|
ÍNDEX |
| LA LLEI DEL MATRIMONI |
|
És un tema en el qual es treballa, però que en realitat ningú no dóna respostes concloents. En primer lloc li envio un senzill treball sobre el Matrimoni, i afegeixo unes reflexions tretes d'un escrit que va arribar a les meves mans i que crec pot interessar-li per treure algunes conclusions. EL
MATRIMONI Si obrim la Bíblia,
ens trobem amb el Llibre de la Gènesi, els
primers capítols de la qual ens parlen de la "història dels orígens",
presentant-nos esquemàticament la història de la humanitat sobre un
tema bàsic, on s'afirma senzillament que l'origen de la matèria el
mateix que el de la vida és en Déu. En l'època del N.T.
La monogàmia serà la regla corrent dels matrimonis jueus. Les causes
dels divorcis no estan ben precisades. Després
de l'Exili, els savis enalteixen la fidelitat i fan elogi de
l'estabilitat conjugal Pr. 5, 15; Ecli.36,
25. SALM 128 (127) ************* I
ara uns apunts, perquè pugui treure conclusions. Trets d'un llibre d'Elizabeth Marquardt "Entre dos móns: les vides íntimes dels fills del divorci". I d'un comentari: "El declivi de les famílies amb un pare i una mare". Mentre es redefineix la paternitat, els fills passen a un segon pla. En un informe es registra que les tendències mundials en la legislació i en les tecnologies reproductives estan redefinint la paternitat de manera que es pensa abans en l'interès dels adults que en les necessitats dels fills. El model de paternitat de dues persones, pare i mare, indica, "s'està canviant per adequar-se als drets dels adults, en comptes de les necessitats dels fills a conèixer els seus pares i ser criats, en la mesura possible, per un pare i una mare." La revolució en la
paternitat descrita a la publicació comprèn diversos temes: alts índexs
de divorci; nens criats per un sol progenitor, l'ús creixent d'òvuls i
esperma de donants; el suport al matrimoni del mateix sexe... Les
estructures familiars són també crucials per als nens. Els estudis
sobre les vides dels fills del divorci mostren les conseqüències
negatives per a ells, no considerades prou quan es va introduir el
divorci lliure. França és una dels
pocs països que resisteixen les escomeses per canviar la legislació
familiar. Un informe parlamentari sobre la família, indicava que
"el desig d'un fill sembla haver-se convertit en el dret a un
fill". També recomanava no legalitzar el matrimoni del mateix
sexe. Tots aquests canvis tindran conseqüències de gran envergadura per a la família, els nens i la societat. "Aquells de nosaltres que hi ha preocupats", conclou l'informe, podem i hem de suscitar i portar endavant un debat sobre les vides dels fills i el futur de la paternitat". |
| L'AMISTAT |
|
El terme "AMISTAT" ha estat
interpretat de moltes maneres des de l'antiguitat fins als nostres
dies. Ciceró
té un tractat sobre l'Amistat, en la qual recull la influència d'Ecli.
9, 10 |
| EL DEJUNI |
|
Avui dia fins i tot els cristians amb prou feines si aprecien el dejuni, que consisteix a privar-se de tot aliment un o diversos dies., dit d'una altra manera "mortificar el cos". Actualment, dejunar consisteix a fer un dinar normal al migdia, però al matí i a la nit prendre només un petit refrigeri. Els historiadors
de les religions descobreixen a tot arreu: per motius d'ascesi, de
purificació, de dol, de súplica, que el dejuni ocupa un lloc
important en els ritus religiosos. A
l'Islam, per exemple, és el mitjà
per excel·lència d'experimentar la transcendència divina. El dejuni que
agrada a Déu va unit a l'amor al proïsme i al treballar per la justícia.
Com hem dit és inseparable de l'oració i de l'almoina. |
| EL CANTIC DELS CANTICS |
|
Cal considerar tots els cants bíblics com a religiosos, ja que la religió d'Israel penetrava íntegrament la vida i la literatura del poble escollit, de manera que no pot establir-se una definició precisa entre sagrat i profà. Sigui com sigui i quina sigui la seva procedència, el Càntic té o valor religiós. El Cantic dels Cantics està format per una col·lecció de poemes d'amor. El seu títol reflecteix una de les formes del superlatiu hebreu, i significa: "el més bell, el millor dels càntics", el càntic per excel·lència. Hipólit, és el primer dels Pares de l'Església que comenta el Cantic i el relaciona amb el "Sancta Sanctorum". I escriu: "Feliç el qui entra en el Sant (el Temple), però molt més feliç el qui entra en el Sant dels Sants (la part més alta del Temple de Jerusalem ) Així també, feliç el qui comprèn els Càntics (de la Bíblia) i els canta, però és molt més feliç el qui canta el Cantic dels Cantics". El seu text és un dels més
curts de la Bíblia, però és el que ha estat més comentat de la
Sagrada Escriptura i un dels més controvertits.
No es pot afirmar que sigui de Salomó,
però sí que sigui de l'època d'esplendor de la monarquia. És en
aquest període quan la literatura d'Israel es relaciona amb les
literatures dels pobles veïns, i encara que el Càntic conserva una
gran independència , no deixa de tenir certa relació amb la
literatura extrabíblica. Dels comentaris més llegits, en triem
alguns: El Diccionari Bíblic de Monloubou
ens diu: "El Llibre del Cantic
dels Cantics va
semblar digne de ser posat entre els llibres de la Bíblia per
expressar la bellesa de l'amor, ser
testimoni de l'amor humà en la seva obertura a l'amor diví, i per la
riquesa de la relació personal que el configura" La inserció d'aquest Llibre en el cànon bíblic
té la seva pròpia intencionalitat. Intel·ligentment, l'últim
redactor d'aquesta obra omet el nom de Déu, perquè quedi ben clar,
en un terreny tan fosc, enigmàtic i ambigu, que Déu és Déu i
l'home és home i només home. Els cristians poden treure molt bones lliçons
d'aquest Llibre sobre la història d'Israel. El Cantic
és el drama del pecat, del penediment, de la conversió i de la
recerca, mai acabada, que es presenta sota el simbolisme de les peripècies
conjugals d'Israel i Yahvé. El pecat
trenca els llaços de l'amor. El penediment torna les relacions
d'intimitat amb Déu. La justificació, el perdó, és un do gratuït.
El retorn a la gràcia, un goig immens. "QUE EL VOSTRE AMOR PERDURI EN NOSALTRES, AQUESTA ÉS LA NOSTRA ESPERANÇA" |
| EL REGNE DELS CELS |
|
Usaré
les mateixes paraules que Jesús va emprar per parlar del Regne de Déu
o Regne dels Cels als homes del seu temps. L'anomenava Regne dels Cels,
perquè els jueus, per respecte al mateix Déu, no s'atrevien a
pronunciar el seu nom. Al
principi de l'Evangeli de Mateu, trobem
Jesús dient que el Regne dels Cels ja ha arribat. És
precisament la presència visible de Jesús amb les seves obres
poderoses i les seves paraules, que el Regne dels Cels fa irrupció al món. Jesús
també va ensenyar per mitjà de
paràboles, com podem construir el Regne
de Déu o Regne dels Cels. El
bon samarità (Lc.10,30-37)
PRACTICAR LA CARITAT El Regne dels Cels
no s'ha DE BUSCAR en cap
punt del globus, sinó que es
tracta de TREBALLAR, per CONSTRUIR-LO. En primer lloc, cal creure que
Jesús és PRESENT en nosaltres, i que és Ell
mateix, qui ens ajuda a TROBAR-LO en el nostre interior, perquè puguem
donar-lo a conèixer per mitjà dels nostres actes. Si tots
els homes treballéssim per construir-lo en nosaltres, veritablement el
món seria en realitat el Regne de Déu, on regnaria la pau, la justícia,
l'AMOR Que
el Déu de la PAU i de l'AMOR, t'ajudi a "buscar-ho" en el teu
interior i a ajudar-ne d'altres a "trobar-lo" |
| L'ALEGRIA |
|
En primer lloc si consultem un Diccionari, trobarem la definició del concepte ALEGRIA: "Sentiment grat i de goig, produït, generalment, per un motiu agradable, o moviment, grat i viu de l'ànim, per un motiu falaguer o "sense causa", que es manifesta amb alguns signes exteriors o bé amb alguna exclamació. Ara bé,
si obrim la Sagrada Escriptura ens trobem amb l'ALEGRIA
DEL COR, que és la més autèntica. I per
acabar, vull parlar de St. Francesc
de Assís, que té la "perfecta Alegria", per haver-la trobat en la seva vida i haver-la
practicat. La
perfecta alegria NO ÉS: Ni
donar exemple de santedat amb la vida. Ni
donar la vista als cecs. Ni
fer parlar els muts. Ni
fer caminar als coixos. Ni
saber totes les llengües. Ni
conèixer totes les ciències. Ni
tots els secrets de la terra o dels mars... LA
PERFECTA ALEGRIA ÉS: Quan
se sofreixen amb paciència i sense murmuracions, Els
oprobis, les humiliacions... I
S'OFEREIX TOT PER AMOR A CRIST
AQUÍ
HI HA LA PERFECTA ALEGRIA
|
| L'AMISTAT ENTRE DAVID I JONATAN |
|
L'amistat veritable ve definida a
Pro. 17,17 i a Ecli.
6,15: "L'amic fidel no té preu", "perquè estima en
tot temps" Ecli 6,14-17. L'essència de l'amistat és un afecte recíproc
i desinteressat. La Sagrada Escriptura coneix aquest sentiment humà i
el valora positivament. No indaga el subsòl en el qual brolla
l'amistat. És una realitat existencial: grans i petits, bons i
dolents tenen els seus amics. És interessant
l'amistat entre David i Jonatan: 1Sm.18,1-4; que va durar durant la prova:
1 Sm 19, 1-7; fins a la mort 2Sm.1,25.26; i va sobreviure en
el record: 2Sm. 9,1. Aquesta
amistat entre David i Jonatan
ha quedat com a prototip de l'amistat
més bonica. Tota ella dóna un encant al relat, no serà mai de
mentida, arribarà fins a l'abnegació més completa, sens dubte, fins
al sacrifici. Però
l'amistat de David i de Jonatan
ensopegarà amb les pitjors dificultats i fins i tot en algun moment
exigirà la mateixa separació dels dos amics. A 1Sam.
18,1-4 llegim: "En
acabar de parlar David amb Saúl,
l'ànima de Jonatan va sentir una
simpatia profundíssima per David i va
començar a estimar-lo com a si mateix"..."Van fer un pacte
d'amistat, perquè Jonatan l'estimava com
a si mateix." "Es va treure el seu mantell i el va donar a David junt amb la seva espasa, el seu arc
i cenyidor". 1Sm.
20, 1-42. És un relat bellíssim, commovedor, punxant, que il·lustra
de manera sublim l'amistat que uneix Jonatan
amb David, el qual acaba amb aquesta
emocionant despedida: "Ves-te'n en pau. Segons el que hem jurat
nosaltres dos pel nom de Déu,
que el mateix Senyor sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva
descendència i la teva descendència ".
Jonatan no va tornar a
trobar-se amb David fins que va anar a
trobar-ho al desert de Zif a Horsa. Jonatan li dóna ànims i confiança.
I van
renovar el seu pacte d'amistat davant de Déu. 1Sm.
23,17-18. L'ajuda prestada per Jonatan a David en les hores més favorables per neutralitzar el seu prestigi i les seves pretensions, gairebé fan creure en una espècie de dimissió voluntària i anticipada a favor de David. En el text apareix clar que l'actitud general del fill de Saúl anava en el sentit d'aquesta renúncia a què Déu va donar perfecció amb el trist final. Així l'amistat ,
la de l'amic capaç de donar la vida per qui estima (Jn.
15,3) és en definitiva un dels grans mòbils d'aquesta història
bella i dramàtica. Finalment en 2Sm.
1, 19-27, trobem una bella elegia en la qual David
expressa la fondària i la força d'una
amistat exemplar entre homes nobles i sans, que res ni ningú no va
poder trencar ni afeblir. Amistat amb
les notes d'intimitat, fermesa, eficiència i suprem desinterès.
|
|