DILLUNS TERCERA SETMANA DE PASQUA
Ac 6,8-15
Jn 6,22-29

Introducció
            “Ja aquí, però encara no”. Pasqua és la salvació “ja aquí”; per part nostra, “encara no”: ens resulta difícil de perseverar fins i tot en la joia de la fidelitat. Al final de la celebració demanarem “enfortiu el nostre esperit amb l’aliment salvador”. Demanem perdó de les nostres debilitats.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ A Esteve, el primer citat d’entre els Set, li es dedicada una narració, la longitud de la qual (6,8 – 8,3) i el contingut (v. 13) de la qual, manifesten la importància que li reconeix l’autor dels Actes. La seva actitud en relació al Temple i a la Llei, i la seva interpretació de la història d’Israel, mostren que probablement era d’origen hel•lenista.

            ◊ v. 9.- Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts. És a dir, dels Jueus alliberats de l’esclavitud que havia sigut el seu estat o el dels seus avantpassats – de certs Jueus, per exemple, que havien estat conduits com esclaus per Pompeu l’any 63 av. J.C. Aquest grup, com probablement cada un dels següents, tenia una sinagoga particular a Jerusalem.

            ◊ v. 11.- L’episodi dels falsos testimonis i les seves acusacions exagerades recorda l’episodi paral•lel del procés de Jesús. (Omès, per altra banda, per Lc!). El desenllaç del procés d’Esteve farà eco igualment al final del procés de Jesús (vegeu 7,56 – el Fill de l'home a la dreta de Déu – i 7,59s – Jesús, Senyor, rep la meva vida! –; – Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat –.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Unitat del conjunt 6,22-71: de lloc –tot passa a Cafarnaüm-; d’interlocutors –Jesús i la gent-; el Fill de l’home –present al v. 27 i al v. 53-; el refús del mannà com a pa de vida –en els tres desenvolupaments-; Amén, amén i vida eterna –en el diàleg inicial i en cadascun dels desenvolupaments (vv. 26.32.47.53 i 27.40.47.54)-; Déu com a Pare -10 vegades del v. 27 al 57-. Repartiment possible (segons Ch. L’Eplattanier) en cinc paràgrafs:
 

            ◊ El nostre evangeli d’avui pren, del repartiment proposat per Ch. L’Eplattanier, el primer paràgraf (a) i una part del segon (b).

            La gent cerca i troba Jesús.- ◊ vv. 22-25a.- El text no és assegurat per la crítica textual; presenta un estil confús i repetitiu.

            ◊ Curiositat: ¿De quina manera la gent ha sabut que Jesús no se n’havia anat amb els deixebles?

            ◊ v. 23.- L'indret on havien menjat el pa. El relat de 1 a 15 no havia fet servir la paraula menjar (el qual apareixerà 9 vegades en el discurs) ni cap sinònim; el relat parlava de ser nodrit, satisfet.

            ◊ v. 23.- Després que el Senyor digués l'acció de gràcies. ¿Picada d’ull a la interpretació eucarística final? ◊ v. 24.- De quina manera la gent va poder saber que trobaria Jesús a Cafarnaüm?

            ◊ El diàleg inicial (vv. 25b-29 ; de 25b-31). La gent ha vist senyals, però Jesús denuncia un “veure” superficial; s’han quedat al nivell de la satisfacció física (l’atipament). La seva recerca està motivada pel desig de que es perpetuï la miraculosa distribució de menjar. Jesús els crida a la recerca d’una altra mena d’alimentació.

            ◊ El pa donat per Jesús (igualment que el mannà) no és sinó caduc (es fa malbé), el qual només pot nodrir la vida caduca (moridora). Cal cercar i trobar un aliment que no es faci malbé, que duri i doni la vida eterna, perquè nodreixi en nosaltres la vida eterna.

            ◊ La vida eterna està lligada (com l’efecte a la causa) al Fill de l’home vingut del cel, considerat com “lloc” on es viu la vida eterna.

            ◊ Ja se n’havia parlat en el diàleg amb la Samaritana (4,13s) i amb els deixebles en relació al tema de la collita: El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna (4,36).

            ◊ v. 28.- ¿Com hem d'actuar per fer les obres de Déu? Demanen a Jesús de la mateixa manera que demanaven als rabins (¿Rabí, quan has arribat?). Jesús, contràriament als rabins, només proposa una obra a fer: L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.

            ◊ v. 29.- L’obra que Déu vol pot ser compresa com “l’obra que Déu acompleix”, o la que “ha de ser feta per a Déu”. Els dos sentits són compatibles: una acció de Déu és la font de fe de la nostra fe; però la fe és també moviment – acte – que s’ha de realitzar anant cap a Jesús.

Pas al ritus
            Heu-nos ací dedicats a l’obra de Déu: la celebració del Misteri Eucarístic, el Misteri de la fe. Que aquesta obra, que ve de Déu i que ens condueix cap a ell, ens permeti de travessar la mort amb el Crist i de viure amb ell la vida eterna.

Per al Pare Nostre
            Hem sentit la primera de les deu vegades on Déu és designat com a Pare, car ell és l’única font de vida eterna. Diguem amb fe, tot abandonant-nos a les seves mans paternals i maternals*, la pregària de fills: ...

            * Al•lusió a les mans del Pare en el quadre « El retorn del fill pròdig » de Rembrandt.    retorn


 

DIMARTS TERCERA SETMANA DE PASQUA
Ac 7,51 – 8,1a
Jn 6,30-35

Introducció
            Pasqua ha sembrat en nosaltres la gràcia de pertànyer al Regne de Déu, a través del sagrament de l’Aigua i de l’Esperit. Com en la paràbola, no fem estèril el do rebut; al contrari, que les promeses fructifiquin abundosament per a la glòria de Déu i per a la nostra salvació. Demanem perdó de les nostres esterilitats.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ Últims versets del discurs d’Esteve davant el Sanedrí i linxament per lapidació. ◊ La reproducció en filigrana del procés i de la mort del Mestre en la mort del deixeble han estat senyalats en la nota d’ahir.

            ◊ v. 55.- Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de Déu.- És l’única menció d’aquest títol de Jesús fora dels evangelis i en els llavis d’una persona que no sigui Jesús; es tracta manifestament d’una al•lusió a una paraula de Jesús en el seu procés (Lc 22,69: Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós).

            ◊ v. 58.- La mort d’Esteve ha hagut de marcar profundament Saule. En tot cas, Pau recordarà aquesta circumstància en dues ocasions: Ac 22,20: …I quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven; Ac 26,10: I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ v. 30.- Quin senyal? La gent no refusa pas de creure, però demana seguretats. Vol, doncs, fer precisar a Jesús per quin “senyal” incontestable el poble pot reconèixer com autèntica la seva missió.

            ◊ Els nostres pares van menjar el mannà en el desert…- La gent orienta la resposta de Jesús obligant-lo a situar-se en relació a Moisès i al do del mannà. (El do quotidià del mannà al desert, era considerat per molts doctors com el més gran prodigi del temps de l’Èxode.) Aquesta demanda queda dins la lògica del v. 14 en el qual la gent veia en Jesús “el Profeta”, el nou Moisès.

            ◊ El text no permet de decidir si es tracta d’un repte per a superar Moisès, o de renovar el miracle del mannà. ◊ Jn tracta probablement de fer, d’aquesta intervenció de la gent, el trampolí per al discurs que vindrà tot seguit.

            ◊ Primer desenrotllament.- vv. 32-35 dels 32-40.- ◊ v. 32.- Punt de referència: Amén, amén. [“Us ho dic amb tota veritat”(Leccionari); “Us ho ben asseguro” (Bíblia interconfessional)].

            ◊ L’oposició que Jesús manifesta no és tant entre els donadors (Moisès – el Pare), sinó entre la qualitat dels dons oferts. Al do del mannà, Jesús oposa el do actual que el Pare fa: “l’autèntic pa del cel”.

            ◊ v. 33.- El pa que baixa del cel, per al lector, és una clara al·lusió al “Fill de l’home” (Jn 3,13: Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home).

            ◊ v. 34.- Senyor, doneu-nos.- Els oients comprenen perfectament que Jesús no reflexiona abstractament, i que el do del pa veritable és ofert ara.

            ◊ Des del principi del diàleg, la gent és conduïda al nivell del llenguatge simbòlic. Sembla que la gent accepta la idea que l’ensenyament de Jesús és superior a la Llei. A més a més, ells s’han adreçat al Senyor com a aquell que es proposa com a donador d’aquest pa nou.

            ◊ v. 35.- Jo sóc…- S’ha fet un pas decisiu: el pa que alimenta per a la vida eterna, no és “una cosa” que Jesús dóna, encara que es tracti d’una revelació insuperable: és ell mateix.

            ◊ Jo sóc, ¿pot ser comprès com “Es tracta de mi” i “Sóc jo”? És el mateix cas que en 6,20 (Jesús caminant sobre el llac).

            ◊ “Venir a Jesús” i “creure en ell” és el mateix.

            ◊ ¿Perquè “menjar” per a no passar fam; i “beure” per a no tenir més set? A la meva manera d’entendre, la fam i la set són les necessitats fonamentals a satisfer per poder viure sobre la terra. Se suposa que hi ha una altra “fam” i una altra “set” de poder viure de vida eterna: Jesús és l’únic capaç de donar-nos amb què satisfer l’una i l’altra. No sembla pas haver-hi cap al•lusió al pa i al vi de la celebració eucarística.

Pas al ritus
            “Que baixa del cel per donar la vida al món”… pagant-ho amb la seva pròpia vida. Encarnació i Pasqua. Nosaltres fem present el Misteri. Entrem-hi plens de fe.

Per al Pare Nostre
            Ara ens disposem a rebre el pa veritable baixat del cel. El nostre pa de cada dia. Diguem doncs tal com ell ens ho ha ensenyat: …    retorn
 

 

 

 

 

DIMECRES TERCERA SETMANA PASQUA
Ac 8,1b-8
Jn 6,35-40

Introducció
            Al final de la celebració, la pregària ens recordarà el que hi haurà passat: “un intercanvi sagrat”. Que hi haurem aportat? Què ens vol donar el Senyor? A nosaltres ens toca simplement acollir. Fem-li lloc. Que ell ens hi ajudi perdonant-nos els pecats.

Per a l’homilia
            Pel que fa als actes.- ◊ Els vv. 1b-4 són una transició cap una etapa capital (8,5 – 11,26): sortint de Jerusalem (cf. 1,8, programa donat per Jesús: Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra), l’evangeli anirà passant de ciutat en ciutat (traducció donada per la TOB/NT a 8,4) i assolir en particular els Samaritans amb Felip (8,5-40); després els pagans a Cesarea amb Pere (9,32 – 11,81); i a Antioquia amb els Hel·lenistes, mentre que el futur apòstol dels pagans es converteix i comença a predicar (9,1-30). La persecució afavoreix involuntàriament aquesta “explosió” missionera que l’autor sembla concedir al martiri d’Esteve. Saule es posa en camí, sense saber-ho, cap a la seva conversió.

            ◊ v. 1b.- Els apòstols designa sens dubte els apòstols i els creients hebreus que llur fidelitat relativa al judaisme local els posa, fins a una nova situació, protegits de la persecució.

            ◊ v. 8.- Com en Lc, la joia és mencionada sovint en els Actes: 5,41; 8,39; 11,23; 13,48.52; 15,3.31. Es tracta de la joia dels temps messiànics, de la joia de la salvació en la fe.

            Pel que fa a l’evangeli.- Els Jueus de Cafarnaüm havien demanat de “veure” un “senyal” per a “creure”. Jesús els retreu que ells n’han vist però que no han volgut creure. A continuació tracta de donar-los el sentit de la seva missió, perquè puguin arribar a “veure”, que esdevé sinònim de “creure”(v. 40). Possible estructura en quiasme dels vv. 36-40:

 

A	36		Però ja us ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu.
			B	37		Tots els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas a fora ningú que vingui a mi.
						C	38	Perquè no he baixat per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.
						C’	39a	I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta
			B’		39b	que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia.
A’		40	Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna

            ◊ v. 37.- Creure és un moviment per anar a ell (Jesús). De la mateixa manera que el Pare dóna el pa als homes (v. 32), dóna Jesús als qui van a ell.

            ◊ v. 38.- Jesús ha baixat del cel com el pa celestial; per complir la voluntat d’Aquell que l’ha enviat.

            ◊ v. 39.- Reprèn l’afirmació del v. 37 per explicitar-la.

            ◊ v. 40.- La perspectiva futura (el darrer dia) ja és present per a tots els qui veuen el Fill i creuen en ell.

Pas al ritus
            Si avui ens podem anomenar cristians, és degut a què hem estat donats a Jesús pel Pare. ¿Serem capaços de complir com ell i amb ell la voluntat del Pare, encara que calgui passar per la creu? Si sí, de la mateixa manera que ell n’ha triomfat per la resurrecció/glorificació, també en triomfarem nosaltres. No dubtem d’anar cap a ell.

Per al Pare Nostre
            No he baixat del cel per fer la meva voluntat... Com Jesús mateix ens ho ha ensenyat amb les seves paraules i la seva manera de viure: Faci’s la vostra voluntat, tinguem el coratge de dir:...     retorn
 

 

 

DIJOUS TERCERA SETMANA DE PASQUA
Ac 8,26-40
Jn 6,44-51

Introducció
            La Litúrgia és benèvola: ens fa reconèixer que, a Pasqua, Déu ens ha alliberat de la tenebra de l’error, quan, potser, hauria calgut dir dels nostres pecats. Sigui el que sigui, es tracta sempre de l’obra de la bondat del Pare. Celebrem amb agraïment la nostra “acció de gràcies”, la nostra Eucaristia, “per Ell, amb Ell i en Ell”. Ell, expressió vivent de la bondat del Pare. Que ara ens alliberi dels nostres pecats.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- El relat de la conversió del ministre de la reina d’Etiòpia s’assembla particularment al relat dels dos deixebles d’Emaús.

 

 

            ◊ De cap a cap, la Paraula es compleix en el Ritus; de cap a cap, la intel·ligència de les Escriptures i la descoberta del misteri de la resurrecció preparen a la celebració del sagrament.
 
            ◊ v. 26.- L’àngel del Senyor esdevé l’Esperit en els versets vv. 29 i 39.

            ◊ v. 27.- Candaca no és nom propi, sinó un títol que designa la reina d’Etiòpia, de la mateixa manera que Faraó designa el rei d’Egipte.
 
            ◊ v. 37.- Verset testificat per testimonis “occidentals”: Felip li digué: “Si creus amb tot el cor, pots ser batejat.” L’eunuc va respondre: “Jo crec que Jesucrist és el Fill de Déu.” ◊ Aquesta variant és, sens dubte, eco d’antigues fórmules baptismals.

            ◊ v. 39.- La joia de la fe que roman després de la desaparició de Felip potser és confirmada fins i tot pel caràcter d’aquesta desaparició.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Hom ha saltat els vv. 41-43 sobre el refús d’acceptar Jesús com vingut del cel perquè pensen “conèixer” els seus orígens.
 
            ◊ v. 41.- L’expressió Ha baixat del cel expressa la realitat profunda del lligam que uneix Jesús al Pare i el sentit de la seva missió. Per tant, per descobrir-lo, cal deixar-se ensenyar per Déu.

            ◊ v. 45.- Escoltar el Pare com ensenyant és ofert a tot home perquè pugui venir a Jesús.

            ◊ v. 46.- Comentari de l’evangelista, paral·lel a Jn 1,18 (A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat).
 
            ◊ vv. 47-48.- Invitació als lectors a deixar-se penetrar pel missatge essencial.

            ◊ vv. 49-50.- Aparició del mannà: aliment deteriorable que no pot salvar de la mort. Al contrari, aquell qui mengi el pa que baixa del cel viurà per l’eternitat.

            ◊ v. 51c.- Més encara... Nou pas endavant: el pa ja no és la seva paraula per convidar a creure, és la seva pròpia carn. L’expressió s’assembla a la dels sinòptics: el meu cos/la meva carn; lliurat per vosaltres/donada pel món. “Carn”: la mateixa paraula que en Jn 1,14 (El qui és la Paraula s'ha fet home [sarx = carn] i ha habitat entre nosaltres). Insistència en la realitat de l’Encarnació del Verb. Aquesta darrera afirmació esdevé ocasió d’un nou recomençament.

Pas al ritus
            Avui hem passat de la Litúrgia de la Paraula a la Litúrgia de l’Eucaristia. Combregar a la Paraula, combregar al Verb esdevingut carn. Que el Senyor sostingui i reforci la nostra fe.

Per al Pare Nostre
            Nou aprofundiment del sentit de la demanda del pa. Gosem dir...    retorn
 

 

 

 

 

DIVENDRES TERCERA SETMANA DE PASQUA
Ac 9,1-20
Jn 6,52-59

Introducció
           A l’origen, la paraula “Pentecosta” significa la globalitat (el conjunt) de la cinquantena pasqual. Estar en temps de Pasqua és estar dins la Pentecosta. Més tard (final del segle III) la paraula va servir per significar també la festa que cloïa la cinquantena (amb el mateix sentit que la paraula tenia en el calendari festiu jueu: “dia cinquantè”) fent-hi la commemoració del do de l’Esperit. Però el do de l’Esperit és un do pasqual, malgrat que només se’n parli al final d’aquest temps. Per aquesta raó demanarem avui que l’Esperit ens confirmi en la novetat pasqual de la nostra vida cristiana. Que el Senyor ens perdoni tot el que sigui “vell”.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- : ◊ Primer dels tres relats de la conversió de Pau; els altres dos es troben en discursos del mateix Pau. Aquesta triple repetició és per a Lc una manera de subratllar la importància de l’esdeveniment. Encara que fora dels quaranta dies, aquest esdeveniment no deixa de ser una intervenció capital de Jesús ressuscitat.

            ◊ v. 2.- El Camí. “Els adherits al Camí del Senyor...” una de les maneres de designar els cristians.
 

           ◊ v. 5.- Jo sóc Jesús, aquí és una fórmula de revelació. En la persona dels deixebles perseguits, és el Senyor qui és perseguit.

            ◊ v. 13.- Tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem. Una altra manera de designar els cristians.

            ◊ v. 14.- Tots els qui invoquen el teu nom. Encara una altra manera de designar els deixebles.

            ◊ v. 15.- Doni testimoni del meu [porta el meu] nom. En el sentit de donar testimoni en situació d’acusat i de perseguit, v. 16.

            ◊ v. 17.- El gest d’imposar les mans, aquí està en relació amb la curació, al mateix temps que amb el do de l’Esperit Sant.

            Pel que fa a l’evangeli.- Hom retroba aquí la major part dels temes exposats en les seccions precedents i, respectivament, aquest conjunt de desenrotllaments anteriors pren aquí una coloració eucarística.

            ◊ v. 52.- Com s’ho pot fer aquest...? Nova aparició del procediment literari del “malentès”. No es pot decidir si els Jueus estan escandalitzats o simplement sorpresos d’estupor.

            ◊ v. 53.- Jesús no respon pas la pregunta de com s’ho pot fer, al contrari, reforça l’afirmació precedent. Per a un lector cristià resulta una profunda meditació sobre el “misteri eucarístic”. Hom pot pensar legítimament que aquesta evocació és per a Jn un equivalent de la institució de la Cena.

            ◊ v. 53.- Doble Amén! [“Us ho dic amb tota veritat”, Leccionari; “Us ho ben asseguro”, BCI]: Atenció, Jesús no solament continua parlant un llenguatge estrany, sinó que fa un desdoblament de la metàfora.

            ◊ Carn i sang designa la condició humana de Jesús: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes [“la carn i la sang”, en l’original], sinó el meu Pare del cel! (Mt 16,17).

            ◊ El Fill de l’home, aquest títol evoca aquell que baixa del cel.

            ◊ vv. 54-57.- Qui menja... qui beu... Aquests versets descriuen els fruits d’aquesta indispensable participació a l’ésser del Fill. vv. 54-55 .- El verb menjar (τρώγων) fa al↓lusió al sopar pasqual jueu.

            ◊ “La resurrecció el darrer dia” és anunciada de la mateixa manera que en el v. 40 (Tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia).
 
            Cal no pensar, doncs, que “l’acte de menjar” del qual parla Jesús afegeixi algun suplement en relació als fruits del simple acte de fe. La pràctica eucarística engatja corporalment el creient, i actualitza el símbol en una acció concreta.

            ◊ vv.56-57.- La pràctica eucarística fa participar a “una cadena de transmissió de vida”. La lectura “material” de l’acte de menjar eucarístic és evitat servint-se d’una imatge espacial que, al mateix temps, trenca (fa impossible) tota representació imaginària i lògica de l’espai: aquell que combrega “està en el Fill”, i el Fill “està en ell”.

            ◊ vv. 58-59.- Conclusió del discurs. En una certa inclusió: v. 17: Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell. > ‡ < v. 58: Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

Pas al ritus
            La Paraula s’acompleix en el ritus (sense “ritualisme”!). Entrem-hi amb una fe ben viva.

Per al Pare Nostre
            El nostre pa “de cada dia” pot ser entès també com “el nostre pa d’aquest dia”. I “aquest dia” és el dia de l’eternitat... el dia que travessarà la mort. Així doncs, gosem dir: ...    retorn




DISSABTE TERCERA SETMANA DE PASQUA
Ac 9,31-42
Jn 6,60-69

Introducció
            Amb la celebració de la Pasqua ens hem adonat de la dignitat a la qual el nostre Pare ens ha enlairat amb el Crist. Però, pel fa a nosaltres, no està adquirit encara definitivament; som conscients de la nostra feblesa. Hem vingut a fer durar la celebració pasqual com “un gran diumenge” per reforçar la nostra fidelitat. Que el Senyor vulgui perdonar-nos els nostres mancaments voluntaris.

Per a l’homilia
            Pel que fa als Actes.- ◊ v. 31.- La paraula Església, si hom no accepta la variant les esglésies, bastant ben testimoniada, designa aquí un conjunt d’esglésies. És l’únic cas en els Ac (amb 20,28) en el qual l’Església de Déu sembla bé que vol designar el conjunt d’esglésies. ◊ Aquest creixement de l’Església, presentat en un breu sumari, introdueix el recorregut de Pere i les seves conseqüències.

            ◊ vv. 33-42.- Del viatge de Pere, l’autor s’ha quedat només amb dos miracles que recorden, pel fons i per la forma, certs miracles de Jesús (el paralític de Mc 2; la filla de Jaire de Mc 5). Aquests dos relats introdueixen l’esdeveniment capital de Cesarea (Ac 10).

            ◊ v. 36.- Tabitha, semític ; Δορκάς (Dorcas) grec ; Gasela, català.

            Pel que fa a l’evangeli.- ◊ Jn pensa en els deixebles del temps pre-pasqual que encara ho ignoren tot del misteri eucarístic. Murmuren entre ells com ho havien fet els hebreus en el desert i que, en els sinòptics, són feixucs d’enteniment i de cor per creure (Lc 24,25).
 
            ◊ v. 62.- Què diríeu si veiéssiu...? La frase, que queda sense acabar, pot evocar el tema del Fill de l’Home baixat del cel (3,13).

            ◊ Hom pot reemplaçar el “no dit” de dues maneres. Ja sigui dient: “... aleshores encara us quedaríeu més astorats!” Ja sigui: “...aleshores comprendríeu el que vull dir!”. Aquesta segona hipòtesi concorda més amb els punts de vista joànics que lliguen la comprensió del missatge de Jesús amb el do de l’Esperit; aquest no serà infós als deixebles fins que Jesús no serà glorificat (cf. 7,39: Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.)

            ◊ v. 63.- La carn no serveix per a (no és capaç de) res, això no contradiu el que havia declarat en relació a “donar la seva carn” o “menjar la seva carn”. En aquest nou context, la paraula carn, oposada a Esperit com en 3,6 (conversa amb Nicodem), s’ha d’entendre en el sentit de la feblesa natural de l’home, reduït a les seves soles capacitats.

            ◊ El fet de menjar, sobre el qual Jesús ha insistit, s’ha d’entendre com d’un menjar espiritual, que elimina tant la interpretació (solament) simbòlica, com la interpretació “carnal” d’aquesta presència. Crist ressuscitat es fa realment present a la seva Comunitat per l’acció misteriosa de l’Esperit Sant, ja sigui que ella (la Comunitat) escolti la seva paraula o que ella comparteixi el pa de la Cena.

            ◊ v. 64.- Des del principi Jesús sabia... Jn insisteix sempre en el saber absolut del Mestre. Així, Jesús repeteix amb altres paraules que la fe veritable va lligada al do de l’Esperit: Ningú no pot venir... (6,65). La fe que no resisteix l’escàndol provocat per les afirmacions de Jesús és insuficient i vana. Encara més, els qui abandonen Jesús cooperen a lliurar-lo a la mort.

            ◊ vv. 66-67.- Des d’aquell moment... Molts l’abandonen. Pregunta als Dotze. L’elecció dels Dotze per Jesús (15,16) no els treu la llibertat, ni els impedeix la possibilitat, per a un d’ells, de trair. El qui traeix ha, de fet, esdevingut un instrument del Diable.

            ◊ v. 68.- Senyor, a qui aniríem? La resposta de Pere a la pregunta de Jesús significa que ell està totalment d’acord en el sentit espiritual del discurs sobre el pa de la vida; i a tota la presentació joànica del misteri de Jesús des del principi de l’evangeli: “anar a Jesús”, “vida eterna”, “creure”, “conèixer”.

            ◊ v. 69.- El Sant de Déu. L’expressió pot ser una supervivència de teologia arcaica. Per a Jn, sembla l’equivalent à la de Fill de Déu, (Jn 10,36: “a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m'acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu?”)

Pas a ritus
            La pregunta als Dotze ressona en els nostres cors. La nostra resposta serà l’aclamació al Misteri de la fe : Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció...

Per al Pare Nostre
            Més que mai demanem el pa de la fe per a viure de veritat la nostra vida de cristians, tot dient: ...    retorn