1- Pròleg c 1
2- Llibre dels Signes c 2-12
3- Llibre de la glòria c 13-21

Jesús PARAULA  i  LLUM              Joan  1, 1-5
- Jesús, és la Paraula creadora per la qual tot ha vingut a l’existència
- Ha resplendit enmig de les tenebres del món, que no l’han pogut ofegar.
-  Joan Baptista dóna testimoni d’ aquesta LLUM perquè tothom CREGUI
-Aquesta LLUM ve a casa seva :   -el món no l’acull
                                                   -els qui creuen són fills de Déu
-  La PARAULA és Home i nosaltres contemplem la Glòria del Fill Únic.
-  Joan baptista dóna testimoni que abans d’ell, JESÚS existia
-  NOSALTRES hem rebut de la seva plenitud
- Moisés va donar la llei
- Jesús ha donat la GRÀCIA veritable:  la Revelació del Pare

Senyor, Tu ets la PARAULA creadora del “Principi”. Ets la LLUM que resplendeix en les tenebres del món. A través de la Paraula-Home  contemplem la glòria del Pare. A través de la Llum-Fe esdevenim Fills de Déu.
NOSALTRES hem rebut aquesta plenitud teva a través de la GRÀCIA que ens has donat.
Amb Tu , Senyor, comença una Nova existència en el món. Ara ja no som sols fills d’Adam, sinó sobretot Fills de Déu. Aquesta és la Gràcia veritable que ens ha vingut a través Teu. És la teva Plenitud que tots hem rebut.

Els TESTIMONIS a favor de Jesús                Jn 1,6-30
- Joan Baptista
És només “una veu” (no la Paraula).
Enmig nostre hi ha “el que no coneixem” (ha vingut a casa seva...)
Joan senyala l’Anyell de Déu.
Joan assegura que l’Esperit ha donat testimoni que és Fill de Déu 
- Els deixebles
Segueixen Jesús i diuen:
“És el Messies”, “el qui profetitzà Moisès”, “el Fill de Déu, el Rei d’Israel”, i també: és JESÚS de Natzaret.
Jesús promet que: VEURAN el CEL  OBERT, i els àngels (poder de Déu) obrant en Jesús.

Senyor, tota la teva vida serà un convidar-nos  a CREURE en Tu, que com a Fill  de Déu i Messies , passes pel nostre món  convidant-nos a seguir-te, com als primers deixebles.
Ets el Fill de Déu, Anyell, que prens els nostres pecats, tot passant pels nostres camins: I ens obres el cel, perquè ens adonem de la VIDA de Déu que a través teu es fa pròxima a la terra.
Realment de la teva PLENITUD tots nosaltres n’hem rebut.                     GRÀCIES!

Llista dels 7 signes:
1.- Canà: Un VI NOU, el millor, el de l’ Eucaristia
2.- Guarició fill del Centurió: Fe i força de la Paraula
3.- Guarició paralític de 38 anys: Força de la Paraula en dissabte
4.- miracle de naturalesa: multiplicació dels Pans, EUCARISTIA
5.- miracle de naturalesa: Pas sobre l’aigua, “JO SÓC”
6.- Guarició prodigiosa: cec de naixement, Fe i incredulitat
7.- Resurrecció de Llàtzer: “JO SOC la Resurrecció” 

Evolució dels signes:
-   A Canà (introducció) els deixebles “reconeixen la teva Glòria”
-   Les dues guaricions següents ens diuen la força de la teva Paraula, i de la teva Autoritat (sobre el dissabte)
-   Als dos miracles de naturalesa: multiplicant els pans, retornes al tema de l’Eucaristia-Pasqua, i passant sobre l’aigua et mostres “JO SOC” Transcendent.
-   Els dos darrers signes són definitius. El del cec de naixement és “prodigiós” perquè superes les lleis de la naturalesa humana (es tracta d’una ceguesa congènita). I la Resurrecció de Llàtzer és la preparació immediata a la TEVA mort i Resurrecció, en la que quedarà clara la “Glòria de Déu” 

Les 7 parts del llibre del SIGNES
1.- El NAIXEMENT : Canà, Nou Temple, Nicodem, Samaritana.
2.- VIDA per la PARAULA : Centurió, Paralític i discurs.
3.- VIDA pel PA : multiplicació dels pans, pas sobre l’aigua i discurs.
4.- Jesús AIGUA viva i LLUM del món : Festa dels Tabernacles.
5.- Enviat a donar VISTA  als cecs i a ENCEGAR als no creients.
6.- Jesús RESURRECCIÓ de l’amic ( Llàtzer ).
7.- L’HORA  de Jesús, quan entra a Jerusalem. 

Esquema de  les 7 parts
I – Naixement:
A Canà, (3er dia) els deixebles reconeixen la teva GLORIA (de Fill Únic)A Jerusalem, els “teus” et refusen, al TEMPLE, quan parles de reconstrucció el 3er dia.
1er. Discurs el vell jueu (Nicodem) a la nit (Pasqual) no sap com s’ha de NÉIXER de Nou. Joan B. reconeix que Jesús és l’Espòs que ve de dalt.
2on. Discurs, la Samaritana (dona i pagana) al migdia (hora de crida, com la vocació als deixebles) rep la REVELACIÓ del Mestre – Profeta.                   

II- Vida per la Paraula
2on. signe a Canà, un centurió  pagà, al migdia rep la Paraula que dóna VIDA (iniciativa del centurió).
3er. Signe a Jerusalem, en “dissabte”, mentre el paralític és curat per iniciativa de Jesús, els “seus” busquen MATAR-LO.
Discurs :Com el Pare, Jesús dóna VIDA – RESURRECCIÓ per la
              Paraula. Joan Baptista i el Pare donen testimoni de Jesús.

III-Vida pel Pa
4t.- Signe multiplicació dels pans i discurs sobre l’ Eucaristia.
5è.-Signe Pas sobre l’aigua, ets el JO SÓC, Transcendent.
1er. Discurs, el “senyal”de Jesús és el “Mannà” espiritual (AT)
2on. Discurs la seva CARN i SANG son el seu Pa (NT)
Conclusió : molts no poden CREURE – HO.                        

IV- DIÀLEG CENTRAL: Jesús és AIGUA- LLUM -VIDA : manifestació i refús
Festa dels Tabernacles : Jesús AIGUA viva (perdó de l’ adultera), LLUM del món: “JO SÓC” el que ALLIBERA 

V-Enviat a fer VEURE als cecs i a ENCEGAR els no creients.
6è- signe:  Cec de naixement- Signe prodigiós, el CEC de naixement hi veu i creu. Els fariseus es tornen CECS i no creuen
1er. Discurs. Jesús és el Bon Pastor, igual al Pare. El “senyal prodigiós” és obra de Déu a favor de les ovelles que el Pare li ha donat (tots els “cecs” creuen, no els qui “es pensen que hi veuen”).
2on. Discurs. Festa de la Dedicació. Aquesta obra acredita que ets el Messies. 

VI- RESURRECCIÓ de  Llàtzer
7è. Signe: A Ell que és Vida pels qui creuen, els no creients el volen matar junt amb Llàtzer. 

VII- L’ HORA : Unció a Betània, entrada a Jerusalem , i final del llibre dels SIGNES o miracles. 
 

Explicacions de les 7 parts del Llibre dels SIGNES

1- EL NOU NAIXEMENT       2,1 a 4,42
1.-Signe – CANÀ
El naixement de la teva Gràcia, comença el 3è. dia  (el dia de la Resurrecció). Al costat de la teva mare, com a la Creu. Ella anticipa l’HORA del Vi millor, l’Eucaristia. Aquest és el “COMENÇAMENT” de la Manifestació de la teva GLÒRIA, a fi que CREGUEM.
“De la teva plenitud, tots nosaltres hem rebut Gràcia rere Gràcia”. 

A Jerusalem:  NOU TEMPLE
És prop de la Pasqua (com a Canà). Vas a “la Casa del teu Pare”, al Temple. Ple de zel expulses el mercadeig, Tu que ets capaç  de reconstruir aquest Temple (el Teu Cos) en tres dies. Els teus deixebles ho van entendre quan vas RESSUSCITAR, i van creure en la Paraula de l’Escriptura (l’AT desemboca en Tu) i en la teva Paraula.
En aquets dos signes hi ha  “el  NAIXEMENT pel voler de Déu” (Pròleg),
a través del VI nou, i del nou Temple. 

1.-Discurs : Nicodem
Continua la Pasqua. En aquesta “NIT”, Nicodem et ve a trobar. Creu que Tu ets l’enviat de Déu , però Tu li demanes que NEIXI (Ressusciti) de DALT, per l’aigua i l’Esperit. Tu, que véns de Déu, seràs ENLAIRAT (a dalt) a fi que tots els qui creuen tinguin vida eterna.
Tu ets el FILL ÚNIC, enviat per salvar el món. Ets la LLUM que la fosca no pot ofegar (Pròleg), sinó només els qui no creuen, i odien.
Tu ets la Paraula que ha baixat al món, però molts humans s’han estimat  més la foscor. Només els qui viuen d’acord amb la Veritat  (que Tu has portat) van a la LLUM, on es descobreixen “les obres bones”. 

Jesús  i  Joan  Bategen
Els deixebles de Joan li fan saber que Jesús bateja i té molt èxit. Joan confessa que Jesús té el do  DE DALT. Que Jesús és l’ESPOS, i ell és només l’Amic que s’alegra. 

CONCLUSIÓ :
El qui ve de DALT, Jesús, està per damunt de tots. Ell “ha vist”, però ningú no admet el seu testimoni, sinó només els qui reconeixen la VERITAT de Déu. Jesús és l’enviat que dóna l’ESPERIT (promès a Nicodem) sense límits. El Pare ho ha posat tot ens mans de Jesús. Si ho creiem tenim vida eterna, sinó condemna. 

Tu, Senyor, ets Paraula i Llum de Déu (Pròleg) i ens les has donat.
Joan Baptista t’ha senyalat com a Anyell, i els teus primers deixebles
 t’han reconegut Messies, Fill de Déu, i rei d’Israel.
Tu, doncs, ens has portat un NOU NAIXEMENT, ja que ha arribat la Teva  Hora (Canà), la del  Vi Millor.
Tu prepares un NOU  TEMPLE per a aquesta nova Hora : la de la RESURRECCIÓ “pel voler de Déu” ( Pròleg). En la NIT pasqual, del Nou Naixement-Resurrecció, com a Nicodem, ens comuniques LLUM.
Tu ets l’ESPÒS dels qui neixen de dalt, dels “amics de l’ Espòs”
Conclusió: Tu has vingut de “dalt”, i dones “l’Esperit sense límits”. Si ho CREIEM  no sols  tindrem Vida, sinó VIDA ETERNA ( la vida pròpia del Nou Naixement) 

2on. Discurs del Naixement: La SAMARITANA 
La samaritana és el segon discurs del Nou Naixement, explicat  a través d’una dona–exemple. A Canà l’Aigua es torna vi, aquí l’Aigua es torna VIDA eterna. Jesús està cansat de caminar, ha expulsat els venedors,  ha lluitat per portar Nicodem a la Llum, al DIA. Jesús té set de trobament. Ara és a ple DIA.
Ell demana AIGUA, perquè vol donar l’aigua de Vida eterna, pròpia  del Nou naixement. “Si sabéssim el do de  l’aigua viva,  que Tu tens una font que salta fins a la vida eterna.
- Tu ets el PROFETA que senyales l’HORA d’adorar el Pare en Esperit i Veritat (les qualitats dels Nous Nascuts)
- Tu ets el MESSIES que ho expliques TOT.

Els deixebles:
- Tu vols dur a terme “l’obra  del Pare”, i veus que ja és l’Hora de la “sega” del Regne. Els deixebles han d’ajudar a segar allò que “la resta fidel” de l’AT. havia sembrat, i que ara  s’ha fet present en Josep, Maria, Elisabet, Joan Baptista ,.... i en TU.

Els samaritans:
- Creuen per teva Paraula ( “que s’ha fet carn”), que ets el SALVADOR del món. 

Jesús, amb Tu estem “vora el pou” (és el do de la vida monàstica, i de la vida cristiana). Dóna’ns l’Aigua. Volem “deixar la gerra” per omplir-nos de la teva Aigua viva que salta fins al Pare en l’adoració de l’ESPERIT. 

II – LA PARAULA QUE DÓNA  VIDA           4,43  i  5
2on. Signe. Guarició, a Canà, del fill del centurió
Tu dones la guarició a un que està a punt de morir, a través de la teva Paraula. A les Noces de Canà omples el cor amb el vi de la festa, aquí dones VIDA al mateix cos.
Aquest és el teu 2on. SIGNE del migdia, que dónes als pagans que CREUEN (no al teu poble que et demana comptes de que l’ hagis expulsat del Temple).
- Tu ets el PROFETA que dóna Vida per la PARAULA.
- A Canà (Galilea) et reben, però ara pujaràs a Jerusalem i tornaràs a  ser-hi rebutjat. 

3er. Signe – guarició del Paralític ( a Jerusalem)
El paralític de 38 anys de “mort parcial” (no només a punt de morir com el fill del Centurió) és guarit per l’ordre  de Jesús (=Centurió) en “dissabte” (el dia de la Llei del Repòs).
Pren la llitera, ja que ha quedat destruïda la seva malaltia.
Jesús  li guareix el cor (com a la samaritana) “no pequis més”.
Revelació: JESÚS TREBALLA en  el Dia del Repòs del Pare, que és el “dissabte”. Els jueus el volen  matar - perquè viola el Repòs
                                                      - perquè es diu igual a Déu.

1er.Discurs
- Jesús fa el que veu fer al Pare, perquè el Pare, que l’estima, li ensenya. Jesús, doncs, farà, com el Pare, RESURRECCIONS.
- El Pare dóna el judici a Jesús perquè tothom l’honori. Els qui creuen la seva PARAULA no seran judicats perquè han passat de mort a VIDA.
- Fins els morts sentiran la Paraula i VIURAN perquè han sentit la seva veu, i han fet el Bé. 

Els testimonis a favor de Jesús.
- Joan va donar testimoni de la Veritat (=Jesús)
- Les obres del Pare  donen testimoni que Jesús és l’enviat, però ells no ESCOLTEN les PARAULES, per això no CREUEN.
- Les Escriptures també donen testimoni de Jesús, junt amb Moisés

III  EL PA DE JESÚS      c 6
Després del NAIXEMENT nou i de la VIDA  per la PARAULA, ara ens parla d’un altre Aliment per viure : el PA 

4t. signe  La multiplicació dels pans (5 pans i 2 peixos )
És a prop de Pasqua. Seuen sobre l’herba (en “prats deliciosos” diu el salm), són 5.000 homes. Tots queden saciats. Recullen les sobres en 12  cistelles. Tots diuen que ets Profeta  i et volen fer Rei,  però no és això el que vols i et retires.
No es aquest el PA que tu vols donar.

5è. signe  Jesús camina sobre l’aigua
A la nit, durant el temporal, tu ets el “JO SOC” transcendent, no et poden agafar. Tu vols conduir-nos vers una altra VIDA, per a la qual ens dónes l’Aliment.

1er. Discurs: Jesús dóna  el “mannà” espiritual (AT), com a “senyal”.
Ells no et busquen pels “signes” sinó pel pa material. Tu els vols donar el Pa de Vida eterna. El “senyal” del Pare.
A l’AT van menjar el “mannà” com a “senyal”, però el Pa del Pare és l’autèntic, que baixa del cel, per a la  Vida del món. 

2on. Discurs: Jesús és el Pa (NT) per voluntat del Pare (CARN i SANG)
El Teu Pa sacia la set de creure. La voluntat del pare és que Tu Ressuscitis tothom.
Els jueus murmuren perquè et coneixen segons la carn (el teu pare i la teva mare). El Pare no els atreu.
Qui mengi el teu Pa no morirà. El pa és “ la teva carn “ i la “teva sang” 

Conclusió a la doctrina del Pa : CARN – SANG
Si no mengeu no tindreu Vida.
Si mengeu esteu en Mi i Jo en vosaltres.
Si mengeu viureu gràcies a Mi. 

Reaccions
Molts deixebles murmuren, no creuen, i el deixen.
Les Paraules de Jesús són  Esperit i Vida.
Ningú no pot creure, si no li concedeix el Pare.
Els Dotze troben en Jesús Paraules de Vida eterna.
Creuen que Jesús és el Sant de Déu. Tots menys Judes que té el Diable.

IV  DIÀLEG CENTRAL       c 7-8
Festa dels Tabernacles
Els seus germans no creuen en Ell (són dels “molts” qui l’han deixat)
- Provoquen Jesús perquè pugi a la Festa.
- Ell diu que el seu TEMPS (de morir) no ha arribat.

Jesús va a la festa.
- Opinions controvertides : uns diuen que és bo, altres que enganya

Ensenyament al Temple: Jesús dóna AIGUA viva (per l’Esperit)
- La doctrina de Jesús ve de Déu. Qui vol la voluntat de Déu, se n’adona.
- Els jueus el volen matar, perquè diuen que està “endimoniat”
- Jesús els diu: Vosaltres circumcideu en dissabte (dia que Ell va guarir al paralític i que ha provocat aquest enfrontament amb els jueus). Jo he guarit totalment en dissabte
- Jesús ve de Déu, que és digne de crèdit, Ell l’ha enviat.
- Ells no el coneixen.
Conclusió: Molts creuen  en Ell, pels senyals prodigiosos

Els jueus envien guardes a detenir-lo
- Jesús: Me’n vaig al qui m’ha enviat
- Ells: ¿És que vol predicar als GRECS (pagans)?

El darrer dia de la Festa : AIGUA.
- Qui tingui set, que vingui a Mi, i begui”. Del seu interior brollaran rius d’aigua”viva”: l’ESPERIT
- Opinions:  és Profeta, Messies (de Betlem?)... el volen agafar

Els guardes diuen a les autoritats:
- Ningú no ha portat mai com aquest HOME
- les autoritats no hi creuen
- Nicodem el defensa 

El net de pecat no condemna
Per acusar-lo, les autoritats presenten l’adúltera: l’ han d’ apedregar?
El net de pecat que tiri la primera pedra. Tots es retiren.
Jesús diu a la DONA : tampoc JO no  et condemno. No pequis més. 

Jesús  LLUM
- Jo sóc llum, el qui em segueix no tindrà fosca
- Fariseus : dones testimoni de Tu mateix.
- el Pare dóna TESTIMONI de Jesús. Ells no coneixen Jesús ni el Pare. 

Jesús “JO SOC”
- Allà on vaig no podeu venir, morireu en pecat
·        Vosaltres sou de baix - Jo de dalt
·        Vosaltres sou del món - Jo no en sóc.
·        Vosaltres no creieu que JO SÓC.
·        Des del PRINCIPI, el Pare, que és la Veritat, m’ha enviat.
·        Quan m’haureu enlairat, coneixereu que JO SÓC. I que dic el  que el Pare m’ha ensenyat. Jo sempre faig el que li agrada.
Molts creuen en Ell. 

Jesús i Abraham, donen  LLIBERTAT
Diàleg entre Jesús i els jueus
- Jesús: Si us manteniu en la meva Paraula, la Veritat us farà lliures
- ells: nosaltres no som “esclaus”
- Jesús: qui peca és esclau, i no es queda a casa. El Fill es queda a CASA i  fa  lliures. Dieu que sou descendents d’Abraham, però no teniu les meves  Paraules i voleu matar-me. Vosaltres teniu un altre “pare”. Si tinguéssiu Déu  per Pare, m’estimaríeu.  El vostre pare és el DIABLE, l’ “assassí mentider”. Jo dic la Veritat i no em creieu.
- ells: Ets un Samarità i Endimoniat.
- Jesús: Jo honoro el Pare, els qui guarden la meva  Paraula no moriran
- ells: Abraham i els profetes han mor! Ets més gran ?
- Jesús: M’honora el Pare. El qui dieu  “el nostre Déu”. Vosaltres no el coneixeu, perquè sou “mentiders”. Jo el conec, i guardo la seva Paraula. Abraham m’ha vist i s’ha entusiasmat. Abans que ell existís JO SÓC.
- Ells el volen apedregar. Ell s’amaga i surt del  TEMPLE. 

En tot aquest diàleg central, Senyor, hi ha la revelació oberta de la teva igualtat amb Déu, el Pare. Ens és igual que aquests fragment siguin de Joan, o de l’ escola joànica posterior. Ens diuen que la primera església els va confessar a partir de la teva Resurrecció. En un món ple de dubtes en la teva persona, nosaltres els CREIEM, i ens són un puntal ferm. Si no fossis Déu, no hauries ressuscitat, i com diu St. Pau, seria inútil la nostra FE.
Cada any ens hi reafirmem en arribar la Quaresma, quan la Litúrgia ens els dóna a les Eucaristíes diàries.  

V - Enviat a fer CREURE als cecs i a ENCEGAR els qui no volen  creure  c9-10 
6.-signe prodigiós : Cec naixement (Aquest signe “prodigiós” prepara el 7è signe: Resurrecció Llàtzer)
Jesús ENVIAT (“Siloè”) a fer un judici.
- Perquè el cec hi vegi, cregui i adori
- Perquè els “cecs” que no volen creure, no vegin.

1.-Discurs, Bon Pastor (Ell és pastor del cec, ells no són bons pastors dels “cecs”)
·        Jesús és el pastor i la porta que dóna  “vida a desdir” (=al cec)
·        els lladres (cecs) roben i maten.
·        Jesús dóna VIDA
·        ells volen el jornal i a l’hora del perill fugen.
·        Jesús coneix les ovelles,com el Pare el coneix a Ell, TOTES l’escoltaran i es farà un sol ramat i un sol Pastor
·        Ell dóna la vida per les ovelles, té aquest poder. És el manament que ha rebut.
Opinions: És un endimoniat?, però obra ulls a cecs ?

Festa de Dedicació: a l’ hivern
Pregunta: Ets el Messies ?
- Les obres ho acrediten, però vosaltres no creieu, no sou ovelles meves. Ningú no em pot arrabassar les meves ovelles (tots els cecs...) El Pare me les ha donat.
- El volen apedregar perquè es fa Déu.
- Jesús: L’Escriptura diu  “déus” als qui reben la paraula. Jo sóc Fill de Déu, i faig les obres del Pare que està en mi.
- Se’n va a l’altra banda  del Jordà.
Conclusió: Molts creuen en Ell, que fa senyals prodigiosos  (cec)

Jesús, el discurs  del Bon Pastor pren un nou color, desprès de la guarició del cec. A totes les ovelles, per defectuoses que siguem, tu ens dones VIDA a DESDIR. Els falsos pastors són “cecs”  i no fan més que robar i matar. Tu coneixes totes les nostres cegueses de naixement, tal com el Pare et coneix. De tots Tu en vols fer UN SOL RAMAT, sense excloure ningú. Tu dones la  VIDA PER TOTS NOSALTRES. Ets realment el Messies!Ningú no ens pot treure de les teves mans. NOSALTRES  CREIEM  en TU ! Som “ déus”. 

VI  Enviat a RESSUSCITAR                      c11 
7.- signe  - Resurrecció de Llàtzer
des de Betània, les germanes envien a dir a Jesús, (que està a l’altra banda del Jordà), que Llàtzer està malalt. Li diuen “el qui estimes “.
- Tu anuncies que aquesta malaltia és per a glòria  de Déu.
- Tu tens LLUM, els deixebles estan a les fosques, no saben perquè vols anar a Judea
- Llàtzer és mort, Jesús hi va perquè CREGUIN.  Tomàs, “anem-hi i morim amb Ell”.

Diàleg amb Marta
·        Marta : pots demanar a Déu el que vulguis.
·        Jesús : Llàtzer ressuscitarà.
·        Marta : a la fi.
·        Jesús : JO SÓC Resurrecció, la Fe en Mi, fa viure eternament
·        Marta : CREC  que ets el messies, Fill de Déu.

Trobada  amb  Maria
·        Maria s’aixeca corrents, i es tira als peus de Jesús.
·        Jesús es contorba i plora.
·        Els jueus : ¿no podia fer que Llàtzer NO moris ?

Davant la tomba
·        Traieu la llosa
·        Marta encara no creu.
·        Jesús : no  veus la gloria de Déu ?
Pregària de Jesús: El Pare m’escolta , perquè  cregueu... Llàtzer, surt ! Deslligueu  - lo. 

Reacció dels jueus
·        Molts creuen
·        Els sacerdots volen matar-lo, excusa dels romans
·        Caifàs : Més val que mori pel poble. I per REUNIR els fills de Déu dispersos
- RETIRADA a Efraïm
- Era a prop la PASQUA.
- Ordre de captura per part dels jueus. 

El 7è signe, el més important, el signe de la VIDA, acaba amb el desig de la Teva MORT . Quina contradicció. És que ells no hi veuen, no creuen, no tenen Llum. 

VII  LA TEVA HORA        c 12
Vas a la Creu per fer-ne GLÒRIA

Unció a Betània
Sis dies abans de Pasqua vas a Betània. Marta serveix, Llàtzer, l’amic Ressuscitat, seu amb Tu a taula. Maria t’ungeix els peus amb el millor perfum. Judes critica. Tu ho acceptes perquè és  “el temps  de la teva sepultura”.

Quin bàlsam pel teu cor, el gest de Maria! Quina ferida la crítica de Judes, el lladre i traïdor !

Entrada a Jerusalem
La gent t’aclama espontàniament. Tu muntes en un pollí : “El nostre Rei  arriba muntat en el pollí”. Així entres a la ciutat de la mort. Sabent el teu darrer “SENYAL prodigiós”. TOTHOM ve a rebre’t.  Els jueus  es queixen  que “el món sencer “ et segueix

Ha arribat l’HORA de la glorificació
Uns grecs et volen veure (pagans)
És l’HORA de ser glorificat  (ho diràs als cc 16 -17) per la mort i pel fruit. Estimant la vida fins a perdre-la, que és guardar-la per la vida eterna.
- Pare, glorifica el teu nom! (com diem al Parenostre).
- T’ha glorificat i encara et glorificarà... pels segles dels segles.
- Quan seràs enlairat, atrauràs tothom  cap a tu.

Ets la LLUM. Si creiem, som fills de la Llum.

Final  del llibre  dels signes.
- Els jueus no  CREUEN  en els teus fets prodigiosos
- Qui CREU  en la teva  doctrina creu en el Pare que t’ha enviat. Això és VIDA ETERNA.                                                   

La  unció de Maria, l’ acollida  de la gent, (“del món sencer), la veu del Pare que  et GLORIFICA, ens diuen que la Creu es el teu ENLAIRAMENT. Nosaltres CREIEM els teus “senyals prodigiosos”, i les teves “Paraules”, que vénen del Pare, i són VIDA ETERNA.  GRÀCIES, Senyor. 

L’HORA  d’ explicar  la  GLORIFICACIÓ   Jn  13 -  17
Rentament dels peus
- Jesús s’abaixa, es despulla de la condició de Mestre (igual que a la Creu)
- i SERVEIX com un esclau
- Ens dóna exemple: feliços si fem igual. 

Anunci de les traïcions
- Judes surt de nit
- ARA Ell és GLORIFICAT
- cal que els deixebles  s’ESTIMIN com ELL els estima
- Pere el negarà 3 vegades, tot i que ara fa el valent.

1.-Discurs sobre Jesús  CAMÍ  c 14
Ara va  a preparar-nos lloc.
Per anar al Pare cal passar per Ell. Ell farà tot el que li demanem.
Promesa de l’Esperit, fruit  del camí vers el Pare:
    Si l’estimem, Ell pregarà  i el Pare donarà l’Esperit.
    Si l’estimem Ell i el Pare faran estada en nosaltres.
    Si l’estimem ens alegrarem que se’n vagi al Pare. Ell estima el Pare i fa el que li agrada .
FI : aixequeu-vos!   ( Final i afegit posterior ? ) 

2.-Discurs sobre el Crist i l’Església, UNITS   c 15 – 16
- Hem de viure UNITS com el cep i les sarments.
- El Pare és el vinyater, Crist el cep, nosaltres les sarments.
- Com Crist, l’ Església serà  perseguida  (odiada). Ja que el món on CONEIX Déu.
- Ell enviarà el DEFENSOR  que farà justícia :
   . contra món pel pecat d’ incredulitat.
   . a Jesús portant-lo  al Pare
   . al Príncep d’aquest món, condemnant-lo
- L’Església no veurà Jesús ara, però després el tornarà a veure i la seva ALEGRIA, serà completa.
- Ell parla clarament del Pare, que ens estima. Ja que el Pare està en Ell.
- Nosaltres el deixem sol. Un dia trobarem, tribulació, però hem de confiar perquè ELL HA  VENÇUT el món 

3.- discurs: Jesús ATREU tothom cap a la GLÒRIA del Pare  c17
Pregària de Jesús al Pare:
- Pare, glorifica el teu Fill (igual que a Rams) que ha donat la vida eterna a tots els que li has confiat, prenent-los del món.
- Ells creuen que Tu m’has enviat. En ells s’ha manifestat  la meva glòria.
- Pare sant, guarda’ls, preservant los del Maligne, i consagrant-los en la Veritat de la teva Paraula.
-Prego pels qui creuran, que TOTS siguin U com NOSALTRES, i vegin la meva GLÒRIA, allà on Jo visc.
-Pare BO, JO t’he conegut, i ells han reconegut que Tu m’has enviat.
Conclusió : que l’ AMOR amb que m’has estimat estigui en ells, i JO també.  

Senyor, Jesús, ens volem fem nostra aquesta teva pregària. Cada Dijous Sant, vetllant davant el Teu Altar, aquestes teves paraules ressonen amb força. Una a una. No han estat escrites en va. Ens fan sentir el teu cor dins el nostre, i tots, a través Teu, en el Si de la Santa Trinitat.  

PASSIÓ, camí vers l’ENLAIRAMENT     c 18 – 19
1. A Getsemaní no hi ha l’angoixa, sinó que Jesús “sap tot el que ha de passar”. Ell és el Senyor que dominant les situacions, es dóna per AMOR.
Surt a trobar als qui el vénen a detenir, i en dir-los “SOC JO” (nom diví), tots cauen a terra.

2.-A casa  d’Anàs i Caifàs, (negacions de Pere) .
-Jesús diu que  “ha parlat al món obertament”.

3.-Jesús davant Pilat.
Altercat :a  fora els jueus que no es volen contaminar
             :a dins Pilat i Jesús. Ell es declara  REI
-fora : Pilat no et troba cap causa, els jueus volen indultar Barraràs
-dins: els soldats et coronen d’espines
-fora: Aquí teniu l’ HOME. Crucifica’l ! S’ha fet Fill de Déu
-dins: Tu calles. Dius, només, a Pilat que ha rebut de Déu el poder
-fora : S’ha fet REI, si l' indultes ets enemic del Cèsar
           Pilat et lliure perquè siguis crucificat. 

4.-Crucifixió
-Amb la Creu a coll, vas al Gòlgota.
-Hi ha escrit : “Jesús Natzarè, rei dels jueus”.
-El mantell sense costura (és un detall reial) és sortejat.
-Mare, aquí tens el fill, aquí tens la Mare.
-Sabent que tot s’ha acomplert, dius TINC SET.
-Inclinant el cap, lliures l’ ESPERIT.
-Llençada al costat, d’ on surt SANG i  AIGUA, perquè creguem.

5.-Sepultura
-Josep d’Arimatea demana el teu cos a Pilat
-Nicodem porta espècies a mida “reial”
-Et posen al sepulcre NOU.

Amb quina majestat, Senyor, vas a la mort! A Joan li agrada fer-ho ressaltar:
*A Getsemaní, davant el JO SÓC, tots cauen. Tu  no ets el detingut feble, sinó el Senyor que es deixa agafar.
*Davant del gran Sacerdot confesses haver predicat “al món”. Perquè  TU ets UNIVERSAL.
*Davant Pilat, que et sent innocent i et vol salvar, TU et dius REI, amb la reialesa superior a les d’aquest món.
*A la Crucifixió  es veu que portes un mantell reial.
*Dones la teva mare voluntàriament,  l’únic tresor que et queda en aquest món.
*I mors “lliurant l’esperit”, donant- nos la Vida que Tu portaves dins
*El Sepulcre NOU i les espècies aromàtiques també són signes de la teva GRANDESA única.  De la Teva REIALESA més gran que les d’aquest món.
Tu havies dit que quan series enlairat, atrauries tothom cap a tu. I quan el  soldat et clava la llançada, Joan diu que es va complir la profecia de Zacaríes en la mort del “Fill Únic: miraran Aquell que han traspassat”. Potser la imatge de Crucificat, amb el Cor obert per la llança, és el que més a ATRET TOTHOM CAP a TU. Són molts els místics que s’han inspirat en aquesta escena per a meditar el Teu AMOR TOTAL. Des de Sant Bonaventura a Sant Joan Eudes, i moltíssimes ordes religioses estan marcades pel teu “sagrat cor”. I la SANG i l’Aigua que surten  del Teu costat, han estat interpretades com a signes dels Sagraments de l’Eucaristia i el Baptisme.

Sí, Senyor, al llarg dels segles, ens has atret cap a Tu, en qui CREIEM. 

RESURRECCIÓ.  El sepulcre buit                      c 20
Quin canvi amb el capítol precedent.
Tots corren cap al sepulcre. La Magdalena la primera. Després els  dos caps de l’Església: Pere i Joan.
- L’escena del Sepulcre buit en Joan és importantíssima, ja que porta a CREURE en la teva Resurrecció. El llençol és aplanat i el mocador lligat, perquè Tu has desaparegut amb un cos que passa per les portes tancades, insistirà l’ evangelista Joan. 

-Aparició a la Magdalena
Ella és tota Amor, al Jardí del nou Paradís. Us reconeixeu en  pronunciar el Nom de l’estimació. Només l’Amor d’aquesta dona és capaç de fer-la apòstol dels apòstols. 

-Aparicions els dos diumenges
Tu dones l’Esperit Sant, el Teu Esperit que té la força de la Resurrecció. Envies als teus, com el Pare t’ha enviat, perquè regalin a tothom el teu perdó, el teu missatge de PAU.
·        Tomàs, amb la seva  incredulitat, ens ajuda a Creure, diuen els Pares de l’Església. Tu li fas tocar les llagues, senyal de la teva DONACIÓ TOTAL, i ell et confessa Déu i Senyor.
·        A Tu t’agrada dir-nos feliços a tots nosaltres, que sense haver vist res físicament, també CREIEM. La Fe són els nostres ulls interiors que ens donen una fermesa més forta que els ulls de carn 

APÈNDIX                                                           Jn 21
Aquest apèndix de la ploma de l’escola Joànica, d’època més tardana, quan ja ha mort el deixeble, desprès d’una llarga vida, té un encís molt especial.

Aparició vora el llac
En Joan és la tercera, perquè pels semites el número 3 és la ratificació d’un fet, que ja no admet dubte.
- Els apòstols han tornat el treball d’abans que Jesús els cridés. Curiosament es parla dels ”fills de Zebedeu”, que Joan mai no havia esmentat durant l’evangeli. Amb Pere, són l’ Església naixent.
- El “deixeble que Jesús estimava”, que l’ evangelista raporta a partir del Sant Sopar, RECONEIX el Senyor. Pere continua essent el qui dirigeix el grup amb energia, i impetuositat.
- Jesús prepara PA i PEIX signes de l’Eucaristia.
- La xarxa aplega 153 peixos, significant la UNIVERSALITAT de l’ Església.
-”Sabien que era el Senyor” amb la convicció de la FE. I reben de Jesús l’Eucaristia. A la platja. Sense altar ni ciris ...

Vocació de Pere
-A tres negacions hi corresponen tres confessions d’Amor. I Pere, entristit, reconeix que “Tu ho saps tot”. Aquest Pere, perdudes totes les seguretats, i recolzat en el Mestre, serà capaç de PASTURAR les ovelles de Jesús. Ja que tots tenim febleses.
- Jesús el convida a “seguir-lo” pel camí d’una mort que ell no voldria.
- Respecte a Joan, desmenteix  la  faula que deia que no moriria.

Conclusió
La nota és, evidentment, dels deixebles de Joan, que ens avalen el seu testimoniatge  “digne de crèdit”, digne de FE.
Joan, ancià, els hi havia inculcat el valor del CREURE, en el que ell insisteix a tot al llarg de l’evangeli. Ara els seus seguidors volen posar la Fe en el punt final del llibre. 

Comentar, Senyor, aquest final d’ evangeli em resulta difícil. Vora el llac, a Terra Santa ho vaig viure entranyablement. Uns moments de silenci, contemplant l’aigua, van esdevenir intensos com poques vegades. Ara espero reviure-ho el dia que ens veurem cara a cara...