|
La Setmana Santa comença el Diumenge de Rams i acaba amb el Triduu
Pasqual. Les principals celebracions de la Setmana Santa que tanquen la
Quaresma i donen pas al Triduu són:
DIUMENGE DE RAMS, que commemora l’entrada de Crist, el Senyor a
Jerusalem per a complir el seu Misteri Pasqual. Es fa memòria d’aquesta
entrada amb una solemne processó abans de l’Eucaristia.
DIJOUS SANT, antigament al matí del dijous sant se celebrava el ritu de
reconciliació dels penitents, que havien fet el camí penitencial durant la
quaresma i que estaven exclosos de la participació de l’Eucaristia. Avui dia
ja no existeix aquesta rígida disciplina penitencial. De totes maneres
l’Església invita a la Comunitat cristiana a celebrar el Sagrament de la
Reconciliació, per això en moltes esglésies es fan Celebracions Comunitàries
de la Penitència.
MISSA CRISMAL , és la Missa, dins la qual té lloc la benedicció dels
Sants Olis i del Sant Crisma, necessaris per als Sagraments de la Iniciació
Cristiana, durant la Vetlla Pasqual.
Aquesta solemne Litúrgia s’ha convertit en ocasió
per reunir els preveres de la Diòcesi al voltant del seu Bisbe, i fer de
la celebració una festa dedicada al Sacerdoci.
TRIDUU PASQUAL Segons les
normes de l’Any Litúrgic, el Triduu Pasqual de la Passió i Resurrecció
del Senyor comença amb la Missa Vespertina del Dijous Sant, té el
seu centre en la Vetlla Pasqual, i acaba amb les Vespres del Diumenge de
Resurrecció.
El Triduu Pasqual, pròpiament dit, abraça tres dies: el de la Mort, el
de la Sepultura i el de la Resurrecció
del Senyor, que és el punt cimal de tot l’Any Litúrgic.
La Missa de la Cena del Senyor (Dijous)
es considerada com les I Vespres Solemnes de la FESTA PASQUAL,
l’Eucaristia de la VETLLA n’és
el CENTRE i les II VESPRES del
Diumenge en són la cloenda.
Naturalment, no hem de dividir el Misteri Pasqual en tres dies, com si a
cada un d’ells li correspongués un fet. El que passa és que la celebració
pasqual és tan rica i profunda que s’ha de celebrar en diferents fases,
encara que en realitat cadascuna ho conté tot.
LA
VETLLA PASQUAL
Des del s. IV, la Vetlla Pasqual compren
tres parts essencials:
1- Benedicció del Foc
Nou - CRIST ÉS LA LLUM DEL MÓN
Benedicció del Ciri Pasqual, considerat el CRIST mateix.
La seva Llum simbolitza la SALVACIÓ, la LLIBERTAT.
I el Cant de l ‘EXULTET
2- Benedicció
de l’Aigua - BAPTISME
Lectures dels textos bíblics més importants que narren la
voluntat de salvació de Déu sobre la Humanitat.
I Benedicció de les fonts
baptismals, amb Lletanies.
CELEBRACIÓ DEL BAPTISME: Renovació
de les promeses del Baptisme per part de tota l’ASSEMBLEA.
3- L’EUCARISTIA
El Concili Vaticà II en la seva renovació
litúrgica és el que ha posat de nou en relleu el TRIDUU PASQUAL, que té
el seu cimal en la Missa de la VETLLA del Diumenge de PASQUA, és a dir, de Resurrecció,
“la mare de totes les Vetlles”, i que és l’eix de tot l’ANY LITÚRGIC.
Però el Vaticà II, va més enllà, i ens diu que: en la celebració de
la Litúrgia de les Hores, així com en la dels Sagraments, se celebra en la
seva UNITAT i GLOBALITAT el MISTERI PASQUAL.
El Misteri Pasqual de Crist, doncs, no és un record dels esdeveniments
de la nostra Salvació, sinó els mateixos, esdeveniments de salvació a nivell
de PROCLAMACIÓ i REALITZACIÓ, gràcies a la Litúrgia.
Aquesta relació de la Litúrgia amb Crist encarnat , i amb l’Església-Sagrament,
ens mostra la Litúrgia com el
MOMENT ACTUAL DE LA HISTÒRIA DE SALVACIÓ,
en el qual l’Església PROCLAMA (Evangeli) i CELEBRA (misteri) la Redempció de
Crist.
Ara bé, la celebració litúrgica de la Salvació, exigeix entrar en
comunió amb la situació angoixosa del món i de l’home, per tal que es
realitzi l’alliberació concreta de la Humanitat.
La litúrgia cristiana té regust de cel, però, també, entranyes de
terra, perquè la Litúrgia està cridada a ser alliberadora i, quan nosaltres
la celebrem, en certa manera cooperem a l’alliberament del món, essent U amb
el sacerdoci de Crist i amb el seu Sacrifici.
|