SETMANA  XXI  de l'ANY

DIUMENGE 21 - LA FEBLESA ES REVESTIRÀ D'IMMORTALITAT
La Gaudium et Spes ens parla, amb visió de FE, del món nou que ens espera després del judici, completant les paraules del profeta Sofoníes, i de l'Evangeli. Acostumats a aquest nostre món deformat, ni ens en sabem imaginar un altre.
"El món està deformat pels pecats, però Déu ens prepara la benaurança d' un món nou que sobrepassarà tots els desigs de pau que hi ha en el nostre cor".

DILLUNS 21 -  A CRIST LI ESCAU SER PASTOR
Unint ciència i pietat, St. Tomás d' Aquino ens parla de com estima l'únic BON PASTOR.
"A Crist li escau ser Pastor, ja que Ell ens dóna l'aliment espiritual. Només Ell és la porta, en canvi de pastors Ell n'escollí d'altres: Pere i els bisbes. Amb tot no hi ha cap pastor bo, si per la caritat no es fa u amb Crist. El deure del bon pastor es la CARITAT, o sigui el bé del ramat, no del propi profit".

DIMARTS 21 -  ELS CAMINS QUE PORTEN AL CEL. 
St. Joan Crisòstom, un bisbe d'una intensa vida espiritual, resumeix els camins que porten al cel amb una simplicitat impressionant:
" 1- Reconèixer els propis pecats
  2 - Perdonar els dels altres
  3 - Pregar des del fons del cor
  4 - Practicar l' almoina
  5- Ser humil i modest
Avança cada dia per aquests camins que són planers, i obtindràs els béns eterns".

DIMECRES 21 -  LA FONT INESGOTABLE.
St. Columbà, un monjo del sVI, amb l'ardor que el caracteritza, parla de la font inesgotable que segons Jeremies i l'Evangeli, els jueus han abandonat. Si ens acostem a Déu, comprendrem la gran veritat d' aquestes ratlles.
"Beu el Senyor el qui l'estima. Beu el qui se sacia de la seva paraula. Qui el beu mai no l'esgota. Ell es la font inesgotable. Com més beurem, mes set tindrem. Benaurats els qui tenen set d' aquesta aigua, sempre en desitjaran més".

DIJOUS 21 -  CERCA SEMPRE LA FONT.
Si l'Evangeli ens parla de vetllar, St. Columbà insisteix en cercar la font. El mateix tema d' ahir.
"La nostra vocació ens crida cap a la font, ultrapassant el món visible. D' aquesta font sempre en podem treure aigua. L' ànima ferida per l' amor cerca sempre la font".

DIVENDRES 21 -  EL DEJUNI D' ARA I LA SACIETAT DE DESPRÉS.
St. Jeroni fa un comentari a Joel, que coincideix amb la lectura de Jeremíes.
"Convertiu-vos a mi amb tot el cor, a fi que el dejuni d' ara us valgui la sacietat de després. Per grans que siguin els vostres pecats, no us facin desesperar de la misericòrdia de Déu".

DISSABTE 21 -  CORS D' OR.
St Joan Crisòstom amb l'agudesa espiritual que el caracteritza, ens parla de com tenir el cor d 'or (o el millor talent de l'evangeli). Un fragment PRECIÓS, i molt important de cara al valor del compartir fratern amb els pobres, més important que el culte.
"L' Eucaristia no reclama teixits de seda sinó un cor pur que sàpiga donar al germà necessitat els propis interessos. Déu no necessita vasos d' or, sinó esperits d' or. Primer sadolla el famolenc, després podràs guarnir l'altar amb el que et sobri. El teu germà és un TEMPLE molt més valuós que els temples materials".
 

SETMANA  XXII  de l'ANY

DIUMENGE 22 -  EL CAMÍ DE LA HUMILITAT.
St. Agustí, l' autor de la GRÀCIA, avui ens dóna una lliçó seva molt característica. Més que les nostres obres és important
l' obra de Déu en nosaltres.
"No és per les nostres obres que Déu ens ha salvat, sinó pel que Ell féu en nosaltres. Rebéreu la gràcia. Cal, doncs, que meneu una vida digna d' ella tot seguint el camí de la humilitat. El Senyor era gran i s' humilià, morí i ressuscità per a exalçar-nos amb Ell. Ens va donar aquest seu camí d' abaixament, a fi de poder-nos exalçar."

DILLUNS 22 -  DONAR COSES GRANS O PETITES.
La "Imitació de Crist" avui i demà ens parla "profèticament" de com hauríem d' escoltar.
"Les meves paraules han de ser escoltades en silenci. Jo no paro de parlar a tothom. El món promet coses petites i és servit amb gran avidesa. Jo prometo coses grans i eternes però els homes no m' escolteu. És que Jo visito de dues maneres, amb la temptació i amb la consolació"

DIMARTS 22 -  FIDELITAT.
Seguint la lectura d' ahir del Kempis, a nosaltres que som volubles, ens aferma en la fidelitat.
"Nosaltres som volubles, però Vós ens refermeu. El món serà incapaç d' enorgullir aquell que segueix la Veritat. Ni les boques dels llenguts, no faran moure l' home que ha posat la seva confiança en el Senyor. Tot passarà, però la fidelitat del Senyor durarà sempre."

DIMECRES 22 -  EL GRAN DIUMENGE.
Orígenes, el gran teòleg místic, ens parla de l' Església del gran diumenge, que ressuscitant amb Crist, esdevé el seu Temple.
"El temple material i el cos de Crist són figura de l' Església, que, després de destruïda, s' alçarà de nou. En el Gran Diumenge, derrotada la mort, vindrà el tercer dia en què tots ressuscitarem formant un nou Temple".

DIJOUS 22 -  LES BENAURANCES COM A LLEI DELS CORS.
Comentant la llei interior de que parla Jeremíes, tenim, durant 5 dies, el sermó de St. Lleó sobre les benaurances de Mateu. Aquest gran Papa del sV és clar i concís de llenguatge.
"Jesús pujà a la muntanya per significar que era el nou Moisès que pactava una Aliança nova amb nosaltres, posant la llei en els nostres cors. I quan diu feliços els pobres en
l' esperit demostra que el Regne de Déu serà donat als qui se l' han guanyat per la Humilitat, no per la falta de béns".

DIVENDRES 22 -  TENEN PER AMIGA LA MANSUETUD
St. Lleó segueix el tema d' ahir.
"Els pobres atenyen la humilitat perquè mentre ells tenen per amiga la mansuetud, els rics fan amistat amb la vanitat. 
Els apòstols van ser pobres i van enriquir-se de béns eterns. Ja que sense tenir propietats, en Crist eren senyors de tot el món. ¿Què hi ha de més ric que aquesta POBRESA?"

DISSABTE 22 -  FELIÇOS ELS QUI PLOREN.
Seguint les benaurances, St. Lleó ens parla, amb agudesa, de la possessió tranquil·la del propi interior:
"La tristesa religiosa no es dol del que fa la justícia de Déu, sinó del que comet la iniquitat humana. Nosaltres sabem que el sofriment duu el just a la glòria. El país que és promès als humils, és llur propi cos RESSUSCITAT per la seva humilitat. Aleshores l' home exterior serà possessió tranquil·la de
l' home interior".
 

SETMANA  XXIII  de l'ANY

DIUMENGE 23 -  ALLÒ QUE CAP ULL NO HA VIST
Segueix el mateix sermó. Per St. Lleó la vida mística comença per la compassió envers els altres.
"El qui és la compassió, vol que siguis compassiu, així en el mirall del cor humà hi resplendirà la imatge de Déu. Llavors veurem Déu no per un mirall sinó cara a cara. I pel goig de la CONTEMPLACIÓ, percebrem allò que cap ull no ha vist."

DILLUNS 23 - ELS ULLS INTERIORS
St. Lleó acaba avui el sermó sobre les benaurances, on ens ha parlat admirablement de la llei interior que hem de tenir:
"La benaurança és promesa a la puresa de cor. Cal que els ulls interiors siguin netejats a fi que la mirada serena es nodreixi de Déu. Tenen molta pau els qui estimen la llei, els qui per la unitat del seu cor amb Déu diuen: "facis la vostra voluntat."

DIMARTS 23 -  AMB COR HABITAT
St. Bernat comentant Habacuc ens parla, de com ha de ser el deixeble, ple de Crist:
"Alguns de vosaltres han comprès que les paraules de Jesucrist són esperit i vida, i per això el segueixen. Com Habacuc, també vosaltres feu guàrdia perquè és temps de lluita. Però ens cal viure amb un cor habitat per Crist, sense refiar-nos de la nostra virtut, ni del nostre dèbil lloc de guàrdia".

DIMECRES 23 -  QUAN PENSEM EN DÉU, RESPIREM
Continuant el comentari d' ahir, St. Bernat ens guia vers la pregària contemplativa:
"El primer grau de la contemplació es considerar què vol Déu, sense quedar-nos en la nostra amarguesa. No visitem el nostre cor, sinó el seu Temple. Quan pensem en nosaltres ens entristim, quan pensem amb Déu respirem el consol de
l' Esperit. De la primera consideració (la de la nostra amarguesa) en neix la humilitat, de la segona la caritat".

DIJOUS 23 -  AMB TANTA FELICITAT COM SIGUI POSSIBLE
Comentant el Salm 83 veiem com St. Bru reacciona davant la contrarietat. Escriu aquestes ratlles quan el seu Bisbe (a qui ell ha acusat de simonia) l' expulsa de la diòcesi:
"Feliç el qui viu als vostres atris, amb tanta felicitat com sigui possible. Us lloa cada dia amb amor, el qui és feliç per sempre. Ara ens cal emprendre aquest camí en la vall eixuta, en la vida humil i plena de tribulacions".

DIVENDRES 23 -   L' ESPOSA DÈBIL.
St. Isaac, abat de Stella (Poitiers), seguint la mentalitat de
l' època, assegura que l' Església no pot perdonar sense Crist, i Crist no vol perdonar sense l' Església.
"Tal com les coses del Pare són del Fill, també el Fill ho dona tot a l' Església, l' Esposa, alhora que la integra en la UNITAT que formen el Fill i el Pare. Crist arrencà de l' Església tot el que li era aliè i va revestir-se' n a la Creu, mentre li donava a ella el que era DIVÍ. Fins i tot la potestat de perdonar. 

DISSABTE 23 -  RENOVAT EL PRINCIPI DE VIDA
St. Atanasi parla del benefici de l' Encarnació de forma clara i precisa:
"Déu no va deixar desemparada la naturalesa, quan
s' esllavissava cap a la corrupció. Jesús ens renovà el principi de la vida, amb l' esperança de la Resurrecció. Perquè ara morim per a Ressuscitar després".
 

SETMANA  XXIV  de l'ANY

DIUMENGE 24 -  PASTORS CRISTIANS
Avui comença el sermó sobre els pastors, de St. Agustí, que durarà 2 setmanes, com a comentari al tema dels "Pastors"  d' Ezequiel. Dóna idees clares sobre el paper dels bisbes i dels fidels. 
"Som cristians pel nostre bé, i som bisbes pel vostre bé. Com a cristians hem de donar comptes de la nostra vida, com a bisbes del nostre ministeri".

DILLUNS 24 -  SER MÉS MISERICORDIOSOS
St. Agustí, el més gran pastor que mai ha tingut l' església, diu que el resultat de tenir un "ramat" és que et fa més misericordiós. Tant de bo aquest fos el tarannà dels bisbes!.
"La paraula de Déu mai no afalaga ningú, sinó que adverteix als mals pastors que no estimen. En canvi, els qui com Pau renuncien a viure a costa del ramat, esdevenen més misericordiosos."

DIMARTS 24 -  ELS INTERESSOS DE JESÚS
En el sermó dels pastors de St. Agustí, el paper dels pastors va agafant profunditat.
"Sant Pau no s' alegra del que li donen les ovelles, sinó del benefici que això representa per a elles. No cerca omplir-se ell, sinó que les ovelles quedin plenes de Crist i buides de la seva persona. Es que els pastors no han de buscar els seus interessos sinó els de Jesucrist. 

DIMECRES 24 -  DÈBIL COM UN DEL POBLE
Així s' han de sentir els bisbes, diu Agustí. Una lliçó admirable.
"Els qui es pasturen ells mateixos demanen que els facin honors i lloances. Però el qui presideix es dèbil com vosaltres. Que no pensi, doncs, que té autoritat, sinó que no es més que un del poble, i quan un membre sofreix, que sofreixi amb ell".

DIJOUS 24 -  LES BONES PASTURES
St. Agustí no pensa que les pastures depenguin només dels escrits "pastorals" dels bisbes, sinó els DONS que Déu comunica a cadascú.
"Les ovelles bones són les que es nodreixen de la Veritat, aprofitant-se de les bones pastures que són els dons de Déu. Elles viuen perquè Déu és misericordiós".

DIVENDRES 24 -  LES PROVES CONVERTEIXEN EL DÈBIL EN FORT
Segons St. Agustí cal no buscar benestars, sinó no allunyar-se de Crist.
"Les ovelles emmalalteixen perquè tenen el cor dèbil, i aleshores cauen en les temptacions. Si els pastors els diguessin que es Déu qui les prova, això convertiria les dèbils en fortes, i quan vindrien les ferides no s' ensorrarien. El que els cristians han de cercar no són les delícies, sinó no allunyar-se del cor de Crist, esperant-ho tot d' Ell."

DISSABTE 24 -   EMBENAR LES FERIDES
És la tasca que ha de fer el bisbe amb els qui pateixen proves. I això ho fa comunicant el consol de confiar en Déu.
"El Senyor ens repta com a fills únics. Però Ell no permet que siguem temptats més del que puguem. Al qui pateix la prova, tu embena-li les ferides amb el consol de la confiança en Déu".

SETMANA  XXV  de l'ANY

DIUMENGE 25 -  TOLERAR ELS MALS
Segueix el sermó als pastors, de St. Agustí. Aquí es demostra un veritable Pastor segons el model de l' Evangeli.
"La fermesa del Pastor no sols el porta a practicar el bé, sinó a tolerar els mals. Són dèbils els qui demostren fervor per les bones obres, però no toleren els mals, ja que els "malalts" ni tan sols poden fer obres bones. Si tens un malalt, posa' l davant del Senyor".

DILLUNS 25 -  TOSSUT, CERCARÉ L' OVELLA
El zel d' Agustí per les ovelles, avui queda ben manifest:
"Les ovelles, a vegades, son tossudes i diuen: per què ens cerqueu? Doncs si tu vols extraviar-te, jo encara et cercaré més. Vull que retornis, i t' hi exhortaré encara que sigui inoportú. Jo cercaré l' ovella perduda tan si vol com si no. Hi esmerçaré totes les forces que Déu em dóna".

DIMARTS 25 -  LA MARE DE LES OVELLES
Segueix aquest sermó preciós sobre les ovelles. L' Església també és mare dels esgarriats. Ningú no els podrà treure fora.
"L' Església es mare de tots els qui ens trobem escampats per tot el món. L' Església ens coneix a tots, els forts, els dèbils i els esgarriats, perquè s' ha escampat enmig de tots els homes. Són ben seves totes les sarments". 

DIMECRES 25 -  ESCOLTAR LES PARAULES DEL PASTOR
Segons Agustí les ovelles no han d' escoltar només als pastors, sinó que si ells callen, han d' anar a les Escriptures on hi han les paraules de Déu, el nostre veritable Pastor.
"A nosaltres, els pastors, ens correspon no callar, i si nosaltres calléssim, vosaltres hauríeu d' escoltar les Paraules del Pastor en l' Escriptura".

DIJOUS 25 -  L' ESCRIPTURA NO ENGANYA
Continua el tema d' ahir, un Agustí afermat en l' Escriptura com a principal cim d' ensenyament.
"Les ovelles pasturen a les muntanyes d' Israel que són les Escriptures, allí hi troben les delícies del seu cor. Allí poden dir: s 'hi està bé, no ens han enganyat". 

DIVENDRES 25 -  CRIST ET PASTURA AMB SENY
Per això Agustí demana als pastors el seny de Jesús.
"Crist et pastura amb seny. Els pastors bons estan identificats amb Ell. Si hi ha ovelles bones hi hauran pastors bons, perquè els pastors surten de les ovelles. És Jesucrist qui pastura, quan ells pasturen. Jesucrist és el PASTOR únic, ja que va dir: tinc altres ovelles que també cal que Jo les condueixi"

DISSABTE 25 -  LA FONT DE L' ESPERIT
St. Hilari escriu el comentari als salms en la maduresa de la seva vida. Comentant avui els salm 64 veu l' Esperit Sant en l' aigua que amara els sembrats.
"L 'aigua es convertirà en una font perquè som inundats pels dons de l' Esperit. L' Esperit desborda d' aigua preparant els sembrats (del futur) tenim un goig immens quan rebem
l' Esperit tot avançant en la saviesa espiritual, l' esperança... Tot això penetra en nosaltres com gotes petites, però que després es tornen exuberants per la multiplicació dels fruits".

SETMANA  XXVI  de l'ANY

DIUMENGE 26 -  LA NOSTRA MESURA
Avui comença la carta de Policarp als Filipencs que durarà fins a dijous. Deixeble de St. Joan evangelista, el bisbe Policarp ens transmet, com l' apòstol de l' Amor, la única condició per a arribar a la resurrecció: que estimem.
"Em congratulo perquè heu acollit els qui anaven cenyits amb cadenes (es refereix a St. Ignasi d' Antioquia). Ja que el qui va ressuscitar el Crist, també ens ressuscitarà a nosaltres, amb l' única condició que estimem. Car Déu ens farà la mesura que nosaltres haurem fet.

DILLUNS 26 -  SER ALTAR DE DÉU
Seguint la carta als filipencs, Policarp home bo i pacífic, no sols parla d' estimar amb tendresa, sinó que posa les viudes, unes dones molt marginades per la societat del seu temps, en el centre de l' ALTAR del sacrifici.
"El qui té fe, esperança i caritat és just, i estima amb tendresa a tothom igual. Que les viudes prenguin consciència que són altar de Déu, i que a Déu no li passa per alt cap secret del nostre cor"

DIMARTS 26 -  AMB ENTRANYES DE MISERICÒRDIA
L' esperit de Policarp amara aquestes recomanacions. ¿Ens el podríem imaginar com un Joan XXIII?
"Cal que el prevere tingui entranyes de MISERICÒRDIA i sigui compassiu amb tothom, perquè tots som pecadors. El que passa és que l' esperit està decidit a tot però nosaltres som febles".

DIMECRES 26 -  AMANTS DE LA GERMANOR
Policarp continua exhortant amb la riquesa dels seus sentiments humans. Que bonic si els cristians sabéssim "donar-nos constantment proves d' afecte!"
"Persevereu incommovibles en la FE, amants de la germanor, no menyspreant ningú. El qui és incapaç de governar-se ell mateix, com predicarà als altres? Doneu-vos mútuament proves d' afecte".

DIJOUS 26 -  AMB MANSUETUD
Al final de la carta als filipencs, l' ancià Policarp demostra la seva bonhomia.
"No feu res de mal, i que la posta de sol no us trobi encara disgustats (St. Benet repeteix aquesta mateixa frase a la Regla). Feliç qui conserva això en la memòria. Prego perquè Jesucrist us edifiqui en la mansuetud".

DIVENDRES 26 -  DE LA JOIA AL GAUDI ETERN
Comentant la carta als filipencs, St. Ambròs ens diu que viure amb joia porta al gaudi etern. ¿No serà allò del cent per u i la vida eterna?
"Les joies radicades en la voluntat de Déu ens guien vers els "gaudis eterns'' si perseverem en elles, perquè com més haguem lluitat per sotmetre'ns al que vol Déu, tant més feliços serem en la vida futura".

DISSABTE 26 -  EXEMPLE DE SERVIDOR
Aquest sermó de St. Gregori de Nisa sobre la vida cristiana, comenta molt be l' actitud de servei de Pau als filipencs: ser servidors dels altres sense cofoisme, sabent que ho devem.
"Cal acontentar-se amb la possessió dels béns indispensables per a la vida, a fi de ser servents de Crist a favor dels germans. Aquest servei ha de ser gratuït, com si el deguéssim als germans. I cal que els qui tenen autoritat donin més que els altres exemple de SERVIDORS".
 

SETMANA  XXVII  de l'ANY

DIUMENGE 27 -  UN PAPA DISCRET
A St. Gregori el gran, Papa i ex monjo benedictí del segle VII, li agradava auto anomenar-se: servent dels servents de Déu. Predicà no sols amb l' exemple, sinó amb la seva Regla pastoral. Sovint insisteix tant en el deure de parlar, com en el de callar. Que difícil!
"Cal que el qui mana sigui discret, tant a l 'hora de callar com a l 'hora de parlar, sense respectes humans. Perquè cal que parlin de l' Esperit aquells a qui l' Esperit ha omplert".

DILLUNS 27 -  LA CAMBRA SECRETA
St. Ambròs ens diu el lloc on cal pregar, amb el sentit comú que li es propi:
"Més que una pregària massa llarga, cal fer una pregària assídua. La cambra on has de pregar la tens dintre teu, allà on hi han els teus desigs. Aquesta cambra secreta, sempre és amb tu, i tu n' ets l' únic àrbitre.

DIMARTS 27 -  NECESSITO LA MANSUETUD
Segons alguns autors recents, St. Ignasi d' Antioquia va ser un bisbe fort, que aixecà divisions en la seva pròpia església. D' aquí que prediqui tant la mansuetud  i l' obediència al bisbe, tal com veiem en la lectura d 'avui :
"Sotmeteu-vos al bisbe com a l' altar. La mansuetud del vostre bisbe m' és una força. Cert que jo desitjo el martiri, però els altres no veuen el meu arravatament interior que a mi em fa sofrir. És que jo necessito la mansuetud.

DIMECRES 27 -  MANTENIU-VOS EN LA CONCÒRDIA
En la mateixa carta als cristians de Tral·les, St. Ignasi
d' Antioquia, caminant vers el martiri, ens parla del tema constant en ell: la concòrdia. La seva originalitat és sempre vigorosa.
"Revestits de mansuetud, convertiu-vos en criatures noves per la fe, que és la carn del Senyor, i per la caritat que és la seva sang. Manteniu-vos en la concòrdia, estimant-vos amb cor indivís. Per vosaltres m 'ofereixo ara, i quan podré atènyer Déu" (vol dir en el moment de la mort).

DIJOUS 27 -  EN LA SERENITAT DE DÉU
Servint de comentari a la carta de Pau a Timoteu, St. Ignasi continua parlant no sols dels bisbes i diaques, sinó de la serenitat del qui viu en Déu.
"El vostre bisbe no ho es per vanaglòria. Estic meravellat de la serenitat d' un home que pot més amb el silenci que
d' altres amb xerrameca. La seva mansuetud es pròpia del qui viu en la serenitat de Déu".

DIVENDRES 27 -  EL PROGRÉS DE LA FE
Avui tenim una pàgina ben suggeridora de St. Vicens, monjo de Lerins, que morí al 450.
"Convé que la fe progressi en tots els cristians, i en tots els segles. Cal que amb els anys la fe es consolidi, se' n gaudeixi i es sublimi . Nosaltres collim la llavor de FE que els nostres avantpassats van sembrar i que avui ha arribat a la maduresa".

DISSABTE 27 -  AFANYOSOS PER A LES COSES EXTERNES
St. Gregori el gran, amb ànima de monjo, ens parla de
l' autenticitat del ministeri cristià, tan fàcil de caure en
l' activisme desenfrenat.
"Hi ha molts sacerdots que no complim el deure del nostre ofici, i a vegades ens esllavissem a negocis exteriors. Els negocis temporals ens absorbeixen i ens fem afanyosos per a les coses externes".
 

SETMANA  XXVIII  de l'ANY

DIUMENGE 28 -  UN TEMPLE RODÓ COM EL MÓN
St. Ciril d' Alexandria ens dóna una concepció universal sobre el temple cristià.
"A l'A.Testament només hi ha un temple. Al N. Testament la rodonesa de la terra és plena de cases de Déu i d' adoradors. I als qui es fatiguen per edificar l' Església, Crist els és un do davallat del cel".

DILLUNS 28 -  L' AMOR A L' EUCARISTIA
Hi ha qui pensa que aquesta lliçó de St. Fulgenci de Ruspe, deixeble de St. Agustí, és una de les millors del breviari.
"Ja que Crist morí per amor, a l' Eucaristia demanem a
l' Esperit Sant que ens ompli d' estimació. Així imitarem la mort del Senyor, morint al pecat i vivint per a Déu. I si no bevem el calze de la passió corporal, bevem tanmateix el calze del seu amor. Bevem el calze, efectivament, quan vivim en l' amor, ja que pel do de l' amor som veritablement allò que en el sacrifici celebrem místicament".

DIMARTS 28 -  CREMANT TOTA LA NIT
St. Columbà, el primer evangelitzador d' Europa al s VI, amb el fervor que li és propi, ens diu que hem de pregar, també, durant la nit.
"És una vetlla benaurada, la que es fa per Déu. Tant de bo la meva llàntia cremés tota la nit en el temple! Doneu-me, Senyor, aquella caritat en la que la meva llàntia s' encengui sense apagar-se mai. Que tot el nostre interior estigui ple
d' amor".

DIMECRES 28 -  LA PARAULA ÉS LLUM SI NO LA COBRIM AMB LA LLETRA DE LA LLEI
St. Màxim, noble, i monjo bizantí del 580, amb l' agudesa pròpia del Pares, ens adverteix de no ofegar la llei (també ens ho diu l' evangeli d' avui) quedant-nos només amb la lletra morta.
"La llum és Jesucrist, i l' església és el canelobre en el qual brilla la paraula de Déu. Però si la paraula és coberta per la lletra de la llei, llavors la llum no brilla. No retallem, per culpa de la lletra, la llum de les veritats divines."

DIJOUS 28 -  ATRETS PER L' AMOR
Per comprendre aquestes paraules de St. Agustí, tal com diu ell, cal estar enamorat de la teva parella. I aleshores sabràs transposar-ho, també, en les relacions amb Déu.
"Déu t' atreu cap a Ell per mitjà del plaer, del goig, no per
l' obligació. Dóna' m un que estimi, i entendrà el que dic. Som atrets per l' amor. Per això els qui tenen set de ser justos són saciats. Mengen allò que tenen fam".

DIVENDRES 28 -  EL SACRIFICI
La única pàgina que tenim de la ciutat de Déu, de St. Agustí, ens parla del sacrifici, com allò que ens fa ser església
"Tot el que ens uneix a Déu i ens fa feliços, és un sacrifici veritable. Morir al món i viure per a Déu és un sacrifici. Les obres de misericòrdia són un sacrifici. És que en el sacrifici que l' església, ciutat de Déu, ofereix, ella mateixa és oferta. Car el sacrifici som nosaltres mateixos".

DISSABTE 28 -  LA CONFESSIÓ DE L' ESGLÉSIA
La Gaudium et Spes ens explica la fe de l' Església amb un llenguatge que li és propi: en el Regne convergeixen els desigs de la història humana.
"L' església no sols comunica la vida divina, sinó que enlaira la dignitat de la persona humana. Així fa més humana la família humana i la seva història, tot demanant que vingui el Regne de Déu. En el Senyor, doncs, convergeixen els desigs de la civilització. Congregats per l' Esperit, Déu ha unit en el Crist, Alfa i Omega, tot el món".
 

SETMANA  XXIX  de l'ANY

DIUMENGE 29 -  APRENGUEM AMB EFECTE I AFECTE.
Avui comencem la carta de St. Agustí a Prova que durarà fins a divendres. Amb un joc de paraules magistral, Agustí hi té molta tirada, aquest comentari ens dóna una lliçó ben pràctica sobre la pregària.
"El que Déu ens dóna és molt gran, però nosaltres som mesquins per agafar-ho. Cal, doncs, avivar el desig perquè tant més valuós serà l' efecte, com més gran sigui l' afecte".

DILLUNS 29 -  PREGAR MOLT
En aquesta carta adreçada a Prova, una matrona romana que portava una vida retirada, semi monàstica, trobem un veritable tractat d' Agustí sobre la pregària. Aquí distingeix el pregar massa, del pregar molt, donant-los un abast ben diferent.
"Les nostres peticions ja són conegudes per Déu, però han de ser conegudes per nosaltres a la presència de Déu. Pregar massa és cobrir de mots inútils una cosa necessària. Pregar molt és trucar amb fervor continuat, més amb amor que amb paraules".

DIMARTS 29 -  AGULLONAR EL DESIG
Continuant el comentari al Parenostre, Agustí ens exhorta a esperonar el nostre desig.
"Hem de desitjar que ningú vulgui menysprear el nom de Déu. I hem d' agullonar el desig del Regne. Demanem el pa material i el sagramental. L' oració del cristià sempre ha de tenir el model del parenostre".

DIMECRES 29 -  EL PARENOSTRE EN LA BÍBLIA
Avui Agustí fa un resum de textos bíblics paral·lels al parenostre. Dóna tanta importància a aquesta pregària que ens va ensenyar Jesús, que creu que resumeix totes les altres que puguem fer. Ens ho creiem els cristians?
"Si vas repassant totes les pregàries santes, no trobaràs res que no estigui en el parenostre. Som lliures d' usar paraules diferents a les del parenostre, però no som lliures en quant al sentit, que sempre ha de ser el de la pregària del parenostre".

DIJOUS 29 -  PREGAR PER TREURE DEL MAL BÉNS SUPERIORS
Seguint la carta a Anícia Faltònia Prova, St. Agustí avui ens diu com hem de pregar quan les tribulacions siguin dures: amb confiança, perquè la força de Déu ressalta més en els moments de feblesa.
"A vegades, perquè les tribulacions són dures, demanem que ens siguin preses i potser hauríem de saber treure del mal béns superiors. Car el poder de Déu ressalta en la nostra feblesa".

DIVENDRES 29 -  DEMANAR LA VIDA ETERNA
Al final de la carta a Prova, Agustí ens exhorta a demanar que l' Esperit pregui en nosaltres, conscients que la veritable vida és l' eterna.
"Qui demana la vida eterna no en sortirà perjudicat, perquè és per aquesta única vida (l' eterna) que necessitem les altres coses. És l' aigua d' aquesta font que ens cal sedejar en l' oració. I com que ens sobrepassa, amb "docta ignorància" deixem que l' Esperit pregant en nosaltres ens inspiri el desig".

DISSABTE 29 -  CRIST ÉS EL FRUIT
Amb una simplicitat prou clara, St. Pere Crisòleg ens diu que Adam és la terra i Crist el fruit.
"El fruit que Déu espera de nosaltres és que siguem semblants a Crist per la innocència, paciència, concòrdia...."

SETMANA  XXX  de l'ANY

DIUMENGE 30 -  MIREM AMB ELS ULLS DE L' ÀNIMA
St. Climent romà, respirant encara l' aire fresc de l' església naixent, escriu cap als anys 95-98, està captivat per la magnanimitat de Déu demostrada en Jesús.
"Clavem els ulls en el Creador i contemplem amb els ulls de l' ànima els seus desigs magnànims. Ja que Ell ha vessat sobre el món els seus beneficis".

DILLUNS 30 -  AMB ENTRANYES DE COMPASSIÓ
La carta de St. Climent al cristians de Corint que ahir varem començar, durarà fins a dimecres. Avui demana la concòrdia que ve del bon tracte.
"Hem de vetllar per a mantenir la concòrdia. Respectem els qui ens dirigeixen, honorem els ancians, que els fills aprenguin la força de la humilitat. Ja que Déu té entranyes de compassió per a tots els qui el temen".

DIMARTS 30 -  LES LLAVORS DONEN BON FRUIT
St. Climent veu fruits de la Resurrecció fins en la naturalesa. Que bonic!
"Mirem la resurrecció en el dia i la nit. Mentre aquesta se' n va, el dia torna. També les llavors cauen a terra petites i nues, es descomponen, i després la Providència les fa ressuscitar, germinen i donen fruit".

DIMECRES 30 -  PER ENTRAR AL BANQUET DEL REGNE
St. Climent fa un programa de condicions per entrar al Regne. Que pràctiques i que atrevides ("veritat en la llibertat").
"Revestim-nos de concòrdia, lluny de tota murmuració, i fem obres bones: veritat en la llibertat, fe en la confiança, continència en la santificació. Aquestes són les condicions per gustar "el que Déu té preparat pels qui l' estimen".

DIJOUS 30 -  LA SAVIESA REFLECTIDA EN TOT
St. Atanasi , s IV, veu la Saviesa de Déu reflectida en la creació. Si tots tinguéssim aquests punts de vista dels Pares antics, potser no hi haurien creences que ens dividissin.
"La imatge de la saviesa es reflecteix en tot, perquè el món conegui el Pare. La saviesa i la ciència, creades i donades al món, són reflex de la Saviesa Unigènita".

DIVENDRES 30 -  LA PARAULA ÉS VIDA
Balduí de Cantorbery és un gran savi de l' Edat mitjana. Avui ens fa veure la força de la Paraula en el cor de Déu, en els qui en donen testimoni, i en tots els qui estimen.
"La força de la saviesa que hi ha en la Paraula de Déu es demostra a tots aquells que cerquen Crist. La Paraula viva ressuscita els morts. Perquè és viva en el cor del Pare, viva en la boca del predicador, viva em el cor del qui creu i estima".

DISSABTE 30 -  L' AMOR DE DÉU PELS PETITS
La mística i consellera de Papes, Sta. Caterina de Siena, copatrona d' Europa, ens parla des de la seva experiència
d' amor.
"Diu el Pare: he decidit ser totalment misericordiós amb els homes. Jo els hi he donat memòria perquè no s' oblidin dels beneficis que els hi faig, ja que vull que participin del poder que jo tinc".

SETMANA  XXXI  de l'ANY

DIUMENGE 31 -  CONSTRUIR CONTÍNUAMENT LA PAU
La Gaudium et Spes ens fa reflexionar sobre la dificultat per construir la pau. Ja que no sols suposa el domini de les passions, sinó compartir les riqueses del cor. Que important!
"La pau és el fruit de l' ordre. Però com que el bé comú està sotmès a canvis, la pau no pot ser una adquisició definitiva, sinó que cal construir-la contínuament. La pau exigeix el domini de les passions i la comunicació de les riqueses de
l' esperit".

DILLUNS 31 -   EN PAU AMB TOTHOM
Segueix la Gaudium et Spes parlant-nos de les condicions per a la pau. Tant de bo ho practiquéssim!
"La pau és incompatible amb sentiments de menyspreu,
d' enemistat, de desconfiança, que separen les persones".

DIMARTS 31 -  EXTIRPAR LA MISÈRIA
La Gaudium et Spes avui explica en que consisteixen la pau i la justícia. Diu que la caritat cristiana imposa abstenir-se fins de coses necessàries, a fi d' abolir la misèria. Ho aconseguirem?
"Cal que els cristians cooperin en la construcció de la llibertat i la fraternitat. Cal evitar que mentre les nacions cristianes neden en l' abundància d' altres passin fam. És propi de l' Església extirpar la misèria, abstenir-se fins de coses necessàries. La caritat ho ha d' imposar."

DIMECRES 31 -  LA FE DE L' ESPERIT
St. Ciril de Jerusalem, el bisbe que va trobar la peregrina Egèria en visitar la ciutat santa, ens parla de la fe donada per l' Esperit, que supera les forces humanes, si és que nosaltres treballem per tenir la fe que depèn de nosaltres. "Com si tot depengués de mi, però sabent que to depèn de Déu" deien els escolàstics.
"La fe donada per l 'Esperit dóna forces que ultrapassen la mesura humana. Aquesta fe, abans de la fi del món, ja veu el compliment dels dons promesos. Si tenim la fe que depèn de nosaltres, l' Esperit ens donarà la que actua per damunt de les nostres forces".

DIJOUS 31 -  LA FE
Continuant les catequesis que St. Ciril va escriure pels catecúmens de Jerusalem que es volien batejar a l' església del St. Sepulcre, avui ens diu que la fe és el tresor que hem de portar escrit en el nostre cor.
"En el Credo hi han condensats tots els dogmes de la fe. La fe és el nostre tresor, escrivim-la en tota l' amplada del nostre cor"

DIVENDRES 31 -  DISPOSATS
Aquesta pàgina de St. Gregori de Nacianç va ser redactada després de la mort del seu germà Cesari. Escrita amb el cor, ens resulta emocionant.
"Quin misteri hi ha entorn meu! Cal que jo sigui enterrat en Crist per ressuscitar amb Ell. Cal que em converteixi en Déu, i que sigui jo mateix. Déu ens demana ben poc, per a donar-nos molt, tant ara com en el segle futur. Oh Senyor, artífex
d' aquest fang que som, feu que quan sigui l 'hora estiguem disposats, desenganxats del món"

DISSABTE 31 -  LA MORT
Com a comentari a la mort de Judes Macabeu, St. Ambròs, en un sermó preciós, ens diu que la mort ha d' il·luminar la nostra vida en "trànsit perpertu".
"No sé si la mort té més força que la vida, perquè ens cal viure en trànsit perpetu de vicis a virtuts".

SETMANA  XXXII  de l'ANY

DIUMENGE 32 -  EL QUE DÉU ENS DÓNA
En aquest final d' any, com a comentari a Daniel, tenim tota aqueta setmana una homilia anònima del s. II, que parla del judici. En aquest diumenge explica la salvació que Déu ens dóna misericordiosament.
"Considerem la importància de la salvació obrada per Déu. Crist ens dóna el nom de fills, quan tota la nostra vida era mort. Ens salva amb entranyes de misericòrdia, a nosaltres que ja estàvem a punt de perdre'ns".  

DILLUNS 32 -  ÉS L' HORA DE SER COMPASSIUS AMB TOTHOM
Malgrat aquesta homilia anònima és pobre dogmàticament, és molt rica en consells morals.
"Si Crist ha estat tan misericordiós amb nosaltres, siguem compassius amb tothom. Recordem-ho, estimant-nos els uns als altres. Reconeguem el Senyor amb aquestes obres, estimant-nos, i no envejant-nos."

DIMARTS 32 -  SERVENTS SINCERS
Seguint la mateixa homilia, avui parla de com ens hem de comportar davant els dons que hem rebut de Déu.
"Quina paga hem de donar a Déu? La penitència d' un cor sincer, car Ell veu els nostres sentiments més íntims. Retem-li, doncs, lloança, no només amb la boca, sinó amb el cor."

DIMECRES 32 - AGRADAR-NOS MÚTUAMENT, O EDIFICAR ELS DE FORA?
Avui aquesta homilia té una gran lliçó cristiana: no viure pendents dels "de dins" sinó dels "de fora". No perdem el temps en lluites a l' interior de la mateixa església, abandonant als de fora que ho necessiten.
"Si ens esforcem a fer el bé, ens vindrà la pau. No cerquem més el goig present que la promesa futura. Cal que
l' esperem amb caritat i justícia. No vulguem agradar-nos mútuament, sinó que amb justícia edifiquem als de fora."

DIJOUS 32 -  ESCOLLIM L' ESGLÉSIA.
Si tinguéssim en compta els consells d' aquesta homilia antiga, potser al món hi hauria més fe en Déu, que és
l' original sobre el qual s' edifica l' Església.
"Els pagans troben belles les nostres paraules, però quan veuen que no les complim diuen que tot és una faula. Escollim l' església que es manifesta a través de la nostra carn. La carn és la figura, però la realitat és l' Esperit. Aquell qui deshonra la figura (l 'església) no rebrà l' original: l' Esperit".

DIVENDRES 32 -  MÉS REBRE QUE DONAR
Quin pensaments tan magnífics! Potser si els tinguéssim presents viuríem més feliços.
"El Senyor està més preparat per donar que no pas els qui li demanem estem disposats a rebre. Convertim-nos, doncs, a Aquell que està disposat a acollir-nos misericordiosament. Ajudem-nos els uns als altres, a fi que tots ens salvem".

DISSABTE 32 -  SIGUEM DELS QUI DONEN GRÀCIES
Aquesta homilia anònima avui acaba exhortant a l' acció de gràcies. No podia ser d' altra manera.
"Procurem ser dels qui donen gràcies, així ens salvarem tot exercitant-nos en la pietat".
 

SETMANA  XXXIII  de l'ANY

DIUMENGE 33 -  LES DUES VINGUDES
St. Agustí, en una lectura exigent, ens parla de les dues vingudes: la d' ara a la terra, i la de després, quan Déu ens cridarà a anar al cel.
"Si no fem el sord a la primera vinguda (avui) no ens espantarem de la 2ª. El qui viu sense neguit, espera segur la vinguda del Senyor. Estaran plens de goig, els qui no han fet el sord a la 1ª vinguda. Esperaran misericòrdia els qui abans que vingués per segona vegada, van ser misericordiosos".

DILLUNS 33 -  LA IL·LUMINACIÓ
St. Fulgenci de Ruspe, amic d' Agustí, en una lectura preciosa ens diu que la conversió és una il·luminació.
"Amb la resurrecció Iª (la conversió) som il·luminats. Per ella passem de la mort a la vida, de la infidelitat a la fe".

DIMARTS 33 -  REBRE JESÚS
St. Andreu de Creta (740) comentant la profecia de Zacaries sobre l' entrada de Jesús a Jerusalem amb un pollí, ens diu que ens cal rebre Jesús estenent als seus peus els desigs del nostre cor.
"Estenguem sota els seus peus els desigs del nostre cor, seguim-lo no amb rams d' olivera sinó amb almoines. Llavors Jesús vindrà a nosaltres i ocuparà el nostre interior"

DIMECRES 33 -  JESÚS S' ATANSARÀ
St. Agustí ens parla de l' alegria dels qui són bons, ja que tenen el Senyor a prop perquè estimen.
"L' alegria que té l' esperança no és pas petita, ja que després d' ella vindrà la possessió. Ens alegrem, malgrat el Senyor encara és lluny. Però ets tu qui el fas lluny. Estima, i Jesús se t' atansarà."

DIJOUS 33 -  ELS PASTURATGES ETERNS
St. Gregori de Nisa, ens ofereix una lectura preciosa, endinsada en la seva mística del Bon Pastor:
"Vós que prenguéreu sobre les espatlles la naturalesa humana com una sola ovella, crideu-me pel nom. Nodriu-me i correré a la font, perquè el qui beu es converteix ell mateix en aigua viva que brolla dins seu".

DIVENDRES 33 -  COMPLIR ELS MISTERIS
St. Joan Eudes, un gran reformador del s XVII, ens parla
d' acomplir en nosaltres els misteris de Crist
"Ens cal acomplir en nosaltres els misteris de Crist, amb la gracia que Ell ens dóna. Així fem que Crist arribi a la plenitud en l' Església. Vivim la vida oculta quan portem una vida interior, i la seva vida gloriosa i immortal, quan serem al cel".

DISSABTE 33 -  NOMÉS DÉU ENS SACIA.
Com a comentari als "darrers temps" St. Tomàs d' Aquino ens parla "teològicament" i amb la profunditat amorosa que el caracteritza, de la vida eterna
"En aquesta vida cap cosa ens sacia, només Déu omple el nostre desig infinitament, i d' aquí ve que el nostre cor no reposi sinó en Déu. La vida eterna consisteix en la COMUNIÓ JOIOSA DE TOTS. Cadascú estimarà els altres com a si mateix. Així el goig d' un de sol serà el GOIG DE TOTS!"

SETMANA  XXXIV  de l'ANY

DIUMENGE 34 -  EL REGNE DE DÉU DINS NOSTRE
Orígenes (s III) parla de la reialesa de Jesucrist amb un rerefons bíblic, ell que és el pare de l' exegesi. I alhora amb la originalitat que acostuma.
"El Regne ja és enmig nostre. Si avancem constantment, arribarà a plenitud. Cal, doncs, que fem morir el que ens lliga a la terra i fructifiquem en l' Esperit. D ' aquesta manera, com en un Paradís espiritual, Déu REGNARÀ en nosaltres, amb Crist assegut dins nostre".

DILLUNS 34 -  EL TEU TRESOR ÉS ALLÒ QUE ET DOMINA
Com sempre, el pensament de St. Lleó és clar i madur. El nostre tresor etern consistirà en allò que hem donat.
"Molts, cobejant la lloança humana, cerquen la fama. El qui estima Déu en té prou de cercar la recompensa de l' amor de Déu. On tens el tresor, hi tindràs el cor que hi resta encadenat. Cadascú té posat el seu tresor en allò que el domina. El qui es dóna ja no es pot perdre mai més. És el teu tresor per a l' ETERNITAT"

DIMARTS 34 -  ENCARA ÉS NIT
El St. Agustí madur (el comentari a Joan és fruit del final de la seva vida) ens parla de la llum d' ara que encara és nit.
"En comparació amb la llum on hem d' arribar, ara encara és nit. Les paraules de Jesús són llum que fa claror en un lloc fosc, mentre esperem que neixi el dia. Quan arribi el dia veuràs la llum que tens en el teu cor entenebrit, que ha de ser purificat. Ens trobem bé amb la llum, però ara aquesta cabana de terra és una càrrega pel nostre esperit."

DIMECRES 34 -  PERSECUCIONS ESPIRITUALS
El pseudo-Macari ens parla de les persecucions "espirituals" que Déu farà venir sobre els cristians infidels, les persecucions de les passions:
"Ai de l' ànima que no té Crist! S' omplirà de les tenebres del pecat, i de les males passions. Esquerdada per les onades dels afectes, sacsejada pels mals esperits, no entrarà en
l' hort bellíssim de l' Esperit".

DIJOUS 34 -  PER VÈNCER EN EL JUDICI
St. Joan Crisòstom en aquet magnífic comentari a St. Mateu, demostra ser un gran pastor de l' església i un home pràctic.
"Mentre som ovelles triomfem en el judici, però si ens tornem llops som vençuts. El nostre Pastor pastura ovelles, no llops. La senzillesa és el que ens ha d' ajudar en aquesta hora. Si conservem la fe, encara que de moment ho perdem tot, després ho recobrarem amb escreix".

DIVENDRES 34 -  EL DOMICILI DEFINITIU
St. Cebrià, d' acord amb tot aquest final d' any, ens parla de la "pàtria del cel".
"Si demanem el Regne de Déu, no hem de ser esclaus de la terra, sinó regnar amb Crist. Ja que som pelegrins que passem pel món, esperem el dia d' entrar al domicili definitiu. La nostra pàtria és el Paradís on tenim els tresors celestials. Anem-hi amb un àvid desig".

DISSABTE 34 -  CANTAR L' AL·LELUIA
Per posar el punt final de l' any, la litúrgia ens dóna una lliçó preciosa de St. Agustí sobre el cant de l' al·leluia que ens prepara per l' al·leluia etern.
"Cantem l 'al·leluia aquí a la terra perquè puguem cantar-lo al cel, amb un al·leluia feliç, tot lloant Déu. Aquí ho fem amb temor, allà amb seguretat. Aquí en l' esperança, allà en la realitat. Aquí en la ruta, allà en la pàtria"