HISTÒRIA DE RUT

Malgrat el Pròleg (1,1-5), situa el llibre a l’època dels Jutges (s XIaC), en realitat l’escrit és del temps d’Esdres (sIVaC), i és una crítica contra la llei vigent que prohibia els matrimonis mixtes d’israelites amb estrangeres.  
Ho fa explicant una història exemplar sobre el matrimoni de Booz (jueu) amb Rut (moabita).
Si tenim present Gen 60, amb l’origen incestuós dels “Ammonites” i dels “Moabites” (segons en relat, els dos pobles són fruit de la unió sexual de les filles de Lot amb el seu pare), ens adonarem aviat que l’argument del Llibre és força compromès: Déu beneeix la filla d’una raça abominable pel poble d’Israel, fent-la mare del Messies. 
El privilegi més gran que esperaven tenir les dones d’Israel. 
Rut, la moabita, ens és proposada com l’heroïna d’una història que acaba inserint-la en la genealogia de Jesús, junt amb Tamar (també incestuosa), Rahab (prostituta) i Betsabé (l’esposa infidel). Totes quatre estrangeres. 

LA 1ª ESCENA- 1,6-22- Explica el retorn  de Noemí a Israel, el seu poble, amb Rut, la seva nora fidel. Noemí és una vídua amargada per la mort del seu marit i els dos fills, durant la seva estada a l'exili.
La 2ª ESCENA c2 Ens situa Rut recollint les espigues que els segadors deixen abandonades als camps de Booz, al temps de la collita. Segons la Bíblia aquest és el mitjà de subsistència dels estrangers que viuen a Israel. L’escena té una tendresa emocionant.
En la 3ª ESCENA c3, Rut fa una estratègia legal a l’Israel antic, a fi d’oferir-se a Booz en matrimoni. De fet ell la lloa dient que el fet d’escollir-lo com a marit és la 2ª prova de fidelitat millor encara que la primera (acompanyar la seva sogra, deixant la pròpia terra).
En la 4ª ESCENA c4,1-11, Booz la pren per esposa seguint fidelment les lleis jueves. La benedicció que rep, a la plaça del poble (Betlem), ja presagia la felicitat de la nova llar: “Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva, que la faci com Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel”.
El llibre acaba (4,12-20) amb el naixement d’Obed i la llista genealògica que va de Judà fins a David i que queda inserida en la llista de l’evangeli de Mateu. 

L’originalitat del llibre no sols està en el protagonisme femení, sinó en com s’hi subratlla al FIDELITAT d’una dona que per Israel era una heretge (moabita).
L’actualitat del llibre, per desgràcia, és evident. No sols pel poc respecte i violència contra les dones, sinó per la situació en què viuen moltes vídues  del nostre 3er mil·leni.
Ens ho podrien explicar els 35 milions de vídues de la Índia que, com Vishakah o Arhati, que als 10 anys van ser venudes en “esclavatge” matrimonial, i que després d`haver servit per a tot, en enviudar ja no els queda sinó malviure, morint de fam pels carrers de Vrindavan (la ciutat de les viudes).