PENSAMENTS dels Pares de l'ESGLÉSIA
EN L'OFICI DE LECTURES de durant l'any

MÚSICA:

Salm 129 - 
Arvo Pärt 8'20

 

Sant
GREGORI
el Gran

segle VI

 

SETMANA  I  de l'ANY


DILLUNS 1 -  ELS ESCOLLITS

St. Climent Papa, parla de la Saviesa de Déu que ens obre els ulls del cor a fi de sentir-nos ESCOLLITS.
Un bon començament del temps ferial
"Demanem a Déu que servi íntegre el nombre deIs escollits que Jesucrist va cridar. Ens va cridar perquè esperéssim en Déu, i perquè el coneguéssim amb els ulls del cor
".

                               
DIMARTS 1 - TOTS TENIM LA CARITAT
St. Basili, amb una intuïció magistral, posa en la mateixa
naturalesa humana la força de l' estimació. El fruit més gran de l' encarnació de Déu?
"No és pas d' un altre que hem aptes a estimar, sinó que ho posseïm en nosaltres mateixos. Tenim plantada en nosaltres la capacitat d' estimar, i no se' ns demana que ho demostrem amb arguments externs, sinó amb el desig interior".

DIMECRES 1 - EL FILL EXPLICA L' INENARRABLE: EL PARE
St. Ireneu, un Pare eminentment teològic malgrat ser tan antic, sII, dient que el Verb explica el Pare, el Creador, revela la veritable missió de Jesús: posar Déu al nostre abast.
"Tot i que el Pare és inenarrable, el Fill ens l' explica. El Verb revela Déu creador. El Fill és l' Administrador de les coses del Pare" .

DIJOUS 1 - UNÍ ENTRE SÍ ELS CONTRARIS
St. Atanasi explica l' obra del Verb dient que "uní els dos contraris": Déu i l' home. 
"Déu, que és distint de les coses creades, en el Verb ho il·lumina tot. El Verb uní entre sí aquests contraris, i amb ells va compondre l' harmonia. Així pel Verb tot es manté etern."

DIVENDRES 1 - AJUSTA TOTES LES COSES ENTRE ELLES
Continuant la lectura d' ahir, St. Atanasi ens explica l' obra harmoniosa del Verb en la creació, a través de la imatge
d' una obra musical. Potser si fóssim conseqüents a aquesta Gràcia del Fill de Déu, viuríem més harmònicament.

"Igual que un músic amb la lira afinada fa una tonada única, la Saviesa ajusta totes les coses entre elles aconseguint una ordenació única. Llavors tot les coses componen, per obra del Verb, una harmonia divina. Com en una massa coral, es forma un conjunt harmoniós"

DISSABTE 1 - LA FE I LES OBRES
St. Climent ens parla de la justificació per la fe que van rebre els Patriarques, i que ha d' anar acompanyada de les obres que són la Imatge que Déu ha posat en nosaltres.
"Abraham fou beneït , i per la fe va practicar la justícia. Els Pares foren dignificats no por les obres, sinó per la voluntat de Déu, gràcies a la fe. Per això Déu es gloria en nosaltres, en qui va posar la pròpia imatge"
 

 

  SETMANA  II  de l'ANY


DIUMENGE 2 -  LA CONCÒRDIA DE L' ESGLÉSIA

St. Ignasi d' Antioquia sII exposa un dels seus temes preferits: la UNITAT. Així ens prepara per començar la setmana de la unitat i posa el fonament per donar glòria a Jesús: viure units. El desig dels primers cristians
era que es digués d' ells "mireu com s' estimen".
"Estiguem ben units en la voluntat de Déu. En la vostra concòrdia Jesucrist és glorificat ."

DILLUNS 2 - LA CONCORDIA DE LA FE
Seguint la carta als efesis que ahir va començar, St. Ignasi continua el tema de la unitat. Que senzill que fora!

"Quan ens congreguem en l' assemblea Eucarística, les fortaleses del diable s' enderroquen, per la concòrdia de la nostra FE. La fe i la CARITAT són principi i terme de la vida"
                               
DIMARTS 2 - L' ALÇÀRIA DE LA CARITAT ÉS DÉU
St. Climent Papa ens diu que l' amor ens dóna l' alçada de Déu. És notable la insistència d' aquests Pares tan antics en aquest tema, que, segons ells, és el que ens acosta més a Déu.
"L' alçària de la caritat és indicible, ja que la caritat ens adhereix a Déu. La caritat tot ho fa en concòrdia. Només Déu ens fa dignes de la caritat.  Preguem, doncs, per ser trobats dignes de la caritat. Benaurats si vivim en la concòrdia de la caritat"

DIMECRES 2 - L' ECUMENISME DEL VATICÀ II
La lectura de la "Lumen Gentiurn" encaixa molt bé en la setmana de la unitat, i ens presenta un ecumenisme obert a tota la Humanitat: jueus, musulmans i agnòstics, que busquen Déu entre ombres. Tantes divisions que fem nosaltres!
"Déu destinà tots els homes cap a la casa del Pare. Fins els qui encara no han rebut l' Evangeli, s' hi encaminen de maneres diverses: els jueus de qui Déu no es desdiu, els musulmans que adoren el Déu únic, i tots els qui el cerquen entre ombres"

DIJOUS 2 - PER CRIST SENYOR NOSTRE
St. Fulgenci, amic de St. Agustí, ens parla del Crist Mitjancer, amb la profunditat dels Pares de l' Àfrica llatina del sV. Una fórmula que nosaltres diem tan rutinàriament!
"Diem PER CRIST SENYOR NOSTRE perquè Ell és el Mitjancer, sacerdot per sempre, i per Ell oferim una acció de gràcies perpètua. Prenent la forma de servent fou fet sacerdot i per Ell oferim un sacrifici plaent a Déu. És que Ell mateix s 'ha fet sacrifici"

DIVENDRES 2 - QUI RENUNCIA A SI MATEIX S' ESTIMA
Diadoc bisbe de Foticé, sV, un autor molt asceta, parla amb la profunditat i claredat dels Mestres espirituals.
"El qui s 'estima a si mateix no pot estimar Déu. El qui renuncia a si mateix i ho fa per amor a Déu, sí que s' estima, i no accepta paraules de lloança, perquè es coneix bé. Un estima Déu tant com acull l 'amor de Déu. I així s' uneix a Ell com una FLAMA"

DISSABTE 2 - QUE NINGÚ VINGUI AMB LES MANS BUIDES
St. Ireneu parla de les ofrenes de l' Església, com diem davant l' altar "de tuis donis ac datis".
"Déu accepta les ofrenes no perquè les necessiti, sinó perquè serveixen per a la nostra glòria, si les oferim amb simplicitat. No podem anar a Déu amb les mans buides, ja que li oferim coses que ja són d' Ell".
 

 

 SETMANA  III  de l' ANY


DIUMENGE 3 - EL DIUMENGE ÉS EL FONAMENT DE TOT L' ANY LITÚRGIC
El Concili Vaticà II en la Constitució sobre la litúrgia, ens diu amb profunditat teològica el sentit del Diumenge, ara que estem començant els diumenges del temps ordinari. Crec que és una lectura que els qui volem viure a fons el Dia del Senyor, cada any podem esperar molt de gust.

"Quan a l' Església es llegeixen les Escriptures és Jesucrist qui parla, o qui prega. La litúrgia és l' exercici del seu sacerdoci, sobretot celebrant el misteri pasqual cada diumenge. Per això el diumenge és la festa primordial, el fonament i el cor de tot l' any litúrgic".

DILLUNS 3 -  ELS MATRIMONIS
La Gaudium et Spes dóna la doctrina tradicional sobre els matrimonis cristians.
Prestar-se mútuament servei és un ideal difícil d' assolir...
"Els matrimonis que es presten mútuament servei, atenyen llur unitat en la de Crist i l' Església. Els esposos són consagrats per un sagrament pel qual s' omplen de l' Esperit de Crist, que penetra llurs vides"

                               
DIMARTS 3 - LA DIGNITAT DE LA SEVA DIVINITAT
St. Basili ens parla de la dignitat dels dons que rebem de Déu, i del nostre perill de estar pendents de coses inútils. Quina psicologia més subtil del cor humà, ja en el sIV !
"Ningú no pot contar degudament la dignitat dels dons que Déu ens fa, no només retornant-nos la vida quan érem morts, sinó donant-nos la dignitat de la seva divinitat. ¿Què li retornarem? Ell en té prou amb què l' estimem. I jo tinc por que preocupant-me de coses inútils, m 'aparto d' aquest amor"

DIMECRES 3 - "LA SOBREABUNDANCIA DE LA GRÀCIA
St. Bernat en aquesta pàgina, ens resumeix la doctrina de la Gràcia d' Agustí d' Hipona. Al fons ens dóna l' eix de
l' evangeli
i de St. Pau. Llegir la Bíblia penso que no és res més que reflexionar sobre aquest missatge gratuït de part de Déu.
"Tant més segur em trobo en Jesús, com més fort és Ell per salvar. No hi ha cap dolenteria capaç d 'espantar-me. Ple de confiança espero de Crist el que em falta. ¿Què hi fan els meus delictes, si el meu mèrit és la seva misericòrdia?"


DIJOUS 3 - LA LLUM DELS TEMORENCS
Joan el Mediocre, bisbe de Nàpols va viure el s VI. Avui se li atribueixen 30 sermons que abans passaven com si fossin de St. Joan Crisostom. La seva predicació és senzilla, però substanciosa. Ni més ni menys que el sermó d' ahir de St. Bernat.
"El Senyor és la Llum. L' home il·luminat no claudica, i no
s' entristeix per les coses temporals, sinó que es referma en Déu. Aquesta llum es dóna als temorencs que diuen: "El Senyor m' il·lumina i em salva, qui em pot por? "

DIVENDRES 3 - LES MERAVELLES DE DÉU
St. Joan Fisher, decapitat per Enric VIII en la controversia anglicana, fou un erudit humanista, molt utilitzat a Trento. Avui exhorta a l' agraïment per les meravelles que Déu fa en nosaltres. I recomana que ho reconeguin els humans de tots els segles. ¿Ens en oblidarem avui?
"També nosaltres fórem arrencats de l' olivera borda de la gentilitat i fets participants de la GRÀCIA. Tot són indicis del gran amor de Déu. Val la pena que els segles que vindran reconeguin la immensa benignitat de Déu"

DISSABTE 3 - L' ENIGMA HUMÀ
La Gaudium et Spes ens parla del sentit cristià de la mort, amb uns sentiments força humans:
"L' enigma humà arriba al cim en la mort. No només pel dolor, sinó per Ia por de l ' extinció total. Per instint l 'home pensa en la llavor d' eternitat que porta en ell. Tots els invents de la tècnica no serveixen per calmar aquesta ansietat de l' home, a qui s 'ha allargat la vida, però no se li satisfet el desig d' una vida més enllà. És l' Església la que afirma que l 'home ha estat creat per a Déu"
 

 

 SETMANA  IV  de l' ANY


DIUMENGE 4 - SUPERIORS A LA MORT
St. Ignasi fent teologia sobre Crist i la seva passió, ens fa tan compenetrats amb el Senyor ressuscitat, que pensa que som superiors a la mort. Agosarat, però ben real si tenim FE.
"Ferms en la fe, esteu clavats a la Creu de Crist, segurs que Ell és el Fill de Déu. Nosaltres som fruit de la seva PASSIÓ, i ressuscitant ens ha reunit en l' Església. Així, quan es va aparèixer als deixebles, ells van quedar compenetrats amb Crist. Per això menysprearen la mort, mostrant-se superiors a ella"

DILLUNS 4 -  TOTS GERMANS
St. Hilari bisbe de Poitiers, sIV, parla de la caritat fraterna, tot comentant el salm 132. Una doctrina que els cristians sabem molt bé, però que no sempre practiquem malgrat ser tan important:

"És bo viure junts els germans perquè la caritat ens fa viure en la concordança. Això és el que escau, que sota un mateix Pare, TOTS siguem germans.

                               
DIMARTS 4 - CRIST OFERÍ L' HOME
St. Ireneu, sempre de pensament original, parlant de la resurrecció ens diu que Crist Ressuscitat oferí l' home al Pare. Volem més dignitat?
"Jesús davallant a la terra cercà l' ovella perduda i després pujà a les altures per oferir al Pare l' home que havia trobat. Déu va ser magnànim amb l' home donant-li la victòria del Verb. Així, quan la força actua en la feblesa, mostra la benignitat de Déu i el seu magnífic poder"


DIMECRES 4 - NO APAGUEU L' ESPERIT
Diadoc de Fotice, bisbe de Grècia al sIV (contemporani del Concili de Calcedònia) és un veritable Pare espiritual comentant l' obra de l' Esperit Sant. Però per percebre-la ens cal estar "encalmats", diu ell.
"Hem de mantenir-nos sense pertorbacions per a conservar els bons pensaments i treure els dolents. Quan el mar està encalmat es pot veure fins al fons. Netejar la ment és propi de l' Esperit. Per això diu Pau: "no apagueu l' Esperit". Només així sabrem apreciar els valors autèntics".

DIJOUS 4 - GLORIEM-NOS DE LA CREU
St. Ciril de Jerusalem, en una lectura preciosa, ens parla del valor de la creu. Probablement fou aquest bisbe, antic monjo, el que trobà la peregrina Egèria,  sIV, en el seu viatge a terra Santa. Aquesta fora una pàgina ben apropiada per llegir prop del lloc del St. Sepulcre de Jerusalem:
"Qualsevol acció de Crist és una glòria de l' Església, però la creu és la glòria de les glòries. La guarició del cec de naixement deixa molts altres cecs. La resurrecció de Llàtzer deixa molts altres morts... Però la Creu il·lumina tots els cecs, i allibera tots els morts. Gloriem-nos doncs, de la Creu del Salvador"

DIVENDRES 4 - EL GRAN SILENCI DEL GOIG ESPIRITUAL
Malgrat ser una homilia d' un grup de "messalians" (sIV), no sols no conté cap heretgia, sinó que és una lliçó ben bonica:
"Els qui posseeixen Crist són guiats per l' Esperit i dirigits invisiblement per la gràcia. Mentre es consideren els últims de tots els homes, la seva ànima reposa en el gran silenci del goig espiritual"

DISSABTE 4 - FER EL BÉ, ÉS LA VOCACIÓ DE LA PERSONA HUMANA
La Gaudium et Spes traspua la dignitat humana com cap altre document conciliar. Llàstima que, fins pels cristians, tot hagi quedat massa en lletra morta.
"Les obres de l' home no només perfeccionen la societat, sinó a ell mateix. Aquest perfeccionament val més que totes les riqueses que pugui amuntegar. Lluitar per la fraternitat val més que tots els progressos tècnics. Fer el bé és la culminació de la seva vocació íntegra. Sense el Creador no es pot entendre la criatura"
 

 

 SETMANA  V  de l' ANY


DIUMENGE 5 - ENTENDRE LA GRACIA
Comentant la carta als galetes, St. Agustí parla del seu tema preferit: La gràcia!
Per Agustí i per Pau, predicar l' evangeli és parlar de l' amor gratuït de Déu.
"La gràcia comporta que els Gàlates entenguin que no han
d' estar sota la Llei. Pau els predica no la Llei sinó l' Evangeli. I ho predica per designació de Déu"

DILLUNS 5 -  LA PLENITUD DE LA FELICITAT
St. Bonaventura com a bon franciscà, entén l' escriptura a través del coneixement de Jesucrist.
No, doncs, a través de
l' estudi, sinó de l' acostar-nos a Jesús que ens porta a entendre l' amor desbordant de Déu de què parla tota la Bíblia.

"La Sagrada Escriptura no es deu a la investigació sinó a la revelació. Del coneixement del Crist brolla l' entendre
l' Escriptura. I el resultat del coneixement de la Sagrada Escriptura és la plenitud de la felicitat eterna. A través d' ella arribarem al coneixement de l 'AMOR DESBORDANT
de la Trinitat".

                               
DIMARTS 5 - HÒSTIA I PONTÍFEX
Com Abraham oferiNT Isaac, Crist és "Hostia oferta, i Pontífex que s' ofereix", diu Orígenes, aquest pare de
l' exegesi al·legòrica. Així Crist esdevé ÚNIC en la història.

"Com Isaac, el Crist és Sacerdot i víctima. Abraham oferí un fill mortal, però Déu lliurà el seu Fill immortal. Crist és Hòstia i Pontífex, perquè el qui ofereix la Víctima al Pare, és el mateix que és ofert a l' altar de la Creu"

DIMECRES 5 - GLORIFICATS AMB L' HEREU
St. Ambrós fa un comentari molt substanciós a la carta als Galates tot parlant de la nostra identificació amb el Crist,
el Fill i l' Hereu.

"Qui té l 'Esperit és fill, en un grau tan alt que no viu en la servitud sinó en l' adopció, i tan intensament que l' Esperit li fa dir ABBÀ, PARE! Som cohereus de Crist i glorificats amb
l' Hereu, si l' acompanyem en el seu sofriment"

DIJOUS 5 - EL MIRACLE DE LA FE
St. Agustí, el Pare de la Gracia, comentant la carta als  gàlates ens parla de l' acció de la fe.
"Per la fe, Crist és format en l' interior de l' home, i l' home és cridat a la LLIBERTAT de la gràcia. Aleshores es torna mansuet i humil de cor, sense vantar-se dels mèrits de les seves obres"

DIVENDRES 5 - UN ORIGEN ESPIRITUAL
St. Lleó ens parla magníficament de la dignitat de l' home després de I' ENCARNACIÓ, a qui Jesús ha donat un origen espiritual.
"Quan Jesús va néixer va donar a l' home un origen espiritual. Reconeix oh home la teva dignitat!. Has estat fet a imatge de Déu, usa, doncs, la criatura a Iloança del Creador. És més el que tenim en l' ànima que el que admirem al cel. Mirant el que la GRÀCIA ha afegit a la nostra naturalesa, veiem de més a prop la nostra esperança"

DISSABTE 5 - LA CARITAT FRATERNA
"Isaac, abat de Stella, un monestir cistercenc de França, comentant la carta als Gàlates, descriu la caritat fraterna que caldria que practiquéssim els monjos i monges. Tot un repte.
"¿Per què no ens ajudem mútuament i no ens portem les càrregues els uns dels altres? Allò que veig que en el meu germà no té remei per feblesa, ¿per què no li ho suporto amb paciència?"