PENSAMENTS dels Pares de l'ESGLÉSIA
EN L'OFICI DE LECTURES 

MÚSICA:  Salm 129 - Arvo Pärt 8'20

 

 

Sant Agustí, sIV, convertit per les pregàries de Santa Mònica
és el Pare de l'Església que coneix millor el cor humà
 i el camí que porta a la CONVERSIÓ, TOT do de la GRÀCIA DE DÉU.

 

SETMANA de CENDRA


DIMECRES - JO US ESCOLTARÉ
El papa St. Climent, sII, ens parla d' allà on ha d' arribar la nostra penitència: a Déu.
"El Senyor dóna a tots ocasió de penedir-se. Diu: Si em dieu Pare, us escoltaré. Supliquem, doncs, la seva compassió, abandonant la discòrdia i l'enveja que condueixen a la mort. Donem, i ens enfortirem amb esperit d' humilitat i submissió a la voluntat de Déu. Dirigim-nos vers la PAU del Creador"

DIJOUS - LA MISERICÒRDIA
St. Lleó, com en els grans misteris de Jesús, fa un bonic sermó de Quaresma: la penitència consisteix abans de tot en practicar la misericòrdia
"La cosa més útil que podem afegir als sants dejunis és la misericòrdia. L' home bo ateny la felicitat compadint-se dels qui viuen afeixugats per qualsevol misèria"

DIVENDRES - ENDOLCIR AMB L' AMOR
St. Joan Crisòstom, un Pare molt pastoral, i amb una gran psicologia, ens parla d' una forma eminentment positiva de fer penitència: pregar perquè l' amor endolceixi totes les coses que fem.
"Pregar és tenir el pensament en Déu, no sols quan fem pregàries, sinó també quan ens dediquem a qualsevol altre afer. Llavors les nostres coses ens surten com endolcides per l' amor. Llavors fruïm ininterrompudament
del guany que això produeix en nosaltres. La pregària no són paraules, sinó desitjar Déu, per l' Esperit"


DISSABTE - ELS QUI SEGUEIXEN DÉU
St. Ireneu dient-nos que Déu no té necessitat de nosaltres, i que nosaltres sí que en tenim de Déu, posa els fonaments de la nostra conversió quaresmal: és pel nostre bé, no per guanyar el cel. El cel és el BENEFICI que Déu ens donarà.
"Jesús ens fa servidors i amics de Déu. L' amistat amb Déu dóna la immortalitat. Déu no va fer l' home perquè el necessités, sinó per tenir algú a qui concedir els seus beneficis. Perquè als qui el segueixen, Déu els dóna Vida i glòria eternes"

 

 

SETMANA  I  de QUARESMA


DIUMENGE 1 -  LA TEMPTACIÓ
Comentant el salm 60, St. Agustí ens dóna una lliçó magistral sobre la temptació del Crist i de l' Església:

"A la terra l' home es troba no en un estat de glòria, sinó de temptació. I de la temptació en traiem el profit. Ningú no es coneix a si mateix, sinó, s' ha vist temptat. No es pot triomfar sense combat"

DILLUNS 1 -  L' AMOR ALS POBRES
St. Gregori Naciancè, amb la lògica de l' evangeli que encara es manté viva en els Pares de l' Església, ens parla en el sermó 14 de l' amor als pobres com a resultat de l' amor de Déu per nosaltres:

"Si Déu no s' avergonyeix que li diguem Pare, nosaltres ens negarem als nostres germans? No siguem mals administradors del que Déu ens ha donat. No ens fatiguem amuntegant tresors mentre hi ha qui passa necessitat"

                               

DIMARTS 1 - L' ORACIÓ EN ESPERIT
En el moment de la pesta, St. Cebrià, és prou fort per a escriure aquest tractat sobre el Parenostre, exhortant a la CONFIANÇA pròpia deIs fills. La pregària és essencial en el temps de quaresma.
"Jesucrist havia dit que els veritables adoradors ho farien en esperit i veritat: ¿Hi pot haver una oració més "espiritual",  més "en esperit" que aquesta, que ha sortit deIs llavis del Fill, que és la veritat? És la pregària més íntima i amorosa. Nosaltres que som pecadors, cal que pronunciem les paraules del nostre Advocat"

DIMECRES 1 - LA CIRCUMCISIÓ PER LA PARAULA
Afraat, un "savi persa" del sIV, ens parla amb saviesa d' un tema Quaresmal, l' escolta de la Paraula que ens fereix purifica cor.
"A la circumcisió del cor no podrà afegir-s'hi cap més llei. Totes les nacions han estat circumcidades amb la PARAULA de Déu, "més penetrant que una: espasa de dos talls". Benaurats, doncs, els qui han circumcidat llurs cors, i han renascut per aquesta circumcisió"

DIJOUS 1 - ICONES DE CRIST
st. Asteri, bisbe de Turquia al sV, gran defensor de les "imatges", avui ens parla de ser nosaltres icones de Crist, i com Ell, ajuntem-nos confiadament als altres pecadors, com nosaltres.
"Imitem l' exemple de Déu, ja que portem la seva imatge.  Imitem l' exemple del Bon Pastor que cerca l' ovella perduda. No desconfiem precipitadament dels altres. Cerquem l' home dominat per les passions i ajuntem-lo als qui viuen santament"

DIVENDRES 1 - LA CARITAT FRATERNA
St. Elred, deixeble de St. Bernat i inflamat d' amor com ell, ens parla d' un amor als enemics, esperonats per l' exemple de Crist. És la condició per "reposar en el goig" de
l' estimació.
Un cim ben difícil d' assolir.
"No hi ha res que ens esperoni tant a estimar els enemics, com la consideració de la paciència de Crist a l' hora de la passió i la Creu. Per reposar en el goig de la caritat fraterna, cal allargar els braços als enemics"

DISSABTE 1 - LA VOCACIÓ MÀXIMA
Si l' evangeli d' avui tracta de l' estimació als enemics a fi de ser bons com el nostre Pare, la Gaudium et Spes, amb el seu llenguatge tan humà, ens diu que aquesta vocació màxima ens ha vingut per la mort i Resurrecció de Crist:
"L' Església creu que Crist mort i ressuscitat per tots, ens dóna Llum, per l' Esperit, perquè  nosaltres siguem capaços de respondre a la nostra VOCACIÓ MÀXIMA"

 

 

  SETMANA  II  de QUARESMA


DIUMENGE 2 -  LA TRANSFIGURACIÓ TOTAL

St. Lleó amb la profunditat que el caracteritza, parla de la glorificació del Crist total, quan tots participarem de la seva victòria, ja que hem reconegut la seva debilitat. Una intuïció magnífica!

"En la Transfiguració tots varem conèixer la transformació en la qual un dia ens gaudirem. Com diu St. Pau: "Els sofriments presents no són res comparats amb la glòria que s' ha de revelar en nosaltres". Si confessem el Crist que ha assumit la debilitat de la nostra carn, participarem també de la seva victòria"
 

DILLUNS 2 - LA MESURA DE DÉU
St Joan Crisòstom ens explica la grandesa dels dons de Déu, sobretot al Nou Testament amb la vinguda de Jesús i la participació en els sagraments.

"Tu no has vist el faraó ofegat en el mar, però has vist el diable negat en les aigües del baptisme. Vols saber els dons que Déu t' ha donat? Tu has vist la glòria de Crist, no la de Moisès. Has rebut el nodriment de l' eternitat, no el mannà. Has rebut l' Esperit, no l' aigua de la roca"
  
                             

DIMARTS 2 - DIU I FA
Comentant el salm 140, St. Agustí explica la passió de Crist, o sigui "l' ofrena del capvespre". Explica la gran obra del Mestre unida a la de tota la humanitat. Una de les característiques del bisbe d' Hipona és la de unir l' obra de Crist a la dels seus fidels al llarg de la història. En el cor
d' Agustí tothom hi té lloc.

"L' ofrena del capvespre és la passió de Crist i la passió dels màrtirs. Al capvespre Crist fou crucificat, i aquesta ofrena obrà el Do matutí: la resurrecció. Aquesta és l' oració de
l' església que s' alça com l' encens"

DIMECRES 2 - EL SERVEI PERSEVERANT
St. Ireneu veu en l 'obra Salvadora de Déu a l' Antic Testament, un exemple de servei perseverant. Una gran qualitat per viure la quaresma del primer dia a l'últim.
"Déu escollí els patriarques per ensenyar l' home a seguir-lo. Va voler ensenyar el poble a servir-lo amb perseverança.
Tot era un exemple a fi que amb figures els israelites aprenguessin la perseverança en el seu servei"

DIJOUS 2 - EL TEMOR I L' AMOR
St. Hilari, en un dels tractats més cèlebres del final de la seva vida parla del temor de Déu, que ha d' anar acompanyat de les obres de l' amor:
"El temor demana la saviesa i s' aprèn en l' observança dels manaments. El temor de Déu es troba dins l' amor i és l' amor perfecte el que el corona. O sigui que cal que observis els preceptes amb tot el cor"

DIVENDRES 2 - ELS DONS DE DÉU A LA SEVA VINYA
Comentant l' èxode, St. Ireneu fa una magnífica descripció dels dons de Déu al seu poble. Fer quaresma, és també preparar-te a rebre DONS de Déu.
"Déu va donar el mannà perquè un dia el poble acceptés, també, l' aliment espiritual. Per mitjà del Decàleg va disposar el poble per a l' amor de Déu i la concòrdia amb el proïsme. Tot això feia l' home GLORIÓS, ja que l' omplia de l' amistat amb Déu. I feu amb ell una Aliança de LLIBERTAT" 

DISSABTE 2 - ADHERIM-NOS AL PARE
St. Ambròs amb el to pastoral que li és característic, ens parla de com adherir-nos a Déu. Pot ser la millor ascesi per aquest temps.
"Ja que Déu és bo, adherim-nos-hi amb tot el cor per viure en la seva Ilum. Pots estar en el món però conviure amb Déu, si et refugies en EII. En EII trobem la festa del nostre dissabte. Reposar en Déu és el millor convit"
 

 

 SETMANA  III  de QUARESMA


DIUMENGE 3 - L' ESGLÉSIA
Amb la profunditat que li és característica St. Agustí ens parla de la samaritana com a figura de l' Església: pecadora (no justificada) i ignorant, però que troba Crist. Una bona fita quaresmal.
"La samaritana, no justificada, ignorant de tot, va trobar Crist. En ella ens hi reconeixem nosaltres, l' Església deIs gentils. El do que Déu li vol donar es l' Esperit Sant, amb abundor"

DILLUNS 3 -  LA HUMILITAT
S
t. Basili ens parla de la humilitat. Avui a l' Eucaristia veiem que el pagà Naiman creu, mentre que el poble de Déu no creu. Manca d' humilitat? Si n' hi ha, és fàcil de reconèixer que Déu és el Senyor. I aleshores la VIDA canvia...
"La glòria de l' home consisteix en reconèixer que Déu és el Senyor. Això és, cercar la pròpia glòria en el Senyor. Llavors s' enderroca tota altivesa, ja que no tenim res més per gloriar-nos que Déu".

                               

DIMARTS 3 - UN FARSANT
En la línea de l' Evangeli d' avui, St. Pere Crisòleg demana de fer als altres el que volem que Déu ens faci a nosaltres, altrament serem farsants com l' administrador de l' evangeli. Molt fàcil de dir, i no tant de practicar, ni que sigui quaresma. Però és la base de tota la doctrina evangèlica.
"El qui vulgui ser escoltat quan demana, que escolti ell també quan algú li prega. El qui espera misericòrdia que sigui misericordiós. És un farsant el qui nega als altres el que demana per a si mateix. Tal com tu siguis misericordiós amb els altres, Déu ho serà amb tu. El que no hagis donat als altres, et mancarà a tu"

DIMECRES 3 - L' HOME QUE HI HA EN TU
St. Teofil que fou, al segle II,  el 5è successor de Pere a la seu d' Antioquia, ens dóna avui una Iliçó magnífica del que els Pares pensen que ha de ser la persona humana i la creient.
"Si em dius ensenya' m el teu Déu, llavors jo et diré, ensenya' m l' home que hi ha en tu. Demostra' m que els ulls del teu esperit hi veuen, perquè cal que els ulls de l' ànima sàpiguen veure Déu. Tu CONTEMPLARÀS Déu, si abans has cregut en ELL"

DIJOUS 3 - LA CIÈNCIA DEL PATIR
Tertulià, s.II, ens parla de l' oració com el millor sacrifici ofert a Déu, i la que ens ensenya a suportar les contrarietats inherents a la vida. Aquesta és la tasca sacerdotal que tots tenim encomenada.
"L' oració és el sacrifici espiritual. Som sacerdots quan fem
l' oblació d' una oració espiritual. I l' oració cristiana no ens allibera del sofriment sinó que ens ensenya la ciència del patir"

DIVENDRES 3 - IMITEM EL QUE MENGEM
St. Gregori, el moralista, en aquest comentari escrit per als monjos, ens fa imitadors de Crist: enlloc de desitjar-los cap dany, donar Vida als qui ens fan mal.
"Cada pecador cobra a la creu, el preu de la seva redempció i fa palès al proïsme què és el que li dóna la salut. La sang
d' Abel va exigir la del germà, la de Jesús dóna Vida als seus perseguidors. Perquè el sagrament de la Passió del Senyor no sigui inútil, imitem el que mengem"


DISSABTE 3 - VULL MISERICÒRDIA
"St. Gregori Naziencè ens demana que així com Déu estima misericordiosament, també nosaltres siguem misericordiosos amb esperit joiós. Com la majoria de Pares, adverteix que seria fals honorar Crist a l' Altar, mentre el deshonorem en els germans.
 "Ser misericordiós no admet cap retard, cal ser-ho amb esperit joiós. Donem a Crist la nostra compassió en la persona deIs pobres, no només honorant-lo a l' altar"

 

 

 SETMANA  IV  de QUARESMA


DIUMENGE 4 - JESÚS LLUM I CAMÍ
En aquest comentari a l' evangeli d' avui de St. Joan, fruit de la maduresa d' Agustí, el doctor de la Gràcia ens parla de Jesús LLUM i CAMÍ, que ve cap a nosaltres.
"El qui segueix Jesús no va a les fosques, perquè Ell
il·lumina els cecs, si és tenen el col·liri de la fe. Als qui tenen Fe els ha promès de veure' l tal com és. Aquesta és la recompensa, i seguir-lo és el Camí. Tu, però, no t' has de cansar cercant el camí, sinó que el qui és el Camí ve cap a tu. Aixeca' t, doncs, i camina"

DILLUNS 4 -  JESUCRIST ÉS L' ORIENT
Orígenes, aquest gran teòleg del sII, té unes pàgines molt profundes sobre el sacerdoci de Jesucrist.
Perquè després de portar la bona nova als desvalguts, ara al cel prega per tot el món, li diu "SOL" o orient. LLUM vers la qual anem.
"El Pontífex veritable no va entrar al propiciatori una vegada a l' any, sinó que tot l' any va anar entre la gent portant la bona nova als desvalguts. Una sola vegada, però, penetrà en el cel, per pregar per tot el món. Ell es l' ORIENT, constituït mitjancer entre Déu i els homes"
                             
DIMARTS 4 - L' AMOR DE PASQUA
St. Lleó ens proposa l' amor incondicional als altres, per celebrar la Pasqua. El tema és una constant en els Pares. Sobretot ara que ens preparem per celebrar el misteri de
l' AMOR Pasqual de Jesús.

"Que els fidels examinin el seu cor i multipliquin cada dia les obres de misericòrdia. Els qui volen celebrar la Pasqua han d' adquirir l' amor, que és el resum de totes les virtuts. Donem amb bonesa, àdhuc als qui ens han ofès. I sobretot als pobres. Allà on hi ha misericòrdia, Déu i veu la seva pròpia imatge"

DIMECRES 4 - IGUALAR-NOS AMB DÉU A TRAVÉS DE LA PRÀCTICA DE LA MISERICÒRDIA
St. Màxim el confessor ens explica que la misericòrdia és la  IMATGE de Déu que tots portem a dins i que hem de recuperar. Quina agudesa espiritual!
"El Verb, amb un abaixament impossible d' explicar, va dir-nos tot el que cal perquè ens reconciliem amb Déu. I va ensenyar-nos a igualar-nos amb Ell per mitjà de la MISERICÒRDIA. Va venir per recuperar la seva pròpia imatge en nosaltres. Ell que va ser bon samarità, que va abraçar el fill pròdig, i va carregar-se l' ovella esgarriada"
 

DIJOUS 4 - CONVIDATS A PARTICIPAR DE LES RIQUESES DEL PARADÍS
St. Lleó ens parla de les riqueses que rep constantment
l' església, sobretot els senyals que ja portem de la resurrecció. La quaresma és el moment oportú per meditar-ho a fi de viure, JA ARA, com a RESSUSCITATS.

"Que surtin de l' Església els signes de la resurrecció futura. El poble cristià és convidat a participar de les riqueses del Paradís. Si caminem per la via dels manaments de Déu, serem companys seus a la glòria"

DIVENDRES 4 - EL GRAN SILENCI DEL GOIG ESPIRITUAL
St. Atanasi, com els altres bisbes d' Alexandria del segle IV, acostumaven a fer cada any una "carta pastoral" anunciant el dia en què s' esqueia aquesta festa. Avui i diumenge que ve en llegim un fragment. Realment fa devoció aquest document tan antic i venerable.
"La festa Pasqual és com una FONT que raja sempre. Perquè la Pasqua sempre floreix. Déu ens dóna la joia d' una salvació que ens fa més amics seus i entre nosaltres, tot conduint-nos tots a la mateixa taula i unint-nos espiritualment, tot pregant en Comunitat"

DISSABTE 4 - EL MISTERI PASQUAL
La Gaudium et Spes ens diu que tenim el perill de tergiversar els valors d' aquest món, no posant el centre en la Creu de Jesús. Només al revés posseirem veritablement aquesta terra.
"Tenim el perill de tergiversar valors, i que cadascú només
s' interessi pel propi bé, quan totes les activitats humanes han de ser purificades en la Creu i la RESURRECCIÓ de Crist. Només quan vivim la pobresa d' esperit, entrem a posseir veritablement el món"
 

 

 SETMANA  V  de QUARESMA


DIUMENGE 5 - AL VESTÍBUL DE JERUSALEM
Continua la Carta Pasqual de St. Atanasi que varem començar divendres. Avui no sols parla de la festa de Pasqua, sinó que ens diu que el mateix Jesús ÉS la FESTA.
"Jesucrist és la Festa. En ella Jesús serà el nostre guia. Si no menyspreem la gràcia, la celebrarem com si ja ens trobéssim al vestíbul de la Jerusalem celestial. Celebrem la festa no només de paraula, sinó també amb les obres"

DILLUNS 5 -  L' ANYELL INNOCENTÍSSIM
St. Joan Fisher sXV fou un gran teòleg i bisbe anglès que per la seva valentia morí decapitat per Enric VIII. En el comentari al salm II8 ens parla del sacrifici de Jesús amb unes idees completament evangèliques i originals. En pocs teòlegs actuals trobaríem tanta força.
"Jesús és el nostre pontífex i el seu cos el nostre sacrifici. EII, doncs, és l 'Anyell innocentíssim. El món és el temple edificat per Déu per oferir aquest sacrifici. Per aquest sacrifici Déu no pot negar-se a concedir clemència als penedits. Si algú pecava, tenim aquest defensor"

                               
DIMARTS 5 - LA GLÒRIA DE LA PASSIÓ
St. Lleó, orador de pensament madur, ens parla del valor de la Glòria que ens pot portar el sacrifici:
"Cal que rebem la glòria de la creu. La creu és font de totes les benediccions i causa de totes les gràcies. Amb ella podem extreure glòria de l' oprobi. Amb aquest sol sacrifici n' hi ha prou per totes les víctimes"

DIMECRES 5 - CRIST I NOSALTRES
En el comentari als salms, St. Agustí ens comenta la identificació de Crist amb nosaltres. Malgrat aquest comentari als salms d' Agustí, resulta una mica pesat, llegit a fragments és impressionant per la teologia que conté.
"Déu no podia concedir un do més gran als homes que el de unir-los a Crist. Llavors el Fill prega per nosaltres, prega en nosaltres, i és pregat per nosaltres. EII i nosaltres tenim una mateixa veu".

DIJOUS 5 - L' ALIANÇA NOVA
La Lumen Gentium ens recorda que també en aquests dies quaresmals Jesús convoca una Nova Aliança:
"Jesús va establir l' Aliança nova convocant jueus i gentils a formar un poble unificat. Un poble amb la dignitat i la llibertat deIs fills de Déu, a fi d' establir el Regne. Déu ha cridat a tots els qui creuen en Jesús a formar l' Església, sagrament visible de la Salvació"

DIVENDRES 5 - SACERDOT, SACRIFICI, DÉU I TEMPLE
St. Fulgenci de Ruspe, sVI, ens parla amb profunditat de diversos aspectes de la personaltat de Jesús:
"Crist és el Sacerdot, reunint en una sola persona el ser: sacerdot, sacrifici, Déu i temple. En els sacrificis antics es prefigurava el do. En el d' ara es manifesta que aquest DO ja ha estat conferit"

DISSABTE 5 - PARTICIPEM DE LA PASQUA COM A ACTORS St. Gregori Nacianzè ens parla deIs diferents actors de la Passió, als que ens podem identificar, ara que ja estem a les portes del GRAN MISTERI.
"Participarem de la Pasqua figuradament, com a anticipació de la definitiva a l 'altar del cel. Pugem-hi ara. Si et prenen per un lladre, confessa' l. Si ets Josep d' Arimatea, demana el cos de Crist. Si ets Nicodem, ungeix-lo. O si ets una de les Maries, vés al sepulcre, qui sap si veuràs Jesús"

 

 

 

SETMANA   SANTA


DIUMENGE de Rams - ESTENGUEM-NOS DAVANT D' ELL
St. Andreu de Creta, al s VIII, ens presenta una processó de Rams actualitzada per a totes les èpoques. Quan ja l' has escoltat durant anys, aquest sermó vol penetrar en la teva vida pràctica. Deia Amma Sara, l' anacoreta, que hem de comportar-nos com si fóssim una roba que constantment fregues a fi de mantenir-la neta.
"Veniu, pugem junts a la muntanya de les oliveres. Correm vessant-nos amb humilitat, no els nostres vestits, sinó nosaltres mateixos. El Senyor puja sobre l' ocàs del nostre enfonsament. Cal, doncs, que ens estenguem davant d' Ell, després de revestir-nos de la seva gràcia, com si fóssim túniques"

DILLUNS sant -  JA TENIM LA FONT DE LA VIDA
St. Agustí, avui és magistral. Jo diria que és una de les lectures més precioses de l' Ofici Diví. Ens hi diu que és més important el que Déu ens ha donat, que el que ens espera. Si els cristians ens ho creguéssim, potser viuríem amb més interès la litúrgia d' aquests dies SANTS.
"La passió de Jesús és penyora de glòria. Gran és el futur que esperem, però molt més gran és el que ja ha estat fet. Un dia conviurem amb Déu, però ara ja Déu ha mort per nosaltres. Déu ha establert amb nosaltres un intercanvi admirable. Mentre Ell posseeix per nosaltres la font de la mort, nosaltres tenim en Ell la font de la VIDA"

                               
DIMARTS
sant - MORIR AMB CRIST
St. Basili, un home pràctic, ens diu en què consisteix "morir amb Crist".
"Cal que imitem no sols la humilitat de Crist, sinó àdhuc la seva mort. El naixement de dalt no es fa sinó passant per la mort, despullant-nos de les obres dolentes, netejant l' ànima de la brutícia dels pensaments carnals"

DIMECRES
sant - LA PLENITUD DE L' AMOR
St. Agustí, el Doctor de la Caritat, avui s' esplaia en el seu tema preferit. I ho fa, profund com sempre, fent derivar la nostra estimació de la Taula de l' Eucaristia:
"La plenitud l' amor és donar la vida pels amics. Quan seus a la taula d' un ric, pensa que després hauràs de preparar tu un banquet semblant. Tu seus ara a la taula de l' Eucaristia on Jesucrist dóna la vida per tu. Així també tu, has de donar la vida pels germans. Dóna el que has pres de la Taula del Crist"

DIJOUS
sant - HA SUPORTAT TOTS ELS SOFRIMENTS
Avui i el Dilluns de Pasqua tenim l' homilia de Melitó de Sardis (descoberta al 1940). Melitó, considerat un gran profeta, fou bisbe de Sardis a la segona meitad del segle II. En el venerable fragment d' aquesta homilia ens parla deIs fruits de la mort de Crist.
"Amb el seu Esperit inaccessible a la mort, Crist la va matar i va signar- nos amb aquest Esperit. Així ens ha donat un nou sacerdoci. Ha suportat els sofriments de tots els justos que el van precedir: Abel, Isaac, Jacob, Josep... etc. Però ressuscità, fent-nos sortir de la pregonesa del sepulcre"

DIVENDRES
sant - LA SANG ALLIBERADORA
Amb quina gosadia St. Joan Crisòstom ens parla de la riquesa dels fruits del Cos i de la Sang de Crist, dels quals nosaltres hem estat fets.
"La sang d' un anyell, imatge de la sang de Crist, allibera a
l' home. Ferint el costat del Senyor, el soldat va obrir les portes del TEMPLE SANT. En la sang i l' aigua ha estat fundada l' Església. La sang i l' aigua van brollar del costat de Crist, com la nova Eva va brollar del costat d' Adam. Som fets, doncs, del Cos de Crist"

DISSABTE
sant - EL GRAN SILENCI
La lectura d' avui pertany a un sermó grec
, atribuït erròniament a Epifani de Xipre. Té una gran bellesa plena
d' amor tendre pel Mestre mort i ressuscitat. Evoca aquelles icones representant el Crist que baixa als llimbs per prendre amb ell Adam i Eva, junt amb tots els altres patriarques i profetes. 

"Avui hi ha un gran silenci a la terra perquè Déu s' ha adormit en la carn i ha desvetllat els qui dormien feia segles. Ell ha anat a cercar l' home com si fos una ovella perduda. L' agafa de la mà dient-li, vine, Jo per tu m' he fet fill teu. Desvetlla' t, figura meva, perquè tu ets en Mi i Jo en tu. L' enemic et va privar de la vida, però jo he ordenat als querubins que
t' adorin com cal adorar Déu. Tens el Regne preparat"