SETMANA  XI  de l'ANY

DIUMENGE 11 -  LA PREGÀRIA HUMIL.
Avui St. Cebriá comença el tractat sotre el Parenostre que escrigué durant una gran pesta que assolà els ciutadans de Cartago . Per aixó el tema general d' aquest opuscle és la confiança. (Aquesta lectura durará tota la setmana). Seguint aquest comentari al Parenostre, podríem aprendre NOVAMENT a dir-lo. 
"Cal pregar en el secret. A l' Església no hem d' esbombar la pregària amb moltes paraules, sinó que Déu escolta l' actitud del cor. El publicà que pregà així, humilment, fou escoltat."

DILLUNS 11 -  PREGUEM AMB TOTHOM
El tractat de St. Cebrià sobre el Parenostre, que ens acompanyarà tota la setmana, avui ens diu que la pregària ha de ser comunitària. No podem pregar si estem dividits entre nosaltres.
"Per a nosaltres la pregària ha de ser comunitària. No per un sol home, sinó per tot el poble, perquè tots siguem una sola cosa. Una oració pacifica, senzilla i espiritual, ens fa tornar a néixer per la Gràcia, i ens fa dir "Pare", perquè ja hem començat a ser fills".

DIMARTS 11 -  COM A FILLS
Escrit durant la pesta, ens diu fins a quin punt St. Cebrià vivía per damunt de les circumstàncies adverses.
"Invocant el Pare, ens hem de comportar com a fills, així el nom de Déu serà santificat en nosaltres. Per a ser fills, nosaltres necessitem cada dia aquesta Santedat de Déu"

DIMECRES 11 -  VINGUI EL TEU REGNE
Per St. Cebrià el Regne no són els beneficis de Déu, sinó que és el mateix viure EN CRIST.
"Que vingui el Regne que és el mateix Crist, ja que Ell és la Resurrecció. Qui es consagra a Crist no desitja regnes terrenals, sinó els del cel. La voluntat de Déu consisteix en la humilitat del comportament, en l'estabilitat de la fe, en el respecte de les paraules, en la misericòrdia de les obres, en el viure amb pau amb tothom".

DIJOUS 11 -  PERDONAR
Importància del perdó, pels qui sabem que no som innocents, en el Parenostre de St. Cebrià. 
"Demanem el perdó perquè ningú no es complagui en si mateix, tenint-se per innocent".

DIVENDRES 11 -  FILLS PEL SEGON NAIXEMENT
Segueix, en el tractat sobre el Parenostre, el gran pecat de la discòrdia. Tanta que n'hi ha avui, provocant tantes guerres!
"Déu demana que siguem pacífics, concordes, unànimes, a fi que tots els qui pel segon naixement (baptisme) som fills de Déu, romanguem en la pau. Per a Déu el màxim sacrifici és la concòrdia fraterna. Qui cerca la discòrdia és un homicida, i aquest crim no es pot expiar ni pel martiri".

DISSABTE 11 -  PREGÀRIA PER LA UNITAT
En la conclusió del Parenostre, St Cebrià ens explica la gran pregària de Crist.
"El Senyor ens va ensenyar a pregar amb fets, no sols amb paraules, ja que Ell també pregava. Pregava no per Ell sinó per nosaltres, perquè romanguem en la unitat. Quin gran pecat el qui trenca la unitat i la pau! Estiguem segurs que la discòrdia no arriba al Regne de Déu."
 

  SETMANA  XII  de l'ANY

DILLUNS 12 -  EL NOM DE CRIST I EL DELS CRISTIANS
St Gregori de Nisa ens dóna la semblança que hi ha d'haver entre aquests noms.
"El nom de Crist és Llum, Saviesa, Pedra angular, Imatge de Déu, Primogènit de la nova creació, etc. I Déu ens ha regalat aquest nom, per això ens anomenem cristians. Cal, doncs, que aquests noms es manifestin en nosaltres".

DIMARTS 12 -  COM L'AIGUA AL RIEROL
Ens acompanya la doctrina sòlida i mística de St. Gregori de Nisa. I amb un llenguatge ben senzill.
"Cal que el nostre obrar i el nostre pensar, tendeixin cap al Crist. Tot el que pensem o fem moguts per una passió, no s'adiu amb el Crist. Quan estem lliures de les passions, ens adreçarem al Príncep de la PAU, com l'aigua va al rierol".

DIMECRES 12 -  L'AMISTAT VERITABLE
El beat Elred, a 1'estil de St. Bernat, ens escriu avui una pàgina preciosa sobre l'amistat, com a comentari a la que tenien David i Jonatàs
"Jonatàs fa un pacte amb David igualant el fill amb el servent. Per amor compleix el jurament de l'amistat, oblidant la pròpia glòria de fill. L'amistat veritable va més enllà de la pròpia ambició."

DIJOUS 12 -  LA ROCA FERMA
St. Gregori de Nisa (un dels tres Pares Capadocis) comentant les Benaurances, ens diu que descobrim la ROCA (Crist) justament quan ens sentim "penjats sobre l'abisme":
"Veure Déu no es possible, però Crist ens allarga la mà, quan vacil·lem penjats sobre 1'abisme. Llavors trobem la roca ferma del veritable coneixement de Déu, llavors perdem la por, i abracem el Verb-Crist".

DIVENDRES 12 -  TENIM ALES
Comentant les benaurances, St. Gregori de Nisa, el primer gran místic de l'Església (sIV), ens diu el secret de la seva experiència contemplativa: cal tenir el "cor net", car no podrem "volar" si no tenim ales:
"Només veuen Déu els qui tenen el cor net, però si dubtem de si això és possible a la nostra naturalesa, hem de creure que Déu no demana que es tornin ocells aquells que no tenen ales. Però si St. Joan, St. Pau i Moisès van veure Déu, és perquè la puresa de cor ens dóna ales que possibiliten contemplar Déu"

DISSABTE 12 -  TENIM DÉU EN NOSALTRES MATEIXOS
D'entre les lectures de St, Gregori de Nisa la d'avui es una de les més boniques.  
" La benaurança no consisteix en saber coses de Déu, sinó en posseir-lo en nosaltres mateixos. El net de cor contempla, en la bellesa d'ell mateix, la imatge de la naturalesa divina, ja que, en la netedat de cor recuperem la nostra forma original. Aleshores tenim en nosaltres Aquell que cerquem".
 

  SETMANA  XIII  de l'ANY

DILLUNS 13 -  LA PACIÈNCIA
Durant el temps d'estiu llegim ara el sermó de St. Agustí sobre les ovelles, i més endavant llegirem el sermó sobre els pastors. Agustí parla a partir de la seva experiència de Pastor
"La convivència entre ovelles i cabrits (bons i dolents) exercita la paciència de les ovelles, tal com Déu té paciència amb nosaltres."

DIMARTS 13 -  CRIST PASTURA PERSONALMENT
Com a comentari a la unció de David, llegim el sermó de St. Agustí sobre el Pastor i les ovelles. Per Agustí "trepitjar els pasturatges" és voler dominar, donant-se glòria a un mateix.
"Els pastors no cerquem la nostra glòria, sinó la salvació de les ovelles. Crist és qui pastura personalment el seu ramat. Si nosaltres no trepitgem els pasturatges de Déu, les ovelles dèbils no hauran de menjar coses trepitjades, ni beure la nostra aigua tèrbola".

DIMECRES 13 -  AMB ASSOSSEC I ALEGRIA
Com a comentari a la conquesta de Jerusalem per a establir el regne de David, Sta. Teresa, la mística d'Àvila, ens explica com hem de viure al Regne.
"Un dels grans béns del Regne del cel, es no haver de preocupar-nos per res de la terra, sinó viure amb assossec i alegria. Llavors tindrem la pau que prové de veure que el Senyor estima tothom".

DIJOUS 13 -  LA FONT DEL DESIG
Comentant el salm 41, St. Jeroni ens parla del desig del Déu Trinitat.  
"Com la cérvola, nosaltres desitgem les Tres fonts: el Pare, Fill, i l'Esperit. El Pare com a font d'aigua viva, el Fill com a font de Saviesa, i 1'Esperit com a aigua que salta fins a la vida eterna. Per això desitgem aquestes tres fonts."

DIVENDRES 13 -  QUE REGNI LA GRÀCIA
St. Agustí, el pare de la "doctrina de la gracia" avui ens parla del seu tema preferít, comentant el pecat de David.
"La gràcia del nostre cap (Jesús) es difon per tots els membres. Per la gràcia l'home es fet Crist. Jesús fou fill de David en la carn (acomplint la profecia de Natan), i Fill de Déu en 1'Esperit. Així la naturalesa humana fou portada al mes amunt possible. Que callin, doncs, els mèrits humans i regni la gràcia de Déu".

DISSABTE 13 -  NETEJA EL TEU VAS PERQUÈ HI CÀPIGA MÉS GRÀCIA
Com a comentari al pecat de David, de la primera lectura de Matines, St. Ciril ens parla de confessar els pecats per omplir-nos de Gracia
"Ara es el temps favorable de la confessió. Així netejaràs el teu vas perquè hi càpiga més gràcia. La remissió dels pecats es dóna a tothom igual, però 1'Esperit que perdona es dóna segons la fe de cadascú".
 

  SETMANA  XIV  de l'ANY

DILLUNS 14 -  SENSE DIVISIONS
Com a comentari a la escisió d' Absalom contra David, St. Climent demana als corintis que visquin sense la insensatesa de les divisions. Com més grans, més universals
"Per què hi ha baralles entre vosaltres si tots teniu un sol Déu? En la mateixa mesura en què l'home es creu més gran, li cal humiliar-se i cercar el que és útil per a tothom. No per a ell sol"

DIMARTS 14 -  UNA MISERICÒRDIA ABUNDOSA
En aquest comentari al salm 32 St. Agustí ens parla de ser germans, formant una gran família humana. Ens ho creiem?
"Tant els pagans com els creients, són germans nostres. Estimeu tant els febles com els savis, ja que tots són germans nostres. Tinguem per a tothom un amor ben entranyable"

DIMECRES 14 -   ACCIÓ DE GRÀCIES
Avui tenim una lectura de la Didajé (és la única en tot l'any), que ens parla de 1 'Eucaristia
"Gràcies per la vinya de David, diem amb el calze. Gràcies per la vida de Jesucrist, diem amb el pa. Així com hem aplegat aquests grans dispersos, que es congregui l'Església. Gràcies per la Fe i la immortalitat . Que vingui la GRACIA i que passi aquest món!"

DIJOUS 14 -  OBRE LA PORTA
Com a comentari a la construcció del Temple, de 1Cron, St. Ambròs ens parla d'obrir la porta del Temple del nostre cor L'Evangeli dirà que hem d'obrir la porta per acollir els predicadors.
"Dilata el teu cor, i obra la porta a Déu. Si tanques la porta, Crist es queda a fora. La nostra porta és la FE. Crist truca perquè vol trobar 1'esposa vetllant."

DIVENDRES 14 -  VIURE EN LA CARITAT
St. Climent ens parla de viure en la caritat per superar les divisions, com a comentari a la rivalitat entre Adoníes i Salomó. L'Evangeli diu que aquestes divisions poden arribar fins entre germans, per causa del Regne.  
"Visquem en la caritat, sense parcialitats humanes. Totes les generacions passen, però els qui viuen en la caritat entraran al Regne. Els qui estimen prefereixen sofrir ells que no que sofreixin els altres. S'acusen ells i no acusen els altres. Més bo és per a l'home confessar les caigudes, que endurir el seu cor".

DISSABTE 14 -  EL TEMPLE
Com a comentari a l'edificació del temple de Salomó, St. Agustí ens parla de Crist com a TEMPLE
"Jesús, el Salomó autèntic, també s 'edifica un temple. Es fatiguen per edificar la Casa tots els qui prediquen. Tots correm, ens fatiguem, però és Déu qui edifica. Nosaltres edifiquem per fora, però Déu ho fa per dins"
 

  SETMANA  XV  de l'ANY

DILLUNS 15 -  LA PAU A LA TEVA ÀNIMA
Seguint la lectura del "De Misteris" St. Ambròs pren peu de 1'Esscriptura per explicar que pel Baptisme Déu es fa transparent en les coses creades. En un branquilló hi veiem la Creu, i en el colom la pau de l'Esperit Sant.
"Pel Baptisme Déu que es fa transparent en les coses creades. Després del diluvi, quan les aigües baixaren, el colom torna amb un branquilló d'olivera. Dubtes del misteri? Les aigües netegen el prat, el branquilló es la Creu i el colom es l'Esperit Sant que inspira la pau a la teva ànima".

DIMARTS 15 -  MIRAR EL QUE ES ETERN
La lectura, preciosa, sobre els misteris, de St. Ambròs, segueix interpretant amb 1'estil al·legòric dels Pares, la Vida que se'ns dóna pel Baptisme:
"El pas del mar es figura del Baptisme, on la culpa es ofegada i la innocència passa el mar. La fusta que torna dolça 1'aigua de Marà és la creu de Crist que omple 1'aigua amb la gràcia. Per tant, no creguis només el que veus amb els ulls. El que es veu és temporal, el que no es veu és etern."

DIMECRES 15 -  SUBMERGIT EN LA TRINITAT
St. Ambròs segueix parlant-nos del baptisme com a Sagrament que ens submergeix en la Trinitat.
"No vegis només 1'aigua, submergeix-te en la Trinitat. En aquesta fe has mort al món sepultant-te en 1'aigua. On hi ha 1'Església hi ha els misteris, a través de la PRESÈNCIA del Crist"

DIJOUS 15 -  EL BAPTISME ENS FA SACERDOTS
Segueix St. Ambròs desgranant les gràcies del Baptisme en el "De misteris "
"El perfum s'escorre perquè tu et tornis llinatge escollit, sacerdotal. Perquè tots som ungits amb gràcia espiritual, en vistes al Regne de Déu, i al sacerdoci. Després, vestida amb el vestit de la innocència, seràs negra, però bonica. Negra per la fragilitat, bonica per la gràcia."

DIVENDRES 15 -  LA REALITAT
Després del baptisme, avui St. Ambròs ens parla de l'Eucaristía, el Cos del Creador, que reben els batejats:
"El poble, ja net, s'adreça a l'altar per rebre un menjar més gran que el mannà. Els israelites, a l'AT, després de brollar aigua de la roca tornaren a tenir set. Tu no en tornaràs a tenir, perquè beus la Veritat. Si t'admires de la figura, què serà la REALITAT! La Veritat té més valor que la figura, el Cos del Creador que el mannà del cel"

DISSABTE 15 -  ES MÉS IMPORTAN L 'OBRA DE LA GRÀCIA QUE LA DE LA NATURALESA.
En aquest final del "De misteris" St. Ambròs ens parla de 1 'obra de la gràcia
"És més important l'obra de la gràcia que la de la naturalesa.  Jesús converteix en el seu COS el que era Pa. Quan dius AMÉN, confessa-ho interiorment"
 

  SETMANA  XVI  de l'ANY

DILLUNS 16 -  LA PARAULA QUE VE DEL SILENCI
Segueix la carta de St. Ignasi als de Magnèsia, amb l'originalitat teològica que li és pròpia.
"Que ningú no miri el germà segons la carn, sinó en Jesucrist. No lloeu res que hagueu fet tots sols, sinó el que feu aplegats. Correu ben units. Jesús es la PARAULA de Déu que procedeix del silenci. Viviu segons el DIUMENGE, dia en que clarejà la vida." 

DIMARTS 16 -  DINS VOSTRE
St. Ignasi d'Antioquia constantment retorna al tema de la unitat, en el Crist, dins l'església
"Es absurd portar Crist a la boca i viure com a jueu. Vosaltres que teniu Crist dins vostre, afermeu-vos en Ell. Sotmeteu-vos al bisbe i els uns als altres, perquè hi hagi unitat".

DIMECRES 16 -  CRIST ES COMPLAU EN L'HOME INTERIOR
Com a comentari a 2 Cor. la Imitacio de Crist ens parla de l'obra de l'Esperit
Converteix-te de tot cor al Senyor i la teva ànima trobarà descans perquè el Regne es pau i goig en l'Esperit Sant. Es en 1 'home interior que Crist es complau."

DIJOUS 16 -  EL ROSTRE QUE IL·LUMINA
St. Ambròs comenta St. Pau que parla de "reflectir la mirada de Grist"  
"El rostre de Déu il·lumina a aquell que el mira. En el rostre il·luminat de Crist veiem les coses eternes. Aleshores tenim la claror de la mirada de Déu en els nostres cors, i ens brilla en 1'afecte íntim".

DIVENDRES 16 -  MORTAL I JUST
Aquest fragment de les Confessions de St. Agustí, comenta bellament 2 Cor
"Jesús, el Missatger que Vós, Déu, vau enviar. Ell va mostrar-se mortal com els homes, i just com Déu. Es féu sacerdot, perquè volia ser sacrifici. Si jo no sabés que Ell prega per nosaltres, em desesperaria a causa dels meus pecats. Però Vós em vau tranquil·litzar en dir-me que "ha mort per tots".

DISSABTE 16 -  DIUS AMÈN
Tornant al "De Misteriis", St. Ambròs ens explica "1'amén" de la Comunió. 
"Es més important l'obra de la Gràcia, que la de la naturalesa. La Paraula de Crist canvia la substància dels elements: fa del pa el seu Cos i del vi la seva Sang. I tu dius AMÈN, és a dir: "és veritat". Diga-ho, doncs, amb AFECTE".

  SETMANA  XVII  de l'ANY

DILLUNS 17 -  DONAR I REBRE MISERICORDIA
St. Ciril d'Alexandria s.V, seguidor d'Agustí, avui ens parla de la misericòrdia que es torna vida eterna.
"Tothom vol misericòrdia, però no tothom la practica. Amb quina cara ens atrevim a demanar el que no donem? No menyspreis la misèria dels altres, si vols esperar amb confiança el perdó dels pecats. El pobre et demana un tros de pa, i tu demanes la vida eterna ".

DIMARTS 17 -  SEMBREU
Concidint amb 2 Cor. i amb 1 'Evangeli d'avui, St. Basili ens dóna una gran lliçó sobre el donar. 
"La gràcia del bon fruit (bones obres) retorna al qui la fa. El que dones esdevé poc, però se't retorna amb escreix. La fi del teu treball en el camp es l'inici de la sembra celestial. Deixaràs les riqueses, però t'enduràs les bones obres.

DIMECRES 17 -  ELS PECATS DE TOTA CLASSE
St. Ciril ens parla de 1'Església guaridora. Ho practiquem?
"L'Església és universal perquè ens ensenya el que ens cal conèixer, perquè ens introdueix en el culte, i perquè guareix els pecats de tota classe".

DIJOUS 17 -  L'ESGLÉSIA NEIX EN LES PERSECUCIONS
Les catequesis de Jerusalem expliquen la fe en l'església als nou batejats.
"L'Església neix en les persecucions i corona els màrtirs. Perquè si els reis (que maten) tenen poders limitats, ella té el poder il·limitat de donar la pau". 

DIVENDRES 17 -  PORTA TOTHOM DAMUNT TEU
St. Ignasi d'Antioquia parla als pastors, però és una lliçó per a tothom. Tots ens som pastors els uns dels altres.
"Porta totes les ovelles damunt teu, tal com a tu et porta el Senyor. Aguanta-les a totes amb caritat. Carrega damunt teu les malalties de tots".

DISSABTE 17 -  UNS RÈDITS MAGNÍFICS
St. Ignasi d'Antioquia continua donant-nos una doctrina realment evangèlica.
"Correu plegats. Que les vostres caixes de diners siguin les vostres bones obres. Us donaran uns rèdits magnífics".

  SETMANA  XVIII  de l'ANY

DILLUNS 18 -  ELS DESIGNIS DE LA BONDAT DE DÉU
Seguint la carta de Bernabé palparem la doctrina de vida dels primers cristians: 
"Més que sacrificis cal no guardar rancor contra un germà. El designi de bondat del nostre Pare és que compartim, que acollim, que no visquem aïllats, ans que mirem plegats el que convé a tots".

DIMARTS 18 -  SOM LA NOVA CREACIÓ
La carta atribuïda a Bernabé ens remet a un pensament molt pròxim als apostóls (s.Il). Amb Jesús s'acaba la Creació antiga i en comença una de nova. 
"Quan Déu ens va haver renovellat pel perdó, va fer de nosaltres una NOVA CREACIÓ. Tenim l'ànima d' infant, perquè Ell ens ha plasmat de nou. La primera creació va ser acabada en els últims temps, quan ens va donar, a través de Jesús, un cor de carn que ha d'esdevenir el seu TEMPLE".

DIMECRES 18 -  RICS D'ESPERIT
Segueix la lectura tan bonica de la carta a Bernabé, i ens parla del que caldria que fos el tarannà propi dels cristians:
"Si algú vol fer camí que s'hi apressi amb les obres. El camí de la Llum és aquest: ser senzill de cor i ric d'esperit, no exalçar-se un mateix sinó ser humus en tot (humil, de la terra). 

DIJOUS 18 -  LA MORT DE LA MORT
Balduí de Canterbury, que morí a Acre durant la tercera croada (1.190) ens dona una lectura magnífica. L'amor és vida matant la mort. 
"Forta es la mort que ens pren la vida, però mes fort es 1'amor que ens retorna una nova vida. L'amor significa la MORT de la MORT".

DIVENDRES 18 -  TRANSPORMACIÓ per l 'AMOR
Ningú com St. Joan de la Creu podia comentar tan bé el matrimoni espiritual amb Déu, de què parla Osees a la primera lectura de la pregària de Matines:
"L'ànima transformada en Déu frueix de l'Amor. Unida a la Trinitat esdevé "deiforme". Això s'esdevé per la transformació de l'Amor. Posseïm per participació, el que Jesús té per naturalesa. Però creats per aquesta grandesa ¿en què ens entretenim?"

DISSABTE 18 -  DÉU VOL AMOR
St. Ireneu, sempre profund i original, ens parla de l'amor que Déu vol. 
"Déu vol Amor, però no és que a Ell li maqui res, sinó que es perquè les nostres vides no siguin infructuoses". 

  SETMANA  XIX  de l'ANY

DILLUNS 19 -  LA BUFETADA PROCLAMA LA NOSTRA LLIBERTAT
Teodoret de Cir (s.IV) asceta de Síria i després bisbe, avui i demà, ens parla del valor dels sofriments de Crist, acceptats lliurement.
"Jesús va córrer voluntàriament vers els sofriments per la nostra salvació. Amb la corona d 'espines posà fi als suplicis d'Adam. Amb la canya ens feu entendre la feblesa del diable. La bufetada proclama la nostra llibertat".

DIMARTS 19 -  DÉU AMB FORMA DE SERVENT
Teodoret continua el tema de la Passió de Jesús, en la qual Déu pren la forma de servent a fi que els servents siguin Temples de la divinitat. Quina paradoxa!
"En veure'ns perduts, Déu pren la forma de Servent, a fi de conduir la Humanitat als pasturatges eterns. Així Jesús havent pres la nostra naturalesa, es lliurà a la passió, i ressuscitant, restaurà el Temple d'abans". 

DIMECRES 19 -  HO HEM VIST
El comentari al salm 47 de St. Agusí, té la grandesa que ell acostuma. Algú ha dit que el seu comentari als Salms és una de les obres cabdals del cristianisme. Cert que és pesat, però llegit a petits fragments et fa veure com ningú, la centralitat cristològica d'aquestes pregàries bíbliques.  
"A l 'Antic Testament van oir, però no vau veure. Nosaltres primer hem oït el que es va dir a 1 'Antic Testament, però després hem vist el seu acompliment en l'Evangeli".

DIJOUS 19 -  FETS PAU
Com a comentari a Miquees, St. Gregori de Nisa ens dóna una lectura preciosa sobre la pau que neix en el cor de cadascú. Potser si tots plegats ho practiquéssim, viuríem tantes violències.
"La pau es el nom del cristià, ja que Crist ha fet morir l'enemistat . No la fem, doncs, reviure amb el record de les injúries que hem sofert. Si vivim amb pau per dins i per fora, serem criatures noves. Quan cessa la guerra interior de la nostra naturalesa som FETS PAU".

DIVENDRES 19 -  CRIST I L'ESGLÉSIA SÓN UNA SOLA CARN
St. Pacià, l'únic Pare de l'Església antiga que tenim els catalans, ens parla de les noces de Crist amb l'Església, per obra de l'Esperit. Quin gruix de teologia cristiana! 
"En el misteri, s'uniren en una sola carn Crist i 1 'Església. El poble cristià neix d'aquestes noces . Quan 1'Esperit es vessat, som concebuts en el si de la nostra mare que és l'ESGLÉSIA, i comencem a viure la vida de Crist"

DISSABTE 19 -  RETENIR LA VIDA
També avui ens parla St. Pacià, i amb una força i originalitat digna de l'elogi que en fa St. Jeroni al "De viris ilustris". 
L 'home ja posseeix ara la vida eterna si s'absté de pecar. Si pels pecats perdem la vida, per la virtut la retenim. Perquè la paga del pecat es la mort, mentre que la gràcia és Vida. Mantenim, doncs, amb força la gràcia que hem rebut"

  SETMANA  XX  de l'ANY

DILLUNS 20 -  LLUITES PER FORA I PER DINS
St. Gregori el gran explica 1'esperit amb que lluiten les persones grans. S'hi veu la seva pròpia experiència monàstica.
"Els homes grans lluiten contra les adversitats de fora i alhora vetllen misericordiosament pels dèbils que tenen a dins de casa. Menyspreen les ferides del propi cos per guarir les ferides dels altres".

DIMARTS 20 -  EL CENTRE DE LA MIRADA DE DÉU
Comentant Isaïes, St. Bernat s 'enardeix parlant de la Mare de Deu.
"Perquè la Verge fos Santa en el cos va rebre el do de la virginitat, perquè fos santa en 1'ànima va rebre el do de la humilitat. No es estrany, doncs, que fulgent en el cos i en 1'ànima, fos el centre de les mirades de Deu". 

DIMECRES 20 -  EL TEMPS PRESENT
Amb perspicàcia, St. Agustí diu que els sofriments d'avui no son pitjors que els dels temps passats. Una advertència ben actual. 
"La tribulació ens serveix d'esmena. Els qui sofreixen amb constància se salven. Al temps present no s'ha de patir més que abans. En tots els temps hi ha treballs i suors. És millor, doncs, considerar el temps present com a sortós, que no pas murmurar contra el moment actual".

DIJOUS 20 -  EL REBROT
Balduí ens presenta un Déu proper i germà de tots a través de Jesús, el rebrot de Jessè.
"¿Quin es el rebrot de Jessè sinó el fruit de la vida que ja teniu? Ve a vosaltres amb la gràcia del perdó, amb 1'esperança de la GLÒRIA. Essent beneït, nosaltres som beneïts amb Ell".

DIVENDRES 20 -  JESÚS ENS GUANYA EN AMOR
Comentant el salm 48 St. Ambròs ens diu 1'amor únic de Jesús, que ens fa tenir confiança. Un consell propi d'aquest sant bisbe tan serè.
"No hem de tenir por, ja que Crist ens redimeix a TOTS. I ho fa guanyant-nos en AMOR. Ningú no el pot igualar en aquesta PIETAT, amb que dóna la vida pels germans".

DISSABTE 20 -  ES FATIGÀ AMB ELS NOSTRES TREBALLS
Seguint el comentari d'ahir, avui St. Ambròs ens parla de Crist redemptor, que es fatiga per fer-nos reposar.
"La seva sang fou el preu per redimir els pecats del món, i amb aquesta sang reconcilià el món amb el Pare. Ell es fatigà perquè va portar els nostres treballs, i així feu reposar a tots els cansats i afeixugats".