueus contra Pau descobert per un nebot seu (23,12-22).
            ◊ Trasllat de Pau a Cesarea (23,23-35).
            ◊ Acusació de Tertul i defensa de Pau (24,1-23).
            ◊ Pau en presó “liberal” (24,24-27).
            ◊ Pau davant Festus: recurs de Pau a l’emperador (25,1-12).
            ◊ La continuació és el relat d’avui: 25,13-21.

            ◊ v. 13.- Encara que Ac parli del “rei” Agripa (II), ell no en tenia el títol i molt menys encara les funcions; havia estat escollit com conseller dels governadors romans.

            ◊ v. 16.- Els romans no tenen per norma de condemnar un acusat. Festus anuncia aquí, en termes ben precisos, un principi d’equitat que els Romans aplicaven realment i que l’autor d’Ac admira visiblement.

            ◊ v. 10.- Professió de fe cristiana, des del punt de vista d’un pagà: Un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ El nostre evangeli és la continuació de l’evangeli del divendres de la setmana de Pasqua: la pesca al llac ce Tiberiades i l’esmorzar a la vora del llac. ◊ En aquest diàleg amb Pere, on l’apòstol repararà les seves negacions, Jesús amb molt de tacte situa l’essencial no en la força de caràcter del deixeble, sinó en la realitat del seu amor per a ell, fent servir el verb fort i específic agapaô (άγαπάώ). Pere és conscient de no haver estat a l’altura de les seves declaracions de fidelitat absoluta (en el darrer sopar), no gosa reprendre el mateix terme, i manifesta solament la seva “afecció” per Jesús amb el verb philéô (φιλέώ).

            ◊ Aquest primer intercanvi hauria d’haver estat suficient per marcar la rehabilitació de Pere i la confiança que Jesús li té: l’amor és la condició necessària per a exercir la responsabilitat pastoral, en nom del Bon Pastor. Però en eco amb la tradició de la triple negació de Pere el narrador repeteix el diàleg una segona, i una tercera vegada.

            ◊ Aquesta insistència significa que Jesús no ignora la feblesa d’aquells que crida al seu servei, i que ells només es poden comprometre en aquest servei si no és amb humilitat i agraïment.

            ◊ En el tercer diàleg, Jesús, en la seva pregunta, fa servir el verb philéô, com si volgués posar en dubte fins i tot “l’afecció” que Pere diu que li té. Cosa que fa dir al narrador que Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada... Simó, fill de Joan, esdevé verdaderament Képhas (Κηφάς) “roca”.

            ◊ vv. 18-19.- L’anunci del martiri de Pere quedaria com misteriós si no sabéssim, per un altre cantó, la tradició referent al martiri de Pere en temps de Neró, crucificat com el seu Mestre.

            ◊ Per acomplir la seva tasca pastoral, cal que Pere es mantingui ell mateix com un autèntic deixeble, cosa que s’expressa de la manera més directa en la crida de Jesús: Vine amb mi [Leccionari], Segueix-me [BCI i Grec].

Pas al ritus
            Tant de bo que poguéssim dir com Pere en el moment d’entrar a la celebració del Memorial: Senyor, vós ho sabeu tot, vós sabeu... que us estimem. Seguim Jesús en la celebració de l’Eucaristia per seguir-lo també en la glòria.

Per al Pare Nostre
            ¿Seria possible dir el Pare Nostre, sense professar al mateix temps el nostre amor i la nostra fidelitat a aquell qui ens l’ha ensenyat? No dubtem doncs a dir...    retorn





DISSABTE SETENA SETMANA DE PASQUA
Ac 28,16-20.23b-24.28-31
Jn 21,20-25

Introducció
            Conclusió del Temps Pasqual pel que fa als dies entre setmana. Últims versets dels Actes dels Apòstols; últims versets de l’evangeli de Joan. El temps privilegiat per excel•lència acabat, caldrà tornar al dia a dia. Fer fructificar la llavor pasqual. Que el Senyor ens sostingui tant amb el seu perdó com amb la seva gràcia de cada dia.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- Sant Lluc, en els Ac, no ha volgut fer la biografia ni de Pere ni de Pau. Ell ha volgut explicar la difusió de l’Evangeli a partir de Jerusalem, capital del món jueu, cap a la Judea, la Samaria, fins les nacions paganes. L’arribada de Pau a Roma, capital del món pagà, i la seva llibertat de paraula constitueix doncs el cim decisiu del projecte literari i de la carrera apostòlica de Pau.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ v. 22.- Si vull que es quedi fins que jo vingui. És a dir fins la Parusia. Vegeu la fórmula que concloïa la celebració eucarística segons 1 Co 11,26 (Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui). Igualment en l’Ap (22,7 [«Vinc de seguida.» Feliços els qui fan cas de la profecia escrita en aquest llibre!] i 12.17.20).

            ◊ Si jo vull que es quedi... La frase és enigmàtica i que serà mal compresa: es pot comprendre que Pere s’ha de dedicar a la seva missió sense preocupar-se del que no ha estat precisat; o bé també es pot pensar que el deixeble estimat que, més que ningú ha penetrat el misteri del Senyor, continuarà essent present en l’Església pel testimoniatge que ha estat fixat en el seu llibre.

            ◊ v. 24.- Sabem que el seu testimoni... La comunitat que ha recollit l’escrit hi reconeix el testimoniatge permanent i sempre actual del deixeble estimat.

            ◊ v. 25.- Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer. Aquest verset és omès per uns quants manuscrits. El document escrit no pot portar ni explicar tot el que va ser l’activitat de Jesús. Som com tramesos al mateix Crist.

Pas a ritus
            Pere seguia. El deixeble estimat seguia també. Nosaltres ¿què farem? Seguir Jesús, natural- ment. Ocupem-nos de la nostra pròpia fidelitat. Cuidem-nos, si de cas, per caritat fraterna i no per sentiment de prepotència, de la fidelitat dels germans. Jesús ha viscut intensament amb nosaltres la cinquantena pasqual. Que la seva presència continuï acompanyant-nos la resta de l’any.

Per al Pare Nostre
            En l’evangeli de Jn el deixeble estimat és cadascú de nosaltres. L’evangelista vol que ens mantinguem en la fidelitat per acollir-lo el dia del seu retorn. Siguem fidels a la pregària que ell ens ha ensenyat i demanem al Pare de perseverar en el seu esperit.    retorn