ANY   LITÚRGIC                                               per Josefina Rabella 

          L’any Litúrgic, considerat en la seva estructura, és una institució de l’Església destinada a celebrar el Misteri de Crist, com a memòria, presència i profecia (o anticipació en l’esperança).

         Dintre del curs de l’any, l’Església celebra amb un record sagrat l’obra salvadora de Crist, des de l’Encarnació i el Nadal fins a l’Ascensió, la Pentecosta i l’espera de la benaurada esperança de la vinguda del Senyor.

         La comprensió i la celebració del Misteri de Crist només després, gradualment, s’han anat desenvolupant al llarg del segles.

                   Als primers temps de l’Església, la Pasqua era el centre únic de la predicació, de la celebració i de la consegüent vida cristiana. No se celebraven llavors els “misteris” sinó el “misteri de Crist” i això només els diumenges , com a DIA DEL SENYOR.

         Ben aviat cada any, emergí, entre tots els altres “UN GRAN DIUMENGE”, que s’imposà com a celebració anyal de la PASQUA, eixamplada en el TRIDU Pasqual i prolongada durant 50 dies.

         Després s’hi afegiren altres festes: l’Ascensió, Pentecosta, el Nadal i l’Epifania, amb la finalitat de subratllar aspectes particulars de la gran acció de Déu a favor de l‘home.

         Es a dir, l’Any Litúrgic commemora els misteris de Crist, recapitula tota la història  de la salvació i prepara i anticipa l’encontre dels temps amb l’eternitat.

         Per a nosaltres, morts i ressuscitats en Crist per mitja del Baptisme, l’Any Litúrgic és el guia que ens fa “caminar en una vida sempre nova, que ens porta a la santificació i al premi etern” (Rom. 6,4.22). Per això l’Any Litúrgic és un AVUI de gràcia en el que la Paraula de Déu es converteix en vida.

                   L’Any Litúrgic  no és una idea, és una PERSONA, Jesucrist i el seu Misteri actuant en el temps, que l’Església celebra sacramentalment com a “memorial”, ”presència” i “profecia”. El culte de la Litúrgia, doncs, va néixer de la Pasqua i per celebrar la Pasqua. 

                   En arribar el s. IV, la necessitat de contemplar i reviure cada un dels Misteris de la Passió de Crist, va prevaler un criteri de historització, que va donar origen a la SETMANA SANTA.  A més, la celebració del Baptisme la nit de Pasqua i la reconciliació dels penitents el matí del Dijous Sant, va fer que naixés  un període de preparació abans de la Pasqua, basat en els 40 dies  bíblics, és a dir, la QUARESMA. 

                   El CICLE de NADAL va néixer independentment del Misteri Pasqual, al s. IV.  L’ocasió fou apartar  als fidels  de les celebracions  paganes i idolàtriques del SOL INVICTE, que tenien lloc al solstici d’Hivern.

         Les grans discussions  teològiques dels ss IV i V van servir per a reafirmar l’autèntica fe en el Misteri de l’ENCARNACIÓ.

         A finals del s. IV per establir un cert paral·lelisme amb el cicle Pasqual, es va començar a celebrar l’ADVENT com un període de preparació per a les festes nadalenques.        

                   La celebració anyal dels Misteris de Crist, és a dir, el “circulus anni”, no ha de fer pensar en la idea de un cercle tancat o de una repetició cíclica, segons la visió pagana  del “mite de l’etern retorn”.

         La història de la salvació, actualitzada per a nosaltres en les accions litúrgiques, és la realització, ara i aquí, d’un moviment obert i ascendent,  vers la plenitud  del Misteri de Crist. L’Església celebra aquest Misteri , des dels seus diferents aspectes , no per a REPETIR, sinó per a fer-lo CRÉIXER i APROFUNDIR, fins el dia que “Jesús tornarà”.