Evangeli segons Marc 

Gracies, Senyor, perquè el teu deixeble Marc ha volgut donar-nos aquest EVANGELI que et revela FILL DE DÉU. En Tu, Senyor, Déu i els humans ens unim. Per això ets l' Únic Messies SALVADOR. Ni a Marc ni a la seva Comunitat (de Síria?) dels primers temps, no els hi in­teressa la teva infantesa, sinó el teu camí de Messies Salvador.

L’ evangeli de Marc és teològic, es proposa dir-nos "qui és Jesús”. Mateu és pastora, recalca el que ensenya Jesús. Lluc vol provocar la nostra adhesió personal a fi de seguir el Senyor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     I PART DE L’ EVANGELI 

Introducció al ministeri de Jesús

- Títol del llibre de Marc,1,1

- Joan prepara el camí 1,2-8

- Baptisme de Jesús 1,9-11

- Temptacions 1,12-13

 

Títol
1 Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

El títol del començament de Marc (1,1) dóna la primera indicació sobre l'obra que segueix: és l' evangeli , és a dir, la bona nova de Jesús, el Messies, el Fill de Déu. El tema dominant és, doncs, la persona de Jesús.

Aquesta “Bona Notícia” (evangeli) és diferent de les que podem donar-nos entre nosaltres, ja que Tu ets el Fill de Déu.

El títol forma una inclusió amb la confessió del centurió a la Creu: ”aquest home era veritablement el Fill de Déu”. Mentre que la confessió de “Messies” es repeteix al mig de l’ obra, en boca de Pere a Cesarea de Felip.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Preparació del ministeri de Jesús (1,1-13)

Predicació de Joan Baptista

(Mt 3,1-6.11; Lc 3,1-6.15-17; Jn 1,19-28) 

2 En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 3 És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 4 Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. 5 Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 6 Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. 7 I predicava així:
-Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8 Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant. 

Joan Baptista predicant un baptisme de conversió segueix la tasca dels profetes a l’antic testament. Joan és el Profeta que crida al desert (Is.) demanant la conversió.
Joan tanca, doncs, l' A.T., a fi que TU, Senyor, puguis obrir-ne un de nou. Ja no centrat en les nostres obres de conversió davant un Déu que és més gran que els nostres pecats. Jesús ens dóna un Baptisme amb l' Esperit Sant, propi del N.T.

Joan no se sent ni digne de ser el teu esclau, deslligar el calçat és tasca d’ esclaus, ja que tu batejaràs amb l' Esperit. Amb Tu, comença la Nova Era, en la que l' Esperit de Déu s' abocarà sobre la terra. Gràcies Jesús, d' aquest Esperit que renta per dins. Gràcies d' aquest bateig definitiu, el més gran, el que sorprenent. El bateig que omple i neteja tots els INDIGENTS.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Baptisme de Jesús

(Mt 3,13-17; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)

9 Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. 10 I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. 11 I una veu digué des del cel: -Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.  

Teologia del Baptisme.
Jesús és el Fill estimat, en qui el Pare es complau. Marc desconeix o passa per alt la teva infantesa meravellosa. Senzillament per Marc, tu ets un que ve de Natzaret de Galilea", i que et fas batejar com tothom. Quan "surts de l' aigua, de la humiliació d’ haver-te posat a la fila dels pecadors que volen ser purificats per Joan, el "cel s' esquinça", l' Esperit baixa, i el Pare et diu Fill estimat en qui es complau. El Jesús humà, submergit en l’ aigua, és el Fill estimat del Pare.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Jesús és temptat

(Mt 4,1-11; Lc 4,1-13)

12 Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13 Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 

Jesús passa per l’ experiència dels "40 dies" al desert, temptat, entre les feres, però els àngels el serveixen.

Brevíssima descripció, centrada en l' essencial: ets temptat durant 40 dies com el poble al desert, car Tu ets dels nostres.

Abaixat fins a conviure entre animals feréstecs, els àngels et serveixen, com a Home-Fill de Déu.

 

 

 

 

 

 

 

 1- APARTAT

Inici del ministeri a Galilea

- 1,14-15 Resum

- 1,16-20 Vocació dels 4 deixebles* (a l’inici de les 3 parts)

- 1,21-39 Jornada a Gafarnaüm

- 2,1-3,6 Discussions a Cafarnaüm i decisió de matar Jesús

 

L’ esquema del ministeri a Galilea es repeteix 3 vegades:

1/ 1,14-3,6:
    -Resum 1,14-15

    -Crida als col·laboradors 1,16-20

    -Activitat i ensenyaments de Jesús 1,21-35, que acaben amb un refús 3,6

2/ 3,7-6,6a:

   -Resum 3,7-12
   -Crida als dotze 3, 13-19
   - Activitat i ensenyaments 3,20-5.43, i refús 6,1-6a

3/ 6,6b- 8,26
  - Resum 6,6b
  - Missió als deixebles 6,7-13
  - Activitat i ensenyaments 6,14-8,13 i refús, incomprensió, ceguesa 8, 14-26

 

Inici de la predicació a Galilea

(Mt 4,12-17; Lc 4,14-15)

1-Resum

14 Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15 Deia: -S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

 

Quan Joan és empresonat,Tu prens el relleu, arriba el teu Teu temps, el del Regne de Déu.
Com Joan prediques que ens CONVERTIM, però també que CREGUEM en la Bona Notícia que ens avisa que el Regne de Déu ha arribat. Convertir-se és el pas previ per CREURE en la Teva Bona Nova.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2- Crida dels primers deixebles

(Mt 4,18-22; Lc 5,1-11)

16 Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 17 Jesús els digué:

--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.

18 Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

19 Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, 20 i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.

 

En Marc Tu crides tot seguit als teus 4 principals col·laboradors. Vols fer la tasca, junt amb nosaltres,Tu que ets el Fill dels homes. Nosaltres abandonant immediatament tot el que ens lliga: els pares i la barca, volem venir amb Tu.

Com a germà gran, Tu aniràs al nostre davant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 3- Activitat i ensenyaments de Jesús.

Un dia de ministeri a CAFARNAUM: exemple de com vivia un dia el Mestre.

El dissabte a la sinagoga

Guarició d'un home posseït d'un esperit maligne

(Lc 4,31-37)

21 Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

23 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar: 24 --Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!25 Però Jesús el va increpar dient: --Calla i surt d'aquest home. 26 Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27 Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: -Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!
28 I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

Marc ha entès que la teva activitat principal espot resumis en "aquest dia que ens posa d' exemple. Em fa devoció saber tantes coses de Tu, Senyor. Aquest dia és un exemple per a la meva vida: ensenyar, parlar de Tu als altres, i pregar dedicant temps a Déu.
Que els dimonis sàpiguen teologia, per Marc és una forma indirecta de fer-ne. La pregunta: "Una doctrina ensenyada amb AUTORITAT?”ens la fa Marc perquè reflexionem sobre la resposta. Jesús té autoritat sobre els  dimonis, que saben el que els deixebles ignoren o es pregunten.
Les teves paraules tenen, l' autoritat de Déu, no són com les nostres, fràgils paraules humanes. Tu ens afermes amb PARAULES DE DÉU, amb paraules que són VERITAT, per això poden alliberar-nos del mal.

 

 

 

 

 

Guarició de la sogra de Simó i d'altres malalts

(Mt 8,14-17; Lc 4,38-41)

29 Sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. 30 La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. 31 Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.  

La sogra del teu  primer col·laborador serveix de model evangèlic. Quan tu l’ has guarit ella s’ aixeca a SERVIR. Et  van veure tan humà que es van atrevir a parlar-te de la sogra que tenia febre, en una societat on les dones eren marginades. I ella entra al SERVEI.  Quin ambient tan diferent del dels  rabins!

 

 

 

 

 

 Resum

32 Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33 Tota la població s'havia aplegat davant la porta. 34 Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

La teva autoritat és eminentment guaridora de la persona humana, sobretot dels més febles. Marc diu que els dimonis"saben" qui ets TU, que és la forma de dir que la Teva persona té un “secret”. I TU no els deixes parlar, perquè no vols la glòria dels homes sinó donar la vida fins a la mort.

 

 

 

 

 

 

 

 

Final del dia a Cafarnaüm.
Jesús prega i predica per tot Galilea (Lc 4,42-44)

35 De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant. 36 Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. 37 Quan el van trobar li digueren: -Tothom et busca. 38 Ell els diu: -Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.
39 I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis. 

"De bon matí" pregaves al Pare, potser li parlaves de com creies realitzar la teva tasca, o anaves discernint en què consistia el Regne que venies a portar. Potser li deies: "Pare, sigui santificat el teu nom, oli demanaves que  vingués el seu Regne, que es fes la seva voluntat. O potser davant algunes actituds dels teus seguidors deies: perdona’ls que no saben el que fan.

 

 

 

 

 

 

 

 Guarició d'un leprós

(Mt 8,1-4; Lc 5,12-16)

40 Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: -Si vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: -Ho vull, queda pur. 42 A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. 43 Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d' advertir-lo severament. 44 Li digué: -Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. 45 Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu. 

El leprós en aquell temps era un marginat impur, i Tu l’ integres a la societat. Però aquest gest fa que Tu mateix assumeixis després el seu estat de separació, i d’ ara endavant ja no podràs entrar obertament a cap població. I fins i tot vindrà un dia que, tret fora de la Ciutat, patiràs, tot sol, la mort en Creu.
Tu demanes "secret" al leprós però ell esdevé missioner.  Mai ningú no havia fet una cosa semblant. Nosaltres toquem des de la solidaritat envers el dolor, TU toques com a Senyor de la naturalesa humana.

 

 

 

 

 

 RESUM DEL CAPÍTOL 1:

Títol de l’ obra: Ensenyar que Jesús és el Messies, Fill de Déu

/ Joan predica un baptisme de conversió, com els profetes
\ Tu dónes un baptisme en l’ Esperit Sant

/ El Pare testifica que ets el Fill estimat

\ Tu dejunes, com nosaltres al desert

- Comences demanant col·laboració pel teu ministeri
- Els teus dies són per: - ensenyar amb autoritat
                                     - Guarir
                                     - Pregar

- Quan fas el bé imposes secret a fi d’ evitar la fama enlloc de la confessió

 

 

 

 

 

 

 

 Marc 2 .

Cinc afrontaments a Cafarnaüm que revelen veladament qui ets Tu.

Els sinòptics, i també Joan, fan servir les discussions de Jesús amb els caps del poble com a ocasió en la que Jesús es revela "veladament". En aquestes cinc controvèrsies Marc ens parla indirectament de la persona teològica de Jesús. Ell és:

- 1 Déu que perdona

- 2 Metge que guareix

- 3 Espòs que porta el Vi NOU(central)

- 4 Senyor de la llei del Dissabte
- 5 El que fa el BÉ als altres 

1- Guarició d'un paralític

(Mt 9,1-8; Lc 5,17-26)

2,1 Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, 2 i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. 3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. 4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. 5 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític.
-Fill, et són perdonats els pecats. 6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: 7 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» 8 A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué: -Per què penseu això dins vostre? 9 Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? 10 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: 11-T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa. 12 Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien: -No havíem vist mai res de semblant. 

Jesús es Deu que perdona pecats.
TU ets un Fill dels homes amb poder diví de perdonar. Perquè ets Déu. Quin do! Ara no hem de viure encorbats sota el pes de les nostres errades que ens paralitzarien. TU ens dones la força per aixecar-nos a caminar. TU ets el nou Adam que ens permets en qualsevol moment tornar a encetar la VIDA. Per malalts que estiguem...

 

 

 

 

 

2- Jesús (Metge dels pecadors) crida Leví, un publicà
(Mt 9,9-13; Lc 5,27-32)

13 Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. 14 Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: -Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir.
15 Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. 16 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles:

-Com és que menja amb els publicans i els pecadors? 17 Jesús ho va sentir i els digué: -El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors. 

Jesús és Metge de pecadors. TU crides i aculls, també als pecadors, perquè ets metge de les nos tres apostasies (Jer3,22). Malgrat els nostres pecats i la nostra vida insincera, TU vols que et seguin i seure al nostre costat, amb tots els altres pecadors.

 

 

 

 

 

 3- Discussió sobre el dejuni (CENTRAL: Jesús és l’ ESPÒS)

(Mt 9,14-17; Lc 5,33-39)

18 Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren: -Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen? 19 Jesús els respongué: -¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l' ESPÒS és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. 20 Però ja vindrà el temps que l' ESPÒS els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
21 »Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. 22 I ningú no posa VI NOU en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots NOUS. 

Jesús és l' Espòs que porta el Vi nou de les noces. TU vols la nostra intimitat, les coses externes i les practiques religioses no són importants. El que TU has encetat és la FESTA DE NOCES DEL REGNE. La festa preparada per a
l' eternitat, que TU ja has vingut a encetar. Encara que la teva esposa sigui paralítica o pecadora o esclavitzada per la llei incapaç de fer el bé, TU te la poses al cor i l' estimes entranyablement.

 

 

 

 

 

 4 – Jesús (Senyor del Dissabte) defensa les espigues arrencades en dissabte  (Mt 12,1-8; Lc 6,1-5)

23 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. 24 Els fariseus li van dir: -Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
25 Jesús els respon: -¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven. 27 I els deia: -El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. 28 Per això el Fill de l'home és SENYOR fins i tot del DISSABTE. 

TU ets el Senyor de la Llei de Déu i per això vols que d' ara endavant no ens esclavitzem amb normes. Que lluny n’ estem, Senyor! Essent l' Espòs de la persona humana, TU li dones la més alta dignitat, la fas lliure amb la teva LLIBERTAT. Una Llibertat que ningú no ens pot prendre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Marc 3

5- Jesús fa el BÉ guarint un home en dissabte (Mt 12,9-14; Lc 6,6-11)

1 En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. 2 Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3 Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: -Aixeca't i posa't aquí al mig. 4 Llavors els pregunta: -Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. 5 Jesús se' ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: -Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

Jesús és el que fa el BÉ en dissabte, ja que fer al bé és la primera Llei del Nou Testament. En canvi la nostra primera llei, la dels caps del poble, és decidir el mal, la teva mort.

 

 

 

 

 

 

3- Refús 3,6

6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d' Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir. 

Teologia de les controvèrsies que et revelen.
Jesús és l’ Espòs de la humanitat paralític.
El Metge Espòs dels pecadors amb qui comparteix el Banquet de  la intimitat
L’ Espòs que es troba a la festa de noces amb nosaltres
El Senyor del Dissabte, el Dia de Déu, que comunica l’ esperit amb què cal complir la Llei.
L’ Espòs que fa el Bé a tots els qui el necessitem.

 

 

 

 

2- APARTAT

Els qui formen el nou poble de Jesús
- 3,7- 12 Resum
- 3,13 - l9 Elecció dels “dotze” *
- 3,20 - 30 Controvèrsia de Beelzebul (els qui no formen el poble)
- 3,31-34 Ells són mare i germans de Jesús
- 4,1-34 A ells explica les paràboles (als altres no)
- 4,35-5,43 Miracles al voltant del llac (amb un poder extraordinari)
- 6,1-6 Refús dels de Natzaret (no són dels “seus")

 

 Resum
Una gran gentada vora el llac.
7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8 de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. 9 Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: 10 n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. 11 Els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d'ell i cridaven: -Tu ets el Fill de Déu!
12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin. 

El LLAC és un lloc d'aplec en l’evangeli. Fins i tot s’hi reuneixen el pagans: Tir, Sidó... La Càtedra és la BARCA. Els dimonis saben que és Fill de Déu, Jesús els imposa secret.
El Llac en Marc és el lloc de la trobada de Jesús amb nosaltres. Les forces del mal (les aigües) queden amansides als teus peus. La barca és el teu “temple” des d'on el teu poder guareix TOTHOM, àdhuc e s pagans.

Els dimonis, les forces del mal, et confessen Fill de Déu, però TU no vols aquests èxits fàcils. Ets el Fill que és dóna.

 

 

 

 

 

 

 

2- Elecció dels Dotze
(Mt 10,1-4; Lc 6,12-16)
13 Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis. 16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós 19 i Judes Iscariot, el qui el va trair. 

Degut al refús del teu poble, d' entre aqueta multitud que et segueix TU esculls un altre poble. Elecció dels nous CAPS, entre "els que vol” perquè estiguin amb ELL " i per predicar. Esculls els qui TU vols, no els"jueus de dret". Vols que estiguin amb TU, al teu costat, que prediquin la teva nova doctrina i guareixin. Els crides pel NOM.

 

 

 

 

 

 

 

3- Activitat i ensenyaments de Jesús

Els parents creuen que ha perdut el seny

(Mt 12,22-32; Lc 11,14-23)

20 Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. 21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: -Ha perdut el seny! 

Relat autèntic d’ afrontament amb la família. Tornes "a casa" (de Pere) a Cafarnaüm i tothom hi ve. La teva família (!) creuen que estàs boig. Realment les teves activitats són incoherents als ulls humans. Mentre que els "caps del poble" se t' afronten, TU t' aboques als senzills.

 

 

 

 

 

 

 Discussió sobre Beelzebul

22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: -Està posseït per Beelzebul. I encara: -Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:
-Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? 24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26 Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27 Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
28 »Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, 29 però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
30 Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne. 

Afrontament amb els Mestres. Les autoritats de Jerusalem diuen que estàs endimoniat. TU et dius el FORT que lligues satanàs. Dir-te endimoniat és blasfemar contra l' Esperit i no té perdó. Jesús és més fort que el mal. Interpretar malament Jesús és blasfemar contra l' Esperit que el condueix.
Jesús, il·lumina també el món d' avui amb el teu Esperit de FE que ens parla de TU.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La mare i els germans de Jesús arriben on és Ell

(Mt 12,46-50; Lc 8,19-21)

31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen: -La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen. 33 Ell els respon: -¿Qui són la meva mare i els meus germans? 34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: -Aquests són la meva mare i els meus germans. 35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare. 

Refús familiar "nova família de Jesús". La teva MARE i germans estan "AFORA" (quin dolor)
La gent senzilla esta asseguda al teu voltant. TU esculls la teva NOVA FAMÍLIA entre els qui fan la voluntat de Déu. TU que diràs tantes vegades que qui estima la família més que a TU no és digne de ser seguidor teu, ara ens passes al davant, ens estimes més que la teva família de sang.
Entre TU i nosaltres, Senyor, hi ha uns lligams més forts que els de la sang. Nosaltres som als teus ulls, la teva mare, germà i germana-
Quin sofriment per la teva mare. Ella devia sentir que no et podia retenir. 1 en el seu cor devia fer l' ofrena més generosa. La mateixa  que Joan ens posa a la Creu: "Aquest és el teu fill i aquesta és la teva mare".

Tota la humanitat és el teu Fill, o la teva Mare. Jesús ens ha posat sota la teva mirada amorosa de la  MARE DE MISERICÒRDIA.

 

 

 

 

 

 

 

 

Marc 4

Sermó de les paràboles.
Paràbola del sembrador

(Mt 13,1-9; Lc 8,4-8)

1 Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca. S'assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l'aigua. 2 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: 3 -Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. 7 Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l' ofegaren, i no va donar fruit. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. 9 I deia: -Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. 

Ensenya vora el llac des de la BARCA  els secrets del Regne en Paràboles. La barca segueix essent la teva CATEDRA per explicar-nos els"secrets del Regne". Mai hauríem pogut imaginar que el Regne fos una llavor sembrada a la terra, sense gens d ' esclat. Una llavor que transforma "podrint-se silenciosament". Una llavor que és arreu: als camins on la poden menjar els ocells, a les roques on es pot assecar, entre cars que la poden ofegar... El Regne, doncs, és al meu cor i el puc fer créixer fins a donar molt de fruit.

 

 

 

 

 

 

 

 

El perquè parla en paràboles

(Mt 13,10-17; Lc 8,9-10)

10 Quan la gent se'n va anar i Jesús s'hagué quedat sol, els qui eren al voltant d'ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. 11 Ell els digué: -A vosaltres, Déu us confia el designi secret del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, 12 per tal que » mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats. 

Als apòstols i als del teu voltant els expliques els secrets. GRACIES JESÚS d' haver-nos CONFIAT els secrets del REGNE, als de fora. Fes que donin fruit.

 

 

 

 

 

 

 

 Explicació de la paràbola del sembrador

(Mt 13,18-23; Lc 8,11-15)

13 I afegí: -Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? 14 El sembrador sembra la paraula. 15 Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s'enduu la paraula sembrada en ells. 16 Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, 17 però no tenen cap arrel dintre d'ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. 18 Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 20 Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l'acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u. 

Ni els teus NO ENTENEN les paràboles. Però Tu els ho expliques.
Qui sap si encara que també ens ho expliquis, com als deixebles, també a nosaltres ens costarà d' entendre, ja que la llavor és tan feble com una PARAULA , que  pot ser escoltada o ens pot relliscar, ens la pot prendre el nostre mal, les preocupacions excessives, quan només "escoltar-la" és la cosa necessària. Fes, Senyor, que no sols l' escoltem, sinó que l' ACOLLIM en el nostre cor a fi que doni el fruit que TU n’ esperes de nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

La llàntia sota la mesura

(Lc 8,16-18)

21 I els deia: -És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? 22 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. 23 Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
24 I els deia també: -Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. 25 Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

El Regne de la Paraula de Déu és per a  ser posat a la LLUM. Ha de ser descobert. Si escoltem la Paraula de Déu i l' acollim, la posarem sobre el portallànties a fi que il·lumini tota la casa, o sigui tota la nostra vida.
Mirem com escoltem perquè amb la mesura que l 'acollim serem mesurats. Però si la deixem caure, perdrem fins el que tenim.
"Pervesio optimi pessima est". Els qui l' hem escoltat rebrem més i més, els qui havent tingut l' ocasió d' escoltar (els jueus) l‘ han rebutjat, fins la religiositat que tenien la perdran.
Senyor, dóna’ns puresa de cor per estar atents a la Paraula del Regne que has sembrat dins nostre.

 

 

 

 

 

 

 Paràbola de la llavor que creix tota sola

26 Deia encara: -Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: 27 tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. 28 La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29 I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega. 

Ara veiem la força de la llavor del Regne. Podem, doncs, tenir Confiança en aquesta força. És que la llavor del Regne té una força que nosaltres no dominem, ni sabem com creix. És Déu qui vetlla de nit i de dia perquè aquesta llavor que ha sembrat en el món doni fruit. A més dels nostres esforços cal tenir CONFIANÇA deixant actuar a Déu, no fer-li nosa.
T' agraïm, Senyor, la TEVA OBRA. "Que allò que has començat en nosaltres ho puguis dur a terme" diem per la professió.

 

 

 

 

 

 

 

 Paràbola del gra de mostassa

(Mt 13,31-32; Lc 13,18-19)

30 Deia també: -A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? 31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; 32 però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra. 

El Regne comença petit i feble, però és farà un gran arbre. Si els deixem créixer esdevindrà fecund. Nosaltres voldríem demostracions esclatants de poder, però el Regne, petit com un gra de mostassa, fa de mica en mica la seva obra. I vindrà un dia que sabem que serà un gran arbre, on no sols nosaltres, sinó també els altres faran COMUNITAT a la seva ombra.
Gràcies, Jesús, del teu tarannà posat tan al nostre abast. Gràcies de les certeses que ens donen tanta seguretat i confiança. Gràcies perquè comptes amb nosaltres, i amb el nostre lent creixement, sense imposar-te.

 

 

 

 

 

 

 Jesús parla en paràboles

(Mt 13,34-35)

33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. 34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. 

Les paràboles no són entenedores pels savis, però sí per la gent que comprenent el cor de Jesús li fa preguntes. Per això en privat ell s’ escarrassa a explicar-ho una i altra vegada.
Les teves paràboles són senzilles, i Tu tens paciència per anar-les aclarint. Als qui acullen aquestes paraules, els les expliques clarament. Quina intimitat entre Tu i els deixebles! També a nosaltres ens ho ensenyes tot “secretament”.

 

 

 

 

 

 

 

 Relats al voltant del llac 4,35 a 5,43

La tempesta calmada

(Mt 8,23-27; Lc 8,22-25)

35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: -Passem a l'altra riba. 36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: -Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? 39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua: -Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué: -Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? 41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre: -Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen? 

Tu dorms a la barca essent vencedor de les forces del mal. Les altres barques t’ acompanyen, fent amb Tu la travessia del Regne. Amb tot nosaltres encara no entenem qui ets ni el poder que tens.
La teva força, Senyor, et ve del fer el camí del Regne sense imposar-te. Dorms davant les adversitats. Tu ets Senyor de la vida quotidiana. Et poses al nostre costat a l’ hora de fer la travessa, però amb el poder d’ un home senzill.

 

 

 

 

 

 

 

 Marc 5

Guarició d'un endimoniat a Gèrasa

(Mt 8,28-34; Lc 8,26-39)

1 Després van arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gerasencs. 2 Així que Jesús saltà de la barca, l'anà a trobar un home posseït d'un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, 3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, 4 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l'havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. 5 Sempre, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6 Quan l'home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d'ell 7 i li digué cridant amb veu forta: -Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!
8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d'aquest home!»
9 Jesús li pregunta: -Com et dius? Ell li respon: -Em dic "Legió", perquè som molts. 10 I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d'aquell territori.
11 Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. 12 Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: -Envia'ns als porcs, que hi entrarem. 13 Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l'aigua. 14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. 15 Anaren a trobar Jesús i, quan veieren aquell home que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. 16 Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l'endimoniat i l'episodi dels porcs. 17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n'anés del seu territori.

18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:

-Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia'ls tot el que el Senyor t'ha fet i com s'ha compadit de tu. 20 Aquell home se n'anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava sorprès. 

Les forces del mal t 'esperen també a la riba pagana. Els dimonis també saben qui ets, però es dobleguen davant teu. Els porquers i la gent, pitjor que els dimonis, et demanen que marxis. L’ home guarit, en canvi, esdevé MISSIONER.
A banda i banda del llac has de vèncer el mal. Nosaltres, com els deixebles, no sabem endevinar qui ets, TU, el fill de del Déu Altíssim ( títol que és proposa explicar Marc). Un Fill de Déu que nosaltres no sols no reconeixem, sinó que sovint demostrem que ens fas nosa, i et fem marxar. El teu poder vessat sobre els més marginats, els que viuen mig morts als “sepulcres”, ens sembla absurd. No val la pena perdre porcs per salvar aquestes persones, ens diem... Però l’ endimoniat, transformat per Tu, esdevé missioner.

Senyor,nosaltres sí que  necessitem que ens guareixis, que ens purifiquis el cor per saber estimar de debò els germans. I per a veure la teva obra en tothom.

 

 

 

 

 

 

 

Guarició d'una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida

(Mt 9,18-26; Lc 8,40-56)

21 Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua. 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu: -La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. 24 Jesús se n'anà amb ell. El seguia molta gent que l'empenyia pertot arreu.

25 Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» 29 Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i es girà per preguntar a la gent: -Qui m'ha tocat la roba? 31 Els seus deixebles li contestaren: -¿Veus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat? 32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d'ell i li va explicar tota la veritat. 34 Jesús li digué: -Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35 Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: -La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?
36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga
-No tinguis por; tingues només fe. 37 I no va permetre que l'acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. 39 Entra a la casa i els diu: -Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. 40 Ells se'n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l'agafa per la mà i li diu: - Talita, cum —que vol dir: «Noia, aixeca't.» 42 A l'instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia. 

Et quedes vora 1’ aigua, no vius a casa tranquil sinó lluitant amb la gent. Jaire vol que socarris la filla davant la mort. Quan tot esta perdut, l' emorroïssa és guarida. TU valores la fe de la dona i vols que tothom aprengui la lliçó.
Al nostre costat, Jesús, et quedes vora nostra per compartir tots els nostres afanys, la nostra mort diària. Després d' haver perdut el temps i les energies endebades, ens quedes Tu, Després del darrer alè, quedes TU. I Tu ho ets TOT..
Més enllà dels afanys, ens quedes Tu.
Més enllà de les incomprensions, ens quedes TU
Més enllà dels èxits, ens quedes Tu.
Més enllà dels fracassos, ens quedes Tu
Més enllà... més enllà... ens quedes TU, ens queda TOT.

També per Jaire TOT està perdut, i Tu li demanes més fe. Nosaltres no entenem les realitats del Regne, sinó les transitòries. Tu ets la VIDA i ens la dones si tenim FE. Vols que donem menjar a la noia.
La Fe fa el miracle d' una nova VIDA. Nosaltres hi veiem per fora (“creien que era morta”) Tu hi veus per dins.
El teu Esperit ens fa veure la VIDA diferent.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Marc 6

Jesús, rebutjat en el seu poble de Natzaret

(Mt 13,53-58)

1 D'allà, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2 El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien: -D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3 ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I no eren capaços d'acceptar-lo. 4 Jesús els digué:

-Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. 5 I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. 6 I el sorprenia que no tinguessin fe. 

Jaire i l' hemorroïsa reben miracles perquè estan plens de fe però els de “casa teva” NO creuen. És difícil tenir fe en els de casa, en el quotidià, en la vida ordinària, malgrat Tu hi ets. Els teus fracassos ens encoratgen a seguir-te en la vida sense distàncies.

 

 

 

 

 3- APARTAT

Cami del NOU poble i Aliment que Jesús li dóna
- 6,7-12 Missió del “dotze” *
- 6,14-29 Acabament de la missió de Joan Baptiste
- 6,30-34 Reforn dels “dotze”
- 6,35-8,26  El PA del nou camí (secció dels pans). No al llevat dels fariseus. 

Missió dels Dotze

(Mt 10,1.5-15; Lc 9,1-6)

Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava. 7 Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes 8 i els instruïa dient: -No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. 9 Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. 10 I els deia encara: -Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 11 Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.

12 Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13 Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli. 

El nou poble no és enviat amb "prestigi" sinó amb POBRESA, amb provisionalitat, amb dinàmica de camí. Són enviats en COMUNITAT, de dos en dos... aquesta és la seva força.
Enviats en pobresa, en deseiximent, sense esclats, sense admiracions. Enviats tant si ens acullen com si no. Enviats de dos en dos. En FRATERNITAT, agermanats, sense rivalitats... TU ens UNEIXES, Senyor!

 

 

 

 

 

 

 

 

Mort de Joan Baptista

(Mt 14,1-12)

14 L'anomenada de Jesús s'havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: -És Joan Baptista que ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder d'obrar miracles. 15 D'altres deien: -És Elies. I d'altres: -És un profeta, semblant als antics profetes. 16 Herodes, sentint tot això, deia: -És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.

17 En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s'havia casat. 18 Joan deia a Herodes: -No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà. 19 Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, 20 perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l'escoltava de bon grat.
21 L'ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. 22 Durant el convit entrà la filla d'Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: -Demana'm el que vulguis i t'ho donaré. 23 I li féu aquest jurament: -Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.
24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare: -Què haig de demanar?Ella li respongué: -El cap de Joan Baptista. 25 La noia tornà a entrar, se'n va anar decidida cap al rei i li demanà: -Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
26 El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. 27 Immediatament, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28 Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
29 Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

La mort absurda de Joan presagia la teva. Herodes, l' autoritat, va d' un costat a l' altre sense nord. I el teu Profeta mor, com de casualitat. També tu tindràs una mort incoherent, precipitada, il·legal, TU “el rei dels jueus”.

I TU fas el camí segur, i et dones sense claudicar. Mort i vida es toquen a les teves mans. Per això després de la mort de Joan multipliques els pans. ET continues donant sense mesura.

 

 

 

 

 

 

 

 

Retorn dels dotze

30 Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. 31 Ell els diu: -Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.

32 Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. 33 Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. 34 Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament. 

Vols anar sol amb els apòstols, però la multitud et segueix. TU vols formar un "nou poble" i crides als apòstols perquè reposin. Els portes en un despoblat on el miracle serà més gran. Però les multituds et segueixen, entre Tu i elles no hi ha distancia.
JESÚS és el bon PASTOR del salm 22, ja que Israel no te pastor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 SECCIÓ DELS PANS 6,30 a 8,26

Part JUEVA
En despoblat per reposar (desert)
Primera multiplicació (números jueus)
Pas sobre l'aigua (Moisès)
Resum de miracles "només amb borla i mantell"
Tradicions jueves (sobre el menjar) 

Part GREGA
Sirofenicia (pagana)
Sordmut Decàpolis (pagà)
Segona Multiplicació (números grecs) 

Contraposició al JUDAÍSME
Petició "senyal" (no els hi dóna als jueus)
No al llevat fariseu (un pa a la barca)
Cec Betsaida cec (jueu)

Primera multiplicació dels pans

(Mt 14,13-21; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)

35 Quan ja s'havia fet tard, els deixebles s'acostaren a dir-li: -Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. 36 Acomiada la gent, i que vagin a les cases i als pobles del voltant a comprar alguna cosa per a menjar.
37 Però Jesús els respongué: -Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: -Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! 38 Jesús els pregunta: -Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: -Cinc pans i dos peixos.
39 Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l'herba verda. 40 La gent s'assegué en grups de cent i de cinquanta. 41 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. 42 Tots en van menjar i quedaren saciats. 43 Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. 44 D'aquells pans, n'havien menjat cinc mil homes. 

Demanes als deixebles que donin menjar a la gent. Vols que els deixebles donin menjar perquè ells són els teus col·laboradors en la tasca missionera, una tasca no només espiritual sinó que atén, també, el cos. Amb 5 pans i 2 peixos alimentes 5.000 homes. La multitud queda saciada.

EL PA PARTIT, el Teu Cos triturat és converteix en aliment que sacia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Jesús camina sobre l'aigua

(Mt 14,22-33; Jn 6,16-21)

45 Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. 46 Després d'acomiadar-los se'n va anar a la muntanya a pregar. 47 Al vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. 48 Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l'aigua, com si volgués passar de llarg. 49 Quan ells el veieren caminant sobre l'aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; 50 tots l'havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: -Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. 52 És que no havien entès allò dels pans: tenien el cor endurit. 

El teu poder cada vegada es manifesta més gran. Però els deixebles cada vegada tenen el cor més ofuscat. Camines sobre l' aigua perquè n' ets el vencedor. Tu ets el que véns de pregar a la muntanya. Camines sobre l’ aigua perquè vols socórrer els teus deixebles que "pateixen remant amb el vent contrari". Quan puges a la barca el vent amaina.
Nosaltres no ho entenem perquè tenim "el cor endurit" i no sabem estimar del tot.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Guarició de malalts a Genesaret

(Mt 14,34-36)

53 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. 54 Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. 55 Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. 56 A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats. 

La multitud és guarida "tocant la borla del mantell."
Quan et trobes davant les "multituds" anònimes, les multituds sedejants, Tu fas els miracles fins tocant la borla del mantell.
Tu no tens categories de persones, veus els "cors oberts" i t' hi aboques. Veus els oprimits i malmenats, sempre explotats pels poderosos, i en fas els teus grans interlocutors. Amb ells actues sense distanciaments. La gent et reconeix, i et segueix per tota la regió.

 

 

 

 

 

 

  

 Marc 7

La tradició dels antics (Mt 15,1-20)

1 Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, 2 i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. 3 Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; 4 i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.

5 Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: -Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? 6 Ell els respongué: -Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. 7 El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. 8 »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.

9 I els deia encara: -Com en sabeu, d'anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! 10 En efecte, Moisès ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. 11 Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: "Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què us hauria d'ajudar", 12 ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. 13 Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes. 14 Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: -Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: 15 No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur. ( 16 )

17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. 18 Jesús els respongué: -¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l'home des de fora no el pot fer impur, 19 perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D'aquesta manera declarava purs tots els aliments. 20 I va afegir: -Només allò que surt de l'home el fa impur. 21 Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, 22 adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23 Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home. 

Tu no vols les "purificacions legals", vols el culte del cor, el que “surt del cor" és el que el fa impur. Tampoc els deixebles entenen que del cor surten les intencions dolentes.
Quin contrast entre les multituds i aquets mestres vinguts de Jerusalem! Elles et segueixen incondicionalment, els mestres demanen explicacions. Tu els dius que són un poble que honora amb els llavis, però no amb el cor, per això els seus cultes són buits i els seus preceptes humans. No son PARAULA de Déu.

Tampoc els deixebles t’entenen i Tu no et canses d’ instruir-los. Veus que és important el CANVI RADICAL de l' evangeli. Per Tu l' impur és el que surt del cor, no les obres sinó les intencions

 

 

 

 

 

 

 

Guarició de la filla d'una sirofenícia

(Mt 15,21-28)

24 Jesús se'n va anar d'allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. 25 De seguida va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda d'un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. 26 La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni.
27 Ell li va dir: -Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. 28 Ella li respon: -Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.
29 Llavors Jesús li digué: -Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla. 30 Ella se'n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l'havia deixada. 

Primer els fills, encara et rebutgin. La pagana es posa "sota la taula dels fills", i TU et dónes a ella. Per Tu primer són els fills fills, encara que et rebutgin i t’acusin. Però aquesta pagana humil t' acorrala i no t' hi pots negar. Li dones el PA dels fills, aquell PA que presagia el teu COS. Senyor, dóna’ m la humilitat d' aquesta dona exemplar.

 

 

 

 

 

 

 

Guarició d'un sord-mut

31 Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32 Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. 33 Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: - Efatà ! —que vol dir: «Obre't!» 35 A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien: -Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. 

El sord té una malaltia greu ("em prou feines pot parlar") El Te miracle és "potent" (parlava perfectament), però vols "secret" i resulta que es fa al revés. Tothom diu que tot ho fas BÉ.
Escoltant el miracle dels pans (Eucaristia) els deixebles, i Marc,  accentuen el seu PODER com volent justificar aquest fet tan extraordinari. Encara cada dia ens manté vius al voltant de la taula de l'altar.
Tu imposes secret perquè no ens quedem en el fet meravellós, però nosaltres som així de superficials, i tot ho acabem en "paraules que passen". Jesús, ensenya’ns a guardar les grans revelacions en el cor.

Tu tot ho fas Bé, perquè ets BO.

 

 

 

 

 

 

 Marc 8

Segona multiplicació dels pans (Mt 15,32-39)

1 Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: 2 -Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. 3 Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n'hi ha que han vingut de lluny. 4 Els deixebles li preguntaren: -D'on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? 5 Jesús els preguntà: -Quants pans teniu? Ells li respongueren: -Set. 6 Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. 7 Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. 8 La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. 9 Eren unes quatre mil persones. Jesús els va acomiadar, 10 va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n'anà a la regió de Dalmanuta.

Tradició entre els pagans de llengua grega. 7 pans i 7 paneres de sobres, són números grecs. A la primera eren 5 pans (Torà), i 12 paneres (Tribus) de sobres, números jueus. Com en la primera multiplicació dels pans, Tu tens compassió de la gent i per això els dones els PANS. L' Eucaristia és l' Aliment, el Sagrament, de la compassió de Déu que ens sosté. És el teu Cos i la teva Sang repartit com a aliment de "vianants ". Ja fa tres dies que et segueixen. L' ambient és "grec" perquè el teu aliment és universal.

 

 

 

 

 

 

 

 Petició d'un senyal (Mt 16,1-4)

11 Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. 12 Ell sospirà profundament i digué: -Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal.

13 Jesús els deixà, s'embarcà altra vegada i se'n va anar a l'altra riba. 

Demanen un senyal, després del Senyal dels pans. Quina ironia, de demanar-te "un senyal del cel". És que pensen que el teu aliment és "de la terra", no entenen que és un do que ve de Déu. El DO més alt que Déu ens pot donar. Els deixes perquè si les teves paraules els rellisquen, al menys el teu silenci els faci reflexionar.
No em deixis mai, Senyor, encara que tantes vegades malgastem els teus dons. Torna, una i altra vegada, a cobrir amb la teva compassió la nostra ceguesa espiritual. Obre’ns els ulls del cor per copsar tots els teus SENYALS.

 

 

 

 

 

 

 

 El llevat i els pans (Mt 16,5-12)

14 Els deixebles s'havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. 15 Jesús els va fer aquesta advertència: -Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes.

16 Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. 17 Jesús se n'adonà i els digué: -Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit? 18 ¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? »¿No recordeu 19 quantes cistelles vau omplir amb els bocins que havien sobrat quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes?

Ells li responen: -Dotze. 20 -I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir? Li diuen: -Set. 21 I els digué: -¿Encara no ho enteneu? 

Amb el teu PA a la nostra barca en tenim prou. Tu ets l' únic que pot omplir les nostres vides, i les pot omplir abundantment. Però nosaltres no ho entenem. Tenint ulls, no hi veiem, no recordem els teus beneficis immensos. La nostra memòria pel bé és molt limitada. Senyor fes que ho entenguem!

 

 

 

 

 

 

 

 

 Guarició d'un cec a Betsaida

22 Arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. 23 Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: -Veus alguna cosa? 24 El cec va alçar els ulls i deia: -Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen. 25 Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. 26 Jesús el va enviar a casa seva i li digué: -No entris al poble. 

Miracle difícil però esclatant. Els miracles d' aqueta secció són difícils perquè parem esment en el teu gran poder. Sempre acaben coronats d' èxit: ho veu tot clarament, el cec que va començar a veure amb dificultats. Tu continues no volent propaganda. Li dius que ni tan sols entre al poble. Senyor ensenya’ns a viure a l' interior, i no pendents de la fama.

 

 

 

 

 

 

 

4- APARTAT  :   PART CENTRAL 8,27-30

Reconeixement de Jesús a Cesarea de Felip 

AL MIG DE L’ EVANGELI: JESÚS RECONEGUT COM A MESSIES 

Pujada de Jesús a Jerusalem (8,27-10,52)
Pere reconeix Jesús com a Messies (Mt 16,13-20; Lc 9,18-21)

27 Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: -Qui diu la gent que sóc jo?28 Ells li respongueren: -Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes. 29 Llavors els preguntà: -I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: -Tu ets el Messies.
30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.  

Tu preguntes; qui diu la gent, i que dieu vosaltres que sóc?
No volies propaganda fàcil, sinó que demanes convicció en el reconeixement. Vols que cadascú de nosaltres et descobrim i confessem. Jesús: "Tu ets l’ ESTIMAT, el SALVADOR, l' enviat del Pare a cadascú de vosaltres. 1 aquest reconeixement vols que el guardem en el "secret" més íntim. Forts en aquesta confessió serem capaços de seguir-te en el camí de la creu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 II PART DE L’ EVANGELI

 

5- APARTAT
Camí vers Jerusalem
1- Primer anunci de 1a passió 8,31-33
    Ensenyament si algú vol anar amb Ell 8,34-38
    Promesa del Regne 9,1                           
2- Transfisuració, abans de ressuscitar, cal que l’ escoltin
    9,2-13
    Guarició de l’ epilèptic, que queda "com mort" 9,14-29
3- Segon anunci de la passió 9,30-32
    Instrucció a1s "petits" SERVIDORS a Cafarnaüm 9,33-50
    Instrucció a Perea sobre els membres de l'església 10,1-31
4- Tercer anunci de la passió 10,32-34
     Els fills de Zebedeu volen els primers llocs. Jesús vol
     servidors 10,35-45
     El cec de Jericó, cec com els deixebles 10,46-52

 1er/  Jesús anuncia la seva mort i resurrecció (Mt 16,21-28; Lc 9,22-27)

31 Llavors començà a instruir-los dient: -Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. 32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: -Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. 

Primer anunci de la mort, després del reconeixement com a Messies. Pere fa de "Satanàs", veient les coses "com els homes". Ara la teva vida s’encamina cap a la mort-resurrecció. Serà un fet tan escandalós que tu el prepares repetidament, encara que els deixebles no ho entenguin. El nostre instint d’ èxit, que ve de satanàs, ens en priva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Instrucció sobre el sofriment

34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: -Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. 36 Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s'avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l'home s'avergonyirà d'ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.

Darrere teu ens convides tots a “negar-nos” per seguir-te. Ens demanes que vulguem “guanyar” perdent la vida. Vols que no ens avergonyim de les teves paraules, del teu camí d’ aparent fracàs. Vols que seguint-lo darrere teu, a canvi de VIURE.

 

 

 

 

 

 

 

 Marc 9
Promesa als presents de veure el Regne

1 I afegia: -Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.

Promets el Regne, ja que el Regne ha arribat amb poder, quan, tornant a la vida alenes el teu Esperit damunt nostre. Arriba amb poder quan vencent la mort, ens obres les portes del Regne. Arriba amb poder quan et quedes Ressuscitat, amb nosaltres, fins a la fi del món. 

 

 

 

 

 

 

 

 Transfiguració de Jesús (Mt 17,1-13; Lc 9,28-36)

2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; 3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4 Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.
5 Pere digué a Jesús: -Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 6 No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven.
7 Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: -Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8 Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

11 Després preguntaven a Jesús: -Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? 12 Jesús els respongué: -És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? 13 Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d'ell diu l'Escriptura. 

Aquesta manifestació prepara l' escàndol del teu final a la creu. Els "sis dies" són una al·lusió al moment de la pujada de Moisès al Sinaí, el lloc de la Teofania divina. Els vestits blans que cap tintorer podia aconseguir, signifiquen la teva LLUM i claredat. Les tres cabanes per Moisès, Jesús i Elies, demostren que Tu realitzes l’ acompliment de la llei i els profetes. La  veu del Pare declarant-te: Fill estimat, i demanant que t’ escoltem, vol recalcar que ara Tu ens anunciaràs un camí difícil: el de la teva mort. Jesús tot sol, és el que trobem en la nostra vida ordinària.
Els deixebles no entenen això de "ressuscitar", i potser tampoc nosaltres ho entenem. Elies ja ha vingut i l' han matat, és el mateix que faran amb TU.
Gracies Jesús transfigurat. Volem contemplar constantment el teu ROSTRE a fi d' anar-nos configurant a la teva imatge.
Jesús, il·lumina’ns amb la teva LLUM de Fill estimat.

 

 

 

 

 

 

Guarició d'un noi posseït d'un esperit maligne (Mt 17,14-20; Lc 9,37-43a)

14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntà: -Què discutíeu amb ells? 17 Un de la gent li respongué: -Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. 18 Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.
19 Jesús els diu: -Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
20 Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà al seu pare: -Des de quan li passa això? Ell contestà: -Des de petit. 22 Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!

23 Jesús li respongué: -Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. 24 A l'instant el pare del noi exclamà: -Crec, però ajuda'm a tenir més fe. 25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l'esperit maligne amb aquestes paraules: -Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més.
26 Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: -Com és que nosaltres no l'hem pogut treure? 29 Ell els va respondre: -Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària.

Els deixebles no poden fer el miracle, és "difícil". Tot és possible al qui creu. Ajuda’ns a tenir més fe. El noi "s'aixeca" quan estava “com mort” és un presagi de Resurrecció.
Nosaltres som febles, TU ets la força, la nostra fe es minsa, si Tu no l' enforteixes. Però Tu pots fer el miracle, quan tot sembla perdut. La teva pregaria toca el cor de Déu. La nostra fe es reco1ça en la teva Jesús, Senyor de la VIDA, no ens abandonis en la nostra mort.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
(Mt 17,22-23; Lc 9,43b-45)

30 Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31 Instruïa els seus deixebles i els deia: -El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. 32 Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. 

En aquest segon anunci de la passió hi ha tres aspectes a recalcar: La instrucció insistent als deixebles. L’ anunci de la Resurrecció. I el fet que els deixebles no ho comprenien. Insisteixes en l' ensenyament sobre la teva mort escandalosa. Insisteixes que es un pas necessari per entrar a la VIDA. Però nosaltres no ho entenem pas. Ens sembla impossible. Jesús fes que ens esforcem per a entendre-ho en la vida pràctica.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Instrucció a Cafarnaüm: que els “petits” es facin SERVIDORS
 (Mt 18,1-5; Lc 9,46-48)

33 Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: -Què discutíeu pel camí? 34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. 35 Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir: -Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. 36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué: 37 -Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat. 

Una NOVA LLEI PER A LA COMUNITAT CRISTIANA: El més important és el darrer. Acollir un infant és acollir Jesús i el Pare. El comportament dels cristians té uns altres valors: el primer és el darrer (igual que al final del sermó als fills de Zebedeu 10,4).
Vols que acollim als darrers "els petits". Ells són TU i son el Pare que t 'ha enviat. La preferència pels "petits" vols que sigui la característica del Regne.

 

 

 

 

 

 

 

 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres (Lc 9,49-50)

38 Joan digué a Jesús: -Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. 39 Jesús respongué: -No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. 

Aquest fragment és una crida a la universalitat de la Comunitat Cristiana. Qui fa un favor a un cristià rep la recompensa dels cristians. La Comunitat de l’ Evangeli no te fronteres. Qualsevol favor, per petit que sigui, rep una recompensa, ja que Tu ens mires, ens ESTIMES, i estàs pendent de nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

 Fer caure en pecat (Mt 18,6-9)

42 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( 44 )  45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( 46 )
47 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s'apaga: 49 tothom serà salat amb el foc de la prova.
50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres. 

No fer caure els cristians"petits" és important, i ho aconseguirem si practiquem l’ ascesi amb nosaltres mateixos. Sense sal (aquest vigor interior) no som cristians.
No podem desencisar els qui et segueixen de bona fe, sinó tractar-los, com Tu, amb tendresa. L’ ascesi cristiana comença per un mateix, vencent allò que ens costa a nosaltres, sense projectar-ho als altres.
Sense ascesi interior i sense PAU, mai no podrem fer Comunitat.

 

 

 

 

 

 

 

 Marc 10

Instrucció a Perea sobre els membres de la comunitat
Matrimoni i divorci (als casats) (Mt 19,1-12)

1 Jesús se'n va anar d'allí al territori de Judea, a l'altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum.
2 Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3 Ell els va fer aquesta altra pregunta: -Què us va ordenar Moisès? 4 Li respongueren: -Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.
5 Jesús els digué: -Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. 7 Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8 i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.

10 Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu: -El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri. 

Els matrimonis cristians han de viure l' Amor, no la llei. No ens hem de regir per coses "lícites", per "documents", Tu vols l'AMOR que hi ha a l' origen de totes les lleis. Déu uneix i no separa.
Malgrat tot, sabem que Jesús no fa dret canònic, sinó que diu el que és millor. Però pot ser que les circumstàncies de la vida no siguin les ideals. Aleshores sabem que Jesús SEMPRE acull i perdona. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Jesús i els infants (Mt 19,13-15; Lc 18,15-17)

13 Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: -Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

El Regne és dels infants: pels jueus ells són els qui no estan dins del poble perquè encara no compleixen la llei. Els infants jueus que estan fora de la llei, igual que les dones,  no tenen cap importància. Així tampoc els cristians no ens hem de considerar importants. Senyor, el do, el Mestre, el Pare, el germà, ets tu. Nosaltres som SERVENTS TEUS. Som "infants" del Regne sense cap més dret que el d' estimar-te, agraint la teva obra en nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

 

L'home ric (als qui són rics) (Mt 19,16-30; Lc 18,18-30)

17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: -Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 18 Jesús li digué: -Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. 20 Ell li va dir: -Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: -Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. 

Els cristians hem de viure sense riqueses, sinó donant-les als germans pobres.
No per complir una llei sinó per a anar més enllà del que és prescrit. La nostra riquesa és la generositat, especialment amb aquells que ho necessiten, dins o fora del nucli familiar.
El teu evangeli, Senyor, ens fa anar més enllà de la llei. El Regne es decideix en el cor, en el no aferrar-nos als béns que rebem de tu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Sobre els riqueses

23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: -Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu.
24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: -Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: -Si és així, qui pot salvar-se? 27 Jesús se'ls mirà i digué: -Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

Els rics els serà difícil entrar al Regne, però a Déu tot li és possible, àdhuc fer-los “pobres d’ esperit”. Els rics, els satisfets, no et poden seguir. La nostra gran riquesa és saber que ens estimes i que estimes a tothom. La nostra riquesa és l' abandó a les teves mans. Ho sabem, però és molt difícil esdevenir POBRES de veritat, com ho vas ser tu.
Pare, obre el nostre cor perquè la nostra pobresa, com diu Sant Pau, “n’enriqueixi a molts".

 

 

 

 

 

 

 

 

 Als qui ho deixen tot pel Regne

28 Llavors Pere li va dir: -Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. 29 Jesús digué: -Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

Amb aquesta actuació més enllà de la "llei", rebrem, ara el 100 per 1 i després la vida eterna. Si Senyor cada dia rebem el 100 per u en la vida present alhora que la necessitat d’esforçar-nos a rebre-ho tot amb agraïment. Fes que sapiguem sempre posar-nos al darrer lloc, al lloc de l'Amor que sempre dóna la primacia a l'altre. Els darrers seran els primers.

 

 

 

 

 

 

CONCLUSIÓ

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció  (Mt 20,17-19; Lc 18,31-34)

32 Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n'estaven molt sorpresos: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir: 33 -Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans, 34 l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.

Jesús puja a Jerusalem per morir, aquest és el fonament de la llei nova. Aquest és el tercer anunci, no hi ha dubte, és la confirmació total. TU vas davant nostre senyalant el camí. Ets realment un Déu sorprenent. Has volgut tastar la mort abans que nosaltres l’haguéssim d’afrontar.
Els sacerdots, que es creuen "enviats de Déu” et condemnaran i et posaran en mans dels pagans. El teu poble et treu fora. Et llença enmig del món, i TU hi portaràs la SALVACIÓ. A mans dels pagans viuràs la teva MORT RESURRECCIÓ.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ser SERVIDORS

Petició dels fills de Zebedeu (Mt 20,20-28)

35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: -Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem. 36 Jesús els preguntà: -Què voleu que faci per vosaltres? 37 Ells li respongueren:
-Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
38 Jesús els contestà: -No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? 39 Ells li respongueren: -Sí que podem. Jesús els digué: -Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.

41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué: -Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. 

No hem de desitjar els primers llocs, sinó "beure el calze". No hem de fer com els amos de les nacions. El més important ha de ser el SERVIDOR donant la vida. Quina ironia aquesta petició després del tercer anunci de la passió.
Beure el calze no ens dóna cap garantia, sinó que és seguir el Camí darrer teu.  Tots tendim al comportament dels amos de les nacions, i tu vols que siguem SERVIDORS, ESCLAUS de tots donant engrunes de vida a TOTHOM.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Guarició del cec Bartimeu (Mt 20,29-34; Lc 18,35-43)

46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: -Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! 48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: -Fill de David, tingues pietat de mi! 49 Jesús s'aturà i digué: -Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: -Coratge! Aixeca't, que et crida. 50 Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús.
51 Jesús li preguntà: -Què vols que faci per tu? El cec respongué: -Rabuni, fes que hi vegi. 52 Jesús li digué: -Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà. 

Davant aquest programa som CECS. Com el cec ens toca: Suplicar a Jesús que tingui pietat. Aixecar-nos a la seva crida. Tenir una fe que salva. I seguir Jesús camí enllà.
Nomes TU ens pots obrir els ulls per entendre aquest programa de mort i resurrecció. Senyor, t 'ho demanem, apiada’t de la nostra ceguesa. No podem deixar de demanar-t’ho encara que tothom ens digui que som insensats. Sense Tu els nostres ulls romandran ofuscats davant el sentit del viure i del morir. Nosaltres, Senyor, et volem seguir, volem respondre a les teves múltiples i constants crides. Tu ets l’únic Senyor de les nostres vides.
És la fe la que ens salva. La fe que ens obre uns ulls nous que van més enllà del que passa perquè és moridor, que van més enllà de la nostra fragilitat. La fe ens fa tocar en 1 'avui, el demà, i en la precarietat present la força poderosa de la teva mà victoriosa. Fes que després de cada "llum", de cada DO", ens acostem més a TU.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

III PART JESÚS A JERUSALEM

 

6- APARTAT

Jesús i els deixebles a Jerusalem

1- Jesús i el temple (el Poble)
    Entrada a la ciutat 11,l-11
    Maledicció de la figuera 11,l2-14
    Purificació del Temple 11,l5-l9
    Figuera seca 11,20-26

2 - Afrontament en 5 controvèrsies 11,27- l2,37
    Conclusió : actuació dels Mestres i de la viuda 12,38—44

3- Discurs escatològic 13,l -37

Marc 11

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (11,1-16,8)

Entrada de Jesús a Jerusalem (Mt 21,1-11; Lc 19,28-38; Jn 12,12-19)

1 Quan s'acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 amb aquest encàrrec: -Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: "El Senyor l'ha de menester, però de seguida us el tornarà."

4 Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat al costat d'una porta, fora al carrer, i el deslligaren. 5 Alguns dels qui eren allà els deien: -Què feu, que deslligueu el pollí? 6 Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7 Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. 8 Molts van estendre els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que tallaven dels camps. 9 Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: - Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!

11 Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània. 

Mentre a l’ Antic Testament quan el seu fill Absalom el vol matar David fuig, ara Jesús ENTRA a Jerusalem sabent que el seu poble li vol mal.
Jesús estrena el pollí com estrenarà el sepulcre, en senyal de dignitat.
El poble estén els mantells. Diu St. Andreu de Creta (sVIII): "correm vessant-nos amb humilitat, no els nostres vestits, sinó nosaltres mateixos".
En acostar-se aquesta hora, el Regne arriba, per això el crit de HOSANA.
Va al Temple, però en marxa. Encara no és el moment. L’ arribada del Regne té un esclat humil, com humil ha estat tota la teva vida, Senyor.

 

 

 

 

Jesús maleeix una figuera (Mt 21,18-19)

12 L'endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. 13 Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s'hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. 14 Llavors digué a la figuera: -Que mai més ningú no mengi fruits teus!
I els seus deixebles van sentir aquestes paraules. 

Israel es la figuera que no ha descobert el temps de donar fruit. Jesús la maleeix perquè no ha l’ ha reconegut. Ell havia dit que el “pecat contra l’ Esperit Sant” no té perdó. Amb tot, el Nou Testament ens diu que la figuera “tornarà a ser empeltada de nou”.
Tu, Senyor, ets model de radicalitat, de fidelitat absoluta a la Paraula, no a la lletra morta. Entre Tu i el teu poble s’ha obert un abisme. Quin dolor per a Tu! Amb la teva mort, tu portes la “benedicció” per a aquesta teu poble que ara et traeix.

 

 

 

 

 

 

 

Purificació del temple (Mt 21,12-17; Lc 19,45-48; Jn 2,13-22)

15 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16 i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. 17 I els instruïa així: -¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles" ? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres !
18 Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.
19 I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

Jesús encara fa un darrer intent de salvar el poble, en el gest de purificar el Temple. La casa d’oració per a tots els pobles. Però els jueus no ho accepten. Ningú com Tu, veu la cova de "lladres" que el teu poble ha fet del temple.
Tu vols accions radicals i no toleres les nostres mitges tintes i falsedats. És la darrera temptativa a favor del temple, perquè pugui ser un lloc de pregària universal.
La gent senzilla t’admira, els “jueus” et volen la mort. Davant un mateix fet les reaccions són oposades.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La figuera, seca (Mt 21,20-22)

20 Al matí, tot passant, van veure que la figuera s'havia assecat de soca-rel. 21 Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: -Mira, rabí! La figuera que vas maleir s'ha assecat. 22 Jesús els respon: -Tingueu fe en Déu. 23 Si algú diu a aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. 24 Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. 25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. ( 26 )

La figuera s’ha assecat de soca-rel, totalment. És una lliçó per creure sense dubtes, i per pregar amb confiança. Israel s’ha assecat de soca-rel. La fe que Tu prediques és radical. La pregaria que demanes és amb confiança de cara a Déu i als altres.

Resum dels primers relats, de caire biogràfic, en què comença l’ estada de Jesús a Jerusalem:
-Tu portes un Regne humil
- Els jueus s’hi oposen.
- La maledicció de Déu està caient sobre d’ells.

 

 

 

 

 

 

 CONTROVÈRSIES A JERUSALEM

L'autoritat de Jesús (Mt 21,23-27; Lc 20,1-8)

27 Se'n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables 28 i li preguntaren: -Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat? 29 Jesús els replicà: -Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. 30 El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me. 31 Ells discutien i es deien: -Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 32 Però tampoc no podem dir que venia dels homes! Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta.
33 Per això respongueren a Jesús: -No ho sabem.
Llavors Jesús els diu: -Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. 

Marc comença amb 5 discussions a Cafarnaüm i acaba amb unes altres 5 a Jerusalem on Jesús s' enfronta al seu poble i a la vegada se li revela.
Jesús té l' autoritat de Déu. Com al començament de Marc, a Cafarnaüm, cal reconèixer que Jesús parla amb autoritat, no com els escribes. Però aquesta autoritat només l' accepta "la gent" que està convençuda que, com Joan, Jesús és un profeta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Marc 12

Paràbola dels vinyaters homicides (Mt 21,33-46; Lc 20,9-19)

1 Jesús es posà a parlar-los en paràboles: -Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 2 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; 3 però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 4 Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. 5 Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven. 6 Tenia encara el seu fill estimat, i els l'envià en darrer lloc, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 7 Però aquells vinyaters es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra!" 8 L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya. 9 »Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. 10 ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. 11 És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

12 Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.

 La paràbola dels vinyaters homicides no sols diu que Jesús ve de Déu, el seu Pare, sinó que tira en cara al poble la seva "incredulitat" assassina, ja que maten als enviats de Déu , que és el veritable Amo de la vinya. No són pas ells els amos, sinó els llogaters "homicides".
Déu ens la deixa, i nosaltres maltractem no sols als seus enviats, sinó al mateix Fill, traient-lo fora de la Ciutat. Aquesta Pedra rebutjada (el Fill) serà la pedra cantonera, la principal de l’ edifici. Després Déu donarà la vinya a un altre poble. La vinya serà presa als jueus, i donada als pagans, seguidors de l’ evangeli.

 

 

 

 

 

 

 

 

 El tribut al Cèsar (Mt 22,15-22; Lc 20,20-26)

13 Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d'Herodes per sorprendre'l en alguna paraula comprometedora. 14 Hi van, doncs, i li diuen: -Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar? 15 Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué: -Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me'l veure. 16 Ells l'hi portaren. Jesús els preguntà: -De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Ells li respongueren: -Del Cèsar. 17 Jesús els digué: -Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. I quedaren sorpresos de la seva resposta. 

Els caps de poble van amb hipocresia per a fer-lo caure. Entre Tu i el teu poble hi ha una oposició radical. Ells usen l’ hipocresia, Tu els respondràs amb la lògica de l’ honradesa: L 'espiritual (Déu) no va contra el material (el món). De Déu és tot el que tenim i la millor manera de retornar-li és ser honestos amb les coses materials. Jesús dóna a Déu i al món el que és seu.
És que Ell no sols legisla les coses de Déu sinó que les uneix a les normes del món. En Jesús, Déu i el món caminen JUTS, no identificats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Els saduceus i la resurrecció (Mt 22,23-33; Lc 20,27-38)

18 Després uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: 19 -Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . 20 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. 21 El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. 22 Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. 23 Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
24 Jesús els respongué: -Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. 25 Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. 26 »I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob ? 27 Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats! 

Ells desconeixen les Escriptures i el Poder de Déu. Jesús sí que ho coneix tot. Incús respon al que passa al cel, on diu que no hi ha matrimonis. De Déu diu que és Déu de vius, de RESSUSCITATS, per això Ell mateix és el que Ressuscitarà en Déu.

REVELACIÓ: El Déu que predica Jesús és viu, i en ell tots viuen ressuscitats. Anticipació de la seva resurrecció. Ja ho diu el "llibre de la llei", que Ell interpreta correctament, anant al cor del Déu viu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 El primer manament (Mt 22,34-40; Lc 10,25-28)

28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: -Quin és el primer de tots els manaments? 29 Jesús va respondre: -El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué: -És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell , 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: -No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

 El primer manament és estimar Déu i els altres. Això val més que tots els holocaustos i practiques religioses. Estimant Déu i els altres Jesús ha portat el Regne.

 

 

 

 

 

 

 

 

 El Messies, fill de David (Mt 22,41-46; Lc 20,41-44)

35 Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: -Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? 36 David mateix, mogut per l'Esperit Sant, va dir: » El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics sota els teus peus. 37 »Per tant, si David mateix l'anomena Senyor, com pot ser fill seu? Una gran gentada l'escoltava de bon grat. 

Seguint el ritu del sopar Pasqual, després d’ haver fet 4 preguntes, la darrera ja no la fa el fill petit, sinó el pare. És possible que Marc seguís aquest esquema, i per això ara és Jesús qui pregunta. Jesús és Fill de David i Senyor, per tant Déu de David. Essent home, Jesús seurà a la dreta, vencent els enemics.
Han començat les controvèrsies amb el tema cabdal de l’ autoritat de Jesús (1a controvèrsia). Després ha dit que aquesta autoritat li venia de Déu i ha demostrat que sabia les coses del cel i de la terra, del Cèsar i de Déu (2a). En la següent que Déu és viu i en Ell tots viuen, ressusciten (3a). 1 finalment que hi ha una sola llei que consisteix en l'amor a Déu i al proïsme (4a). Ara, sense que ningú li pregunti es revela home i Déu, Senyor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Acusacions contra els mestres de la Llei (Lc 20,45-47)

38 Jesús, instruint la gent, deia: -Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor. 

No seguir la hipocresia jueva, ni l'explotació dels febles.
Al començament de les controvèrsies, Marc ja deia que els jueus hi van amb hipocresia. Ara Jesús en desemmascara totes les situacions: prestigi, honor, prioritat... i maltractes als febles robant-los els béns, i concretament de les viudes. Aquest mot introdueix el tema de la viuda que segueix.

 

 

 

 

 

 

 

L'ofrena d'una viuda pobra (Lc 21,1-4)

41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: -Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure. 

La viuda pobre és un model pels cristians: no donar el que sobra, sinó la pròpia VIDA. El Regne de Jesús no és el del Jueus, sinó el dels "petits" com la viuda pobra,   que donen no el que sobra sinó el que posseeixen per viure.
Aquest viuda és la figura de Jesús, que arribarà fins a fons en el donar tot el que té per viure. Aquesta dona "solitària",  abandonada, té el donar propi del Regne, un donar que no és vistós, sinó sincer, total. Aquesta viuda en el Regne és al primer lloc., ja que els últims són els primers. Els últims són els primers.

 

 

 

 

 

 

 

 

 SERMÓ ESCATOLÒGIC

S’ ACABA UNA ERA I EN COMENÇA UNA ALTRA

Marc 13

Jesús anuncia la destrucció del temple  Mt 24,1-2; Lc 21,5-6)

1 Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: -Mestre, mira quines pedres i quines construccions! 2 Jesús li respon: -Veus aquestes grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat. 

El Temple, el centre del judaisme, serà enderrocat, i la manera d’ explicar-ho recorda la visió apocalíptica de Joan: "de temple no n'hi haurà perquè Déu serà la seva llum". D'ara endavant TU seràs el TEMPLE on preguem "en esperit i en veritat" tal com vas dir a la samaritana. El TEMPLE és el món, és la persona humana on habita "la plenitud de la divinitat" .

 

 

 

 

 

 

 Començament de les calamitats (Mt 24,3-14; Lc 21,7-19)

3 Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: 4 -Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se.
5 Aleshores Jesús els va dir: -Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 6 En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i enganyaran molta gent. 7 Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu: cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. 8 Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà terratrèmols pertot arreu, hi haurà fam. Així començaran els dolors d'infantament.
9 »Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells: 10 cal que, abans de la fi, la bona nova de l'evangeli sigui anunciada a tots els pobles. 11 I quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant. 12 Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 13 Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. 

En la nova ERA s'aixecaran falsos messies enganyadors, però Jesús té el nom de JO SÓC. El món serà commocionat pel NOU INFANTAMENT. Nosaltres en donarem testimoni amb persecucions, però l’ Esperit Sant, parlarà en nosaltres. Així, enmig d' un odi total, ens hem de mantenir ferms.
Al teu costat, Senyor, en aquesta "nova era" hi haurà també falsos Messies, valent-se del teu nom. La nostra fe s’ha de garbellar per purificar-se. Després Tu ens has promès el 100 per u, però amb persecucions, amb lluita.
Només TU ets el "JO SÓC" que fonamenta la nostra existència en la certesa i la pau. Només per TU val la pena viure i morir. Per Tu i per la teva causa, que és la salvació de tots els essers creats, ja que en TU, tots són, tots existeixen, en TU esdevenim l' Ésser perfecte en plenitud.

El nou naixement demana un canvi radical: terratrèmols, fam...TU no avales un món sense desastres naturals. Després d'haver presenciat la teva Mort, externament tot seguirà com abans, amb guerres i ambicions humanes inacabables, però tot serà diferent perquè tot sofriment esdevindrà Salvació. Enmig d'aquest bullit i incertesa, nosaltres hem de romandre serens al teu costat. Perquè la nostra vida té uns altres horitzons.
El teu Esperit serà al nostre costat, parlant en nosaltres i a través nostre. El teu Esperit, enmig de dificultats, serà per a nosaltres “una ancora segura i ferma”.
SANT ESPERIT QUE OMPLES LA TERRA no ens deixis mai orfes!
I encara que tothom ens odiés, Tu seràs el Senyor de les nostres vides on recolzar-nos amb fermesa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La gran tribulació (Mt 24,15-28; Lc 21,20-24)

14 »Quan veureu l'abominació devastadora instal·lada on no hauria d'estar —que el lector ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 15 el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per endur-se'n res, 16 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 17 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 18 Pregueu que això no passi a l'hivern. 19 Perquè aquells dies seran d'una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins ara ni tornarà a haver-n'hi cap més. 20 I si el Senyor no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als seus elegits, els escurçarà.
21 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. 22 Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran senyals i prodigis per esgarriar, si fos possible, els elegits. 23 Estigueu alerta: jo us ho he dit tot per endavant.

L'abominació, el mal, s'apoderarà del Temple. Tots els qui viuen a Judea passaran per la gran transformació. Només l'hem de servir a Ell, el Messies.
Sí, al Temple s’ hi instal·larà l'abominació, perquè el Temple ets TU. Els "jueus” ( Judea ), el teu poble, ha de ser transformat per una gran tribulació, ha de morir, com Tu, per recomençar. I insisteixes en els falsos messies, perquè no només t’ hem de seguir a Tu, quan fas prodigis ostentosos, sinó a Tu que habites en els nostres cors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 La vinguda del Fill de l'home (Mt 24,29-31; Lc 21,25-28)

24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. 26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.

La lliçó de la figuera (Mt 24,32-35; Lc 21,29-33)

28 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. 

Després que tot hagi estat sotmès, vindràs, Senyor. Reuniràs els escollits de tot es món. Quan passi tot això, estaràs a prop.
Després de tot això, després de cada mort, vindràs. Després que tot s 'hagi enfosquit, i no hi hagi més llum en els nostres ulls, apareixeràs TU sobre els núvols del cel amb tot el teu poder. Ja que TU has vençut el mon. I reuniràs els elegits. Faràs la comunió, per fi, de TOT i de TOTHOM. En TU tots serem U.
Quan tot falli, TU seràs a les portes, sostenint-ho TOT. “Deus meus et omnia” deia sant Francesc. "UT IN OMNIBUS GLORIFICETUR DEUM" diu sant Benet. Res més no desitjo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dia i l'hora

32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. 33 »Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Es l'hora del PARE, del retorn a Aquell que ens ha creat. A Aquell que és inici  Immutable, a Aquell que és l'origen i el Motor de TOT. A Aquell de qui també Tu provens eternament.
Ens cal estar alerta, no viure enganxats a les coses d'aquí baix. Atents a la veu del Pare, que sempre ens acompanya. Alerta per a obrir-te la porta quan truquis a la casa que TU has edificat dins nostre, a fi de donar-te comptes de tot el que ens has donat.
Senyor, no volem viure “dormint” en l'anar fent ordinari. El teu evangeli l’hem d'escriure en el cor, no en la memòria. Tu no vols que ens quedem en la lletra d’un compliment extern, de façana. Sempre ens has dit que mires el cor, que és d’on surten els pensaments i els actes bons o dolents. L'Evangeli és una vida radical portada en els petits o grans actes.
Senyor, que tot el meu viure estigui orientat a TU, que un dia vindràs a buscar-me, potser sobtadament. Abans no arribi aquest moment, jo vull estar alerta a cada vinguda diària.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

7- APARTAT

PASSIÓ I RESURRECCIÓ
- Complot per agafar Jesús 14,l-2
- Unció a Betània 14,3-10
- Preparatius pel Sopar 14,l2-3l
- Getsemaní: pregària i detenció 14,32-52
- Judici del Sanedrí (jueu) 14,53-65
     Negació de Pere 14,66-72
- Judici de Pilat (romà) 15,1-2O
- Vers el Calvari l5,2l-3l

- MORT  15,33-41
- Sepultura l5,42-47
- SEPULCRE BUIT (les dones) l6,l-8

Apèndix – Aparicions i Ascenció l6,8-2O 

Marc 14

Complot contra Jesús (Mt 26,1-5; Lc 22,1-2)

1 Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. 2 Deien: -No ho fem durant la festa, no fos cas que el poble s'avalotés. 

LA TRIBULACIÓ. Ara és compleix tot el que acabes de dir en aquest sermó.
És l'hora de tribulació que porta a la Passió i la Mort, abans no arribi el nou naixement.
Volen destruir el "Temple" que TU vas venir a edificar. Et volen matar, a TU que ets el NOU TEMPLE. No volen que de Tu en quedi pedra sobre pedra. Volen destruir-te junt amb el Regne que has predicat, i que la gent senzilla ha entès. Per això tenen por que ells es revoltin contra la seva decisió de matar-te.

 

 

 

 

 

 

 Unció de Jesús a Betània (Mt 26,6-13)

3 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. 4 Alguns comentaven indignats: -De què serveix llençar així aquest perfum? 5 S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres. I la censuraven.
6 Però Jesús digué: -Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. 7 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. 8 Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. 9 Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet. 

En aquest moment totes les actituds esdevenen radicals. En contrast amb els jueus hi ha l'amor desbordant de Maria. El perfum era molt costós, era "tota la vida de Maria". Ella entén que ara Tu ets més important que els pobres, ja que intueix que el moment és transcendental. De fet Tu dius que et prepara per a la sepultura. Gràcies, Magdalena, per l'amor que vas tenir a Jesús!
És l'hora de la radicalitat total, tant pels jueus com per la "dona" que vessa el perfum de nard autèntic.
El perfum era “molt costós" perquè suposava tot 1’ amor de la dona sense quedar-se res per ella mateixa. És tot l'evangeli resumit en un gest de generositat. Pura “bogeria” espiritual.
En aquest moment TU ets més important que els pobres, és la TEVA HORA decisiva que ha de dur la VIDA NOVA que naixerà de la teva sepultura. Gràcies, dona, que em representes davant del Mestre.
Gràcies d'haver intuït el que estava a punt de passar.
Gràcies perquè vas estimar Jesús, quan tots estaven a punt d’ abandonar-lo. Avui, Jesús, llegint aquest “evangeli” després de vint segles, jo vull lloar el gest d'aquesta dona que t’ha estimat tant. TU vas trobar consol en el seu perfum. Un consol que prou necessitaves, envoltat de traïdors que et desitjaven la mort.
Jo no tinc or ni plata, ni tan sols un senzill perfum, però en memòria d’ ella jo et dono el que sóc. En el teu “present” etern, acompanyo el gest de la dona, vesant la vida davant teu.

 

 

 

 

 

 

 

 

Judes s'ofereix per trair Jesús (Mt 26,14-16; Lc 22,3-6)

10 Judes Iscariot, un dels Dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. 11 Ells, en sentir-ho, se'n van alegrar i prometeren de donar-li diners. I Judes buscava la manera d'entregar-lo en el moment oportú. 

Fins Judes, un dels teus, es posa al costat contrari. Quantes traïcions has aguantat al llarg dels segles, Senyor? Quina traïció tan propera la de Judes, un dels teus deixebles! Escollit des de primera hora. Tots a vegades et traïm. Sovint descarregant-les sobre un teu germà. Traïdories i falsedats que encara vas reben, Senyor, i de les qual et demano sincerament perdó.

 

 

 

 

 

 

 

 

Preparatius del sopar pasqual  (Mt 26,17-19; Lc 22,7-13)

12 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: -On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: -Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, 14 i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 15 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
16 Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Un amic et cedeix la seva sala parada amb estores i coixins. Els deixebles et preparen el SOPAR. Un dia TU em vas dir que també volies la "meva" casa per fer-hi la Pasqua. Ho dius cada dia a tothom, ho visquin conscientment o no. Jo vull, en unió amb tota la humanitat, oferir-te sempre la casa, el cor buit d'altres afanys que no siguin el teu Regne.
Vull preparar-te el Sopar que aviat hem de viure junts a l'eternitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Anunci de la traïció de Judes (Mt 26,20-25; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)

17 Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. 18 I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué: -Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi. 19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l'un rere l'altre: -¿No sóc pas jo?  20 Jesús els respongué: -Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. 21 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.

Et traeix un dels dotze que sopa amb TU. L'acció més mortal i oposada absolutament al naixement. Quin dolor devies sentir davant de la traïció de Judes, un dels "dotze" amics teus que sopa amb TU.
Ets un Déu traït per l'amic!
Aquest acte "mortal", és ordit per Déu, pel bé del seu Fill i de la humanitat, de cara a la NOVA VIDA sortida de les cendres de la mort.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 L'últim sopar (Mt 26,26-30; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: -Preneu: això és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué: -Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. 25 Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
26 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. 

El teu Testament és el Teu Cos fet Pa, i la teva sang feta vi. L'Aliança és vessada per a tothom. El Regne és el lloc on es beu el vi nou, el Banquet on es menja Déu.
El NOU TESTAMENT queda inaugurat en aquesta EUCARISTIA, on el pa i el vi del món es converteixen en el TEU Cos i la TEVA Sang oferts i santificats. La nostra matèria esdevé "divina", enllaçant així l’ humà amb el Diví.
L’ Eucaristia segella una Aliança vessada pel món. Aquest Sopar esdevé misteri, Sagrament que transforma tots els sopars de la història. El Teu Cos i la Teva Sang encara avui es van multiplicant en totes les nostres taules., en siguem conscients o no. Tu ets el Sagrament vessat per a tots, sense distincions.
L’Eucaristia serà l’ Aliment del Regne, quan, identificats amb l’ AMOR, ens anirà duent a plenitud per tota l’ eternitat.
Abans de marxar canteu els salms de l' Hal·lel pasqual 112-117. Mentre estem en aquest món cantem salms, identificant-nos amb els sentiments de Déu i del ser Poble.
Al final surten de nit cap a la muntanya de les oliveres, tot passant per aquelles escales tan estimades!

 

 

 

 

 

 

 

 

 Anunci de les negacions de Pere (Mt 26,31-35; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

27 Llavors Jesús els digué: -Tots fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. 28 Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
29 Pere li va dir: -Ni que tots fallin, jo no. 30 Jesús li digué: -T'ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades. 31 Però ell afirmava amb més insistència: -Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deien el mateix. 

Pel camí, de nit, travesses el Cedró. Tots es passaran a l'altre costat. Moriràs ben sol. Després de la dispersió, tornaràs a aplegar-los a Galilea.
La incoherència i l'orgull de Pere és tant gran com la nostra. Negar tres vegades vol dir, pels semites, un superlatiu.
La predicció de les negacions de Pere i de tots, esdevé durant el camí cap a Getsemaní. Quin dolor en plena fosca!
Tots et deixen sol. Oh incoherència humana! Tots havien dit "no et negarem"... però la carn és fleble. Només TU realment "tens paraules de vida eterna", les nostres són moridores, s'esvaeixen a l'instant.
Després els vols tornar a aplegar a Galilea. Quin DO, Senyor, la teva fidelitat, el teu Amor sense condicions... Tan migrat com és el nostre!

 

 

 

 

 

 

 

 

Pregària de Jesús a Getsemaní (Mt 26,36-46; Lc 22,39-46)

32 Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles: -Seieu aquí mentre jo prego. 33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, 34 i els digué: -Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.

35 S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. 36 Deia: - Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
37 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: -Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
39 Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li. 41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu: -Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. 

Et separes d'ells per pregar, com moltes altres vegades al llarg de l'Evangeli. Prens els 3 deixebles més íntims, vols que et facin costat en l'agonia. La teva tristor és feta d'un abisme de desamor. Parles al Pare, íntimament, "tot és possible" però que es faci el que Tu vols.
Simó dorm, és feble, la temptació l'envolta, es troba proper a la traïció. Arriba l’ hora de sortir a rebre el que et traeix.
A Getsemaní et separes per pregar sol, "en el secret", tal com Tu havies recomanat. Entre Déu i Tu no hi ha distàncies. Tampoc entre Tu i Déu i nosaltres. Vols viure aquesta hora a fons amb el Pare. També abans de la nostra mort volem estar a soles amb TU, començant ja avui a preparar-nos-hi.
Estàs amb els 3 íntims, però s'adormen. També Tu en aquesta hora busques amics, Tu que ets model d' AMISTAT. Sents la tristor del desamor, que és una tristor de mort. T'adones de la falta de correspondència de l'amor humà. També d’aquesta manera et poses al nostre costat. Potser sí que Tu tenies presents els innombrables pecats de cadascú. També els meus. Jesús, gràcies.
Confiadament demanes al teu Pare que passi aquest calze. Tu saps que a Ell tot li és possible, però acceptes tot el que Ell vulgui. Tot Tu estàs abocat a la voluntat del Pare.
Al costat de la teva vetlla, nosaltres dormim.
Surts a rebre el qui et traeix. Estàs amatent a suportar-ho tot. No vols fugir ni amagar-te. No vols plantar cara. Surts a rebre’l. T'abandones als seus plans malèfics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jesús és detingut  (Mt 26,47-56; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)

43 Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. 44 El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: -És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat. 45 Tot seguit se li va acostar i li digué: -Rabí! I el besà.
46 Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47 Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
48 Jesús els digué: -Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures. 50 Llavors tots l'abandonaren i fugiren.
51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu. 

El "bes" és la contrasenya de la traïció. Quin mal senyal... Tu ets la besada de Déu a la terra, i ens portes tota la seva compassió amorosa, la seva ànima, i nosaltres a través de Judes et retornem un bes traïdor. S'abraonen contra TU, per detenir-te. "Com un anyell” et deixes agafar. Com si realment fossis un "bandoler", un assaltador, un assassí. TU que has vingut a ensenyar-nos l'amor.
TOTS T'ABANDONEM. Ho vas dir a la paràbola del sembrador: els d’ arran del camí, els qui no ens comprometem radicalment, després d'escoltar la teva Paraula, ve satanàs i se l'emporta, només ens queda l’ abandonar-te. Però TU, Senyor,  perseveres en la teva donació fins a l'extrem. Avances TOT SOL amb els traïdors. En Marc, la teva passió no té paliatius ho dones TOT, fins la companyia dels teus.
Potser és el mateix Marc aquest jove que s'ha aixecat del llit i fuig tot nu. Potser la seva mare és Maria, la que acull els deixebles a casa seva (Fets). Potser Marc s'ha aixecat del llit, amb l' intent de evitar la catàstrofe. Qui sap si  la seva mare plorava a casa seva. Ell coneix el lloc, és propietat de la seva família s'acosta corrent cap a la gruta de Getsemaní. Encara que sigui negra nit se sap el camí de sobres. Però quan topa amb la realitat, és massa forta per a poder-la suportar, i fuig com havien fet els altres. Sense TU no li queda res més que l'esglai, el desconcert, i com Adam, després del pecat, marxa NU.
Necessita la teva Creu Salvadora.

 

 

 

 

 

 

 

 

Jesús davant el Sanedrí (Mt 26,57-68; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)

53 Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. 54 Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. 55 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57 Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació: 58 -Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home." 59 Però ni així no concordava la seva declaració.
60 Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús: -¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? 61 Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:  -¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? 62 Jesús respongué: -Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.
63 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant: -Per què necessitem més testimonis? 64 Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla? Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: -Fes de profeta! I els guardes li pegaven bufetades.

Les declaracions contra Jesús no concorden, i Tu calles. No concorden perquè la teva Passió no té cap sentit, ni cap explicació. Al Fill de Déu, no li podem trobar cap falsedat.  La malícia és obra purament humana, i no pot tocar el cor del Fill.
TU calles, no entres en diàleg amb el mal. N' estàs per sobre. Ni tan sols vols justificar-te. TU no ets d'aquest món fals i pervers. El teu silenci mostra la teva SUPERIORITAT.
Provoques, sí, l'escàndol revelant el"secret" que des del començament t’ omple el cor i la vida. TU no ets només "El fill del Beneït, sinó el Fill de l'Home, dels Homes, que des d'ara seurà a la dreta de Déu. Ets l'Home a qui Déu glorificarà a la Creu. L’"abandonat" assegut a la dreta del Totpoderós, i tornant a la terra amb l'esplendor dels "núvols del cel".
Els dos llenguatges, el d'ells i el teu, no poden ser més contraposats. 1 esclata la més gran de les mentides humanes: "blasfem", TU, el Sant.
I esclaten les forces més baixes dels qui t'acusen: escopinades, cops de puny, burles, fins i tot "religioses" rient-se de la profecia. Quina degradació! Gràcies, Jesús, d'haver-hi passat per a demostrar-nos la teva veritable NATURALESA sobrehumana, divina.
Entre Tu i nosaltres hi ha un veritable abisme que només pot travessar la teva donació fins a la Mort-Resurrecció.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Negacions de Pere  (Mt 26,69-75; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)

66 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu: -Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús. 68 Però ell ho negà: -No sé ni entenc de què parles. Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. 69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí: -Aquest és un d'ells. 70 Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allí li tornaren a dir: -És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu! 71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient: -Jo no conec aquest home de qui parleu!
72 A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.

La 1a negació. “No sé de què em parles” i canta el gall per primera vegada.
2a negació. Pere torna a negar que sigui un d'ells.
3a negació. Maleeix i jurar que no el coneix!. Canta el gall per segona vegada. Aleshores esclata en plors.

Senyor estic al davant de l'estany Negre i del Viver, al peu del Carlit, i per damunt de les Boulloses. Veig la natura reflectida en l'aigua: els avets de diferents verds i les serralades de muntanyes al fons; el massís del Canigó allà lluny, el Puigmal al costat, i a l'esquerra, estic a tocar el Carlit. Tot em parla de la teva immensitat, de la teva generositat sense límits. També m’ho diuen els camps tapissats de petites flors, agermanades als brins d' herba. Tot em parla de la Bellesa i d'harmonia.
Davant el fragment de l'Evangeli de les negacions de Pere i meves, i de tants, jo sento que ho puc viure en pau. Que Tu ets massa gran per no ordir la nostra maldat en el teu pla d'amor. Acabo de llegir un article terrible dels sofriments en què es troben els germans d'Irak (avui 3 de Juliol del 2007, festa de sant Tomàs). Jo sé el mal que fan a la humanitat les nostres negacions i les nostres violències. Primera, segona, tercera vegada, i milers de vegades en la història de la humanitat. Però l'experiència d'avui em diu que Tu ets més gran que les nostres errades, que Tu ets 1 únic definitiu de les nostres vides. Em diu que si Tu no existissis, ni existís el teu perdó, el món seria un caos. Però en TU esdevé Cosmos que et glorifica com jo ho faig AVUI. Com Sant Tomàs, he tocat les teves llagues obertes pels nostres pecats, i això em porta a la confessió: “Senyor meu i Déu meu!”. I amb sant Francesc, vull exclamar: "Déu meu i tots les coses". Senyor, m'he torçat el peu pel camí de baixada, però no ha arribat a ser un contratemps. Em fa mal quan camino, però les altres monges m'han cuidat de meravella. Ets TU, Senyor, el que et preocupes de mi en tot moment. Només puc dir un GRACIES del fons del cor!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Marc 15

Jesús davant de Pilat (Mt 27,1-2.11-14; Lc 23,1-5; Jn 18,28-38)

1 Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús, se'l van endur i l'entregaren a Pilat.
2 Pilat el va interrogar: -¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: -Tu ho dius. 3 Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. 4 Llavors Pilat l'interrogà altra vegada: -¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! 5 Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n'estava sorprès.

 Els "teus" et lliguen i t'entreguen a Pilat, a mans dels pagans. Tu no t'havies adreçat als pagans, sinó a les “ovelles perdudes d'Israel”. Ara, les “ovelles” t'entreguen als pagans, perquè la teva salvació ha de ser UNIVERSAL.
TU no et manifestes obertament, sinó que deixes que els homes endevinin que ets REI dels jueus. És el SECRET que portes al cor i que Marc té cura de no revelar obertament.
El teu silenci sorprèn a Pilat, li fa respecte. TU que tens "milers d' àngels que et podrien defensar, calles. NO dialogues amb el mal. TU hi estàs per sobre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Jesús, condemnat a mort (segueix davant Pilat) (Mt 27,15-26; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)

6 Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. 7 Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. 8 La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. 9 Pilat els digué: -¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? 10 Deia això perquè s'adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. 11 Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. 12 Pilat els replicà: -Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? 13 Ells tornaren a cridar: -Crucifica'l! 14 Pilat els deia: -Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: -Crucifica'l!
15 Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

Senyor, avui a Cuixà acabo de veure el Pare X. M'ha parlat de TU amb una impressionant autenticitat de vida i una mirada neta. També m'ha parlat de Sant Benet com d'un amic. Quin do que hi hagi gent bona en el món, encara que no siguin notícia.
TU, però, vas ser entregat per enveja, pels instints més baixos de la persona humana, els més degradats. L' ENVEJA et va portar a la mort. TU no ets màrtir només pels grans ideals, sinó per la baixesa d' uns sentiments humans. Si TU has passat per aquí, no hi hem de passar nosaltres? No hem de suportar un malentès? Jesús, Tu que com ningú coneixes el cor humà, fes que també nosaltres el comprenguem amb respecte.
No havies fet res de mal, TU que ets l'Innocent de la terra. PERDONA' NS les nostres culpes així com nosaltres volem perdonar els nostres deutors, i no ens deixis caure en la temptació de voler el mal, de fer el mal, de pensar mal contra ningú.
Crucifica'l, van demanar. Senyor, que mai més demanem la mort de ningú. TU que ets el germà universal, no permetis la mort de més germans. 1 si n'hi ha, uneix aquestes morts a la teva a fi que salvin, altra vegada, la humanitat.

Pilat vo1gué acontentar la gent. Quantes vegades claudiquem per voler acontentar tothom. Només la vida ens pot donar veritables condicions sense tombar-nos a dreta o esquerra per guanyar-nos falses amistats. No permetis que siguem canyes sacsejades pel vent.

 

 

 

 

 

 

 

 

Burles dels soldats (Mt 27,27-31; Jn 19,2-3)

16 Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. 17 Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat 18 i l'anaven saludant: -Salve, rei dels jueus! 19 Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge. 20 Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.

Fan burla de la teva reialesa, que així esdevé veritable. Ser rei no consisteix en disposar de ceptres, ni corones, ni tenir vassalls que et facin homenatge. La veritable reialesa ve de la NATURALESA, de la filiació divina. TU ets un rei que està per sobre dels vassallatges vinguts de la terra. Tens la reialesa “des del dia que vas néixer”. La burla dels soldats ens parla de la falsedat de les nostres monarquies terrenes.

 

 

 

 

 

 

 

 Crucifixió de Jesús (Mt 27,32-44; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)

21 I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d'Alexandre i de Rufus, que venia del camp. 22 Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». 23 Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué.
24 Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus, a veure què treia cadascú. 25 Eren les nou del matí quan el crucificaren. 26 El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» 27 Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l'un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra. ( 28 ) 29 Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: -Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, 30 salva't a tu mateix i baixa de la creu! 31 També els grans sacerdots se'n burlaven entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: -Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! 32 El Messies, el rei d'Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l'insultaven els qui estaven crucificats amb ell. 

El Cirineu t'ajuda... Et porten al lloc de la calavera... Es juguen als daus els teus vestits... Et crucifiquen entre dos bandolers... T'injurien provocant-te, perquè no et salves TU mateix... Els altres dos crucificats també estan contra TU...   Realment, en l’ evangeli de Marc no tens ningú al costat.
Senyor, dins els meus límits, vull portar amb Tu, la creu que aixafa als meus germans del 3er i 4rt món, als oprimits de la fam i les guerres, als refugiats, als qui han d' emigrar. Portar la creu amb TU, serà refiar-me del teu Amor i no queixar-me de les petites contrarietats, serà assumir aquell mínim desamor integrant-ho tot en el teu cor. I serà pregar per tots aquests germans necessitats oferint-te el seu dolor. Serà pregar per tots aquests germans a fi que al teu costat esdevinguin Salvadors. I serà escollir, per a mi, el darrer lloc, al teu costat.
El lloc de la "calavera" és el lloc més baix, el que ningú no vol. Et porten aquí i TU ho assumeixes amb abnegació, amb mansuetud amb AMOR GENERÓS.
Es juguen als daus els teus vestits, l' últim que et queda. Moriràs despullat. Per això aquesta creu en revesteix d’ IMMORTALITAT . ET crucifiquen entre dos malfactors. Vas baixant vers el cim de la HUMILIACIÓ. TU vols salvar els de més avall de tot.
Els grans sacerdots i mestres t'injurien, i et provoquen.  Però TU no et poses al seu nivell, ni fas el MIRACLE de baixar de la creu. Seràs per sempre el CRUCIFICAT. Oh mar immens d' AMOR.

Estic a Llavaneras. Davant meu hi ha la blavor de l'aigua que es perd en l' horitzó. Rodó com l’ Hòstia consagrada, aquest gran món ens parla de la infinitat del teu amor, que ho dóna tot crucificat, del teu Amor abaixat fins a la més ignominiosa de les morts.
TU al costat dels altres dos crucificats que tampoc et fan costat, SOL, ben SOL, l' Ésser diví que ha assumit la Humanitat. El “Fill de Déu” de l’evangeli de Marc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mort de Jesús (Mt 27,45-56; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

33 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. 34 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: - Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? » 35 En sentir-ho, alguns dels presents deien: -Mireu com crida Elies.
36 Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués, dient: -Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. 37 Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38 Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. 39 El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: -És veritat: aquest home era Fill de Déu.
40 També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41 Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia també moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

El dia esdevé nit. La naturalesa s' esmortueix dolorosa, sofreix dolors de part mentre els homes et crucifiquen a TU, que ets el seu Senyor. Déu t' abandona com si fossis blasfem. La teva mort, en l'Evangeli de Marc, és tota solitud i desconhort. TU ets l' ABANDONAT per Déu i pels humans. Com St. Bonaventura vull enamorar-me d'aquesta CREU on TU mors en la solitud. On TU ets TOT AMOR, fidelitat, donació TOTAL.
Mors llançant un gran crit. Sense pronunciar cap paraula, només el dolor et fa companyia. Tu ens podràs acompanyar a l'hora de la nostra mort, perquè també hi has passat.
La cortina del Temple s' esquinça perquè TU ets el Sant dels Sants des d' on, des d' ara, PREGUEM Déu.
El centurió et confessa Fill de Déu. Sent la grandesa del moment i s'obre a la FE. Veu la Mort i creu en la Vida. El centurió és el primer que ho confessa, un pagà, no els deixebles.
Les dones són les úniques que romanen fidels, en aquest moment, al teu costat. Marc no parla de la teva Mare (testimoni de la primitiva tradició sobre el rebuig dels teus propis parents). Només les “tres Maries” en nom de tots nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

  

Sepultura de Jesús (Mt 27,57-61; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)

42 Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, 43 Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l'arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 44 Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. 45 Informat pel centurió, va permetre a Josep que s'endugués el cadàver. 46 Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l'embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre. 47 Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven. 

Josep d' Arimatea, jueu del Sanedrí, demana el teu cos, ja esperava l'arribada del Regne. Quan tot s'ha acabat, Marc ens obra a l' esperança del Regne. Aquí ell Fill de Déu proclamat pel Centurió, ÉS el Regne a la terra. El teu Regne, Senyor, ve amb una glòria desconcertant, a traves d’una MORT promesa a VIDA.
El Centurió t' havia confessat Fill de Déu, ara és el primer que dóna testimoni davant Pilat. La teva mort ha estat el Pas transcendental que obre les portes del Regne aquí baix. No una aclamació multitudinària i espectacular, sinó un màxim anorreament.
Josep compra un llençol i et deixa, cadàver, al seu sepulcre tallat a la Roca. TU mereixies la majestat d'aquest enterrament amb un llençol i un sepulcre nous. Maria Magdalena, i Maria, mare de Josep, s'ho miren. Les dones són el gran testimoni d'aquest moment i del que vindrà... Elles que són les marginades de la societat. Elles les no apòstols, les silenciades.

PREGARIA
Entre elles, Senyor, també jo vull acompanyar-te, en aquest i tots els moments. Per Marc i fins per la teva Mare, creu que has perdut el cap. Però elles, totes elles, estan ara al teu costat. Avui i demà elles seran testimonis del teu PAS PASQUAL. Només l'amor incondicional resisteix l'abaixament, i nomes aquest AMOR el sobrepassarà, per DO TEU.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Marc 16

El sepulcre buit (Mt 28,1-8; Lc 24,1-12)

1 Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2 El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 Es deien entre elles: -¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. 6 Ell els diu: -No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."
8 Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por. 

Les dones compren olis aromàtics per ungir el teu COS. No consulten els Apòstols, se senten responsables i actuen. Ets el seu Mestre tant estimat. No estan esporuguides. L'amor els dóna ales. Vénen a la sortida del sol, no poden esperar. Tu les atreus. Segons marc, a la creu hi havia Maria Magdalena i Maria la mare de Josep. Ara hi ha la Magdalena amb Maria la mare de Jaume, i Salomé.  Són tres. Potser les persones concretes tenen poca importància per a Marc. L' important és que eren dones, les febles.
La pedra ja esta apartada. Déu ajuda els febles. Elles són molt poca cosa, però en la seva incapacitat busquen Jesús, l’ estimat, que elles van veure morir i enterrar.
Un àngel els diu: NO ÉS AQUÍ, us va al davant a Galilea, en la vida ordinària, en la pràctica de l'Evangeli, que TU els has ensenyat. Has RESSUCITAT i ets a casa, entre nosaltres, en el teu Evangeli, i en el nostre desig de complir-lo. Aquí et trobarem. Elles no ho diuen a ningú, per por. Les teves certeses, Senyor, no és poden explicar amb paraules. Són massa fondes, i les paraules resulten insuficients. TU ETS VIDA ETERNA, incapaç de ser agafada i transmesa. La teva resurrecció no és dóna amb paraules, sinó amb CONVICCIONS. TU ens has d'omplir per poder-les comunicar. Potser elles han comprès que només TU ets capaç de parlar de Resurrecció. Davant del teu misteri senten incapacitat i RESPECTE. És massa gran per ser-ne portadores. Ara volen deixar passar uns dies per a asserenar-se, després potser pensen buscar l'ocasió propícia per comunicar-ho, si és que TU no ho fas directament. Elles estan certes que NOMÉS Tu pots explicar aquest fet tan transcendental per a la historia.

Sento, Senyor, l’ "esglai" que els omple el cor, abans de dir a crits: “ÉS VIU! ÉS VIU! ÉS AMB NOSALTRES! EL TROBAREM A GALILEA! ALLÀ ENS ESTÀ ESPERANT !!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Apèndix (16,9-20)

Jesús s'apareix a Maria Magdalena

9 Després que Jesús hagué ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. 10 Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. 11 Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure. 

Té importància que la tradició ens parli de la Magdalena, la primera, ella, la pecadora de qui havien sortit 7 dimonis. La dona malalta guarida, doblement humil i indefensa. Tu la vas escolli8r a ella, figura de l’ església “santa i pecadora”. Ella esdevé l’ apòstol dels apòstols, malgrat ells no se la creuen. Paradoxes evangèliques.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Jesús s'apareix a dos deixebles

12 Després d'això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d'ells que feien camí fora ciutat. 13 Aquests, llavors, se'n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure. 

Com a DO pasqual, Tu t'apareixes a dos que fan camí, que no s'ho esperen. Els altres apòstols tampoc no se'ls creuen. Quin exemple per nosaltres, que volem ser i aparentar. Només Tu ets capaç de guarir la nostra manca de fe.

 

 

 

 

 

 

 

Jesús s'apareix als Onze

14 Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. 15 Els digué: -Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons. 

T'apareixes als "onze" (sense Judes) i els tires en cara la duresa de cor. Marc insisteix sempre en la incredulitat dels dotze, i encara en aquest afegit posterior,  més tardà, també li trobem. Però Jesús els fa igualment confiança: "Aneu per tot el món, a tota la humanitat”. Has vingut a salvar-nos a tots. Ens cal creure en TU i ser batejats en el teu Amor. Viure el Teu baptisme de FOC.
EL SENYALS són la teva força, la força de la teva FE. No seran externs com el que esmenta Marc. Sinó senyals de fermesa, consideració, testimoniatge, desig de solidaritat, uns senyals que ens cremen a dins amb una certesa que no deixa lloc a dubtes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ascensió de Jesús

19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven. 

Seguint el salm 109 aquest resum el confessa "assegut a la dreta del Pare" com a Fill, en pla d'igualtat. Però també al nostre costat, col·laborant i confirmant la nostra predicació de la paraula. Sí, Jesús, tu ets amb nosaltres, per això la gent  acull de bon grat els qui parlem de tu i de l'Evangeli.
Si, doncs, tu ets a la dreta de Déu, i ets aquí, vol dir que ens has fet entrar al Regne. Vol dir que el Déu TRINITAT ens té immergits.
 GRÀCIES, d'aquesta obra tan meravellosa que has confiat a éssers de fang i de pecat!