PENSAMENTS dels Pares de l'ESGLÉSIA
EN L'OFICI DE LECTURES de durant l'any

MÚSICA:

Salm 129 - 
Arvo Pärt 8'20

 

Sant
GREGORI
el Gran

segle VI

 

SETMANA  VI  de l'ANY


DIUMENGE 6 -  LES RIQUESES DE LA PARAULA

St.
Efrem, el poeta místic, ens explica com ningú les riqueses de la PARAULA que són una font inesgotable.
"La Paraula de Déu té tants aspectes com formes de percebre-la dels qui l' aprenen. El Senyor hi va dipositar  diversos tresors perquè cadascú s' enriquís amb ella. I cal alegrar-se de no poder poder posseir tots els tresors de la Paraula. L' assedegat no s' entristeix de no poder esgotar la font".

DILLUNS 6 -  VIURE LA SAVIESA
En contrast amb els fariseus de l' evangeli, comentant els Proverbis St. Bernat ens parla de la Saviesa, com a mitjà pràctic per a la vida espiritual.
"Només cal que cerquis la Saviesa amb rectitud d' intenció, i menjar-la, de manera que sempre tinguis gana. Viu d' ella. La tens per la confessió deIs pecats, per la Iloança a Déu, i per les paraules edificants envers el proïsme".

                               

DIMARTS 6 - LA SAVIESA S' ACOMODA A LES COSES CREADES
St. Atanasi fa un comentari molt bonic a la Saviesa feta carn en Jesús.
"Déu decidí que la Saviesa s'acomodés a les coses creades a fi d' imprimir- hi la seva imatge. Per la Saviesa podem conèixer el mateix Pare. Déu decidí que la Saviesa es fes carn i patís a la Creu per salvar els creients per la predicació d' aquest absurd".

DIMECRES 6 - EL PA DE LA DEÏFICACIÓ
Al segle V, St Procopi és el més famós representant del pensament de Gaza. Comentant el banquet dels Proverbis, ens parla de la profunditat del Pa de Crist.
"Als mancats d' obres de fe (com el cec de l' evangeli) Crist els diu: mengeu el meu Cos, beveu la meva Sang que us adreçarà vers la vostra deïficació, perquè Jo he barrejat a la sang la meva divinitat".

DIJOUS 6 - CENTRATS EN CRIST
St. Ambròs, com a bon neoplatònic, comentant els Proverbis ens parla de la riquesa espiritual que tenen.
"Et cal parlar de Déu a casa teva, al teu interior. Parla en el camí i no perdràs el temps, perquè Crist és el camí. Parla mentre dorms i quan et llevis, perquè Ell "truca a la porta dient: obre 'm germana meva"...

DIVENDRES 6 - EL DESIG
St. Agustí, en 1Joan, una de les seves millors obres, ens parla del seu tema preferit: La caritat. En aquesta pàgina pren el nom de "desig".
"El que ara no podem contemplar, desitgeu-ho amb tot el cor. Tota la vida és un sant desig. La nostra vida consisteix a fer gran el desig, a fi que el puguem omplir".

DISSABTE 6 - L' ESPOSA EN LA FAMÍLIA
"Pius XII parla de I 'esposa en la família amb un llenguatge idealitzat, al qual avui no estem acostumats, malgrat tots sabem que té part de raó.
"L' esposa i la mare és com el sol de la família per la magnanimitat, abnegació, alegria i suavitat. És com el sol, per la claror de la seva mirada, per una sinceritat ingènua que té la gràcia d' una flor senzilla".

 

  SETMANA  VII  de l'ANY


DIUMENGE 7 -  ESTIMAR TOTHOM IGUAL

Poc després de la mort de St. Benet, St. Màxim abandonà la cort de Constantinoble per a fer-se monjo. Avui ens diu els valors absoluts de la caritat.
"Qui tingui l' ànima lligada a alguna cosa terrena, no pot tenir caritat. El qui estima Déu l' anteposa a tot. Feliç el qui estima per igual a tota persona, sigui bona o dolenta. Qui ajuda al germà participa de l' amor i la saviesa de Déu. La caritat no porta només a donar diners, sinó a servir a l' altre personalment.

DILLUNS 7 - ELS ULLS FITS EN CRIST
St. Gregori de Nisa, el pare de tots els místics, en la lectura d' avui gira els ulls cap al Crist, en unes ratlles precioses.
"El qui es gira vers el Crist és feliç, perquè qui té els ulls fits en el Crist és impossible que els clavi en qualsevol vanitat. El qui posa la seva llàntia en aquest llumener no pot ocupar-se en les coses que a nosaltres ens dominen. St. Pau dèia: "Qui serà capaç d' allunyar-nos del Crist que tant ens estima?".
 
                               
DIMARTS 7 - EL NAIXEMENT I LA MORT SÓN DONS DE DÉU
Seguint la lectura de St. Gregori de Nisa, avui ens parla magníficament del naixement i de la mort:
"El naixement i la mort no depenen de nosaltres. Naixem quan donem a llum la pròpia salvació amb els dolors de part espirituals. Ho aconseguim quan admetem Déu en nosaltres. Morim quan vivim pel pecat. Naixem quan crucificats amb crist no vivim per a nosaltres mateixos, sinó que tenim en nosaltres el Crist vivent. És Do de Déu viure morts al pecat i vivificats per l' Esperit".

DIMECRES 7 - VEURE LA BONDAT
St. Jeroni ens en dóna una interpretació tota espiritual del llibre de l' Eclesiastès.
"L' Eclesiastès diu s' ho passa bé el qui frueix de les coses presents, però jo us dic que en lloc de "béns i riqueses" materials val més el menjar espiritual donat per Déu,
i veure la bondat de les obres que Déu ha fet a fi d' arribar a la contemplació dels béns veritables. L' alegria en serà el fruit".

DIJOUS 7 - DÉU ÉS PRÒXIM
St. Columbà, aquest monjo evangelitzador d' Europa, ja a l' època de St. Benet, avui ens dóna una de les reflexions que feia als seus monjos:
"Déu ens és pròxim ja que diu: Jo sóc un Déu que s' atansa. El Déu que cerquem no és lluny de nosaltres. Déu ho rodeja tot. Cerca' l amb cor senzill, i el tindràs a la porta, i hi romandrà. No vulguis saber sinó tenir bons costums".

DIVENDRES 7 -  EL PA I EL VI ESPIRITUALS
St. Gregori d' Agrigent (Sicília s.VIII) comenta en 10 llibres l' Eclesiastès, segons l' Esperit dels Pares que l' interpreten espiritualment:
"L' Eclesiastès diu: menja de gust el teu pa i beu feliç el teu vi, que Déu ja està content. I ho diu perquè no caiguem en paraules malicioses, sinó que pensem coses rectes. Però ens cal menjar, a més, squell Pa i Vi espirituals, que porten a la bonesa de cor".

DISSABTE 7 - MIRAR AMB ULLS ESPIRITUALS
Continua St. Gregori d' Agrigent comentant l' Eclesiastès.
"Diu l' Eclesiastès que la llum és dolça, però nosaltres cal que pensem en la llum divina, que és Jesús. Perquè Ell era Déu, aconseguí que els cecs hi veiessin, i encara avui és cosa bona adreçar a Ell els ulls espirituals. Aquesta comunió farà que adquirim la Saviesa, i ens omplirà d' alegria".
 

 

 SETMANA  VIII  de l' ANY


DIUMENGE 8 - EL COLOM ÉS LA SENZILLESA
St. Gregori el Gran en els "Morals sobre Job" demana als seus monjos la senzillesa.
"L' Esperit Sant prengué la forma del colom per indicar la seva senzillesa. Tots els qui el tenen són mansuets i senzills. Hi ha homes que no són senzills perquè cerquen la lloança externa i no la recompensa interior. El pecador camina per dos camins perquè amb les obres mostra ser de Déu, però en el pensament cerca les lloances mundanes".

DILLUNS 8 -  EL TRESOR INTACTE
St. Gregori continuant el comentari a Job, ens parla del tresor intacte que portem al cor, malgrat els sofriments exteriors.

"Portem un tresor en vasos de terrissa, i Job ho experimentava
en el vas de terrissa de les seves nafres, però el tresor interior li romandria intacte. Per fora les ferides el feien cruixir, però interiorment el seu cor acceptava de Déu els mals. La reflexió li encenia la LLUM INTERNA de la pau, sabent que Déu és el Creador de qui ve tot".
                              
DIMARTS 8 - TAL COM SÓC CONEGUT
Aquest fragment magistral de St. Agustí serveix de comentari a Job.
"Que us conegui, oh coneixedor meu, tal com sóc conegut per Vós, oh Déu. A Vós que veieu íntimament els abismes de la meva consciència, ¿què us podria passar desapercebut, de mi, encara que jo no us ho confessés? M' amagaria de mi mateix, però no de Vós. Ni jo no conec el que hi ha dintre meu!".

DIMECRES 8 - QUE TARD QUE US HE ESTIMAT!
En la lectura d' avui de les Confessions hi batega el cor de St. Agustí, sempre en recerca de l' Absolut.
"Que tard us he estimat, oh Bellesa tan antiga i tan nova! Vós éreu dintre de mi, i jo fora. Vós éreu en mi, però jo no era en Vós. Us he tastat i ara pateixo fam. Com que no estic ple de Vós, em sóc una carrega a mi mateix. Tota la meva esperança és posada en la vostra misericòrdia".

DIJOUS 8 - ESPERAR PREMIS MÉS GRANS
Comentant Job, St. Gregori el Gran ens diu els sentiments que comporta estimar. Quin principis tan senzills i tan clars, per a la nostra vida cristiana.
"La caritat culmina en nosaltres quan per amor sofrim les càrregues dels germans: La caritat és bondadosa perquè dóna generosament. No és envejosa perquè no desitja res d' aquest món. No cerca posseir perquè no té res com
a propi. No s' irrita perquè no es queda en sentiments de venjança. Pels treballs espera premis més grans".

DIVENDRES 8 - ENDUTS PEL VENT DE LA REPUTACIÓ
Segueix el llibre sobre "Els morals" de Job, que són els sermons que St. Gregori feia, essent abat, als seus monjos. I ho fa seguint la teologia dels grans abats antics (sVIII). És realment uns doctrina ben sòlida.
"Quan fan bones obres, les ments flaques són endutes pel vent de la reputació humana, i s' ajeuen damunt el que per fora escolten. En canvi, quan per haver fet obres bones rebem escarnis, ens enrobustim interiorment, afermats en
l' esperança posada en Déu. Preguem al Testimoni interior abandonant-nos a Déu. El just, doncs, no obra per ostentació, i rep els ultratges com un guany".


DISSABTE 8 - EL POBRE QUE ENRIQUEIX
El bisbe
Zenó de Verona, amic de St. Ambròs (380), en aquest única lectura que tenim veu en Job la figura de Crist.
"El Senyor és ric com Job, ja que d' Ell és tot el món. Job va perdre les riqueses i el Senyor, deixant els béns celestials, es féu pobre per a enriquir-nos a nosaltres. Al final Job va recuperar les riqueses, i el Senyor, amb la Resurrecció, ens donà la immortalitat. Job va reposar en pau, però el Senyor és etern i beneït per sempre".
 

 

 SETMANA  IX  de l' ANY


DIUMENGE 9 - EL NOSTRE COR VOL REPOSAR EN DÉU
És un gust meditar, de tant en tant, les confessions de St. Agustí
"Lloar-vos, Senyor, és un goig, ja que ens creàreu per a Vós i el nostre cor esta inquiet fins que no reposi en Vós. Jo no seria res si Vós no fóssiu en mi. Jo no existiria si no fos en Vós. Déu meu, digueu-me què sou per a mi. Digueu-ho i que jo ho senti. No m' amagueu la vostra mirada. Tant de bo mori per a no morir, i contemplar-la"
.

DILLUNS 9 -  NINGÚ NO S 'ACUSA A SI MATEIX 
St.
Doroteu de Gaza és únic, en el coneixement del cor humà.
"
Perquè quan un germà ens molesta, a vegades ens afligim i altres no? Es que quan preguem ho suportem sense pertorbar-nos, i també quan estimem. La raó de la pertorbació, doncs, està en nosaltres mateixos, però el que passa és que ningú no s 'acusa a si mateix. D' aquí ve que no tinguem mai descans. Encara que tinguem moltes virtuts. Si ens apartem d' aquest camí mai no reposarem.

DIMARTS 9 - LA VERITABLE PAU INTERIOR
Continua St. Doroteu de Gaza parlant de la veritable pau de l'esperit, amb la profunditat típica dels Pares espirituals orientals. Quina lliçó!
"El qui s 'acusa a si mateix rep les ignomínies amb alegria. Si un les rep amb indignació vol dir que té a dintre una passió que cal que netegi, a fi de donar gracies al germà, ja que li ha estat ocasió de gran profit. Només llavors podrà viure tranquil i en pau".
 
DIMECRES 9 - S' ENSENYA AMB AUTORITAT ALLÒ QUE PRIMER ES FA.
St. Gregori en els "Morals de Job" que són els capítols predicats als seus monjos, va a fons en la pràctica monàstica. Tant de bo aquest fos la norma de tots els educadors i mestres.
"Només s' aprèn allò que ens ensenyen amb humilitat. No dominant amb la força sinó persuadint amb la vida. S'ensenya amb autoritat allò que primer es fa i després es demostra amb la vida. Per això Jesús és l' únic que parla amb autoritat legítima".

DIJOUS 9 - LA LLUM INTERIOR
St. Gregori, mentre era abat, va prendre el llibre de Job per fer els capítols als seus monjos. Nosaltres avui, en rebem un fragment:
"Som conduïts de la fosca a la llum de l' aurora. L' església és aquesta que "puja com l' aurora". Però, com que tots fem pecats, ella no serà plenament dia fins que no la il·lumini la llum interior. Sabem que l' aurora és transitòria, ja que com ens diu Job, Déu l' ha destinat a esdevenir un dia LLUM ETERNA.

DIVENDRES 9 - SI EL NOSTRE ULL ÉS SENZILL
Comentant el llibre de Job, Balduí (1.180, monjo abat i bisbe) ens fa una profunda consideració espiritual sobre el discerniment d' esperits:
"Déu coneix els pensaments del cor tal com són, però l' home només tindrà el discerniment d' esperits si el seu ull és senzill. L' ull senzill veu amb pensament recte i amb simplicitat, el que convé de fer. Aquest discerniment es la mare de totes les virtuts.

DISSABTE 9 - CRIST ÉS EL CAMÍ I EL TERME
St Tomàs d' Aquino, comentant l' evangeli de St. Joan, és profundament teològic.
"Crist és el camí i el terme. Camí per la seva humanitat i terme per la seva divinitat. St. Agustí diu: "camina per l' Home i arribaràs a Déu". Val més coixejar pel camí, que caminar amb energia fora del camí. Els qui s' adhereixen a Crist no fan marrada, ni són pertorbats, ja que Ell és Vida a desdir".
                

 

 SETMANA  X  de l' ANY


DIUMENGE 10 - ENCADENAT PER AMOR A CRIST
St. Ignasi d' Antioquia conscient que va a Roma a ser martiritzat, és ple de desig que s' acompleixi. Tant de bo ens encomanés el seu desig.
"Encadenat per amor a Crist, us vull saludar si és que Déu m' atorga la gràcia d' arribar al final. Només em fa por que vosaltres em vulgueu defensar. Si no m' ajudeu em serà difícil arribar a Déu. Pel martiri jo em convertiré en Paraula de Déu, sinó seguiré essent paraula humana. Permeteu-me que m' immoli. Bella cosa és que el "sol" de la meva vida surti del món i es pongui en Déu" .

DILLUNS 10 -  ATÈNYER JESUCRIST
A
mb el seu llenguatge tan original, St. Ignasi continua el tema d' atènyer Jesús.
"Vull ser cristià no només de nom sinó de fets, a fi de ser fidel a Jesucrist. Més que eloqüència de paraula, em cal grandesa d' esperit. Si sofreixo el martiri em convertiré en llibert de Jesucrist. Ara començo a ser deixeble. Que tot em caigui a sobre amb la única condició que jo atenyi Jesucrist".
                               
DIMARTS 10 - HOME VERITABLE
Seguint la carta als Romans, St. Ignasi d ' Antioquia usa els mots "mort" i "vida" amb valors eterns, no transitoris: 
"Germans, no em priveu de viure (morir), no us entesteu en la meva mort (en deixar-me viu). No lliureu al món el que anhela només ser de Déu. Permeteu-me contemplar la LLUM pura ("Vós sou llum"), llavors seré home veritable"

DIMECRES 10 - LA MÍSTICA DEL BAPTISME
Les homilies d' Orígenes sobre Josué son potser, la seva darrera obra, on es transparenta l' amor a Crist, en quasi cada pagina. Avui ens parla del Baptisme:
"Pel sagrament del Baptisme has traspassat el Jordà i la Paraula de Déu et promet coses grans, que s' acompleixen místicament. Per la mística del Baptisme, entraràs en la terra Promesa on t' acollirà el Crist".

DIJOUS 10 - LA JERICÓ DEL MÓN 
Aquesta lectura és un exemple preciós de l' al·legorisme d' Orígenes, comentant Josué. 
"Jericó és figura del món, l' home que va de Jerusalem a Jericó és Adam que cau en pecat. Els cecs de Jericó són els homes que, en aquest món viuen en la ignorància. "Quan toqui el corn" (al judici darrer) el món caurà i només se salvarà una meretriu, l' Església, que per l' Esperit ha estat santificada. El cordó vermell és la sang de Crist que salva l'Església".

DIVENDRES 10 - ELS SALMS ANUNCIEN EL QUE JESÚS PREDICA
St. Ambròs ens dóna un resum de la teologia deIs salms:
"Tota l' Escriptura respira Déu, però els salms especialment. En ells tothom hi pot treure medecina per la salvació. En cada salm hi ha resumida la Història Bíblica. Jesús no soIs hi sofreix sinó que hi mor i ressuscita, seient a la dreta del Pare. El que anuncien els salms, Jesús ho predica en l' Evangeli".

DISSABTE 10 - CONFIGURAR LA NOSTRA VIDA SEGONS ELS SALMS
Segueix el tractat sobre els salms de St. Ambròs:
"El salm és lloança a Déu i paraula de tots. De nit és una arma i de dia un magisteri. David ens ensenya que hem de configurar la nostra vida i els nostres actes, segons la mirada que ve de dalt"