Eblà (árab: عبيل، إيبلا) fou una antiga ciutat localitzada al nort de Siria, a unos 55 km al surest d' Alepo. Fou una important ciudat-estat en dos periodes, primer al 3000 a. C. y després entre el 1800 a. C. y el 1650 a. C. El lloc és conegut avui amb el nom de Tell Mardikh, y és sobretot famós pels arxius amb més de 20.000 tauletes cuneiformes, datades al voltant del 2250 a. C., en sumeri y en eblaíta; un desconegut idioma anterior al semita i similar al acadi.
Hi trobem un relat sobre el Diluvi universal, i un sobre la Creació, semblants als del Gènesi.

Mari fou, també, una ciutat antiga situada al oest del Èufrat en l' actual Tell Hariri (Siria). Va ser habitada des del cinquè         mil·leni a.C y la seva etapa de major esplendor fou entre el 2900 a. C. y el 1798 a. C., quan va ser saquejada per                     Hammurabi^. A la Biblia, Abraham va passar a través de Mari en el seu viatge des d' Ur a Harán.

Ugarit (actual Ras Shamra رأس شمرة; en árabe) fou una antiga ciutat portuaria, situada en la costa mediterránia al nort de Síria a pocs kilómetros de la moderna ciudad de Latakia. Va ser funamental en la història de las granes civilizacions de l'Orient mig, especialment durant el període d' esplendor en el qual Egipte va tenir estats vasalls, a Llevant.
El poble ugarític, a més, va tenir importants contribucions en l' escriptura y en la religió, tant semítica, com en las fases iniciales del judaísme. El poble que va habitar a Ugarit, en el seu su període d' esplendor, fou un poble semita nordoriental, emparentat lingüística y religiosament amb els cananeos ubicats més al sur.
El seu període d' esplendor es va extendre entre el 1450 a. C. y el 1180 a. C.

Al-Amārna, també conegut com Tell al-Amarna, Till el-Amarna o simplement Amarna, és lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quan va optar per l'adoració d'un déu únic, el déu-sol Aten o Aton.^[1]Amarna és el nom àrab d' una regió situada a la riba oriental del ríu Nil, cèlebre per ser un enclau on s' edificà la ciutat egíipcia d' Ajetatón a mitjans del siglo XIV a. C.
La ciutat fou explorada per primer cop el 1714. Al 1887 una dona de la zona va descobrir a un lloc proper un centenar de tauletes amb inscripcions cuneïformes, conegudes com les Cartes d'Amarna, una correspondència diplomàtica del temps d'Akhenaten.