OCTAVA  DE  PASQUA

DIJOUS 1 - LA GRÀCIA DEL BAPTISME
Les 5 darreres catequesis de Jerusalem expliquen als neòfits els Sagrament que han rebut. La d' avui ens diu que la gràcia del Baptisme ens regala la mort i resurrecció de Jesús, dins nostre:
"El vostre naixement, pel Baptisme, coincideix amb la vostra mort. Crist va morir i ressuscitar de debò, i a nosaltres AIXÒ ens ha estat donat per la gracia del Baptisme. ¡Oh amor desmesurat de Déu envers els homes!".

DIVENDRES 1 - ADOPTATS PER DÉU
Seguint les catequesis, St. Ciril ens recorda els dons provinents del baptisme, sobretot el de ser el COS GLORIÓS de Crist :
"Pel baptisme Déu ens ha escollit per adoptar-nos, i per això ens fa semblants al Cos gloriós de Crist. Som "Crists" perquè hem rebut la figura de Crist que és l' Esperit".

DISSABTE 1 - TENIM EL MATEIX COS DE CRIST
Les catequesis segueixen donant-nos la teologia del Baptisme. ¡Que bonic anar aprofundint la gràcia d' aquest sagrament que rebérem de petits! ¿Servirà perquè avancem de glòria en glòria?.
"Se' t dóna el Pa partit, perquè tinguis el mateix cos de Crist, i així siguis portador de Crist. Encara que els sentits no ho captin, la Fe t' ho assegura. Enforteix el teu cor per la participació d' aquest Pa. Així, tan de bo avancis de glòria en glòria acompanyat de Crist".
 

  SETMANA  II  de PASQUA

DILLUNS 2 - LA PASQUA COMENCEM A VIURE
Aquest autor anònim ens parla de la Pasqua amb la teologia pròpia deIs Pares:
 "Per Pasqua I 'exterminador passa de llarg davant nostre, ja que perdona els qui hem ressuscitat. Per nosaltres la Pasqua és l' inici de la vida eterna. La nostra vida comença quan Crist mor per salvar-nos".
                             
DIMARTS 2 - LA CONCÒRDIA DE LA TRINITAT ENS UNEIX
"St. Fulgenci, un gran deixeble de St. Agustí, escriu una pàgina molt bella sobre la unitat dels cristians. ¡Tan de bo la portéssim a la pràctica!:
"Demanem de perseverar en la unitat per l' Esperit únic que tenen el Pare i el Fill, ja que la caritat de la Trinitat santifica per la seva concòrdia aquells que adopta. Quan l' Esperit Sant conserva la caritat dins l' Església, fa d 'ella un sacrifici que li és grat"

DIMECRES 2 - L' HOSTE
St. Lleó ens diu que el Crist és l' Hoste que mai no se separa de l' església:
"Crist és l' Hoste que no se separa de l' església que és el seu Temple. No coneixem Crist només per la història passada, sinó que el sentim en les obres actuals. Quan celebrem la Pasqua, com a nova creació, ens alimentem del Senyor. Portem arreu, en la nostra carn, Aquell amb qui hem mort i ressuscitat"

DIJOUS 2 - EL VIÀTIC
St. Gaudenci, amic de St. Ambròs, ens presenta l' eucaristia com a viàtic, do del caminant de Pasqua:
"L' eucaristia és el viàtic del nostre camí fins que arribem a la meta. Crist va voler que els seus favors es quedessin sempre entre nosaltres fins que Ell torni. Així, gaudim
d' aquest memorial inesborrable. Rebem amb tot el desig del cor, aquest sacrifici de la pasqua, a fi de ser íntimament santificats per Jesucrist. La força d' aquest sagrament roman pels segles."

DIVENDRES 2 - ASSABORIR LA CREU
St. Teodor Studita, abat del monestir de Studion sVIII, gran impulsor de la vida cenobítica, ens parla de les gràcies i dons de la Creu de Jesús:
"La Creu és bella, tant per mirar-la com per gustar-la. Vivifica i fa llum. El Senyor hi és Rei i lluitador. En comptes de la mort, hem rebut la vida. En comptes de la corrupció la glòria. La Saviesa va florir a la Creu. Per la Creu ens apleguem en un sol ramat i ens afilem per entrar en la cleda del cel."

DISSABTE 2 - EMPELTATS AL MISTERI DE PASQUA
La constitució de la litúrgia ens parla de la Pasqua de
l' Església:
"Amb el misteri pasqual, Déu fa la salvació del món. Del costat de Crist va sortir el sagrament de l' Església. Ell envià l' Església no sols a predicar que Crist ens ha salvat, sinó a realitzar la salvació amb els sagraments. Per ells tots som empeltats al misteri Pasqual."
 

 SETMANA  III  de  PASQUA

DILLUNS 3 -  EL NÚVOL
St. Beda, monjo benedictí del sVII, ens explica la missió que tenim com a poble escollit. I ens parla de la Gràcia de Déu com si fos el "núvol" que conduïa Israel en el pas pel desert:
"Els qui han cregut en Crist són poble escollit i reialme sacerdotal, oferint a Déu el sacrifici d' una conducta immaculada, i proclamant la lloança de Déu. Com a poble alliberat, hem de donar gràcies, ja que la Gràcia és el núvol que ens condueix a la Pàtria".
                               
DIMARTS 3 - EL CANT SOM NOSALTRES
St. Agustí avui ens dóna un sermó magistral:
"L' home nou és el que canta el càntic nou i pertany al nou testament. Nosaltres estimem Déu a través del mateix Déu, ja que Ell ens ha donat l' Esperit Sant. Cantem, doncs, un càntic nou. Amb la boca, el cor, i els costums, i siguem nosaltres mateixos la lloança que diem. Som lloança de Déu si vivim santament".

DIMECRES 3 - IL·LUMINATS
St. Justí ens explica que pel Baptisme hem estat consagrats a Déu:
"Nosaltres, renovats per Crist, ens hem consagrat a Déu. És que el baptisme ens fa néixer de nou, per a Déu. Llavors ho varem rebre inconscientment, però si ara en som conscients, rebem el perdó dels pecats. Els qui saben aquestes coses queden il·luminats."

DIJOUS 3 - NODRITS DE DÉU
St Irineu, sempre original, ens parla de l' Eucaristia com la penyora de la Resurrecció:
"Igual com el blat i el raïm, per la paraula de Déu són convertits en eucaristia, també els nostres cossos que són nodrits per l' eucaristia, ressuscitaran. Perquè el poder de Déu ressalta més, com més febles són les nostres forces."

DIVENDRES 3 - LA DIVINITAT ES VA AMAGAR
St. Efrem, amb el seu estil poètic, ens resumeix l' obra pasqual de Jesús en "matar" la mort:
"La mort va matar el cos de Jesús, però Ell va triomfar
d' ella. La divinitat es va amagar fent-se accessible a la mort que el va matar, però alhora la mort va morir. En el solc dolorós de la mort, s' hi enfondí el solc dolç de la vida, fent com un pont sobre la mort.

DISSABTE 3 - SEGONS EL BÉ DE JESÚS
"St. Ciril d' Alexandria ens parla, com moltes lectures patrístiques, de la Pasqua, de la mort salvadora de Jesús.
 "Jesús diu: en la meva mort la mort morirà i amb la resurrecció la naturalesa humana ressuscitarà. És que habitant en la nostra carn el Verb la va reformar segons el Bé que Ell era, ja que porta en Ell mateix la raó que destrueix totalment la corrupció. "
 

 SETMANA  IV  de  PASQUA

DIUMENGE 4 - LES  OVELLES
St. Gregori el Gran, un bon pastor de la nostra església, avui ens parla de com les ovelles, practicant les obres de Déu, s' han de saciar, ja en aquesta vida, del Seu rostre. Ho sabem fer?
"Examineu si, com a ovelles, coneixeu la veritat. No per la fe sinó per les obres. Tothom que segueix el Crist amb cor senzill és nodrit en les prades eternes. El pasturatge dels elegits és el rostre sempre present de Déu. Aquest rostre ens sacia ja ara i per sempre, amb el menjar de vida. Que cap adversitat no ens retregui del goig d' aquesta festa íntima.

DILLUNS 4 -  LA VIDA DE L' ESPERIT
St. Basili té un tractat molt ric espiritualment, sobre l' Esperit Sant. Ens ho creiem que per l' Esperit ja posseïm íntegrament la benedicció futura?
"L' Esperit és penyora de vida. El baptisme no sols destrueix el nostre cos de pecat, sinó que fa que visqui per l' Esperit que ens santifica retornant-nos a la vida originària. Ell fa que ens sigui connatural el que esperem en la vida futura. Per
l' Esperit posseïm íntegrament la benedicció futura."
                             
DIMARTS 4 - SACRIFICI I SACERDOT
St. Pere Crisòleg en una lectura preciosa, ens diu la missió sacerdotal de tot cristià, que porta en el cor l' altar on oferir a Déu la Víctima, que és el Crist:
"Oferiu tot el que sou, perquè tots teniu l' honor sacerdotal. Oh ofici inaudit del sacerdoci cristià! Tots som víctimes i sacerdots, per això no ens cal buscar fora de nosaltres el que hem d' immolar, sinó que ho portem en nosaltres mateixos. Cristià, sigues sacrifici i sacerdot, revesteix-te de santedat, disposa el teu cor com un altar".

DIMECRES 4 - DÉU ROMAN NATURALMENT EN NOSALTRES
St. Hilari, sIV, amb la profunditat dels Pares, ens parla de la unitat entre Déu i nosaltres, seguint la fe de Nicea. Quina dignitat.
"El que som nosaltres és en Déu, perquè és en Crist. Ja que nosaltres estem units per la naturalesa humana, en Aquell que és U amb el Pare. Crist i el Pare, doncs, romanen naturalment en nosaltres"

DIJOUS 4 - EL MANAMENT NOU
Aquest és un dels temes preferits de St. Agustí, el gran especialista de l' amor:
"El manament de Jesús és nou perquè Ell ens va despullar de l' home vell i ens va revestir del nou, perquè estimem com Ell d' una manera nova. Aquest amor ens fa homes i dones nous. Tots "déus" i fills de l' Altíssim, a més de germans".

DIVENDRES 4 - JESÚS, CAMÍ
St. Climent com els Pares, van al nucli essencial de la vida.
"Jesucrist és el camí. Per Ell contemplem com en un mirall, la faç de Déu. Per Ell s' ens obren els ulls del cor, a fi que el qui se sent fort tingui cura del qui és feble, i el feble respecti el fort. És que Ell ens configurà per a fer-nos entrar en el seu món on els febles i els forts són tots germans".

DISSABTE 4 - SALVACIÓ UNIVERSAL
St. Ciril, bisbe d' Alexandria entre els concilis d' Efes i de Calcedònia, ens parla de la salvació del món sencer, que fa que portem conjuntament les càrregues de tothom.
"Ens acceptarem els uns als altres si l' un porta la càrrega de l' altre. És així com Déu ens ha acceptat, en Crist. Va venir al món, no per ser-hi servit, sinó per servir, lliurant-se com a rescat. La clemència divina s' ha estès a tothom i el món sencer ha estat salvat".
 

 SETMANA  V  de  PASQUA

DILLUNS 5 -  EL REGNE DE LA VIDA
El sermó sobre la resurrecció de St. Gregori de Nisa,  pronunciat el dia de Pasqua del 382,  és una meditació plena de Fe, d' aquest DIA que no en té cap altre que se li assembli.
"Ens va venir el regne de la vida per una mutació de la nostra naturalesa, quan fórem engendrats per la Fe de
l' església, pel baptisme. Hi férem les noces amb la Saviesa, i ara la nostra casa és el Regne. El final, doncs, del nostre viure no és la mort sinó la vida. Avui és l' inici d' una segona creació, a imatge de Déu. No hi ha cap altre dia que se li assembli."
 
DIMARTS 5 - UNIÓ AMB CRIST
St. Ciril, el d' Alexandria, com els Pares d' orient explica la unió amb Crist, com un empelt en la naturalesa divina. Quina grandesa per a nosaltres!
"Units a Ell, som consorts de la seva mateixa naturalesa, ja que participem de l' Esperit Sant. Per l' Esperit sabem que som temples de Déu. El Verb empelta en els cristians la participació de la naturalesa divina, i els dóna l' Esperit Sant que els enriqueix amb la santedat".
 

DIMECRES 5 - L' ÀNIMA DEL MÓN
La carta a Diognet demana que els cristians estiguin interiorment units a Crist, com el cep i les sarments, per a ser l' ànima de món. És realment un document deliciós del sII.
"Els cristians viuen a les seves pàtries, però com a forasters. Són a la terra, però tenen llur ciutadania al cel. Són pobres i n' enriqueixen a molts. El que l' ànima és pel cos ho són els cristians pel món. Els cristians, reclosos en el món, com
l' ànima en el cos, sostenen el món.

DIJOUS 5 - SANTIFICA ELS QUE EL CONSAGREN
St Gaudenci, amic de St. Joan Crisòstom, condensa en aquesta lliçó la doctrina dels Pares sobre l' eucaristia.
"En el misteri del Pa i el Vi, Crist vivifica els qui creuen en Ell, i santifica els qui els que el consagren. El nostre cos és el seu vestit, que ell renta. No et pensis que es tracta d' una cosa terrenal. L' Esperit és el qui dóna vida, la carn no serveix per a res".

DIVENDRES 5 - SOM DÉUS EN EL FILL
L' abat Isaac del monestir de Stella, sXII, amb la seva mística ens fa entrar també en la doctrina dels Pares orientals sobre la nostra deïficació.
"Els membres de Crist som Déu com Ell, ja que el cos és membre del cap, que és Crist. Sense cap no hi ha cos, sense cos no hi ha cap, i cap i cos existeixen en Déu. El crist
s' uneix a Déu personalment, i nosaltres ens hi unim sagramentalment. És que Crist a la Creu va prendre els nostres pecats i ens donà la Gràcia de la regeneració."

DISSABTE 5 - ELS DOS TEMPS
A St. Agustí li agrada el tema de l' alternança dels dos temps: el present i el futur, o de les dues ciutats: la terrena i la celestial.
"Hi ha dos temps. El d' abans de pasqua, que és el de la tribulació present, i el de després de Pasqua que és la benaurança que fruirem. Per això ara cantem: Al·leluia. En Crist veiem aquests dos temps prefigurats, la passió és la vida present, la resurrecció palesa la vida que rebrem"
 

SETMANA VI  DE  PASQUA

DILLUNS 6 -  CONGÈNERES DE DÉU
Dídim el cec, des dels 4 anys, és un gran erudit de la bíblia. Avui, la única lectura que tenim en tot l' any, ens il·lumina parlant de la gran acció de l' Esperit Sant en les nostres vides. Si és que li deixem fer, és clar.
"L' Esperit Sant ens fa espirituals, participants de la glòria de Déu en el Fill. En comptes de la terra, ens dóna el cel. Els fills de Déu són congèneres de Déu. Com els vasos necessiten
l' aigua que els purifiqui, l' home necessita l' Esperit Sant que el renovi".
                               
DIMARTS 6 - IDÈNTICS ESPIRITUALMENT
En una lectura molt bonica St. Ciril d' Alexandria ens explica la unió entre nosaltres, i amb Déu. Tant de bo ho practiquéssim!
"Per haver rebut l' Esperit Sant tots nosaltres estem amalgamats entre nosaltres i amb Crist. L' esperit ens fa idèntics espiritualment. Ell ens ha obtingut una configuració celestial, transformant-nos en una naturalesa diversa. Som, doncs, una sola cosa amb el Pare, el Fill i l' Esperit Sant per la identitat de natura".

DIMECRES 6 - LA GLORIFICACIÓ DE LA NATURALESA
St. Lleó, com en les grans solemnitats de l' any, resumeix molt bé els dons d' aquest temps pasqual.
"En aquests dies ens és llevada la por de la mort amb la immortalitat, els cors il·luminats arriben a la Fe, i en la fracció del pa, s' obren els ulls dels comensals a qui es manifesta la glorificació de la seva naturalesa, i tots s' alegren perquè la naturalesa humana és acollida pel Pare etern. "

DIJOUS 6 - JESÚS PRESENT PELS SAGRAMENTS
Com ahir, St. Lleó ens explica l' Ascensió com a sagrament.
"La gràcia de Déu és més admirable quan, desapareguda la presència del Crist, la Fe no defalleix, l' esperança no trontolla i la caritat no es refreda. És propi de les ànimes grans creure sense veure. Allò que de Crist era visible, ara passa als sagraments. Ara els deixebles, entenen que quan Crist davallà del cel, no abandonà el Pare, i quan pujà cel amunt, no abandonà el món. Ara Ell és més present per la divinitat que abans quan hi era per la humanitat "

DIVENDRES 6 - LES DUES VIDES DE L' ESGLÉSIA
St Agustí ens parla de la vida de Fe, i de la vida de contemplació, inseparables en l' església.
"L' església coneix dues vides: la de la Fe i la de la visió. La primera en el treball, l' altra en el descans. La primera és simbolitzada per Pere i l 'altra per Joan. Que ningú no separi aquestes dues vides. Mentre Pere va governar l' església a través dels béns temporals, Joan va conèixer la vida amagada en el Crist i aquestes dues mateixes coses fa
l' Església."

DISSABTE 6 - LA GLÒRIA NEXE D' UNITAT
St. Gregori de Nisa en el comentari als Càntics ens revela el seu misticisme.
"Si el temor es converteix en amor, arribarem a la salvació per la unitat, aglutinats en l' únic bé veritable. El nexe de la unitat és la glòria: o sigui l' Esperit, que és la glòria que Déu ha donat als homes. Jesús va tenir sempre aquesta glòria. Els homes la tenim per l' Esperit, vivint sense vicis."
 

SETMANA VII  DE  PASQUA

DIUMENGE de l' ASCENSIÓ - PER GRÀCIA
St. Agustí es demostra el teòleg de la gràcia, un tema molt típic d' ell.
"Que el nostre cor pugi amb Crist. Crist no va abandonar el cel quan vingué a nosaltres, ni es separa de nosaltres quan puja al cel. Va baixar per misericòrdia i nosaltres pugem amb Ell per Gràcia."

DILLUNS 7 -  L' AIGUA VIVA
En la catequesi 16, St. Ciril de Jerusalem ens parla de l' aigua de la samaritana.
"L' aigua és com la gràcia de l' Esperit que ho vivifica tot adaptant-se als qui la rebem. L' Esperit fa en cadascú accions admirables. Ell ve amb entranyes de misericòrdia, a enfortir, consolar, i il·luminar-nos, perquè comprenguem allò que mai hauríem pogut saber."
                               
DIMARTS 7 - L' ESPERIT ES DEIXA CAPTAR
En el tractat sobre l' esperit es veu tota la profunditat del pensament de St. Basili.
"Totes les coses santes provenen de l' Esperit i d' Ell tenen necessitat tots els vivents. Inaccessible per naturalesa, es deixa captar per la seva bondat i es comunica segons la mesura de la Fe. L' Esperit infon a tothom gràcia suficient".

DIMECRES 7 - SOM TEMPLE DE L' ESPERIT
De la Lumen Gentium del Concili Vaticà II:
"L' Esperit Sant viu en nosaltres com en un temple i ens rejoveneix amb el vigor de l' evangeli. Per senzills i comuns que siguem, l' Esperit ens omple de dons espirituals, que nosaltres hem d' acceptar amb agraïment."

DIJOUS 7 - CONSORTS DE DÉU
St Ciril d' Alexandria ens parla de la inhabitació de l' Esperit en el cristià.
"Convenia que fóssim participants de la naturalesa divina i consorts de Déu. És a dir, que deixéssim la nostra vida i la transforméssim en una altra. I tot això només podia ser per la comunicació de l' Esperit. L' Esperit transforma la naturalesa d' aquell on habita.

DIVENDRES 7 - SENSE L' ESPERIT NO ENTENDREM RES DE DÉU
Aquí tenim una pàgina ben original sobre el Déu Trinitat de St. Hilari. I ben exigent, ja que el do de l' Esperit està condicionat per la nostra acceptació.
"El Pare és infinitat eterna, el Fill és revelació de la imatge, i l' Esperit és fruïció del do. Si no tenim l' Esperit, la nostra naturalesa no entendrà res de Déu. El do de l' Esperit és present arreu, però es dóna en la mesura que l' accepta el qui el rep."

DISSABTE 7 - PARLA EN TOTES LES LLENGÜES
Aquest autor africà del s VIè  (abans s' atribuïa aquesta lectura a St Fulgenci) ens explica que l' església parla en totes les llengües.  
"L' església, congregada per l' Esperit, parla totes les llengües, ja que els seus membres estan escampats per tot el món. Quan celebrem la Pentecosta som el que celebrem, ja que el Senyor ens omple de l' Esperit. I aleshores totes les nacions som l' Esposa de Crist."
 

PENTECOSTA

SANTÍSSIMA TRINITAT -  HI FAREM ESTADA
St Atanasi, sIII, en un document de primer ordre, explica com la Trinitat és vivent en nosaltres.
"Déu està per damunt de tot com a Pare, actua a través de tot com a Fill, i és present en tot com a Esperit. I quan l' Esperit Sant és en nosaltres, també hi és el Verb pel qual el rebem, i en el Verb hi ha el Pare. Llavors s' acompleix el que havia dit Jesús: "vindrem a ells, i hi farem estada".
          
CORPUS - PER FER-NOS DÉUS
St. Tomàs d' Aquino, continuant encara la teologia oriental, parla de la nostra divinització com a fruit de l' eucaristia. És sabut que el Papa Alexandre IV, al 1259, va demanar a St. Tomàs i a St. Bonaventura que composessin l' Ofici del dia de Corpus. Quan van presentar-se tots dos amb l' obra feta, mentre St. Tomàs llegia, St. Bonaventura anava estripant els papers que portava. Avui, doncs, preguem seguint el Doctor Angèlic, un gran devot de l' Eucaristia.
"El Fill va assumir la nostra naturalesa per fer-nos "déus". Així ens retornà tot allò nostre que Ell havia assumit. En
l' Eucaristia gustem de la mateixa font, la caritat de Crist. Aquest sagrament és el més gran dels miracles que Ell va fer". 

SAGRAT COR DE JESÚS - L' AMOR MISERICORDIÓS
És notable el cristocentrisme de St. Bonaventura. Ell confessa que la font d' inspiració dels seus escrits és el Crist clavat en creu que té a la seva cel·la de franciscà.
(La lectura d' avui és un fragment de la seva obra "L' arbre de la vida", on explica la vida de Jesús, des del naixement fins a la resurrecció. En parlar de la PASSIÓ, posa 4 virtuts de Jesús: la confiança, la paciència, la constància, i la victòria sobre la mort. En aquest darrer punt explica la mort i la llançada, que formen part d' aquesta lectura)
"Jesús, el més bell dels fills dels homes, per aquests homes va ser desfigurat. Ell, el Pontífex dels nostres pecats, a la Creu ens manifesta el seu amor misericordiós. Sigues tu, cristià, com la coloma que fa el seu niu en el pit de Jesús, traspassat per la llança".