|
No és possible saber amb certesa com va sorgir la Quaresma, com a temps
de preparació per a la Pasqua. Solament sabem que es va anar formant
progressivament . El
Cardenal Schuster creu que segurament va néixer del sentit mateix del geni
sobrenatural del cristianisme.
Les primeres referències sobre
la Quaresma es troben a Orient a principi del s. IV i a Occident a finals del
mateix segle, encara que al s. II ja hi havia una praxis penitencial per a la
Pasqua.
Des de finals del s. IV, l’estructura de la Quaresma es la de quaranta
dies, com a simbolisme bíblic, ja que la Bíblia dóna a “aquest temps” un
valor salvífic. Va contribuir a la seva formació la disciplina penitencial dels pecadors
públics, que es reconciliaven amb l’Església el matí del Dijous Sant, i les
exigències dels Catecúmens que es preparaven per a rebre el Baptisme la nit de
Pasqua.
Actualment, el temps quaresmal és una preparació dels fidels per a la
Pasqua, mitjançant l’escolta més sovintejada
de la Paraula de Déu i l’oració. A partir del Vaticà II, s’hi ha
restaurat el seu sentit original de penitència
i de preparació baptismal.
El
temps de Quaresma, pròpiament dit, comença el Dimecres de Cendra, dia en què
s’imposa la cendra, com a senyal de penitència, fins a la “Cena del
Senyor”, el Dijous Sant.
El diumenge IV de Quaresma, anomenat, Diumenge de Rams o de Passió del
Senyor, comença la Setmana Santa, que té com a objecte la veneració de la Passió
de Crist, des de la seva entrada messiànica a Jerusalem.
El Leccionari Dominical ens ofereix una triple alternativa:
Cicle
A... Una Quaresma baptismal
Cicle B... Una
Quaresma cristocèntrica
Cicle C... Una
Quaresma penitencial.
La Quaresma no és una relíquia arquitectònica de pràctiques ascètiques
, sinó el temps d’una experiència
més profunda de la participació en el Misteri de la Passió de Crist:
“Si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist,
ja que, sofrint amb Ell, serem també glorificats amb Ell” (Rom.8,17).
Les obres penitencials, doncs, són com el signe de la
participació en el Misteri de Crist, que va fer penitència per nosaltres,
dejunant en el desert.
Però la Quaresma també té un caràcter baptismal, ja que l’Església
és una Comunitat pasqual justament perquè és baptismal.
Igualment la Quaresma té un caràcter eclesial:
l’Església fa una crida a tot el
Poble de Déu, perquè es deixi purificar i santificar pel seu Salvador i
Senyor.
Les pràctiques més aconsellables per al temps de Quaresma són:
L’escolta freqüent de la Paraula de Déu.
Dedicació més llarga i profunda a la Oració
El dejuni de menjars exquisits
Les obres de caritat
I TOT orientat cap al trobament amb el CRIST PASQUAL
|