PRESENTACIÓ GENERAL DEL LECCIONARI DE QUARESMA ENTRE SETMANA

            Com de costum en el cas dels altres temps privilegiats – Advent, Nadal; Pasqua, no tant – l’elecció de les lectures per a cada missa per al temps de Quaresma ha estat feta amb el criteri d’“elecció per tema”. És a dir, que una certa relació hauria d’aparèixer entre la primera lectura, sempre treta del Primer (Antic) Testament, i la pàgina de l’evangeli de la mateixa missa.

            En el documents més antics, la celebració de la Pasqua es presenta essencialment com: 1) un dejuni d’un dia (dissabte), o de dos dies (el dissabte i el divendres) [hom fa marxa enrere] – la “Setmana Santa” encara no ha estat instituïda – o d’alguns dies, 2) seguit d’una assemblea nocturna de pregària que clausura l’Eucaristia, que ja s’escau abans de l’alba del primer dia de la setmana. L’obligació de prendre part en aquesta assemblea nocturna és fonamental. Aquests dies de dejuni són inseparables de l’assemblea nocturna i formen amb ella la celebració pasqual.

            El dejuni del dissabte, i després el del divendres, no és un dejuni penitencial (de mortificació), sinó un dejuni d’absència, un dejuni d’espera anhelant; un dejuni que serà trencat per la festa eucarística quan apareixerà l’estel del matí, a l’hora en què les dones portadores de perfums es posaven en camí cap al sepulcre, la pedra del qual ja havia estat feta rodolar. Dejuni, reunió de la comunitat de creients, vetlla de pregària, lectures de l’Antic i del Nou Testament, celebració de l’Eucaristia, àpats fraterns en la joia del Crist ressuscitat ─ aquests són els elements fonamentals de la Vetlla Pasqual.

            Molt aviat, a Roma, una setmana de dejuni va començar a establir-se com a preparació de la nit santa. Aquesta setmana s’obria amb el diumenge amb la proclamació de la Passió. L’assemblea del dimecres d’aquesta setmana (com la de tots els altres dimecres) tampoc no comportava celebració de l’Eucaristia com tampoc la del divendres (que després esdevindria “Divendres Sant”).
 
            En el curs del segle IV, apareix un període de tres setmanes de preparació tirant enrere des del diumenge de la Resurrecció fins el diumenge Lætare (“Alegra’t [Jerusalem]”, cant d’entrada d’aquest diumenge), el qual, més tard, esdevindria el 4rt diumenge de quaresma, però que en aquest moment encara no ho era.

            Més tard encara, cap a la fi del segle IV (cap el 384) neix el dejuni de quaranta dies. El diumenge de l’obertura d’aquestes sis setmanes de dejuni, era el primer diumenge de Quaresma, el qual queia exactament quaranta dies abans de començament del Triduum Pasqual.

            D'aquestes etapes en l’organització del temps de preparació a la Vetlla Pasqual (de la Pasqua!) han deixat senyals en l’organització actual del leccionari entre setmana, sobre tot en l’elecció de les lectures evangèliques.

            Així doncs, en les tres darreres setmanes de la nostra Quaresma (quarta; cinquena; sisena = Setmana Santa) l’evangeli és sempre de sant Joan (llevat el del dimecres sant).

            Durant la quarta setmana, a part del dilluns (on es proclama la curació del fill del funcionari reial), es proclama la curació del paralític de la piscina de Betzata i les discussions que va provocar aquesta curació, que es conserven en els capítols 5è i 7è de sant Joan. La discussió s’allargarà fins el dijous de la 5a setmana en el capítol 8è de sant Joan. És el verdader procés religiós contra Jesús ja que no n’hi ha cap després de la seva detenció a Getsemaní; solament un petit interrogatori a casa d’Annàs, que, a més, no era Gran Sacerdot “aquell any”.

            En el divendres de la 5a setmana, es llegeix el final de capítol 10è que continua la discussió de Jesús i els Jueus arran de l’afirmació de Jesús que ell i el Pare “eren u”. El dissabte, la decisió de Caifàs, que era Gran Sacerdot “aquell any”, que diu: ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? (Jn 11,50).

            Per a la 6a setmana (la Santa), els evangelis són: la unció a casa de Llàtzer; l’anunci de les negacions de Pare; la “venda” de Jesús per part de Judes als Grans Sacerdots. Aquestes tres darreres setmanes estan, doncs, orientades cap a la Passió de Jesús.

 

            Al contrari, en les tres primeres setmanes de Quaresma, els evangelis de les quals són trets dels evangelistes sinòptics, consideren més aviat temes que es refereixen a la conversió en el sentit moral de la paraula.

            A la meva manera d’entendre, doncs, la Litúrgia de la Paraula per als dies entre setmana de la Quaresma considera, primer una revisió sincera i exigent de la pròpia conducta en relació a la paraula de Jesús, per entrar després, en una segona part, en la contemplació de la Passió del Crist, tot oblidant-nos de nosaltres mateixos.