|
Dimacres
de Cendra Punxeu el dia desitjat per anar a les "Notes bíbliques" |
|
|
DIMECRES DE CENDRA
Jl 2,12-18
2 Co 5,20 – 6,2 Mt 6,1-6.16-18
Introducció
La nostra celebració d’avui és com una entrada “secreta” en Quaresma.
L’entrada “pública” serà feta diumenge. L’entrada en Quaresma del Primer
Diumenge de Quaresma és l’entrada antiga, l’original, abans que s’hagués
instituït la d’avui. Fixeu-vos en el que diu l’oració sobre les ofrenes de
diumenge: Feu, Senyor, que posem el nostre cor en les ofrenes que us
presentem, i amb les quals comencem la celebració de la santa Quaresma.
No obstant, res no ha d’impedir que comencem la Quaresma seriosament, encara
que sigui “en privat”. Començar bé, per continuar millor, i acabar encara
millor... per Pasqua. [Avui no hi ha preparació penitencial ni Kyrie,
eleison].
Per a
l’homilia
À la recerca del « tema ».- Si prenem l’evangeli com punt de
referència, el “tema” seria la coherència entre el que fem exteriorment i el
que fem interiorment. Els gestos que fem – almoina, pregària, dejuni -,
d’una manera o d’una altra, seran coneguts dels altres encara que no ho
vulguem. (Si jo no volgués que fossin coneguts de cap manera, potser em
veuria obligat a no fer-los). Així, doncs, els faig pel Pare que veu el que
és secret, encara que hi hagi persones que també ho vegin exteriorment. No
és per a ells (per aquells que em veuen) que ho faig.
És totalment
natural – si més no a l’Àfrica, al Sénégal – que tothom faci l’almoina – p.
e. el “Denier du Culte”, les captes dels Via Crucis per Càritas, etc. –; la
pregària – els Via Crucis de cada divendres –; i el dejuni – al menys el del
Dimecres de Cendra i el del Divendres Sant, els altres dies són lliures –.
No és el cas
d’altres indrets on cal començar per exhortar a fer aquests gestos. Aquí, al
Sénégal, cal “simplement” exhortar a donar-los el sentit que el Senyor
espera de nosaltres.
Pel seu cantó
Joel ens exhortava a desvetllar el sentit comunitari – jo m’atreviria a dir
“solidari” – de les nostres virtuts i dels nostres defectes. Virtuts i
defectes de la comunitat en tant que tal comunitat; els quals, probablement,
no són la simple suma de totes les virtuts i de tots els defectes
individuals. Un cop els defectes descoberts, solidàriament, amb
responsabilitat, comunitàriament, avui Dimecres de Cendra, s’hauria de
presentar al Senyor un projecte “penitencial”, és a dir de correcció, per
durant la Quaresma; i demanar-ne perdó, també comunitàriament,
solidàriament, al moment de la Celebració Penitencial del final de la
Quaresma.
Finalment,
sant Pau proclamava la disponibilitat misericordiosa del Senyor per atendre
les nostres súpliques i perdonar-nos. Potser, de bell antuvi, estaríem
inclinats a escoltar aquestes paraules de Pau com una exhortació a
confessar-nos. No està prohibit. Però si tenim en compte “el plural” a qui
Pau adreça les paraules, podem ben comprendre que també és “solidàriament”,
comunitàriament, que estem convidats a convertir-nos, a corregir-nos, a
progressar en la fidelitat, atès el “temps més favorable” que estem
iniciant.
Si dic “més
favorable”, és per fer comprendre que Quaresma no és com el temps de les
“rebaixes” dels magatzems, el temps de fer-se perdonar barat. Déu sempre és
misericordiós; no té ni alts ni baixos el l’exercici del seu amor. Aquest
temps és “favorable per a nosaltres”, en el sentit que acostant-se la Pasqua
ens fa adonar de qui som nosaltres i de les nostres incoherències; el temps
de posar en ordre les nostres existències.
L’acceptació
de les cendres sobre els nostres caps ha de significar la confessió (en el
sentit de manifestar exteriorment) que nosaltres som pecadors i que demanem,
als qui ens veuran amb la cendra al cap, que preguin per nosaltres. De la
mateixa manera que nosaltres pregarem per aquells que veurem amb la cendra
al cap. Acceptant, doncs, la cendra ens comprometem a convertir-nos per
creure (a viure segons) en l’evangeli.
Pas al ritus
La missa és el conjunt de gestos que cadascú fa; des del capellà fins el
darrer dels qui estan reunits. Que el Senyor vegi el secret dels nostres
cors per poder-los acceptar.
Per al Pare.-
“I quan pregueu...”. Disposem-nos a fer-ho tal com el Senyor ens ho ha
ensenyat...
retorn
DIJOUS DE
CENDRA
Dt 30,15-20
Lc 9, 22-25
Introducció
A la pregària d’obertura demanarem al Senyor que ens “inspiri” i que ens
“ajudi”. Inspirar-nos, què? Ajudar-nos, a què? Totes les nostres obres. De
tota mena, naturalment! Però, tenint en compte el començament de la Quaresma
on estem, podem pensar en les resolucions de Quaresma preses ahir. El
Senyor, inspira i ajuda; a nosaltres ens toca actuar (les nostres obres).
Preguem doncs, però també demanem perdó de les nostres possibles
incoherències: pregar sense fer, o al revés.
Per a
l’homilia
A la recerca del “tema”.- “¡Encerteu al moment d’escollir!” Està
clar: Moisès parla als hebreus al moment d’entrar en la Terra Promesa. Però
un cop a l’interior, no es pot viure de qualsevol manera. Avui et proposo
d'escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia... Tu
escull la vida i viuràs. I Moisès dóna els mitjans amb els quals hom pot
escollir la vida i la felicitat un cop hagin entrat en el país on ara
entraràs per prendre’n possessió. Al contrari, si no seguiu aquestes
indicacions, no viureu gaires anys a la terra on ara, un cop passat el
Jordà, entrareu per prendre'n possessió. Tu escull la vida i viuràs!
Pel seu
cantó, sant Lluc a l’evangeli, ens dóna, tret del seu context, el primer
anuncia que Jesús fa de la seva passió i les consignes per esdevenir
deixeble seu – Si algú vol venir amb mi... –. Seguint aquestes
consignes hom podrà salvar la vida; sobre entès “la seva vida eterna”.
Consignes, per altra banda, bastant exigents, resumides en les expressions
prendre cada dia la seva creu, negar-se a si mateix, perdre la seva vida per
Ell. Sense dir-ho explícitament, Jesús provoca una elecció: “Tu també, tu
que escoltes, ¡escull la Vida!”, encara que el preu sigui aparentment “una
mica car”. Però Què en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es
destrueix ell mateix?
La Vida (V
majúscula) que Jesús prometia era molt millor que la que esperava als jueus
en la Terra Promesa. En aquest sentit, apareix un cert paral·lelisme entre
Jesús i Moisès en els nostres textos d’avui. Tots dos ens exhorten a
escollir bé.
Acabem
d’entrar en Quaresma. Ens espera una terra promesa: Pasqua. La garantia de
la Vida (V majúscula) ens espera a la Vetlla Pasqual i l’ “explosió”
sagramental en aquella celebració. Tant per Moisès com per Jesús som
convidats en la Litúrgia d’avui a escollir com hem de viure en la “terra
promesa de l’Església”, com “hem de caminar tot seguin Jesús” durant la
Quaresma per aconseguir la Vida (V majúscula). L’Església ens convida a fer
“la bona elecció”. Fem-la plens de coratge.
Posem-hi tot de part nostra, el Senyor no faltarà per inspirar-nos i
sostenir-nos per tal de poder arribar bé a l’acabament pasqual.
Pas al ritus
Celebrar
l’Eucaristia, ¿no és ja donar (¿perdre?) la pròpia vida amb el Crist? Ell no
pot faltar a al seva paraula. Creguem-hi fermament. Cada dia... a cada
eucaristia.
Per al Pare
Nostre
Caminem una vegada més seguint Jesús, pregant com ell al Pare. Que no es
faci el que jo vull sinó el que vós voleu. Nosaltres gosem dir també Faci’s
la vostra voluntat; diguem-ho com ho hem après de Jesús mateix...
retorn
DIVENDRES DE
CENDRA
Is 58,1-9a
Mt 9,14-15
Introducció
Hem arribat al primer divendres de Quaresma. (Sense res a veure amb els “9
primers divendres de mes”). D’aquí sis més, serà el Divendres del Tridu
Pasqual: el divendres de la fidelitat total. Que el Senyor ens mantingui
perseverants a seguir-lo durant aquestes setmanes. Que també ens perdoni les
nostres febleses.
Per a
l’homilia
A la recerca del tema.- Divendres de dejuni (des del punt de vista
“disciplinari” no obligatori, sinó lliure). Molta gent el respecta. Però,
alerta!, que hi hagi coherència! El dejuni no està fet per mortificar-se,
per fer-se mal, per sofrir; el dejuni és la pregària – el diàleg amb Déu –
del cos; per tal que la pregària de l’esperit sigui verdaderament creïble
als ulls de Déu. Són inseparables.
No pot ser
que el meu cos pregui (dejuni) i que, per altre cantó, hom cerqui els seus
interessos, faci treballar durament els seus obrers; que passi els seus
dejunis pledejant i barallant-se, i donant injustament cops de puny. Eren
els advertiments del tercer Isaïes als seus contemporanis cap al final del
segle VIè abans de J. C., ja instal•lats a Palestina, després del retorn de
l’Exili a Babilònia. Segons el text, la gent era incoherent; per això Déu no
escoltava la seva pregària; no tenia sentit. Atenció, doncs, per nosaltres:
siguem coherents. Per això, segons el millor pensament jueu, el dejuni, la
pregària i l’almoina es donen la mà, inseparablement; en coherència.
Pel seu
cantó, Jesús “passava” de la manera de dejunar dels deixebles de Joan i del
Fariseus: ells ho feien dos cop per setmana, el dilluns i el dijous. Aquest
dejuni, voluntari, per devoció, suposava reforçar la pregària per demanar el
perdó pels pecats del poble i perquè els temps messiànics arribessin ben
aviat.
Jesús no està
en contra del dejuni, que segurament havia practicat el dia del Yom Kippour
i l’aniversari de la destrucció del Temple pels Babilonis el 587 abans de
JC. Però, per a ell, Jesús, l’objectiu de la pregària-dejuni dels baptistes
i dels Fariseus ja havia arribat: el perdó dels pecats ja hi era amb
l’arribada dels temps messiànics, com l’arribada de l’espòs a la sala del
banquet de noces. L’aflicció imposada pel dejuni per tal de reforçar la
pregària per l’arribada del Messies, ja no tenia sentit. Dejuni i aflicció,
per la manca d’una cosa absolutament necessària van junts.
Jesús també anuncia la seva absència el moment de la Passió – l’espòs els
serà pres – : aleshores, doncs, els deixebles, que ara són en la joia de
la presència, estaran en l’aflicció i el dejuni de l’absència.
Al nostre
dejuni de Quaresma, ¿quin sentit li hem de donar? No el de l’absència –
Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món – ; no és, doncs,
aquest el sentit que hem de donar al nostre dejuni. El sentit seria, més
aviat, el de reforçar la nostra pregària per la pròpia conversió, de dur a
bon terme els projectes de millorament de conducta formulats el darrer
Dimecres. Dejuni necessàriament coherent amb una conducta plena de caritat
per al proïsme. Si no fos així ens sentiríem dir la reprimenda d’Isaïes.
Pas al ritus
La vida cristiana no està centrada en el dejuni per l’absència. Al contrari,
està centrada en la joia de la presència. Sense oblidar que Ell (l’Espòs)
ens ha estat pres durant uns tres dies; els quals ens han obtingut el perdó
dels nostres pecats. La nostra joia no és ingènua, despreocupada. És la joia
reflexionada de saber que aquesta presència ha passat per la creu i el
sepulcre. Ara entrem en aquest misteri. Anem-hi amb joia i respecte.
Per al Pare
Nostre
Nosaltres som deixebles d’Aquell que ha dit que el seu aliment era el
compliment de la voluntat d’Aquell qui l’havia enviat. No fem pas aquest
dejuni; nodrim-nos del mateix aliment. Gosem dir, doncs, Que la vostra
voluntat sigui feta... per nosaltres, els vostres fills. Diguem doncs, tots
junts...
retorn
DISSABTE DE
CENDRA
Is 58,9b-14
Lc 5,27-32
Introducció
Sant Joan explica en l’Apocalipsi que, en una de les seves visions, a la
vista de la majestat del Crist gloriós, En veure'l vaig caure als seus
peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta (Ap 1,17). Jo
ignoro si el qui va compondre la nostra pregària d’obertura tenia aquest
text de l’Ap al cap (i al cor!). Sigui com sigui, nosaltres demanem a Déu
omnipotent i etern que protegeixi la nostra feblesa amb la seva mà poderosa.
Que la seva gràcia ens permeti ser-li fidels malgrat tot.
Per a
l’homilia
A la recerca del tema.- La primera lectura és la continuació
immediata de la d’ahir. És la part positiva, a continuació de la negativa,
de mateix oracle. Dues sèries de tres Si [tu]... fas això o allò...,
seguida, cadascuna d’elles, per les promeses que Déu fa de gran riquesa
espiritual, i fins i tot material, com resposta a aquesta iniciativa
positiva per part de l’home fidel. “Si” hom fos capaç de passar de la
situació negativa d’ahir a aquesta acció positiva d’avui, el Senyor no es
quedaria indiferent.
La
“conversió” és possible; el Senyor l’acull, el Senyor la inspira, el Senyor
l’espera... amb tot el respecte en consideració al pecador que vulgui
convertir-se: Si tu...
Lluc ens
explica “la conversió” de Leví. Hom podria arribar a pensar que Jesús li ha
obligat: Segueix-me. I... punt! I Leví ho deixà tot, s'aixecà i es
posà a seguir-lo. ¿Es podria dir que la paraula de Jesús ha hipnotitzat
Leví, que li ha tret la llibertat? La radicalitat de la paraula de Jesús (en
Lc) a Leví és la mateixa que la que ell adreça “al notable” que observava
tots els manaments des de la seva joventut; Jesús li diu: Encara et manca
una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un
tresor al cel. Després vine i segueix-me (Lc 18,22). El verb era en
imperatiu tant en un cas com en l’altre; no obstant, la reacció ha estat
diferent. Per conseqüent, la paraula de Jesús no hipnotitza els seus
interlocutors. Si em vols seguir... Per a Leví la comunió de vida amb
Jesús de Natzaret justificava suficientment la renúncia a tot el que havia
deixat.
Les
recompenses promeses en l’oracle d’Isaïes no es poden comparar amb aquesta
comunió de vida amb Jesús. L’àpat que li ofereix expressa la joia que sent
com a conseqüència de la seva elecció... malgrat l’escàndol provocat als
Fariseus i als seus escribes.
Tant de bo
que nosaltres també fóssim capaços de seguir Jesús; de deixar tot el que
pogués impedir-nos el seguiment...
Pas al ritus
¿Que som millors que els companys de Leví? Jesús ha vingut a casa nostra,
malgrat la nostra indignitat. Tal com ho hem demanat a l’obertura, que posi
la seva mà damunt nostre. Que ens aixequi. Que l’àpat eucarístic que
compartim ara amb ell, sigui la penyora de l’àpat pasqual, i també de l’àpat
de l’eternitat.
Per al Pare
Nostre
Jesús ha vingut a casa nostra. L’acolliment de tota mena de gent a la seva
taula a Galilea, està en el cor de la seva missió. Aquest acolliment ens
permet a nosaltres d’estar ara aquí. Tal com ho hem après, no tinguem
vergonya de demanar i d’oferir el perdó. Així, doncs, gosem dir...
retorn
o o o
Record : Els Si tu… d’Isaïes m’han dut a la memòria, amb tots els
respectes, el poema de Rudyard Kipling “Si...”
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
Traducció de Francesc Parcerisas