FESTES del MES de SETEMBRE           
 
(Música:  Salm 129 -  Arvo Pärt 8'20)


Dia 3 - Gregori el gran
 

   
Sant Gregori el Gran, papa doctor de l' església, nasqué a Roma de família noble. Fou prefecte i governador de Roma (al 573). Més tard deixà la carrera política i es féu monjo, i transformà el seu palau de Monte Celio en monestir. Tot i ser molt feliç vivint com a monjo, ho va haver de deixar en ser elegit papa (590).  
És l’escriptor més citat pels teòlegs medievals. Es també un dels mestres de la mística d' Occident. Després que Montecassino havia estat destruït pels bàrbars, els monjos s'escamparen per l'occident.

Malgrat la seva complexió malaltissa, St. Gregori (Papa del 590 al 604), va orientar la seva acció a tot el món cristià a través de la teologia i
l' espiritualitat monàstica, que ell portava al cor. El seu amor a la litúrgia l' ha fet immortal a través del cant "gregorià" que porta el nom en honor seu.  
Mantenia correspondència de caire polític i doctrinal, amb la majoria de bisbes i governants del món civilitzat. El dia 3 de Setembre fou elegit Papa.

Lliçó de Matines de la festa: UN SENTINELLA
Aquesta lliçó fa veure l' ànima de PASTOR d' aquest "monjo" del segle VII que arribà a Papa.
"El predicador és un sentinella que està en un lloc alt, encara que jo no practico el que predico. Per conduir les ovelles a vegades
m' afluixo i trobo gust en paraules inútils. ¿Sóc un sentinella que jeu en la debilitat? Malgrat això, el Creador em dóna altesa de vida, i jo no em planyo en la predicació".
 
Altres lectures de St. Gregori :
Comentaris al llibre de Job (dits "Moralia")
 DIVENDRES 3 de Quaresma- IMITEM EL QUE MENGEM
St. Gregori, el moralista, en aquest comentari escrit per als monjos, ens fa imitadors de Crist: enlloc de desitjar-los cap dany, donar Vida als qui ens fan mal.
"Cada pecador cobra a la creu, el preu de la seva redempció i fa palès al proïsme què és el que li dóna la salut. La sang
d' Abel va exigir la del germà, la de Jesús dóna Vida als seus perseguidors. Perquè el sagrament de la Passió del Senyor no sigui inútil, imitem el que mengem"  
DIUMENGE 8 durant l' any - EL COLOM ÉS LA SENZILLESA
St. Gregori el Gran en els "Morals sobre Job" demana als seus monjos la senzillesa.
"L' Esperit Sant prengué la forma del colom per indicar la seva senzillesa. Tots els qui el tenen són mansuets i senzills. Hi ha homes que no són senzills perquè cerquen la lloança externa i no la recompensa interior. El pecador camina per dos camins perquè amb les obres mostra ser de Déu, però en el pensament cerca les lloances mundanes".  
DILLUNS 8 durant l' any -  EL TRESOR INTACTE
St. Gregori continuant el comentari a Job, ens parla del tresor intacte que portem al cor, malgrat els sofriments exteriors.
"Portem un tresor en vasos de terrissa, i Job ho experimentava en el vas de terrissa de les seves nafres, però el tresor interior li romandria intacte. Per fora les ferides el feien cruixir, però interiorment el seu cor acceptava de Déu els mals. La reflexió li encenia la LLUM INTERNA de la pau, sabent que Déu és el Creador de qui ve tot".
DIJOUS 8 durant l' any - ESPERAR PREMIS MÉS GRANS
Comentant Job, St. Gregori el Gran ens diu els sentiments que comporta estimar. Quin principis tan senzills i tan clars, per a la nostra vida cristiana.
"La caritat culmina en nosaltres quan per amor sofrim les càrregues dels germans: La caritat és bondadosa perquè dóna generosament. No és envejosa perquè no desitja res d' aquest món. No cerca posseir perquè no té res com
a propi. No s' irrita perquè no es queda en sentiments de venjança. Pels treballs espera premis més grans".
DIVENDRES 8 durant l' any - ENDUTS PEL VENT DE LA REPUTACIÓ
Segueix el llibre sobre "Els morals" de Job, que són els sermons que St. Gregori feia, essent abat, als seus monjos. I ho fa seguint la teologia dels grans abats antics (sVIII). És realment uns doctrina ben sòlida.
"Quan fan bones obres, les ments flaques són endutes pel vent de la reputació humana, i s' ajeuen damunt el que per fora escolten. En canvi, quan per haver fet obres bones rebem escarnis, ens enrobustim interiorment, afermats en
l' esperança posada en Déu. Preguem al Testimoni interior abandonant-nos a Déu. El just, doncs, no obra per ostentació, i rep els ultratges com un guany". 
DIMECRES 9 durant l' any - S' ENSENYA AMB AUTORITAT ALLÒ QUE PRIMER ES FA.
St. Gregori en els "Morals de Job" que són els capítols predicats als seus monjos, va a fons en la pràctica monàstica. Tant de bo aquest fos la norma de tots els educadors i mestres.
"Només s' aprèn allò que ens ensenyen amb humilitat. No dominant amb la força sinó persuadint amb la vida. S'ensenya amb autoritat allò que primer es fa i després es demostra amb la vida. Per això Jesús és l' únic que parla amb autoritat legítima".
DIJOUS 9 durant l' any - LA LLUM INTERIOR
St. Gregori, mentre era abat, va prendre el llibre de Job per fer els capítols als seus monjos. Nosaltres avui, en rebem un fragment:
"Som conduïts de la fosca a la llum de l' aurora. L' església és aquesta que "puja com l' aurora". Però, com que tots fem pecats, ella no serà plenament dia fins que no la il·lumini la llum interior. Sabem que l' aurora és transitòria, ja que com ens diu Job, Déu l' ha destinat a esdevenir un dia LLUM ETERNA. 
DILLUNS 20 durant l' any -  LLUITES PER FORA I PER DINS
 St. Gregori el gran explica 1'esperit amb que lluiten les persones grans. S'hi veu la seva pròpia experiència monàstica.
"Els homes grans lluiten contra les adversitats de fora i alhora vetllen misericordiosament pels dèbils que tenen a dins de casa. Menyspreen les ferides del propi cos per guarir les ferides dels altres".

 Homilies
DIUMENGE 4 - LES  OVELLES
 St. Gregori el Gran, un bon pastor de la nostra església, avui ens parla de com les ovelles, practicant les obres de Déu, s' han de saciar, ja en aquesta vida, del Seu rostre. Ho sabem fer?
"Examineu si, com a ovelles, coneixeu la veritat. No per la fe sinó per les obres. Tothom que segueix el Crist amb cor senzill és nodrit en les prades eternes. El pasturatge dels elegits és el rostre sempre present de Déu. Aquest rostre ens sacia ja ara i per sempre, amb el menjar de vida. Que cap adversitat no ens retregui del goig d' aquesta festa íntima.
DISSABTE 27 -  AFANYOSOS PER A LES COSES EXTERNES
St. Gregori el gran, amb ànima de monjo, ens parla de
l' autenticitat del ministeri cristià, tan fàcil de caure en
l' activisme desenfrenat.
"Hi ha molts sacerdots que no complim el deure del nostre ofici, i a vegades ens esllavissem a negocis exteriors. Els negocis temporals ens absorbeixen i ens fem afanyosos per a les coses externes".

(Vegeu el "Llibre dels Diàlegs" on explica la vida de St. Benet de qui fou el Vè successor en l' abadiat)


Dia 13 - Joan Crisòstom
 

Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l' església, rebé el baptisme d’adult. És el més fecund de tots els pares grecs, havent rebut una gran formació hel·lenística. Es féu monjo ermità al desert de Síria, i amb dos anys aprengué de memòria tot ell Nou Testament, però la salut el féu retornar a Antioquia, on fou ordenat prevere i bisbe.
Tot i ser de natural retret i modest, va defensar la fe catòlica davant de l' Emperadriu Eudòxia (s.IV).
Patriarca de Constantinoble (actual Istambul), pels seus escrits ha rebut el nom de "boca d'or". Ens ha deixat un enorme llegat literari amarat d' una fina psicologia. Sabem que els fidels escoltaven de gust les seves llargues predicacions (a vegades de 2 hores).
Morí a l' exili a causa d' enveges i controvèrsies religioses i polítiques. Després de mort, el 14 de setembre, el seu cos fou portat a Constantinoble, on diuen que la ciutat li va fer una rebuda impressionant. Tot i ser de nit, la ciutat s' il·luminà amb les espelmes que portaven els fidels. El mateix emperador s' agenollà davant el seu fèretre.

 Lliçó de Matines de la festa: EL MEU PORT TRANQUIL
El testimoniatge de St. Joan Crisòstom en aquesta lliçó, és inigualable. Escriu en el moment de ser exiliat de la diòcesi.
"Tenim a sobre tempestats, però no tenim por perquè ens recolzem sobre una ROCA. "Per a mi viure és Crist". Ens pot fer por l' exili? No. Tota la terra és del Senyor. No m' esvera la pobresa, no m' espanta la mort. En el Senyor hi ha el meu bàcul, el meu port tranquil. Jo dic: "Senyor, faci' s la vostra voluntat". I això m' és una torre, una ROCA INAMOVIBLE. I on sóc jo, hi sou vosaltres (els diocesans), que em sou pares, germans i fills".
 
Altres lectures de St. Joan Crisòstom:
Homilies
 DILLUNS 2 de Quaresma - LA MESURA DE DÉU
St Joan Crisòstom ens explica la grandesa dels dons de Déu, sobretot al Nou Testament amb la vinguda de Jesús i la participació en els sagraments.
"Tu no has vist el faraó ofegat en el mar, però has vist el diable negat en les aigües del baptisme. Vols saber els dons que Déu t' ha donat? Tu has vist la glòria de Crist, no la de Moisès. Has rebut el nodriment de l' eternitat, no el mannà. Has rebut l' Esperit, no l' aigua de la roca"
DIVENDRES sant - LA SANG ALLIBERADORA
Amb quina gosadia St. Joan Crisòstom ens parla de la riquesa dels fruits del Cos i de la Sang de Crist, dels quals nosaltres hem estat fets.
"La sang d' un anyell, imatge de la sang de Crist, allibera a
l' home. Ferint el costat del Senyor, el soldat va obrir les portes del TEMPLE SANT. En la sang i l' aigua ha estat fundada l' Església. La sang i l' aigua van brollar del costat de Crist, com la nova Eva va brollar del costat d' Adam. Som fets, doncs, del Cos de Crist"
 DIUMENGE 17 durant l' any -  EL MILLOR BENEFICI
 St. Joan Crisòstom, el gran enamorat de St. Pau, comentant 2Cor. ens diu una frase capdal sobre l'amor.
"Sant Pau demana el benefici de l'amor. Un benefici que és més útil al qui el fa que al qui el rep".
 DIUMENGE 20 durant l' any -  EN L'ESCENA DEL MÓN
 St. Joan Crisòstom com a comentari a la vocació d' Isaïes ens explica, amb maduresa psicològica, la nostra vocació cristiana. Quina sinceritat de vida s'hi respira!
"El qui és suau, modest, misericordiós, no clou en ell mateix les bones obres, sinó que fa que brollin en utilitat dels altres. Si no sou prudents no podreu governar-vos ni a vosaltres mateixos. Si no sou capaços d'aguantar el sofriment, serà inútil la vostra elecció. Sou el centre de totes les mirades i lluiteu al bell mig de l'escena del mon".
 DIMARTS 21 durant l' any -  ELS CAMINS QUE PORTEN AL CEL. 
St. Joan Crisòstom, un bisbe d'una intensa vida espiritual, resumeix els camins que porten al cel amb una simplicitat impressionant:
" 1- Reconèixer els propis pecats
  2 - Perdonar els dels altres
  3 - Pregar des del fons del cor
  4 - Practicar l' almoina
  5- Ser humil i modest
Avança cada dia per aquests camins que són planers, i obtindràs els béns eterns".
 DISSABTE 21 durant l' any -  CORS D' OR.
St Joan Crisòstom amb l'agudesa espiritual que el caracteritza, ens parla de com tenir el cor d 'or (o el millor talent de l'evangeli). Un fragment PRECIÓS, i molt important de cara al valor del compartir fratern amb els pobres, més important que el culte.
"L' Eucaristia no reclama teixits de seda sinó un cor pur que sàpiga donar al germà necessitat els propis interessos. Déu no necessita vasos d' or, sinó esperits d' or. Primer sadolla el famolenc, després podràs guarnir l'altar amb el que et sobri. El teu germà és un TEMPLE molt més valuós que els temples materials".
 DIJOUS 34 durant l' any -  PER VÈNCER EN EL JUDICI
St. Joan Crisòstom en aquet magnífic comentari a St. Mateu, demostra ser un gran pastor de l' església i un home pràctic.
"Mentre som ovelles triomfem en el judici, però si ens tornem llops som vençuts. El nostre Pastor pastura ovelles, no llops. La senzillesa és el que ens ha d' ajudar en aquesta hora. Si conservem la fe, encara que de moment ho perdem tot, després ho recobrarem amb escreix".                         
 


Dia 16 - Cebrià bisbe, i Corneli Papa, màrtirs
 


Cebrià governà Cartago d' amagat durant la persecució de Deci. Però durant la persecució de Valerià fou decapitat. Cebrià és un dels escriptors més importants de l' església llatina, abans de St. Agustí. És pròpiament el creador del llatí cristià, juntament amb Tertul·lià que fou el seu mestre. Cebrià va ser, realment, un campió de l’ortodòxia.

Durant el breu pontificat Corneli, només durà dos anys, es va veure incomprès pels heretges, però no li mancà el suport mortal de Cebrià, bisbe de Cartago. Corneli fou acusat d' haver declarat a favor de Dioclecià, per salvar la vida. Cebrià aleshores va fer costat a Corneli. També Cebrià va sofrir incomprensions per part de Roma. Tanmateix, tots dos van morir màrtirs, testimoniant la fe. Al segle IV els dos sants ja se celebren junts.

Lliçó de Matines de la festa: LA CONFESSIÓ
Amb la valentia que li és pròpia, St. Cebrià escriu a Corneli,
Papa, pIe de alegria per la seva confessió davant el martiri:
"Hem sabut amb exultança la confessió de la vostra fe, i sentim una inexplicable alegria, ja que heu estat fort i heu perseverat. Sabem que  heu estat el capdavanter de la confessió. I mentre en vosaltres hi hagi "una sola ànima", és tota l' Església romana la que confessa".
 
Altres lectures de St. Cebrià:
Sobre el Parenostre
 DIMARTS 1 de Quaresma - L' ORACIÓ EN ESPERIT
En el moment de la pesta, St. Cebrià, és prou fort per a escriure aquest tractat sobre el Parenostre, exhortant a la CONFIANÇA pròpia deIs fills. La pregària és essencial en el temps de quaresma.
"Jesucrist havia dit que els veritables adoradors ho farien en esperit i veritat: ¿Hi pot haver una oració més "espiritual",  més "en esperit" que aquesta, que ha sortit deIs llavis del Fill, que és la veritat? És la pregària més íntima i amorosa. Nosaltres que som pecadors, cal que pronunciem les paraules del nostre Advocat" 
DIUMENGE 11 durant l' any -  LA PREGÀRIA HUMIL.
 Avui St. Cebriá comença el tractat sotre el Parenostre que escrigué durant una gran pesta que assolà els ciutadans de Cartago . Per això el tema general d' aquest opuscle és la confiança. (Aquesta lectura durarà tota la setmana). Seguint aquest comentari al Parenostre, podríem aprendre NOVAMENT a dir-lo. 
"Cal pregar en el secret. A l' Església no hem d' esbombar la pregària amb moltes paraules, sinó que Déu escolta l' actitud del cor. El publicà que pregà així, humilment, fou escoltat."  
DILLUNS 11 durant l' any -  PREGUEM AMB TOTHOM
 El tractat de St. Cebrià sobre el Parenostre, que ens acompanyarà tota la setmana, avui ens diu que la pregària ha de ser comunitària. No podem pregar si estem dividits entre nosaltres.
"Per a nosaltres la pregària ha de ser comunitària. No per un sol home, sinó per tot el poble, perquè tots siguem una sola cosa. Una oració pacifica, senzilla i espiritual, ens fa tornar a néixer per la Gràcia, i ens fa dir "Pare", perquè ja hem començat a ser fills".  
DIMARTS 11 durant l' any -  COM A FILLS
Escrit durant la pesta, ens diu fins a quin punt St. Cebrià vivía per damunt de les circumstàncies adverses.
"Invocant el Pare, ens hem de comportar com a fills, així el nom de Déu serà santificat en nosaltres. Per a ser fills, nosaltres necessitem cada dia aquesta Santedat de Déu".    
DIMECRES 11 durant l' any -  VINGUI EL TEU REGNE
 Per St. Cebrià el Regne no són els beneficis de Déu, sinó que és el mateix viure EN CRIST.
"Que vingui el Regne que és el mateix Crist, ja que Ell és la Resurrecció. Qui es consagra a Crist no desitja regnes terrenals, sinó els del cel. La voluntat de Déu consisteix en la humilitat del comportament, en l' estabilitat de la fe, en el respecte de les paraules, en la misericòrdia de les obres, en el viure amb pau amb tothom".   DIJOUS 11 durant l' any -  PERDONAR
 Importància del perdó, pels qui sabem que no som innocents, en el Parenostre de St. Cebrià. 
"Demanem el perdó perquè ningú no es complagui en si mateix, tenint-se per innocent".  
DIVENDRES 11 durant l' any -  FILLS PEL SEGON NAIXEMENT
 Segueix, en el tractat sobre el Parenostre, el gran pecat de la discòrdia. Tanta que n'hi ha avui, provocant tantes guerres!
"Déu demana que siguem pacífics, concordes, unànimes, a fi que tots els qui pel segon naixement (baptisme) som fills de Déu, romanguem en la pau. Per a Déu el màxim sacrifici és la concòrdia fraterna. Qui cerca la discòrdia és un homicida, i aquest crim no es pot expiar ni pel martiri".  
DISSABTE 11 durant l' any -  PREGÀRIA PER LA UNITAT
 En la conclusió del Parenostre, St Cebrià ens explica la gran pregària de Crist.
"El Senyor ens va ensenyar a pregar amb fets, no sols amb paraules, ja que Ell també pregava. Pregava no per Ell sinó per nosaltres, perquè romanguem en la unitat. Quin gran pecat el qui trenca la unitat i la pau! Estiguem segurs que la discòrdia no arriba al Regne de Déu."

Cartes
 DISSABTE I ADVENT - SOFRIR AMB CONSTÀNCIA
St. Cebrià escriu aquesta lliçó en un moment de contrarietat, per una polèmica encesa dins l' Església.
"Els qui sofriran amb constància se salvaran, diu el Mestre. Cal que aguantem amb perseverança. Ser cristians és cosa de fe i d' esperança. L' esperança i la paciència són necessàries per esdevenir el que començàrem a ser pel baptisme, i per entendre el que esperem i creiem. I mentrestant, fem el bé a tothom".
DIVENDRES 34 durant l' any -  EL DOMICILI DEFINITIU
St. Cebrià, d' acord amb tot aquest final d' any, ens parla de la "pàtria del cel".
"Si demanem el Regne de Déu, no hem de ser esclaus de la terra, sinó regnar amb Crist. Ja que som pelegrins que passem pel món, esperem el dia d' entrar al domicili definitiu. La nostra pàtria és el Paradís on tenim els tresors celestials. Anem-hi amb un àvid desig".
 


Dia 30 - Jeroni
 

Fill de Dalmàcia, i de temperament fogós i ardent, després d’una joventut dissipada, és convertí a una vida austera.  Estudià a Roma els clàssics llatins. A Trèveris entrà en contacte amb la vida monàstica, en la que passava llargues hores en l’estudi i la pregària. Després visqué a Antioquia on aprengué el grec i l' hebreu. Es va entusiasmar amb Orígenes i els Capadocis. Home de gran erudició bíblica, el Papa li demanà la versió llatina de la Bíblia, que traduí directament de l’hebreu. A Roma fou director espiritual de Paula, Eustoqui, i altres matrones romanes. Amb elles, mort el Papa, va anar a Egipte i després a Betlem.
L' any 419, ja ancià, hi morí. És patró dels escripturistes.

Lliçó de Matines de la festa: IGNORAR LES ESCRIPTURES
És veu ben cIar que Sant Jeroni estimava les Escriptures:
"Si Crist és la Saviesa, qui ignora les Escriptures ignora la Saviesa, per tant, ignorar les Escriptures és ignorar Crist. Isaïes conté tots els misteris del Senyor. És l' Esperit qui parla pels Profetes i crida als nostres cors: Abbà, Pare!"
 
Altres lectures de St. Jeroni:
 DIMECRES 7 durant l' any - VEURE LA BONDAT
St. Jeroni ens en dóna una interpretació tota espiritual del llibre de l' Eclesiastès.
"L' Eclesiastès diu s' ho passa bé el qui frueix de les coses presents, però jo us dic que en lloc de "béns i riqueses" materials val més el menjar espiritual donat per Déu,
i veure la bondat de les obres que Déu ha fet a fi d' arribar a la contemplació dels béns veritables. L' alegria en serà el fruit".
DIJOUS 13 durant l' any -  LA FONT DEL DESIG
 Comentant el salm 41, St. Jeroni ens parla del desig del Déu Trinitat.  
"Com la cérvola, nosaltres desitgem les Tres fonts: el Pare, Fill, i l'Esperit. El Pare com a font d'aigua viva, el Fill com a font de Saviesa, i 1'Esperit com a aigua que salta fins a la vida eterna. Per això desitgem aquestes tres fonts."
 DIVENDRES 21 durant l' any -  EL DEJUNI D' ARA I LA SACIETAT DE DESPRÉS.
St. Jeroni fa un comentari a Joel, que coincideix amb la lectura de Jeremíes.
"Convertiu-vos a mi amb tot el cor, a fi que el dejuni d' ara us valgui la sacietat de després. Per grans que siguin els vostres pecats, no us facin desesperar de la misericòrdia de Déu".