FESTES del MES de DESEMBRE           
 
(Música:  Salm 129 -  Arvo Pärt 8'20)


Dia 4 - Joan Damascè
 


Quan l'occident és dominat per l' aliança entre els Papes i Carlemany,
a l' orient l' Església és batuda per la controvèrsia contra el culte a les imatges. St. Joan Damascè, gran doctor del segle Vllè, defensa no sols la doctrina sana, sinó que escriu llibres sobre la teologia tradicional de l' Església.
D’origen àrab, Joan Damascè és un dels més grans teòlegs orientals. Es féu monjo del monestir de sant Sabes, a prop de Jerusalem. Va escriure i lluità molt contra els iconoclastes, que volien destruir les imatges. Deia:” La pregària troba la seva font en el silenci i la pau interior.” Encara que era de raça àrab, se sentí fill de la cultura bizantina.
 
 


Dia 7 - Ambròs
 

  
Al sIV, Milà era la capital de l' imperi d' occident. Els emperadors
(Gracià i Teodosi) i els Papes (Damas i Sirici) feren d' Ambròs el seu amic i conseller. Mai es va fer enrere del seu deure. Pels crims que
havia obrat a Tessalònica, negà a l' emperador Teodosi l' entrada a l' Església recomanant-li que: "si havia imitat David en la culpa, també ho fes en el penediment".
Ja al segle IV va defensar la llibertat de l' ESGLÉSIA davant del poder civil, en un moment en que molts bisbes se li subjectaven.

Era un simple laic, si bé exercint el càrrec de governador, quan per aclamació popular fou elegit bisbe. Tenia trenta anys i només era catecumen. Amb dots d’escriptor, la seva doctrina és cristocèntrica i de gran talla pastoral.
Fou un mestre espiritual i un home de pregària. A ell es deu la conversió de St. Agustí.
Amb el famòs tractat sobre la virginitat, defensà l' emancipació de la dona, deixant-la lliure per a escollir el seu estat de vida. Recordem que en aquell temps els pares escollien l' estat de les filles.

Lliçó de Matines de la festa: LA FORÇA DE L' ESGLÇESIA
Com a gran defensor de l 'atutonomia de l' esgésia, en aquesta lectura ens explica, amb vigor, d'on li ve a ella la força:
"No temis els temporals, perquè Déu va fundar l' Església. Per això les ones no la sacsegen. Té la força del riu de l' Esperit, que alegra l' ànima tranquil·la. Poua l' aigua de Crist. Rep de Crist el que necessita".
 
Altres lectures de St. Ambròs:

 DIVENDRES 10 durant l' any - ELS SALMS ANUNCIEN EL QUE JESÚS PREDICA
St. Ambròs ens dóna un resum de la teologia deIs salms:
"Tota l' Escriptura respira Déu, però els salms especialment. En ells tothom hi pot treure medecina per la salvació. En cada salm hi ha resumida la Història Bíblica. Jesús no soIs hi sofreix sinó que hi mor i ressuscita, seient a la dreta del Pare. El que anuncien els salms, Jesús ho predica en l' Evangeli".
DISSABTE 10 durant l' any - CONFIGURAR LA NOSTRA VIDA SEGONS ELS SALMS
Segueix el tractat sobre els salms de St. Ambròs:
"El salm és lloança a Déu i paraula de tots. De nit és una arma i de dia un magisteri. David ens ensenya que hem de configurar la nostra vida i els nostres actes, segons la mirada que ve de dalt".   
DIUMENGE 15 durant l' any -  EL BATEJAT.
 En el "De Misteris" St. Ambròs explica el ritus del Baptisme a través dels "misteris" de 1'Escriptura. Els batejats mirem Jesús "cara a cara" i rebem la vida eterna. La nostra vida és mística. (Una lliçó doctrinal pròpia dels diumenges)
"En el baptisme dèiem "efatà" perquè us obríssiu per rebre la vida eterna. Vau renunciar a la mort, i us vau inscriure al llibre de la vida. Renunciant al diable us heu convertit a Crist, i 1'heu mirat fit a fit".   
DILLUNS 15 durant l' any -  LA PAU A LA TEVA ÀNIMA
 Seguint la lectura del "De Misteris" St. Ambròs pren peu de 1'Esscriptura per explicar que pel Baptisme Déu es fa transparent en les coses creades. En un branquilló hi veiem la Creu, i en el colom la pau de l'Esperit Sant.
"Pel Baptisme Déu que es fa transparent en les coses creades. Després del diluvi, quan les aigües baixaren, el colom torna amb un branquilló d'olivera. Dubtes del misteri? Les aigües netegen el prat, el branquilló es la Creu i el colom es l'Esperit Sant que inspira la pau a la teva ànima".
DIMARTS 15 durant l' any -  MIRAR EL QUE ES ETERN
 La lectura, preciosa, sobre els misteris, de St. Ambròs, segueix interpretant amb 1'estil al·legòric dels Pares, la Vida que se'ns dóna pel Baptisme:
"El pas del mar es figura del Baptisme, on la culpa es ofegada i la innocència passa el mar. La fusta que torna dolça 1'aigua de Marà és la creu de Crist que omple 1'aigua amb la gràcia. Per tant, no creguis només el que veus amb els ulls. El que es veu és temporal, el que no es veu és etern."  
DIMECRES 15 durant l' any -  SUBMERGIT EN LA TRINITAT
 St. Ambròs segueix parlant-nos del baptisme com a Sagrament que ens submergeix en la Trinitat.
"No vegis només 1'aigua, submergeix-te en la Trinitat. En aquesta fe has mort al món sepultant-te en 1'aigua. On hi ha 1'Església hi ha els misteris, a través de la PRESÈNCIA del Crist"   
DIJOUS 15 durant l' any -  EL BAPTISME ENS FA SACERDOTS
Segueix St. Ambròs desgranant les gràcies del Baptisme en el "De misteris "
"El perfum s'escorre perquè tu et tornis llinatge escollit, sacerdotal. Perquè tots som ungits amb gràcia espiritual, en vistes al Regne de Déu, i al sacerdoci. Després, vestida amb el vestit de la innocència, seràs negra, però bonica. Negra per la fragilitat, bonica per la gràcia."  
DIVENDRES 15 durant l' any -  LA REALITAT
 Després del baptisme, avui St. Ambròs ens parla de l'Eucaristía, el Cos del Creador, que reben els batejats:
"El poble, ja net, s'adreça a l'altar per rebre un menjar més gran que el mannà. Els israelites, a l'AT, després de brollar aigua de la roca tornaren a tenir set. Tu no en tornaràs a tenir, perquè beus la Veritat. Si t'admires de la figura, què serà la REALITAT! La Veritat té més valor que la figura, el Cos del Creador que el mannà del cel"  
DISSABTE 15 durant l' any -  ES MÉS IMPORTAN L 'OBRA DE LA GRÀCIA QUE LA DE LA NATURALESA.
 En aquest final del "De misteris" St. Ambròs ens parla de 1 'obra de la gràcia:
"És més important l'obra de la gràcia que la de la naturalesa.  Jesús converteix en el seu COS el que era Pa. Quan dius AMÉN, confessa-ho interiorment"
 


Dia 14 - Joan de la Creu
 

Va néixer a Àvila com santa Teresa. Foren contemporanis. Ella el persuadí que la secundés en la reforma del Carmel, exce·lint com a mestre espiritual, model de virtut i d’ascesi. Fou perseguit a causa de l’obra empresa amb Sta. Teresa. Conegué la presó, on se li desvetllà la inspiració poètica. Els seus escrits místics han exercit gran influència.
La vida interior de St. Joan de la Creu no pot ser compresa sense pensar en com transcorregué la seva vida exterior:
No va mai acceptar llocs de "primer pla", al contrari, abans de morir
se li van treure tots els càrrecs perquè se' l considerava un home poc brillant. Ell havia demanat a Crist "de sofrir i ser menyspreat , i va ser escoltat. La seva doctrina neix, doncs, de la seva vida.

Des del segle Xl, amb els càtars, l' Església va "castigar" espiritualment les Heretgies (amb excomunions). I la "contrareforma" duta a terme per Trento i aplicada pels "Reis Católics", va donar lloc als tribunals de la Inquisició del sud de França i Espanya. Va ser justament en aquest moment de sofriment que s' esdevingué una gran florida de sants, entre ells Joan de la Creu, autor dels versos sobre "La noche oscura" que passaven en aquell moment.

Lliçó de Matines de la festa: LA ROSADA DE CRIST
Immersa dins l' Advent, la lectura de St. Joan de la Creu expressa de manera sublim el misteri de l' amor de Crist:
"El misteri de Crist no s'exhaureix mai. No s' hi pot arribar si no s' ha sofert molt. ¡Oh, si ho entenguéssim d' una vegada, que només fonamentats en l' amor podrem entendre que n' és de PROFUND l' amor de Crist! Aleshores arribarem a conèixer la IMMENSITAT d'  d'aquesta rosada d' amor".

 OBRES PRINCIPALS
 Degut a la importància de les seves obres, en posem un resum:
- "Subida al monte Carmelo": Explica com s' ha de purificar (de forma activa i passiva) l' ànima que vol arribar al cim de la unió amb Déu.
- "La llama del amor viva": Canta els sentiments de l' ànima que s'ha transformat per la unió amb Déu.
- "Càntico espiritual": Comença amb un poema de 40 estrofes, composat, en part, quan estava empresonat a Toledo, en una comuna. Tracta de les esposalles de la UNIÓ MÍSTICA amb Déu. Per ell l' essencial és el coneixement contemplatiu.
 
Altres lectures de St. Joan de la Creu:
DILLUNS II ADVENT - EL TOT
St. Joan de la Creu, el CONTEMPLATIU, ens dóna en aquesta lectura el "TOT" de la seva vida, i de la mateixa vida de Déu: JESUCRIST. Volem un bé més gran?
"Déu, donant-nos el seu Fill ens ho ha donat TOT. Ens ha donat el seu TOT. El qui volgués una altra revelació, ultratjaria Déu, per no posar els ulls TOTALMENT en Jesucrist, en el qual Déu ens ho ha revelat TOT".